El comptador de la vergonya ha tingut una lleu modificació: Laura Solé i Joan Tortosa sou al carrer però no lliures, les mesures cautelars us impedeixen d’atansar-vos a la gent, sou víctimes de la venjança! Jordi Cuixart i Jordi Sánchez 771 dies a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 754 dies. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 644 dies. Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 64 dies. Llibertat presos i preses polítiques!
Cinta Olivan de la Intersindical-CSC ens explica la irrupció d’aquest sindicat d’àmbit dels Països Catalans en l’escena nacional. En les eleccions sindicals del maig d’enguany ha esdevingut la primera força entre el miler de treballadors de l’Ajuntament de Tarragona. En dos anys han triplicat la xifra d’afiliats i de representants. Entre les seves reivindicacions hi ha el Salari mínim català, atès que el cost de la vida és més elevat a Catalunya que en altres indrets és just que el jornal també sigui més elevat. Cinta explica la crisi del sindicalisme tradicional i l’única manera de superar aquest estat de coses és defensar els drets laborals, els socials i els polítics: tots tres són indestriables. A la primera vaga que van convocar ja van tenir present que no es pot actuar sectorialment. És el cinquè sindicat després de la CGT. La Intersindical-CSC té més afiliació al sector serveis (banca i administració local) i no tant en l’industrial. Explica el cas de la petroquímica de Tarragona que amb tantes empreses subcontractades al final el treballador ja no sap per qui treballa, té molta por de perdre la feina i, per tant, no es mobilitza sindicalment per defensar els seus drets. Un altre camp en què treballen activament és el de “Qui cuida les que cuiden”, cinquanta-quatre treballadores de llars d’infants subrogades arriben a guanyar cinc-cents euros de menys que les que són funcionàries tot i fer la mateixa feina, treballen més, no disposen de la mateixa seguretat en salut… Un desastre, Vaja. Cinta defineix la Intersindical CSC com un sindicat laic, independent, participatiu, d’àmbit del Països Catalans i que vol canviar la manera de fer del sindicalisme actual.
Cantem l’estaca.
Pren la paraula la Txus, portantveu de les Mares i pares per la República. Explica que Laura Solé i Joan Tortosa ja són al carrer, però que no són lliures. Les mesures cautelars que els ha imposat el jutge són totalment venjatives: pagar dos mil euros, presentar-se cada dilluns al jutjat, retirada de passaport i no es poden atansar a cap grup de gent. Això, evidentment, els priva de relacionar-se amb gent, és un atemptat a la socialització que tota persona, i més si són joves, necessita. Txus ens informa que el tres tombs que es feien a la plaça Imperial Tàrraco cada dia de les 20:15 a les 21h ja no es faran, tanmateix en cap cas el grup es dissolt, continuarà l’acció a través de les xarxes socials i estarà pendent dels esdeveniments que es produeixin en aquest tema. També té un record per als presos d’Altsasu, de la injustícia que és que estiguin a la presó.
Fem el tomb per la Rambla. En tornar s’informa que la gent estigui pendent de les xarxes socials per estar al dia de les novetats.
El comptador de la vergonya ha tingut una lleu modificació: Jordi Cuixart i Jordi Sánchez764 dies a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 747 dies. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 637 dies. Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 57 dies. Laura Solé i Joan Tortosa, 32 dies. A més d’una vintena de joves presos, dos-cents que esperen judici i cents de ferits. Podem anunciar que David Solé i set joves presos han estat alliberats, i un deportat al seu país d’origen, malauradament. Tanmateix la repressió no s’atura. Ens volen escarmentar per les nostres idees republicanes i independentistes. Plantem cara a la repressió! El crit de llibertat presos polítics! s’estén per tot el Balcó de la Mediterrània.
