QUE SIGUI UN PUNT I A PART!

Dimarts, 5 de setembre. Tornem de vacances. Avui dirigeix la concentració el Lluís. Saluda els presents. Denuncia la repressió i dona pas al Cant dels ocells que sentim tots en silenci. Silenci que és contestat amb el clam: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui el Lluís té la tasca delicada de presentar el punt d’inflexió o el punt final de la 3a Joventut x la República. Repassa l’historial extens de l’entitat: els inicis itinerant per carrers i places de la ciutat, l'estabilització al Balcó, la participació en totes les concentracions de Taca d’Oli, les trobades setmanals a Mas d’Enric per donar suport a Carme Forcadell, Presidenta del Parlament, l’assistència a les grans manifestacions, els suport als represaliats davant dels jutjats i les aportacions a la Caixa de Solidaritat, el manifest d’autoinculpació i el miler llarg de persones que el van signar… I ara veiem la dificultat de tirar endavant el projecte actual. Tenim il·lusió però ens manquen les forces; i els canvis socials i polítics ens demanen que ens plantegem si estem en un punt d’inflexió o en un punt final. Enyorem els que ens han deixat per sempre i ens dolem dels que venien i ara no venen a les concentracions, donem les gràcies a tots els que ens han donat suport. Estem contents perquè el projecte ens ha fet créixer i potser ens ha fet més savis.

L’anàlisi que acaba de presentar el Lluís es completa amb la visió de futur del Joan Andreu. Primerament dona les gràcies a la gent que amb la seva assistència ha fet possible que la 3a Joventut hagi romàs al carrer durant cinc anys i mig, després que la 3a Joventut no plega, que es manté vinculada a la Taca d’Oli i que pot fer aportacions al moviment republicà. Que tot i que el model actual queda superat pel que s’ha explicat anteriorment, si hi ha algú que vol continuar les concentracions en un altre format, tindrà tot el suport i facilitats de la coordinació. Ara obrim un temps de reflexió per estudiar altres vies de presència del col·lectiu en la societat tarragonina. Estarem en contacte a través de les xarxes socials. Si en vols saber més, clica aquí.

Seguidament el Xavier ens regala dues cançons: Que no s’apague la llum, de Feliu Ventura i música de Borja Penalba, i Tornarem, de Lax’n’Busto. Els títols ja ens diuen quina és la intenció: el Xavier s’estima més que el punt no sigui final, que sigui un punt i a part. Una estrofa de la primera: “Que no s'apague la llum/ que no vacil·le mai més/ construïm un país de llums enceses./ Que no càpia més llum/ i que peten els ploms/ il·luminant la nit amb l'esperança.” I de la segona: “És temps de ser valent,/ és temps de ser conscient,/ que cal cor i cervell/ i no volem perdre ningú en aquest camí.// Tornarem a ser grans, hi tornarem,/ quan sortim d'aquesta tempesta,/ que amaguem rere rostre indiferent,/ però cou i ens fa sentir que hi tornarem…”

Seguidament la Fina informa que el dia 14 de setembre hi ha una visita gratuïta al Consorci d’Aigües de Tarragona, a l'Ampolla. Hora de sortida: 9:15. Lloc: davant de la porta de l’Institut Martí i Franquès, c/ d’Enric d’Ossó, núm. 4. S’anirà amb cotxes particulars. A les 13:15 dinar al Club Nàutic Casa Montero de l’Ampolla. Cadascú pagarà el seu dinar. La Fina també informa que l’ANC organitza autocars per anar a la manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona. I que ara que hi ha molts joves pendents de judici convé que els donem suport acompanyant-los davant dels jutjats i a través de la Caixa de Solidaritat. També s’informa que a Tarragona es farà l’acte institucional al monument a Rafael Casanova i que la Coordinadora 11 de Setembre organitza un seguit d'actes a la plaça de les Cols: 10:00h cercavila. 10:30,vermut. 11 actuació del Cor Sageta de Foc. 11:30 lectura del manifest i 14:30 dinar popular.

