Páginas

Cercar en aquest blog

dimarts, 27 de desembre del 2022

JOSEPA MASSANÉS: ESCRIPTORA RENAIXENTISTA I FEMINISTA

Dimarts, 27 de desembre. L’últim dimarts d’enguany. Tenim un record per als patriotes catalans que tenen causes pendents amb la (in)justícia espanyola, i també pensem en els exiliats que un any més no han pogut passar les festes de Nadal a casa. Volem denunciar el cas de Joel Muñoz, acusat de danys informàtics i revelació de secrets a qui la fiscalia li demana 18 anys de presó i 10.800€ de multa. També hi ha el cas d’aquell xicot, ara no recordo el nom, treballador de l’aeroport del Barcelona, que no pot treballar per AENA perquè el Ministeri de l’Interior li ho ha prohibit, les causes són perquè s’havia manifestat per la causa catalana i republicana. Com hi ha món! Sentirem el Cant dels ocells en silenci per denunciar tanta ignomínia. Com a resposta cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia! Diu Josep Fontana, 1931-2018, (en una entrevista feta el 2014): “Aquest llibre (La formació d’una identitat) és fet per a la gent d’aquí, per a explicar-los que aquesta cosa que els duu a sortir al carrer, a manifestar-se, ve de lluny. El protagonista d’aquest llibre és la gent. Podria dir el poble. No. La gent. Els qui defensen Barcelona el 1714 són la gent. Els qui fan el gran canvi econòmic al segle XVIII són la gent. Els qui salven la llengua al segle XIX són la gent. I és la gent que resisteix l’impacte del franquisme sense deixar-se esclafar. No són els partits. Quan el 1977 surt un milió de persones, és la gent. I el 2012 és la gent que surt. La meva idea és que aquest país, si s’ha de salvar, el salvarà la gent.” Paraules antològiques que es refermen en la situació actual.

Avui ens parlarà Núria Espluga i Escoda. És professora de llengua catalana i literatura a l'Institut Antoni de Martí i Franquès.  Va néixer a Marçà, és filla de pagès i neta de pastor. Diu: “M'encanta la natura, els moixons i anar amb bicicleta i m'enamora la llengua. Formo part del grup de treball Veus de dona a Tarragona i en aquests moments tenim engegats uns quants projectes.” La xerrada tractarà de la vida i obra de l’escriptora Josepa Massanés nascuda a Tarragona. Els valors de Josepa Massanés són variats, un és que va trencar el cercle viciós que tota dona tenia encomanat en el segle XIX (i també en el XX) que la seva missió a la vida era tenir cura dels fills, de l’home i de la casa; un altre és que era una dona molt culta i un tercer és que des de l’àmbit domèstic publicà un llibre. La Núria ens ho explicarà la mar de bé. Tens la paraula. Ressegueix tota la biografia, començant per sos pares, ell lliberal i romàntic que afavorí que sa filla estudiés i superés el cercle viciós de la dona; ella, la mare, religiosa i domèstica. Una dialèctica que donà com a síntesi una persona culta, coneixedora d’uns quants idiomes, preocupada per l’alliberament de la dona. Publica els primer poemes a El Vapor (diari de tendència liberal, portador del romanticisme i del progressisme i dels més prestigiosos de Barcelona). Això li dona un cert prestigi i participa en les activitats literàries i culturals del moment. Entra en el cercle literari de la Renaixença catalana. Com a bagatge important de la Josepa cal destacar que és una de les precursores de reivindicar l’emancipació de la dona, reivindica el dret femení a l’escriptura. Com a curiositat val a dir que la tenim retratada a la Galeria dels Il·lustres Tarragonins de l’Ajuntament, al costat de la Montserrat Abelló i de l’Olga Xirinacs. Aquí pots trobar l’explicació completa. T’aplaudim, Núria, perquè ens has atansat a una tarragonina il·lustre. Et donem els punts de llibre del 4t aniversari de la 3a Joventut x la República, el punt de llibre de Santa Tecla i el calendari.  Aprofito per dir que a la taula disposem d’aquests productes i que podeu col·laborar amb la caixa de solidaritat amb els patriotes perseguits.

Xavier cantarà la cançó És quan dormo que hi veig clar, del 1953, on tot el món oníric de JV Foix es manifesta amb una claredat meridiana. Mira’n una estrofa per adonar-te’n: “És quan plou que ballo sol / Vestit d'algues, or i escata, / Hi ha un pany de mar al revolt / I un tros de cel escarlata, / Un ocell fa un giravolt / I treu branques una mata, / El casalot del pirata / És un ample gira-sol. / És quan plou que ballo sol / Vestit d'algues, or i escata.” Informacions i avisos. Avui és l’últim dia per recollir les enquestes sobre la 3a Joventut.