Avui la Rosa Ricomà ens adreça la paraula, ha estat directora del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona durant vint-i-dos anys i molts més que hi ha treballat. Guardonada en diferents premis, acadèmica d’institucions vàries, parla amb propietat de la seva activitat museística. Impulsa la Col·lecció Tamarit per divulgar els fons i les exposicions del Museu. Comença la dissertació amb una pregunta: Què es un Museu? Continua amb l’explicació de l’origen del Museu, la seva evolució, l’adquisició de llegats (Julio Antonio, Santiago Costa, Salvador Martorell...), la funció social de servei públic,
de transmetre i intercanviar coneixement, la relació amb centres educatius i amb la societat en general. I acaba amb una pregunta que ella mateix respon: ¿Què esperem de la societat? Que la gent vingui al Museu!. Si vols llegir el text clica AQUÍ.
Després cantem L’estaca i fem el tomb per la Rambla. En acabat s’informa que es manté la convocatòria de Taca d’Oli de pujar cada dijous a Mas d’Enric. Finalment el Cant dels Segadors conclou l’acte.
El comptador de la vergonya ens recorda setmana rera setaman l'espai temporal del presos a la presó: Jordi Cuixart i Jordi Sánchez757 dies a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 740 dies. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 630 dies. Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 50 dies. Laura Solé, David Solé i Joan Tortosa, 25 dies.
Avui ha estat amb nosaltre en Francesc Xavier Rius Ferrús, catedràtic de Quimica de la URV, implicat amb Càritas i ens ha parlat de les activitats del Comité de Solidaritat "Oscar Romero".
Dirigits per Josep M. Gomis, membre del nostr col·lectiu, i acompanyats amb els instruimentistes Joan Boada i Lluís Fernández, al clarinet i a la trompeta respectivament, hem cantat l'Estaca.
Tot seguit hem iniciat el recorregut per la rambla lluïnt la paraula "LLIBERTAT", deixant clar i català un dels nostres objectius en aquestes concentracions de cada dimarts.
Per acabar s'han donat un seguit d'informacions sobre els actes que tindran lloc en el dacurs de la setmana i hem cantat Els Segadors.
El comptador de la vergonya llança aquestes xifres esbalaïdores: Jordi Cuixart i Jordi Sánchez750 dies a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 733 dies. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 623 dies. Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 43 dies. Laura Solé, David Solé i Joan Tortosa, 18 dies.
A més d’una trentena de joves presos, dos-cents que esperen judici i cents de ferits. Malauradament la repressió no s’atura.
José Antonio Moreno, activista, antic militant del PSUC, ens ha parlat en nom de la Marea Pensionista de Tarragona. Ha explicat que és una plataforma transversal on hi cap tota persona que accepti els dotze punts de mínims. No estan adscrits a cap partit polític, però això no vol dir que no siguin actius políticament. La Marea defensa el sistema públic de pensions. Garantir les pensions públiques és un dret constitucional. Des de les instàncies del poder es diu que les pensions no són sostenibles. I l’església? I els borbons? I l’exèrcit? Són sostenibles? Volen privatitzar el sistema de pensions per fer negoci amb les nostres cotitzacions, les dels nostres fills, les dels nostres nets. Volen revaloritzar les pensions un 0,9% quan l’augment de l’IPC és un 1,6. Un robatori, vaja.
Un altre dels objectius és acabar amb la bretxa salarial de les dones: a igual treball, igual salari! Si el salari és menor la pensió també ho serà. També, apujar la pensió de viduïtat al 57%. Que amb un mínim de 40 anys de cotització es cobri el 100%. Es preveu que a l’any 2023 la jubilació serà als 67 anys. Hi ha el cas del coopagament sanitari, dependència i medicament. Més de 300 medicaments són fora de la Seguretat Social, justament els més els més utilitzats per les persones grans. Es demana que es tornin a introduir aquests medicaments a les receptes de la Seguretat Social. Un altre objectiu és cobrir la pobresa energètica. Hi ha un pla europeu de pensions privades, tenen una bonificació estatal i són gestionades per entitats privades com el BBVA. Quan s’inventen una crisi agafen diners dels plans privats de pensions i el govern se’ls queda. La Marea de Pensionistes es troba cada dilluns a les 10:30h a la plaça Corsini de Tarragona. Sortim al carrer per les nostres pensions i la dels que encara treballen!