Ja en la recta final, i abans d’entonar els Segadors, el Josep Maria ens refresca la memòria i ens fa avinent que temps enrere l’autoritat municipal arrencava llaços grocs i que, mentre els nostres posaven urnes, els seus posaven armes. Que la memòria no ens falli mai! El cant dels Segadors amb l’acompanyament del Joan, el Vicenç i el Xavier -Lluís, t’enyorem!- els puntals musicals, s’enlaira en el cel setembral tarragoní.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

NOMÉS LA MÚSICA VIURÀ SENS FI!

Dimarts, 25 de juliol, diada de Sant Jaume. Últim dia de les concentracions de la 3a Joventut x la República abans d’encetar les vacances d’agost. El Joan Boada és qui fa de mestre de cerimònies. Comença recordant els perseguits, la gent que són fora de casa, els exiliats, que ara que és temps de vacances no es poden retrobar amb la família perquè no els deixen entrar per motius de persecució política. El Cant dels ocells popularitzat per Pau Casals va dedicat a ells. El mestre Casals es va fer seva aquesta Nadala i la va escampar per tot el món com a símbol de pau i de llibertat universals. També va compondre El Pessebre, en aquesta obra demanava als homes de bona voluntat que s’allunyessin del pecat i de la guerra. Sentim el Cant dels ocells en silenci i contestem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

A continuació presenta el Josep Maria Gomis que avui ens parlarà del cant coral a Tarragona. Com podem veure avui són músics del grup els que porten la batuta de l’acte, i mai més ben dit! Ens explicarà la procedència de les corals i el recorregut històric fins avui. El Josep Maria és músic de l’Alt Camp, d’Alcover, vila d’intel·lectuals i de gent que ha treballat per la pau i per la justícia, per la catalanitat i per la defensa del català. El Josep Maria té una formació completa en el camp musical: carrera de piano, estudis d’orgue, formació en direcció coral i estudis de cant. Ens explica els requisits, els avantatges i els guanys del cant coral. La història del cant coral català modern que arrenca amb Josep Anselm Clavé i les masses corals d’homes que va crear, continua amb els cors del Liceu i del Conservatori del Liceu, segueix amb Lluís Millet i Amadeu Vives amb l'Orfeó Català i aterra amb l’Oriol Martorell, director de la Coral Sant jordi, que li va despertar el cuquet del cant quan el va veure dirigir un concert a Montblanc. A partir d’aquí, Josep Maria, es compromet amb grups de Vila-seca, Cambrils, Alcover, Tarragona… I ara a Tarragona hi ha una vintena llarga de corals de tessitures ben variades: d’homes, de dones, mixtes -la majoria-, de nivells diferents d’exigència pel que fa al coneixement musical i de cant. Aquí tens un dossier de Cant a la veu, del 2018 on hi ha la relació de corals de Tarragona, entremig hi ha passat la pandèmia cosa que vol dir que hi ha hagut canvis d’aleshores ençà. El Josep Maria ens recorda que a les corals hi ha fretura d’homes. Si en vols saber més clica aquí. Gràcies Josep Maria, t’aplaudim per atansar-nos a aquest món tan proper i tan desconegut alhora.

El Joan presenta el Xavier que avui ens cantarà: La fera ferotge, d’Ovidi Montllor. Abril del 74 i Cançó sense nom, les dues de Lluís Llach. Bocinets de cançons. El caire humà de la fera: té gana, necessita espai. “-Xicot, per què tremoles?/ Jo no te'n menjaré. / -I doncs, per què t'escapes / del lloc que tens marcat? / -Vull parlar amb l'Alcalde / i dir-li que tinc fam, / que la gàbia és petita, /  jo necessite espai.” ¿Qui no ha enyorat les primaveres lliures? “Companys, si enyoreu / les primaveres lliures, / amb vosaltres vull anar, / que per poder-les viure / jo me n'he fet soldat.” Sempre, sempre contra les guerres. “On vas amb les banderes i avions / i tot el cercle de canons / que apuntes al meu poble? / On vas amb la vergonya per galó, / i en el fusell, hi duus la por, que apuntes al meu poble?” Inexorablement, músics, us necessitem!

