CONVOCATÒRIA

 

GENT QUE LLUITI ÉS EL QUE CAL!

Aquest dimarts 26 d’octubre, la primavera d’hivern ens ha rebut càlida, amb el cel ras, amb tots els colors a flor de pell. Cada dia hi ha una notícia de repressió contra alguna persona, així doncs sortirem al carrer a denunciar l’acarnissament contra el poble que vol la llibertat, l’amnistia i la República Catalana. Per això cidem: Llibertat, Amnistia, fora la monarquia!. El cant dels Ocells fa de contrapunt a tanta ignomínia.

L’Esther  Forgas, doctora en Filologia Romànica, catedràtica i investigadora de la URV, disserta sobre “Una llengua ens explica el món: l’ús del llenguatge inclusiu.” Es presenta com a lingüista i feminista, per tant la seva proposta és equilibrada al cinquanta per cent entre els dos sistemes de coneixement i pensament. Desgrana conceptes per centrar el tema: tota la vida parlant en masculí. Una llengua ens explica el món. La llengua transforma la realitat. La llengua ens transparenta a nosaltres i a la societat. Explica com és la societat. ¿I com és? Androcèntrica i sexista. Les llengües també ho són. L’Ester defensa l’ús del femení en tots els casos en què la llengua ho permet, com és el cas de les professions. Quan no es pugui, es decanta per l’ús de noms genèrics i col·lectius: l’alumnat, el veïnat, la gerència, la infància, la joventut. O la introducció de persona: la persona del mil·lenni; personal: personal sanitari, d’oficina. Ei, no es poden confondre el llenguatge políticament correcte amb l’inclusiu. Aquell enganya, aqueix clarifica i posa la dona al seu lloc. I més coses que ha explicat. Si piqueu aquí, ho veureu tot. Gràcies, Esther, per les teves paraules i el teu testimoni. L’aplaudim calorosament.

La Lourdes ens informa que l’Esther presentarà el seu últim llibre De las palabras y su sentido social el 9 de novembre, a les 18:30h a la Sala de Juntes  de la URV, Campus Catalunya.  Xavier ha posat veu i notes a “Quatre banderes”, lletra de Miquel Martí i Pol i música de Ramon Muntaner i d’ells he manllevat el títol de la crònica d’avui: “Gent que lluiti és el que cal”. La reivindicació de la llengua és una eina de combat permanent: “Tinc una llengua tan viva/ com les més vives que hi ha./ Si quan parlo s’esparveren,/ jo que sí em poso a cantar./ Canto i canto i cantaria/ si pogués més fort i clar./ Quan les cançons fossin pedres,/ vinga fones i al combat!” La Lourdes, que ha guiat tot l’acte amb veu combativa, ens informa que dimarts que ve la Carme Batalla està citada als jutjats a un quart de dotze del matí, quan s’acabi la concentració hom anirà als jutjats per fer el seguiment d’aquest nou episodi de persecució judicial. També informa que tindrem entre nosaltres el periodista Rafa Marrassé, periodista, creador del web Porta enrere.

Josep Maria a la direcció, Joan al clarinet i tots els concentrats amb la veu, entonem els Segadors.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

CONVOCATÒRIA

 

VOLEM ANAR AMB TREN!

Dimarts,19 d'octubre. Dia assolellat. Ens trobem a l’esplanada del Balcó. El blau marí, el blau cel i el blau de les muntanyes de Prades ens acaronen. Denunciem que hi hagi persones que no es puguin moure lliurement per la Unió Europea. Pensem en els nostres exiliats a Brussel·les i a Suïssa. També amb el més de tres mil perseguits per la (in)justícia per causa de la seva ideologia independentista i republicana. Sentim el Cant dels ocells. Llibertat, Amnistia, fora la monarquia! és el nostre clam.