L’estaca fa d’intermezzo. A continuació s’informa del nou format del Silenci; a partir d’aquesta setmana es realitza a la Plaça Imperial Tàrraco, d’11 a 13h. També s’explica que el dijous 7 se celebra a Reus el segon aniversari que els avis i àvies de Reus es troben cada dia a la plaça del Mercadal a ¾ de 12. Estem tots convidats a fer costats als pioners de la Taca d’Oli. Es fa el tomb a la Rambla i finalment es canta Els segadors.
Llibertat presos i preses polítiques! Retorn dels exiliats i exiliades!
Des de la 3a Joventut per la República s’ha informat que des d’ahir i sota el paraigua d’Òmnium Cultural, de Silenci, rebel.leu-vos, la Taca d’Oli i En Peu de Pau es poden presentar autoinculpacions al Jutjat de Guàrdia de Tarragona. La pega és que només se’n poden presentar 25 cada dia per indicacions del TSJC. Està vist que qui ha de vetllar pel compliment de la legalitat és el primer que no compleix les lleis... Tanmateix, persistirem! Mentrestant en una taula hi ha els impresos perquè qui vulgui es pugui autoinculpar.
El comptador de la vergonya, malauradament creix de manera exponencial. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 743 dies a la presó. Oriol Jonqueras i Joaquim Forn, 726. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, 616 dies. Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier, Eduard, empresonats a Madrid, 36 dies. Laura Solé, David Solé, Joan Tortosa, de Tarragona, 11 dies. La repressió que es va desfermar a partir del 14 d’octubre, dia de la sentència, ha provocat una trentena de joves presos, uns dos-cents que esperen judici i centenars de ferits, quatre dels quals han perdut un ull. Malgrat tot lluitarem per la llibertat dels presos polítics, plantarem cara a la repressió i persistirem fins que aconseguim la República Catalana!
Llibertat presos polítics!
Neus Oliveras, professora de Dret Constitucional de la URV ha fet una dissecció exprés i precisa de la relació entre les dones i el poder. Ha posat uns exemples esfereïdors sobre el tema. Un botó per mostra: dels cent noranta-quatre Estats del món només quatre són governats per dones. A la Unió Europea, n’hi ha tres.
¿Per què les dones no són en llocs de poder?
Perquè no en saben. Perquè no volen. Perquè no ens deixen. Aquesta última és la resposta correcta. El sostre de vidre són pràctiques que impedeixen que les dones tinguin poder. Comenta quatre exemples que il·lustren aquesta afirmació: Hatshepsut, faraona que va fer progressar Egipte, doncs bé, a la seva mort van fer desaparèixer tot rastre del seu regnat esplendorós. La Odissea, Telèmac renya la seva mare Penèlope, esposa d’Ulisses, perquè es volia posar en temes d’ordre públic. Son fill li diu que es tanqui a casa. Isabel I d’Anglaterra i Caterina de Rússia que es consideraren impostores perquè la seva funció l’havia de representar homes. L’Estat modern es basa en la raó i diu que totes les persones són iguals, però es referia als homes. Hi ha un pacte no escrit que diu que les dones s’han de quedar a casa. La Revolució Francesa i el Codi Civil que se’n deriva determina que els homes ocupen l’espai públic i les dones, el privat. ¿Com s’arregla això? Tres passos: educació, dret a vot de les dones i paritat entre homes i dones tant en l’àmbit públic com en el privat. Actualment a l’Estat espanyol la paritat en l’àmbit públic és de 60 a 40 sense especificar gèneres. Una gran lliçó ens ha donat avui la Neus. Després cantem l’Estaca.