Finalment recordem que a dos de nou del vespre hi ha la concentració d’ATUREM LES GUERRES davant del ministeri de la guerra. I, a l’agost fem vacances! El dia 5, primer dimarts de setembre, informarem de la continuïtat de les concentracions. Els Segadors ens emplaça a mantenir-nos ferms en la defensa dels nostres ideals republicans i independentistes. 

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

NO DESCORATJO, NO RENUNCIO, NO DESERTO

Dimarts, 11 de juliol. Avui som al pic de la calor, diuen els meteoròlegs, tanmateix ens trobem al balcó per denunciar la repressió. La Fina dirigeix l’acte, comença fent la presentació del l’Arnau Martí que ens parla del seu cas. S’enfronta a la petició d’un any de presó per haver participat en les manifestacions fetes a Tarragona en resposta  a les sentències del judici als presos polítics. Diu literalment: “ho entomem sabent-nos culpables, culpables de ser dignes d’un objectiu polític molt clar: una terra lliure, canviar-ho tot i viure dignament.” Parla en plural perquè hi ha altres dos implicats: Edgar Fernàndez i Ricard Aragonès. Martí continua: “...l’autèntic càstig són els més de tres anys de procés judicial, de por, de dubtes,  desinformació i la prohibició de sortir de l’estat espanyol, una mesura absurda imposada pel jutge.” És el jovent que surt al carrer en defensa de la llibertat que és perseguit per la policia, tant la catalana com l’espanyola. Els advocats han fet bona feina per desenmascarar el relat inventat per la policia per criminalitzar i desmobilitzar els joves combatius. El Cant dels ocells va per tu, Arnau, i per tots els represaliats. El sentim en silenci i responem a una sola veu: Llibertat, Amnistia, fora la monarquia!

A continuació Jesús Figueres parlarà d’Antoni Rovira i Virgili. Jesús és activita de la 3a Joventut, filòleg, soci de l’APELLC i alcoverenc. Tal com resa el cartell, Antoni Rovira i Virgili fou historiador, periodista, escriptor i polític. Exiliat després de la guerra civil afirmà amb claredat: no descoratjo, no renuncio, no deserto. El nostre tarragoní il·lustre nasqué el 1882 al carrer Major i morí a Perpinyà el 1949. Sí, a l’exili. Enmig d’aquestes dues dates tenim el Rovira i Virgili periodista, editor, el que dona suport a la normalització del català, el polític diputat al Parlament de Catalunya del qual en va ser President, també tenim l’historiador i el poeta. Quan el 1991 es crea la universitat a Tarragona se  li posa el seu nom com a reconeixement de la seva activitat de divulgador de la causa nacional de Catalunya. A partir d’aquí es llegeixen textos seus, a través d’un dels quals es defineix com a català nacional. El fil de la història ens manifesta que la repressió patida pel prohom tarragoní arriba fins als nostres dies, l’Arnau Martí i els seus companys en són un testimoni. Si en vols saber més clica aquí.

El Xavier canta Corrandes d’exili de Pere Quart, musicada per Lluís Llach. “Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena / lentament, sense dir re. / Si la lluna feia el ple / també el féu la nostra pena. //  Una esperança desfeta, / una recança infinita. / I una pàtria tan petita / que la somio completa.” La primera i última estrofa com a inici i colofó de la tragèdia de l’exili republicà.