Dimarts que ve, 3 de gener farem festa. El dia 10 reprendrem les trobades. Jordi Piqué, historiador i arxiver, ens explicarà l’entrada de les tropes franquistes a Tarragona que s’esdevingué el 15 de gener de 1939, ara farà 84 anys. I, per últim, que ara a les 12 hi haurà el Silenci d’Aturem les guerres davant la subdelegació de Defensa, dimarts que ve també n’hi haurà. Cantem Els Segadors que clou l’acte.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!


dimecres, 21 de desembre del 2022

CANÇÓ DE PROTESTA: LA FORÇA DE LA PARAULA MUSICADA


Dimarts, 20 de desembre. Ja a les portes de Nadal, el LLuís condueix la concentració que avui és especial. El Lluís està molt preocupat pel que passa a Espanya amb els jutges del Tribunal Constitucional, hem passat tots una nit sense dormir; sembla que té una retirada amb el que va passar fa cinc anys amb el Parlament de Catalunya, Potser a Espanya necessiten un cop de mà… Avui no cantarem el Cant dels ocells, alternarem parlaments amb cançons. Parlarà Lluís Aragonès, de Riudoms, Lluís presumeix de tots els de la seva vila que han passat per la 3a Joventut, són un valor afegit: Josep Maria Cruset, president del Port de Tarragona; Mateu Turró, infraestructures; Modest Guinjoan, economista de capçalera… I Joan Andreu Torres que dissertà sobre la malaltia de l’ELA. Anem al gra, Lluís Aragonès parlarà de les primaveres lliures i la cançó protesta. Totes les revolucions tenen la seva música. És llicenciat en Humanitats, està compromès amb la lluita per la llibertat. És d’esquerres i republicà.
Ha desplegat acció política al Consell Comarcal del Baix Camp, al Senat de Madrid i durant vint anys a l’Ajuntament de Riudoms. Integrant d’entitats com Intermón, Òmnium, CERAP (Centre d’Estudis Riudomencs Arnau del Palomar) al qual ha remuntat amb l’ajuda d’altra gent (Marisol, Conxa Torres…). Així doncs, avui cantarem cançons de protesta. Lluís Aragonès comença agraint a la 3a Joventut que l’hàgim convidat, se’n sent còmplice generacionalment i ideològica. Diu que és estudiós dels moviments socials. En una tesi per la UOC donava a conèixer dues qüestions: no hi ha cap moviment social que no tingui la seva banda sonora, i l’altra que determinades cançons volen d’un moviment social a un altre, volen d’una causa justa a una altra, causes relacionades amb la llibertat amb la justícia social. “La cançó protesta és la força de la paraula musicada”, deia Lluís Llach. I tenen una triple funció. Una de col·lectiva, de companya de viatge dels moviments socials, però també a favor de la pau, dels drets civils, del feminisme, del medi ambient… Actua, també, com una eina individual, des de la intimitat, des de la introspecció, perquè la cançó protesta també emociona, també enamora i també intervé en la racionalitat i la irracionalitat de l’ésser humà. I finalment la funció pedagògica, de l’educació informal. A Catalunya contribueix a la normalització lingüística. I ens endinsa en el coneixement dels poetes com ara Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, Mario Benedetti o  Màrius Torres, Ausiàs Marc. I com a colofó, ens fa adquirir consciència social. Moltes vegades el poble fa seva la cançó i ja és de la seva propietat, i la fa servir per altres causes també justes en altres espais diferents de l‘original, en altres temps que tampoc no coincideixen. Un exemple és el cas de L’estaca, se n’han arribat a fer 240 versions. Es va fer servir a Polònia pel sindicat Solidaritat o el poble cors o a Tunísia o fins i tot l’oposició a Putin també feia servir les estrofes de L’estaca. Els múscis la interpreten i la gent concentrada la canta amb la lletra dels fulls que s’han repartit. El mateix es fa amb les altres cançons triades: Bella ciao (lletra), La rosa de paper i We s’hall overcome (Tots junts vencerem). El Lluís Aragonès segueix amb la seva glossa i diu: “Sé que acabarem, com és preceptiu, cantant el nostre himne nacional, Els segadors, deixeu-me dir que els himnes també són una mena d’antecedents de la cançó protesta, per exemple hi ha la Internacional, la Marsellesa, en el nostre cas Els segadors, ¿quina diferència hi ha entre aquestes himnes? Doncs que la Marsellesa arriba un moment que s’institucionalitza  i passa a ser propietat no només del poble  sinó també de les institucions i llavors perd una mica el seu valor; en el cas d’Els segadors mentre no siguem lliures, mentre no tinguem un estat continua sent un himne pur perquè és l’himne del poble malgrat que sigui el nostre himne oficial continua tenint aquest sentit de lluita, de reivindicació per la llibertat, per tant Els segadors és una cançó protesta potent”. Si en vols saber més, clica aquí.  T’aplaudim, Lluís perquè ens has donat una lliçó magistral de les cançons com a banda sonora de les revolucions.