Seguidament es llegeix l'article "Nosaltres, els joves" de Jan Magarolas, estudiant de Periodisme de la URV, publicat al FET tarragona. Es dona la paraula al Jordi del CDR Eixample que va ser agredit per la policia en una de les manifestacions de Tarragona per rebutjar la sentència contra els presos polítics.
S’explica el nou format de Silenci, rebel·leu-vos i s’anima als components de la 3a Joventut x la República que hi participin cada dijous, i els dies que puguin, a la Plaça Imperial Tàrraco.
S’inicia la caminada cap a la Plaça de la Font per persistir a exhibir les pancartes per demanar la llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i exiliades.
Dimarts va fer 79 anys. Era un 15 d’octubre de 1940 quan l’exèrcit espanyol afusellà el President Lluís Companys per escarmentar Catalunya.
El 123è president de Catalunya era assassinat al Castell de Montjuïc: “Mateu un home honrat. Per Catalunya” van ser les seves darreres paraules.
Arreu del país es va retre homenatge al President de la Generalitat, Lluís Companys. A Tarragona l'acte es va fer al Monument que tenim a l'Avinguda que porta el seu nom i el nostre col·lectiu "3a joventut per la República", junt amb altres entitats i associacions de la ciutat, vam aportar la nostra ofrena floral.
Com cada dimarts hem acudit al balcó. Les marques de la sentència als presos i preses polítics encara les duen marcades al cos. I d'això s'ha parlat. Infomació del que va passar ahir i, encara més important del que farem a partir d'ara per plantar cara a un estat espanyol que va a marxes forçades a eliminar els drets socials i individuals, al capdavall hi perdrem tots. Les Marxes x la Llibertat cap a Barcelona que començaran dimecres, 16. La vaga general o aturada de país que serà divendres, 18 amb tota probabilitat; i, per descomptat, totes les mobilitzacions que ens arribaran anunciades puntualment. S'ha constatat la importància del que pensen i diuen els sentenciats i sentenciades sobre les penes que els han caigut al damunt. La seva enteresa moral, la seva revolta i la invitació a continuar lluitant pels ideals de tots són un convit que no podem menystenir de cap manera del món.
Hem sentit la veu d'en Carles X. Gómez que ens ha parlat del Consum responsable com a resposta al règim del 78 i a l'IBEX 35 que el sustenta. El fet de donar-se de baixa d'aquestes empreses que donen suport a l'"a por ellos" i donar-se d'alta a d'altres que tenen una significació ideològica més propera als nostres postulats és la demostració que rebutgem el braç econòmic del règim de la transició i de la monarquia amb qui estableix una relació indestriable.
Avui, per primera vegada, després de més d'un any de manifestar-nos, hem tingut entre nosaltres diferents mitjans de comunicació local, nacionals i estatals. Gràcies per venir a visitar-nos, però podriu fer-ho més sovint!
El tomb per la Rambla s'ha convertit en una caminada fins a la plaça de la Font on s'ha fet costat als companys que exhibeixen pancartes de llibertat presos i preses polítiques. Un Cant dels segadors verament coral ha conclòs l'acte.
Avui el comptador de la vergonya ens ha donat aquestes xifres: Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 722 dies a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 705 dies. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 595 dies. Però la llista de presos s’ha ampliat, caldrà engegar el comptador dels CDR’s empresonats fa més de quinze dies.
La Montse Palau ens ha adreçat la paraula. Ha agraït la persistència de la 3a Joventut x la República a denunciar la repressió sobre l’independentisme. Ha comentat que estem en la tercera fase del Debat constituent de cara a discutir quina constitució volem per a la República Catalana. Dissabte passat, justament a la URV es va parlar dels drets dels ciutadans. Troba informació al web del debat constituent. El segon tema que ha tractat és la referent als presos polítics. Hi ha una calma tensa esperant la sentència. Amb tota probabilitat serà el dilluns 14. El calendari mana. Serà una sentència injusta. La sentència serà dura. -Es que ja ho és -diu la Dolors Bassa. Enceta el tema tercer, la Carme Forcadell i la Dolors Bassa, les dones a les presons. Horari del dia a dia, es repeteix cada dia. Les presons són fetes per homes per a homes. A Alcalá Meco hi havia un pavelló de preses. Les portes de les cel·les estaven obertes, podien entrar i sortir quan volguessin, fora de l’hora de dormir. A Lledoners no hi ha mòdul de dones, per això la Dolors Bassa ha triat Puig de les Basses per estar a prop de sa mare que està malalta. I Carme Forcadell Mas d’Enric que és a mig camí de Xerta on hi ha sa mare que té 92 anys i Sabadell on hi viuen el seu home, fill i jove, i ara un net. Fins i tot des de la presó han de pensar en la manera com poden estar a prop de les mares!