La Fina ens explica que Rovira i Virgili en el seu llibre Polítics catalans fa una anàlisi de les seves virtuts i els defectes i ens proposa combatre aquests últims per al bon regiment de la cosa pública, invita l’Arnau i els joves compromesos a  seguir el consell del nostre conciutadà. Passem ja als actes de la setmana. Ara a 1/4 de 9 del vespre “Aturem les guerres” davant del govern militar. Demà dimecres 12, a les 9 del matí concentració de suport als encausats per la protesta antifeixista de la Morera del Montsant al jutjat penal de Reus, avinguda Marià Fortuny, 73. Divendres, 14,  a 2/4 de 8 del vespre a la plaça de la Patacada de Reus, Josep Costa parlarà de ¿Es pot defensar Catalunya des de Madrid? Dimarts, 18 de juliol, suport a la Via Laietana com Centre de Memòria Democràtica. Sortida de la Rambla Lluís Companys, al voltants de les 5 de la tarda. Avui s’incorpora un nou himne a la concentració El cant del poble, de Josep M de Sagarra i d’Amadeu Vives. Els Segadors clouen l’acte.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

JAUME VIDAL: HUMANISME, HETERODÒXIA I GENI

Dimarts, 4 de juliol de 2023. Salutacions a tots els de la 3a Joventut. Com sempre denunciem la injustícia i volem fer esment dels joves encausats per les protestes postsentència (dels presos polítics), gent anònima, pràcticament desconeguda. Hi ha quatre joves tarragonins que es troben en aquesta situació, un dels quals,l’Arnau Martí, vindrà a parlar dimarts que ve aquí al balcó. Recordo quan dèiem a cada concentració els dies i les nits que els presos polítics eren a la presó, també els exiliats, i joves empresonats com Pablo Hasel i Dani Gallardo. El cant dels Ocells va dedicat a ells i a tots els encausats. El sentim amb silenci contingut i el responem amb el crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui tenim entre nosaltres Magí Sunyer, professor de literatura catalana de la URV. A més de professor universitari és escriptor. Té obra poètica, novel·les, contes, teatre. Ha estudiat l’obra d’escriptors dels segles XIX i XX i la simbologia nacionals en la literatura. És expert en el Grup Modernista de Reus. El Magí va ser entre nosaltres per parlar dels mites de la república. Avui parlarà de Jaume Vidal Alcover aprofitant que s’escau el centè aniversari del seu naixement. El Magí ens en pot parlar amb coneixement de causa perquè en va ser alumne, deixeble i partícip de projectes culturals, un dels quals encara perdura entre nosaltres: la col·lecció literària La Gent del Llamp. Endavant Magí. Pren la paraula i ressalta la personalitat literària, cultural i humana del Jaume. Home d’una cultura vastíssima, original en les seves aportacions, amb la Maria Aurèlia Capmany va fer un tàndem que va impulsar projectes culturals i literaris del jovent inquiet del Camp de Tarragona. Va fer molts amics i algun enemic a causa de la seva capacitat de polemitzar. (Més d’un assistent assenteix amb rialles o cops de cap l’exposició de Magí). Va ser professor de l’embrió de la URV, impartia classes de literatura catalana. Viure a la part alta de Tarragona els va projectar, a ell i a la Maria Aurèlia, cap a la vida de barri i a la ciutat, on esdevingueren activistes culturals de primer ordre. El Magí fa referència a Poesia completa, editada en motiu de l’Any Jaume Vidal, com un model de registres molt variats de temes i de formes poètiques. Si cliques aquí, en sabràs més. T’aplaudim, Magí, per la teva presència i el teu testimoni.  Li fem entrega dels punts del llibre i del calendari. La guardiola groga espera amb candeletes que hi fem aportacions per subvenir les multes i fiances amb què són castigats els patriotes catalans. Demà farem un traspàs de 1.000€ a la Caixa de solidaritat.

Avui el Xavier ens cantarà Pensant maneres, d’Enric Casasses amb música de Miquel Gil. Primer cita les paraules de Manuel de Pedrolo que diu que els catalans no tenim papers, no tenim cap document que digui que som catalans i ara encara estem en la mateixa situació. Mira què diu la cançó: “Nosaltres ara // som d'una altra era, / bàrbars gent rara, // sense frontera, / sense papers, // sense bandera, / sense res més // que aquesta cara. // Que aquesta cara / El món s'ensorra // ràpid quiet / pertot s'escorre // la mala llet / hi han tocs d'alarma // però el meu secret / és la nostra arma // i no ens cal córrer. / // i no ens cal córrer.” Gràcies, Xavier, per la teva aportació.