Seguidament representants de l’Associació de per a la Promoció de Transport Públic (PTP) ens dirigeixen la paraula. Primer parla Carlos Montejano. El tema és: Per un ferrocarril del futur. És una reivindicació a nivell estatal. Ja fa trenta anys que es lluita pel tren públic. Es comprova amb astorament que hi ha una minva en inversions del ferrocarril convencional i un augment escandalós del pressupost invertit en l’alta velocitat. A continuació Daniel Pi agafa el relleu i ens parla del territori. Ens cal un servei de tren segur, ecològic  i al servei del poble. Tren del futur. Sortim del present. Som el país -l’estat- que té més quilòmetres d’alta velocitat, després de la Xina. Això és veritat. Però, i ¿d’usuaris? Doncs pocs viatges i poca mercaderia. ¿Sabíem que el 80% de mobilitat a Tarragona es fa amb cotxe? No hem donat importància al tren de les persones. Ens cal un ferrocarril que vertebri el territori. Necessitem el tren per necessitat. Una via de tren absorbeix la circulació de dinou vies d’autopista, una cosa mai vista!  Necessitem el tren per economia, per ecologia, per justícia social, per evitar la sinistralitat.  El tren ha de ser còmode, fiable, flexible, que transporti mercaderies. Cal construir una estació d’enllaç. Cal recuperar el tren nocturn que connecti les ciutats europees. Activar els trens de recorregut mitjà i llarg. Que sigui integrat, no radial. En definitiva ens cal una política ferroviària sense missatges contradictoris. L’única alternativa no és el cotxe elèctric ni el debat aeroport versus tren. El tren del futur abastarà tots els àmbits: el metropolità, el regional, la llarga distància, la xarxa europea... i estarà ben connectat amb la xarxa d’autobusos. Daniel Pi rebla el clau quan diu: “Demano un tren que em porti al matí a la feina i a la tarda a casa.” Aplaudim les paraules del Carlos i el Daniel. Tant de bo el futur fos avui i ja disposéssim d’aquest tren envejat.

Xavier Marcos canta “Lladres” d’Al Tall. Potser la clau que no tenim aquest tren és per culpa dels lladres que van entrar per Almansa. Ja ho diu la dita: “Quan el mal ve d’Almansa, tot ho alcança.”

Parlem de la setmana que ve. L’Esther Forgas ens donarà les claus del llenguatge inclusiu. Després s’informa de l’anada a Mataró d’aquest diumenge 24 d’octubre per donar suport als avis de la capital del Maresme que fa quatre anys que surten al carrer per denunciar la repressió contra l’independentisme.El cant dels Segadors clou l’acte.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

MANIFEST DE LA PTP (Promoció del Transport Públic)

 

CONVOCATÒRIA

 

SORTIDA A MATARÓ

Tal com hem informat estem preparant una sortida a Mataró, el diumenge 24 d’octubre, per participar a l'acte d'homenatge a tots els que han estat sortitnt aquest 4 anys, que els avis de la capital del Maresme estant organitzant.

Anirem amb autobús i es tracta d'assitir a l'acte que han organitzat (podeu consultar el programa), dinar i tornar cap a Tarragona.

Si voleu venir podeu apuntar-vos emplenant el següent qüestionari:

NOTA: 

1. Si no compliu els requisits de vacunació COVID-19 no us podrem acceptar la sol·licitud de participació.

2. Si no arribem a un mínim nombre de persones interessades no podrem fer un autobús i hi hauríem d'anar en cotxes particulars.

NO VA SER DESCOBRIMENT, VA SER CONQUESTA!

Dimarts, 12 d’octubre. Agafo el micro i recito un fragment de jota:“La Virgen del Pilar dice/ que no quiere ser francesa/ que quiere ser capitana/ de la tropa aragonesa.” L’Olga Xirinacs, micro en mà, rebat: -Sí, però, a França hi ha hagut aparicions de la Mare de Déu i a l’Aragó, no!” Ja tenim l'ambient escalfat. Avui no tenim res a celebrar, fora de dos detalls. Un és felicitar les Pilars i l’altre els vint-i-quatre pobles que s’han alliberat d’Espanya del 1581 ençà. Esperem poder estar com ells ben aviat.