Carme Forcadell, MHP del Parlament de Catalunya, és una lluitadora nata: ha organitzat comissions de neteja, ha impulsat l’alfabetització. La majoria de preses són per crims de salut, per ajudar-les organitza tallers de formació. Tot plegat fa possible l’empoderament de les preses. Aconseguir assecadors per al cabell, poder dutxar-se al gimnàs, accés tres dies a la setmana a la piscina, dones encarregades als tallers, productes d’higiene per a les dones que es puguin trobar a l’economat de la presó és una petita llista del seu activisme. Dona premis a qui ho fa tot bé: un bolígraf lila. Les presons són masclistes, la Carme lluita per l’empoderament i la dignitat de les preses. La Montse ens anima a persistir en els valors democràtics i que el resultat de la sentència ens uneixi.
Necessitàvem cantar i el cant de L’estaca ha satisfet el nostre desig. Seguidament s’ha donat informació de l’anada a la presó a Puig de les Basses per donar suport i escalf a la Dolors Bassa, es pot fer la inscripció a través del blog. S’ha informat també de les marxes per la llibertat, la informació és al web, Marxes per la llibertat.
L’expedició tarragonina de la 3ª Joventut x la República surt a les 9:30 de la pl Imperial Tàrraco. Composta per quaranta-quatre persones, unes quantes de les quals provenen de la Conca de Barberà, d’Altafulla i de Torredembara. S’atura al pavelló de Sant Joan de Vilatorrada on pot estirar les cames, fer una consumició i anar als serveis. Vint minuts d’aturada són suficients per cobrir aquestes necessitats tan humanes.
Arriba al pla de Lledoners amb temps de sobres. Seguidament ocupa el seu lloc tot lluint la pancarta i fa costat als que ja han arribat. L’esplanada és un lloc alterós, una rasa solcada per la via del tren la separa del centre penitenciari situat un pèl més per sota. De manera que es poden veure els terrats i la disposició del mòduls.
Jordi Pesarodona -que amb el nas posat, mirava el guàrdia civil- condueix l’acte, que comença a les 12h.
Si voleu saber com s’ha esdevingut l’acte, aneu a Taca d’oli.
A la una del migdia, al cap d’una hora justa de rellotge, s’ha acabat la concentració. A les dues teníem reservat el dinar a ca la Carme, de Sant Joan de Vilatorrada. Aquesta hora l’hem esmerçada parlant amb gent a dalt a l’esplanada, mirant informació del Consell per la República Catalana i fent el trajecte fins al restaurant. A les dues ja estàvem tots asseguts a les taules.
Just abans de començar s’ha presentat Jordi Pesarrodona que sabia que hi dinàvem i ha compartit una estona amb nosaltres. Després d’enllestir l’àpat hem anat a prendre la fresca al carrer. Anàvem comentant la situació d’incertesa que vivim, les dificultats –i incomprensió, alhora- per establir una unitat estratègica entre les forces independentistes, la sentència sobre els presos, els anys de condemna, especulàvem quin dia seria, les cinc marxes sobre Barcelona... Als volts de tres quarts de cinc tornàvem cap a casa. Tot just tocades les sis, hi arribàvem.
Llibertat presos i preses polítiques! Retorn dels exiliats i exiliades!
Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 588 dies de presó.
Llibertat presos polítics!
Concepció Benet filòloga i llicenciada en ciències de l'educació ha parlat sobre Lluís Maria Xirinacs a partir del llibre de Jordi Lara. La Concepció ha ressaltat les facetes de Xirinacs: capellà, místic, filòsof, pensador, senador, activista i practicant de la noviolència, lluitador per l'alliberament dels Països Catalans. En resum, una vida compromesa que va generar una filosofia anomenada Globàlium. Sofrí presó per les seves idees, va estar davant la Model per demanar la llibertat dels presos polítics, es va plantar a la plaça de Sant Jaume, va fer vagues de fam. Sempre seguí les cinc fases de la noviolència. I va deixar ben clar que noviolència no vol dir covardia. Abandona la política i es dedica a escriure. No es doblega davant del sistema. Crea una fundació que aplega el seu pensament i activisme. Li posa Randa de nom; és el puig on Ramon Llull va rebre la il·luminació per seguir la seva obra. Té una frase cèlebre, Xirinacs,: si no trobes el camí, fes-te’l. Ell mateix va programar la seva mort, cinc anys abans inicià una reflexió sobre el tema. El 6 d’agost de 2007 mor al Pla del Pegot. El cant de L’estaca és el colofó de l’exposició de la Concepció. Si voleu llegir les seves paraules feu clic aquí.
Joan Andreu Torres llegeix “Avui fa dos anys. Mirada enrere.” A través del qual es fa una valoració de com estem dos anys després de l’exercici del dret d’autodeterminació a través del referèndum de l’1 d’O de 2017.
Seguidament es passa informació variada: L’anada a la presó de Lledoners diumenge que ve. Encara hi ha places per anar-hi amb bus. A través del blog la gent s’hi pot apuntar. Avui convé anar al Silenci que, després del Silenci davant dels jutjats, ressegeuix les casernes de la Policia nacional, de la Guardia civil i dels Mossos d’esquadra. Dijous que ve a Mas d’Enric, organitza Taca d’oli. Els CDR’s, divendres davant les Teresines. Concentració de pancartes diumenge al vespre. Sopar de carmanyola a Mas d’Enric... Ah, el 5 i 6 cal anar a Mont-roig de Camp. És el cas dels 13.000. Són els euros de multa que han posat als caps de turc de l’1 d’Octubre de 2017. Hi ha una sèrie d’actes per donar suport als tres encausats. A dos se’ls demana més de dos anys de presó. Quina vergonya!
S’ha fet el tomb per la Rambla. Avui cent-cinquanta persones han acudit a la convocatòria de la 3a Joventut. El cant dels segadors han conclòs l’acte.
El comptador de la vergonya ha tingut una lleu modificació: Laura Solé i Joan Tortosa sou al carrer però no lliures, les mesures cautelars us impedeixen d’atansar-vos a la gent, sou víctimes de la venjança! Jordi Cuixart i Jordi Sánchez 771 dies a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 754 dies. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 644 dies. Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 64 dies. Llibertat presos i preses polítiques!
Pren la paraula la Txus, portantveu de les Mares i pares per la República. Explica que Laura Solé i Joan Tortosa ja són al carrer, però que no són lliures. Les mesures cautelars que els ha imposat el jutge són totalment venjatives: pagar dos mil euros, presentar-se cada dilluns al jutjat, retirada de passaport i no es poden atansar a cap grup de gent. Això, evidentment, els priva de relacionar-se amb gent, és un atemptat a la socialització que tota persona, i més si són joves, necessita. Txus ens informa que el tres tombs que es feien a la plaça Imperial Tàrraco cada dia de les 20:15 a les 21h ja no es faran, tanmateix en cap cas el grup es dissolt, continuarà l’acció a través de les xarxes socials i estarà pendent dels esdeveniments que es produeixin en aquest tema. També té un record per als presos d’Altsasu, de la injustícia que és que estiguin a la presó.