Avui, com cada dimarts, a dos quarts de 9 hi ha la concentració Aturem les guerres davant del govern militar. Dimarts, 11, vindrà a parlar del seu cas l’Arnau Martí, jove tarragoní represaliat. També es farà una semblança d’Antoni Rovira i Virgili. El Pep recorda que s’organitza un autocar per anar a Via Laietana el dia 18 de juliol per exigir que sigui un Centre de memòria democràtica. Qui s’hi vulgui inscriure ho pot fer quan s’acabi la concentració. Preu 10€, sortida de Tarragona a les 5 de la tarda. Els Segadors clouen l’acte.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CINEMA (EN) CATALÀ

Dimarts, 27 de juny. El Pep condueix l’acte. Saluda els presents. Denuncia el degotall de joves encausats perquè van sortir a protestar per la sentència dels presos polítics i ara sembla que ningú no se’n recordi d’ells. Joves que no tenen prou suport. Lluc Salellas, alcalde de Girona, va acompanyar encausats al jutjat. ¿El de Tarragona va acompanyar els quatre joves jutjats ahir a Tarragona? Ningú no el va veure. Avui el cant dels ocells és per aquests joves anònims i per al Quim Vendrell que ens va deixar la vigília de Sant Joan. El sentim amb el cor com un puny i cridem sense remissió: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

In media res, el Pep ha començat la presentació del ponent d’avui amb aquesta cita d’Àngel Guimerà: “La llengua i la història són els botins més preuats  a l’hora de sotmetre un poble.” Francesc Sabater i Margalef, fill de Ginestar, viu a Tarragona. Mestre i historiador, bancari -no banquer-, actualment és Secretari General Adjunt de la Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC). És cinèfil: gran afeccionat al cinema; tot i que de trascantó potser podem dir que és una persona entesa en cinematografia. Ha dirigit cinefòrums i en reivindica aquesta activitat col·lectiva que va més enllà de veure una pel·lícula. És impulsor del “Setè sentit”, programa sobre cinema emès a Ràdio Falset. Defensor de la llengua i del país, avui ens parlarà d’ambdues passions: cinema (en) català. El Francesc comença amb una floreta dedicada a la 3a Joventut: “Sou irreductibles en un context de rendició.” Gràcies, Sabaté. I entres en matèria. Introducció dramàtica. A prop de Tarragona hi ha un multicines que avui projecten 20 films: ni un en català. A la Sala Rambla Art de Cambrils, projectaran 10 sessions en castellà i 6 en català la nova estrena d’Indiana Jones. Nombres canten. El món audiovisual és una estructura d’estat, si no s’hi aboquen recursos, el perdrem per al català. Petits espais per a l’optimisme: hi ha petites productores independents catalanes dirigides per dones, això vol dir potencialitat. Es veu que la CCMA (TV3) engega una plataforma moderna per competir amb les plataformes privades multinacionals. La corporació disposa de 100 títols doblats al català que s’ofereixen a les diferents plataformes (Filmin, Netflix, Amazon…) perquè els incloguin dins la seva oferta. La feina ja està feta. Se’ls demana que, per favor, les acceptin. Quan en realitat aquesta feina de doblatge l’haurien de realitzar les mateixes plataformes… Francesc Sabaté Margalef maldes per trobar resquícies d’esperança i parles de Plataforma per la Llengua que té dos webs que promouen el cinema català: goitaquefanara.cat i desdelsofà.cat, amb el suport de Bonpreu i Esclat. Els espectadors esdevindrem activistes del cinema (en) català! I acabes amb un rotund: Salut i cinema! T’aplaudim.