Es fa esment de la repressió que continua en peu. Denunciem els prop de 3.200 represaliats que tenen nom i cognoms com la Laura Solé, Joan Tortosa del Pont d’Armentera, el David Solé de Tarragona. Fem vives les paraules de Joel Muñoz, Xelj, que digué: “Soc un dels més de 3.400 represaliats a Catalunya, el meu cas és a raó del Primer d’Octubre, l’estat em demana 18 anys de presó per uns suposats delictes informàtics”. Recordem els joves d’Altsasu, Pablo Hasél i tants d’altres empresonats. Sentim el Cant dels ocells en silenci. Cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Francisco Javier Alvear, doctor en comunicació, investigador, analista, docent i cronista. Portaveu de l’Associació Salvador Allende. Xilè d’origen, ciutadà del món ens parlarà avui. Dona resposta a aquestes afirmacions d’Isabel Díaz Ayuso, de Toni Cantó i de José María Aznar, respectivament: “Vam portar a Amèrica la llengua i la religió, i, per tant, la civilització i la llibertat”. “Vam alliberar Amèrica d’un poder caníbal”. I “López Obrador no sería allà, ni es diria com es diu, ni s’hauria pogut batejar”. La seva resposta es diu “L’altra cara de la conquesta”. La presència dels europeus a Amèrica, encapçalats pels espanyols comanats per Cristòfor Colom i son germà Bertomeu significa girar full a una pàgina de la història que s’escrivia d’una altra manera. Espoli de les riqueses naturals, introducció de malalties noves que delmen la població autòctona, esclavatge dels nadius, destrucció i substitució de la cultura, religió, costums, llengua… per referents culturals i lingüístics estranys. Ara a Amèrica es construeix un nou relat on les figures de Colom, de colonitzadors i conqueridors són revisats. No trobarem cap ciutat d’aquell continent on les estàtues de colom no siguin retirades o enderrocades. Fins i tot personatges tan nostrats com el General Prim també són sotmesos a revisió per la historiografia americana. Fran Alvear, amb una visió àmplia, relaciona tots els moviments socials que es produeixen a nivel mundial durant el segle XXI com una resposta a l'autoritarisme i com a exigència d'aprofundir la democràcia. És en aquest sentit que s'han d'entendre reivindicacions tan allunyades geogràficament com el procés català pel referèndum d’autodeterminació, les revoltes a Xile de fa un parell d’anys contra el govern conservador, fins i tot les allunyades primaveres àrabs. Tot conflueix contra l’autoritarisme creixent dels governs dels estats. Aplaudim les paraules del ponent i el felicitem perquè avui fa anys.

Cantem “L’estaca” al so del saxo dels mestres Joan i LLuís, a la trompeta. Després s’informa de la propera sortida a Mataró, el dia 24 d’octubre per donar suport als avis de la capital del Maresme que fa quatre anys que surten al carrer. Qui hi estigui ineressat que es posi en contacte amb la coordinació de la 3a Joventut x la República.

La setmana que ve parlarà Daniel Pi sobre transport públic. És coordinador de l’oficina tècnica de l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTB).

El nostre a reveure es diu cant dels Segadors, l’entonem amb la confiança que ens reveurem dimarts que ve.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

CONVOCATÒRIA

 

UN DIA GUANYAREM!

Dimarts, cinc d’octubre, engeguem les concentracions a les 11 del matí. Un sol asserenat ens enlluerna. La visera de les gorres grogues de la 3a Joventut x la República ens protegeixen els ulls. Algú els amaga rere les ulleres de sol. La denúncia contra la repressió i la pervivència de l’exili ens manté ferms aquí, al Balcó cada dimarts. Sentim el Cant dels ocells en silenci. Després cridem Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Jordi Romeva, activista de moltes causes, expert en el tema de les pensions dels jubilats, com a fet interessant afegim que té un fill que es diu Raül, pres polític indultat. El Jordi és amant de la música i comença la seva intervenció in media res cantant “We Shall overcome”. Jo de seguida pregunto als del costat com és en català, la companya de la Mercè Sardà em contesta: “Tots junts vencerem”. La gent s’afegeix a la cançó, jo la mussito en català. Tant com l’havíem cantat! El Jordi Romeva engrapa el micro i com si fos un locutor de tota la vida es dirigeix al públic amb veu ferma. “Un dia guanyarem, tal com diu la cançó. I ho saben les persones que es troben a les places i carrers de Catalunya.”  El micro falla. Ens diu que el moviment independentista és més fort gràcies al Primer d’Octubre de fa quatre anys. Comenta que dintre del moviment sobiranista hi ha diferents anàlisis de la situació. Hi ha qui diu que ens hem d’esperar vint o trenta anys. D’altres que primer és la inversió de l’Aeroport del Prat. D’altres que primer és la taula de diàleg -¿o de negociació? Ja m’he perdut-. La gent que surt al carrer vol la independència al més aviat millor.

El que diuen els polítics no està en sintonia amb la gent del carrer. El micro falla. Malgrat la falla tècnica la veu del Jordi sobrepassa tots els entrebancs físics i la gent assenteix les seves paraules, les acompanya amb somriures de complicitat i aplaudiments generosos. Enumera les mancances, les vergonyes i les misèries d’Espanya: les dels borbons, les dels florentinos, les dels tribunals de comptes, els despropòsits dels governs del partit blau, la injustícia de la justícia espanyola, l’obsessió de Pedro Sánchez de portar el President Puigdemont davant la justícia espanyola. Nosaltres recordem el primer d’Octubre: les urnes, les paperetes, els col·legis electorals i, sobretot, la gent que va votar i va guanyar! L’herència  d’aquella data memorable és una: que es posin d’acord la societat civil, les institucions i l’exili representat per Carles Puigdemont i el Consell de la República. Que es posin d'acord per aconseguir la República Catalana. -Mireu, -conclou amb veu enlairada, -cada dia que passa lligats a Espanya es perden oportunitats. Un dia guanyarem. Visca Catalunya lliure! Aplaudiments intensos i extensos.