El Lluís Jové agafa el fil. Entrega els punts de llibre dels 4 anys del col·lectiu, de Santa Tecla i informa que tenim el calendari del 2023. I que aviat tindrem el punt de llibre dels 5 anys! Es recullen les enquestes, hi ha temps per contestar-les, qui no ho hagi fet, fins al dimarts que ve, 27 de desembre. D’avui en vuit la Núria Espluga parlarà de Josepa Massanés. Dimarts 3 de gener farem festa. El 10 vindrà el Jordi Piqué a parlar de l’entrada de les tropes franquistes a Tarragona el gener de 1939. Ara a les 12 hi ha el silenci amb el lema Aturem les guerres davant del govern militar al capdamunt de la Rambla Vella. Cantem Els segadors.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!


dimecres, 14 de desembre del 2022

DONEM VEU ALS SENSE VEU: COMUNITAT DE SANT EGIDI

Dimarts, 13 de desembre, núvols i humitat. Res no ens detura, però, als de la 3a Joventut. El Lluís condueix l’acte amb verb generós. Justament avui havien de venir a parlar els de la Creu Roja del projecte #STOPSoledat per acompanyar la gent gran i plantar cara a la soledat no volguda. Ahir al matí van trucar des de l’Assemblea de Tarragona dient que no vindrien perquè el nostre col·lectiu és polític i que ells són neutrals. Ens va agafar tant a contrapeu aquesta negativa que vam quedar parats. Pel que sembla no els va agradar el nostre cartell publicitari on ens posicionem en contra de la monarquia, se’ls va argumentar que si hi estaven d’acord tampoc no eren neutrals, que a les nostres trobades hi han vingut veus molt variades que no necessàriament estaven d’acord amb la nostra reivindicació, però és una tribuna oberta a tots el que aporten propostes, idees, projectes que fan avançar la societat, i que a més nosaltres, com a gent gran, som possibles usuaris o voluntaris per tirar endavant #STOPSoledat. Res de res, no hi ha hagut manera que vinguessin. Paciència! Tanmateix denunciem la repressió i ens mantenim ferms en els nostres objectius: Amnistia i República Catalana. Sentim el cant del ocells i responem dient: Llibertat, Amnistia, fora la monarquia! Com que som gent de recursos, la Fina Figueras s’ha ofert a explicar-nos la tasca que fa l’Associació Sant Egidi a la nostra ciutat. És una Comunitat de laics de l’Església Catòlica fundada a l’església de Sant Egidi de Roma el 1968 per iniciativa d’Andrea Riccardi. En formen part més de 50.000 persones compromeses en l’evangelització i en la caritat en més de setanta països dels quatre continents (Oceania en queda exclòs). A Catalunya les comunitats més consolidades són a Barcelona i a Manresa. Fa divuit anys que s’han establert a Tarragona. Des del 2004 tenen la seu a la parròquia de la Trinitat de la plaça del Rei. Atenen dones embarassades en risc d’exclusió social, persones sense sostre, immigrants, nens sols… Tres dies a la setmana reparteixen seixanta serveis de menjar a la plaça de l’Alcalde Lloret (darrere del Diari de Tarragona) i a la plaça de la Reconciliació (al començament de la Via Augusta, al costat de la gasolinera), consisteix en un plat de caldo i aliments bàsics. Atenen persones jubilades, fan atenció telefònica i porten aliments a les cases de la gent que no es pot moure. D’una manera sovintejada ve a Tarragona mossèn Armand Puig i Tàrrech, responsable de l’Associació de Sant Egidi, per dir la missa i fer el seguiment de les accions empreses a la nostra ciutat. Si en vols saber més clica aquí. Molt bé, Fina, pel testimoni que ens has mostrat. Seguidament el Xavier ens canta La soledat, de Feliu Ventura amb lletra de Vicent Andrés Estellés, el gran poeta de Burjassot. Llegiu-ne el començament, corprenedor. “Preserve molt la meua soledat. / Com un gran bé l'acaricie i tempte. / Ningú no sap el que a ella li dec. / Ningú no sap el que a ella li dec. / Un sentiment feroçment solidari / amb qui pateix, amb qui espera en silenci. / Un vast amor per la mort i la vida.” I Novembre del 72, de Lluís Llach, coneguda per tots: “Tens por, company,/ del batec de cada vespre, / del so d'un timbre esquerp, / o la clau que obre la porta. // Tinc por, company. // Tens por, company, / d'un silenci ple de reixes, / del ferro que ha esquinçat / la raó que a prop sanglota.” ¿Qui no ha sentit la soledat alliberadora i la por anorreadora? El Lluís encara el final de la concentració i ens explica que dimarts que ve tindrem entre nosaltres Lluís Aragonès que ens parlarà de les cançons de les revolucions. De sempre les cançons i els himnes han acompanyat les revolucions. Ens recorda que hi ha els calendaris de la 3a Joventut i que l’enquesta espera que els assistents la responguin. El cant dels Segadors tanca l’acte.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!