En Xavier, avui parc de paraules, ha entonat Com un arbre nu, de Lluís Llach. “Com un arbre nu, / com dibuix fet al vent, / com un arbre nu, / jo, l'ocell.// Com del mar un port, / món silent, cau d'amor, / com del mar un port, / jo, el vaixell. // L'infinit tot d'un cop / i el silenci absolut, / Som el món sencer / i també el no-res.” Deixem que les paraules i la melodia flueixin.

La Rosa Rossell pren la paraula, agraeix la companyia que ha rebut de la 3a Joventut, les flors, les paraules del Lluís Jové. També regracia a totes les entitats en què el Quim havia intervingut les mostres d’estima i de solidaritat rebudes, mentrestant el Quim no ha tornat de la revetlla de Sant Joan. Per sempre estarem al teu costat, Rosa! El Pep encara la recta final i proposa unes quantes activitats: dimecres, 28 a les 18:30 a la Plaça de les Cols, teatre de Titelles. El dia 30, a les 19, presentació de la poesia completa del rector de Vallfogona a la llibreria Adserà. l’1 de juliol, concert del Cor Jove de l‘Escola Cantorum al Claustre de la Catedral a les 21h. Dimarts que ve, 4 d’abril, Any Vidal Alcover a càrrec de Magí Sunyer, aquí al balcó. El dia 18 de juliol, viatge a Barcelona per donar suport  a Via Laietana per la Memòria Democràtica. Sortida de Tarragona als volts de la 5h de la tarda. Concentració davant la comissaria de Via Laietana i tornada a casa, tot amb autocar, preu, 10€. L’acció ATUREM LES GUERRES es farà a partir de dimarts 4 de juliol a ¼ de 9 del vespre davant de la delegació de la Guerra. El cant dels Segadors ens convida a no defallir.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA! 

MART CONTRA MINERVA

Dimarts 20 de juny. La Fina condueix l’acte d’avui. Denuncia la repressió contra els patriotes catalans que, en plena “democràcia consolidada”, són perseguits per les idees d’independència i per voler una societat més justa i democràtica representada per la República Catalana. Explica que la setmana passada no era aquí perquè era amb la família de Ciutat de Palma, tanmateix va poder assistir a la concentració que fa cada dijous el col·lectiu de suport a la independència, literalment: “em van donar molts records, que no hem de defallir, em digueren, no sé com els anirà perquè tenien un grup de policies al seu davant.” També volia parlar de la constitució dels ajuntaments, però s’ha estimat més deixar-ho córrer, els assistents tampoc no en tenien gaires ganes que se’n parlés. Sentim el cant dels Ocells en silenci i responem amb el crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui ens parlarà Jordi Abelló i la Fina el presenta amb aquestes paraules: Jordi Abelló és de Reus i té el taller i treballa a Tarragona. És comissari d’exposicions i coordina espais d’art de l’ajuntament de la nostra ciutat. Ha exposat en ciutats diferents, i ara fins al dia 30 en té una a Castelló de la Plana. La Roberta i l’Stefano diuen que ell és l’arqueòleg del subliminal. la seva obra té com a protagonista l’home i la seva existència en el sentit més ampli. Treballa principalment els rostres i té molta cura de la llum. Molt sovint les seves obres fan referència a la història de l’art i generen narratives que enllacen amb els mites, les llegendes i l’art antic. Jordi has parlat de la pedra que es converteix en art. Saps que Mart és el déu de la guerra i que la lloba és el seu animal sagrat. També saps que Minerva és la deessa de la saviesa, de la guerra i protectora de les arts. D’aquí ve la teva admiració, no deixa de ser la teva patrona, Jordi. I tu, artista reusenc, parteixes d'una mirada en positiu i d'una experiència viscuda en relació a la Torre de Minerva de Tarragona i l'escultura de la deessa, que sosté un escut amb la representació d'una lloba. Ho veus, Jordi com tot té el seu sentit i la seva explicació. Mart versus Minerva, però potser tenen més connexions del que voldríem: tots dos senyoregen la guerra, tots dos tenen una lloba com a ensenya animal, només la deessa se’n desmarca coma protectora de les arts i mestressa de la saviesa. La guerra, aqueixa senyora que campa per la terra alçant un germà contra un altre, aterrant cases i ponts i fàbriques, sembrant l’odi i la venjança. “ATUREM LES GUERRES!” diem ben fort. Però tu ets home d’art i expliques «Un dia era al Passeig Arqueològic i se'm va aparèixer la lloba. La vaig seguir i es va plantar davant de la Torre. Llavors, la deessa em va donar la clau de la civilització, que és l'escultura i l'arquitectura». I un altre dia vas veure que la lloba capitolina es feia present mentre es trasmudava en un gos llop. I allò que era escultura es converteix en un alè de vida. I acabes amb la frase: “Cap idea no val una vida humana.” Que Minerva protegeixi els artistes, la 3a Joventut i tothom que llegeixi la realitat per transformar-la. T’aplaudim, Jordi, és ben cert que necessitem els artistes perquè ens ensenyin a llegir. Cilca aquí per saber-ne més.