En homenatge al Silenci, Rebel·leu-vos celebrat el Primer d’Octubre davant els jutjats i les tres casernes policials de la ciutat, el Xavier Marcos entona “Silenci” de Lluís Llach. Molts ens afegim a la seva veu. -Que feia temps que no la cantava, encara m’enrecodo de la lletra. -sento que diuen per allí a la vora. “Que no vull esperar/ que el temps rovelli, rovelli l’arma,/ que no vull que la por/ tingui més temps per guanyar-me.”

Davant la negativa de l’Aznar a venir a parlar dimarts que ve del que va passar internacionalment parlant el 12 d’octubre de 1492, s’ha convidat a Francisco Javier Alvear a parlar de “L’altra cara de la conquesta”. Esperem amb candeletes que ens ho expliqui. Ei, no hi podeu faltar! El cant dels Segadors posa punt final a la concentració setmanal.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

ÒSCAR HIJOSA MILÀ

 

No hi serà aquest aniversari però la seva obra i el seu caràcter perduraran.

Acte d'homenatge organitzat per la família de l'Òscar. Obert a tots els que l'estimàveu.

Recordem-lo!!!

CAL JUSTÍCIA CLIMÀTICA!

Dimarts, 28 de setembre. La fosca ens atrapa quan comencemla concentració. Denunciem la repressió contra més de tres mil independendistes i republicans i les maniobres dels poders espanyols per atrapar el President Puigdemont. Lluís entona amb la trompeta el Cant dels ocells. Li contestem dient: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Lluís Pastrana ens explica que el Primer d’Octubre, divendres d’aquesta setmana que som, el Col·lectiu Silenci, Rebel·leu-vos farà el tradicional via-crucis  per davant dels jutjats de la ciutat i les tres casernes policials: Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra, l’hora de la concentració serà a les 11:50 davant l’Audiència Provincial (cara per cara de l’església de Sant Pau). Es deixa anar una filtració que esdevé una primícia: l’acció davant del Parlament de Catalunya; quan hi hagi més informació es farà saber puntualment a tota la concurrència.

Avui té la paraula Manola Brunet, aragonesa d’origen, filla adoptiva de Tarragona. Directora del Centre de Canvi Climàtic de la URV, presidenta de la Comissió Internacional de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial. Parla del que tots ja sabem una mica. Diu que el sistema econòmic capitalista, basat amb l'energia fòssil, modifica l'ambient. Provoca l’escalfament del planeta, la temperatura mitjana ara és un grau més alta que fa seixanta anys. El mateix escalfament que la resta de vida del planeta. S’han doblat les emissions en diòxid de carboni. Actualment vivim una etapa interglacial càlida. En conseqüència el gel dels casquets polars minven. Hi ha l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. L’atmosfera s’ha reduït, l’aire s’escalfa i el nivell del mar augmenta i a resultes d’això canvien els patrons climàtics. Els extrems meteorològics s'accentuen: hi ha més aiguats i més onades de calor. Per tot això el canvi climàtic s’ha convertit en una situació de crisi i d'emergència. I els governs dels estats no responen. El canvi climàtic desestabilitza el sistema econòmic, social i polític. Els anys vint als trenta d’aquest segle seran crucials, i el Govern espanyol es queda curt. Criminalitza les persones i no les empreses. Cal que els responsables de l'ús dels combustibles fòssils ajudin els països i població més vulnerables. Cal justícia climàtica. Cal independència. Agraïts com som, aplaudim les paraules de la Manola Brunet. Aquí teniu informació sobre el tema i aquí podeu llegir les paraules de la Manola.

Xavier Marcos desgrana amb els acords de la guitarra i amb veu ferma “Lo meu país”, cançó algueresa, d’Antoni Cao, popularitzada per Luciana Sari, és un homenatge a Carles Puigdemont i a les trifulca que va viure a la ciutat germana de l’Alguer. Mireu si n’és de bonica, ací us en deixo un botó per mostra: “Al cor meu jo te tinc i te vull bé,/ un gran bé que viu d’alegria,/ per a mi sés tu la mare mia,/ per a mi la tua cançó te cantaré./

O Alguer, o Alguer... Seguidament s’informa que a partir de dimarts que ve, 5 d’octubre, les concentracions es faran a les 11 del matí. Encetem temporada de tardor, ja, que el dia s’escurça.

Cantem els segadors guiats per la trompeta del mestre Lluís i la batuta del mestre Josep Maria.

IN-INDE-INDEPENDÈCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!