dimarts, 6 de desembre del 2022

JOAN REIG: MÚSIC, PAGÈS, COMUNICADOR


Dimarts, 6 de desembre. A Barcelona l’ANC convoca manifestació per protestar que la reforma de la llei de sedició no empitjori quan es converteixi en llei de desordres públics agreujats. Hi ha el convenciment que serà pitjor per als patriotes catalans que enxampin a les manifestacions. Mentrestant, aquí a Tarragona, una setantena de persones ens hem trobat a l’esplanada del Balcó de la Mediterrània per exigir l’amnistia i la República Catalana. El Joan  Boada ha conduït l’acte. Ha recordat que s’atansen les festes de Nadal, el Cant dels ocells un cant nadalenc convertit en denúncia dels que encara no podran passar el Nadal a casa. Sentim el cant popularitzat pel mestre Casals amb el cor en un puny. Cridem: LLibertat, amnistia i fora la monarquia!


Acte seguit presenta el Joan Reig, de Constantí (1963). Home de moltes vessants: músic, bateria d’Els Pets, dedicat a la pagesia, home de ràdio i televisió, poeta i cantant. Activista per la llibertat de Catalunya, una mostra n’és “Llaços grocs”, cançó del seu segon disc en solitari Bagatzem. Diu que li hauria agradat ser lingüista o filòleg, però es va decantar per tocar la bateria. Quan comença a parlar, agafa el motiu del Cant dels ocells com a mostra d’un Nadal ple de pau i denuncia que s’ha convertit en una mena de grans magatzem on tots ens hi passem hores i hores mirant de consumir. Parla de la seva família, de les que va guanyar la guerra, catalans, gent de pau i ordre que ja els anava bé que manés Franco. Tenien pau i ordre a canvi de perdre la llengua, la cultura i les llibertats polítiques. Va estudiar al col·legi de Sant Pau, intern, i allí va descobrir un món nou. Esmenta mossèn Fort i els dos educadors presents a la concentració, el Lluís i el Joan Andreu. Hi va descobrir la música, el folck americà, els musicals, el rock, la nova cançó, Raimon, Llach. Noves idees com ara el catalanisme, escriptors com Espriu, història passada com el President Companys. A casa una cosa i al col·legi una altra. Són les contradiccions de la vida. Son pare li deia amb bonhomia: “T’hem portat a un col·legi de pago i de capellans i en sortiràs comunista.” I una mica era veritat. A Sant Pau es va formar com a persona, va adquirir consciència lingüística i política que l’ha portat a compondre cançons d’amor i de lluita. Reivindica la cançó tradicional perquè és la veu del poble. A continuació ens dona la visió que té sobre la situació política actual. Diu que després d’un embat ve una època de recer. Després d’una guerra cal enterrar els morts, guarir els ferits i canviar els generals. Bona metàfora! Considera normal la divisió de l’independentisme; no hi ha traïdors, hi ha diferències estratègiques. “No ens barallem, entre nosaltres”, postil·la. T’aplaudim, Joan, pel testimoni que ens has donat.

A continuació el Xavier i el Joan canten dues cançons de Lluís Llach, Abril 74 i Cançó sense nom, i una del Joan Reig, Llaços grocs, dedicada a Jordi Cuixart amb qui s’havia cartejat quan era a la presó. Aquí en teniu la primera i última estrofa. “Al mig de la plaça han posat la gàbia, / atrafegats hi passem pel costat / empassant-nos capcots la seva ràbia, / la fel i tot l’odi que ens han deixat. // Des de la seva cel·la sento clar / tot l’amor per la casa del demà / on hi soplujarem l’anhel perdut / on tornarem a viure en plenitud.” I si cliques aquí, la podràs llegir tota.


El Joan ens explica que la setmana que ve vindran a parlar els de la Creu Roja sobre la gent que viu sola i la manera com l’entitat els atén. Com a informació complementària val a dir que dissabte que ve, dia 10, es fa un acte de comiat dedicat a Francesc Xammar a les 4 de la tarda al barri de La Floresta. Es reparteix entre els assistents una enquesta per copsar l’opinió dels assistents sobre la concentració que fem cada dimarts al balcó. El cant dels Segadors clou l’acte d’avui.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!