Avui el Xavier ens canta Companys, no és això, de Lluís Llach. Vindria a ser el crit de rebuig als resultats electorals municipals i als pactes subsegüents: l’hecatombe independentista a Catalunya per mor de la desunió caïnita de les forces independentistes, i a la puixança de l’extrema dreta i de la dreta extrema a Espanya. Vet aquí una estrofa per mostra : “No era això, companys, no era això / pel que varen morir tantes flors,/ pel que vàrem plorar tants anhels./ Potser cal ser valents altre cop/ i dir no, amics meus, no és això.”

Passem a la informació. Ara a les 12 hi ha l’acció “ATUREM LES GUERRES” davant del Govern Militar. Hi tornarà a haver judici contra els quatre joves tarragonins: Arnau Vall, Arnau Martí, Edgar Alan, Víctor Lozano, per culpa d’un policia que no es va presentar el dia que tocava. Hi ha una exposició de fotografia arqueològica al Seminari sobre Palestina als anys 20 del segle passat. Divendres, 23, la Flama del Canigó arriba a la Rambla de Bonavista a les sis de la tarda, hi estem tots convidats! Dimarts que ve la concentració serà a dos quarts de 8 de la tarda, horari d’estiu i durant tot el mes de juliol. Dimarts que ve vindrà a parlar Francesc Sabater i ho farà sobre cinema. Els Segadors clouen l’acte. 

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CAIXA DE SOLIDARITAT I VIA LAIETANA: LA FEINA NO S’ACABA

Dimarts, 13 de juny. Han dit que plouria, algun paraigua ens fa companyia. Tot s’ha acabat amb un matí assoleiat. El LLuís dirigeix la concentració d’avui. Té un record per als encausats, per als exiliats. Sentim el cant dels Ocells en silenci. Llibertat, amnistia, fora la monarquia! és la resposta que donem.

Avui tenim un tàndem d’oradors. Pep Cruanyes advocat, historiador, defensor de la llengua, membre de la Comissió de la Dignitat. Ens parlarà de la Caixa de la Solidaritat. La repressió política s’abat contra els patriotes catalans. ¿Espanya és una democràcia consolidada? L’actuació repressiva d’Espanya és sistèmica. La Caixa de Solidaritat és la resposta a la repressió per tal de donar suport a qui no pot pagar les multes, les fiances o la defensa davant d’un tribunal de justícia. La Caixa es constitueix a partir del 2018 i atén tothom. Molts advocats d’arreu del país, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Vic…, fan efectiva la solidaritat a través de la defensa d’imputats, exerceixen una defensa altruista. El 2022 es van pagar més de 200.000€ en d'advocats, fiances, responsabilitat civil i sancions. Enguany en mig any pràcticament ja s’ha arribat a la xifra de l’any passat. Hi ha un munt de causes obertes: els del 27 S, a Dani Gallardo i a dos més se’ls hi paguen les multes, els fets de la Delegació de Lleida, Francisco Chávez, Xavier Comellas i altres. També es dona suport psicològic a represaliats i a familiars. A Barcelona la Caixa dona suport a l’acusació contra 47 policies que van atonyinar manifestants el Primer d’Octubre del 2017. En el cas d'imputats de partits polítics aquests es fan càrrec de la defensa i la Caixa paga les multes. La Caixa de Solidaritat és una estructura necessària per fer front a la repressió política, i funciona amb una estructura mínima, per tal que el màxim de recursos vagin a parar al seu objectiu prioritari. Les despeses de funcionament del 2022 van pujar a 10.000€. T’aplaudim, Pep, per la claredat i concisió de les teves paraules. El Lluís explica que la 3a Joventut per la República ha aportat vora 4.300€ a la Caixa.

Seguidament dona pas a Pilar Rebaque, advocada, antifranquista, que lluita per convertir la comissaria de la Via Laietana en un Centre de  Memòria Democràtica. Comença dient que està encantada de trobar-se amb nosaltres davant d’aqueixa mar que només de contemplar-la ja et passen tots els mals. Ella que és mig menorquina i mig de Capafonts, té, doncs, un peu en les nostres contrades. Té el convenciment que les coses s’aconsegueixen amb la lluita al carrer, és per això que cada primer i tercer dimarts de cada mes a la tarda hi ha una concentració davant del la comissaria de Via Laietana. Aquí se centrava la repressió franquista contra la dissidència política de l’estat a través de la Brigada Político-Social. Aquí es maltractava, es vexava, s’humiliava i es torturava, seguint mètodes de la Gestapo, el dissident polític, els gitanos i els homosexuals: és la repressió contra la dissidència. Un nom de trista memòria és el de Antonio Juan Creix comissari torturador per excel·lència. D’aquí sortien declaracions arrencades sota tortura que suposaven des de la presó perpètua fins a la pena de mort. El dolor que s’infringia era tant físic com moral. Ara es lluita perquè la comissaria de la Via Laietana sigui un Centre de Memòria Democràtica però l’estat espanyol n'és reticent perquè és la porta que la Policia Nacional té al cor de Barcelona. Pilar, acabes dient: “La lluita al carrer és bàsica per assolir els objectius que pretenem.” T’aplaudim pel testimoni que aportes, Pilar. Clica aquí i en sabràs més.

EL Lluís explica que tenim previst anar a la concentració de Via Laietana el dijous 18 de juliol amb tot l’acompanyament de la Taca d’Oli. Actes de la setmana. Ara a les 12 hi ha la concentració Aturem les guerres davant del Govern Militar. Dimecres 14, concentració per donar suport a Dani Gallardo, a les 7 de la tarda, a la Rambla Lluís Companys, a tocar dels Jutjats. Dijous 15, presentació del llibre d’Eugeni Perea, a 7 de la tarda, al Museu d’Art Modern del carrer de Santa Anna. Dissabte 17, concentració a favor de les Persones Refugiades, a les 11 del matí, als Despullats. Diumenge 18, Defensem la terra, contra el Hard Rock, a les 12 del migdia al Passeig de les Palmeres.

El Xavier ens canta La meva estrella de Quico Pi de la Serra. Mira què diu: “És fluorescent la meva estrella, / de plàstic groc, / i tinc la galta més vermella...!, / potser del cop / que m'he donat aquest matí / per saber si estava somniant. / No és possible el que he vist. // D'una estrebada més que forta / m'he deslliurat, / tinc una orella delicada / i allí ha picat, / de cop les cames m'han fet figa / tot s'ha tornat de color gris. / No és possible el que he vist.” Gris, picada, Via Laietana… tot lliga, Xavier, tot lliga en aquesta cançó del 1974 quan els grisos picaven de valent.

Ja al final de la concentració, cantem el cant dels Segadors.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

EL CALVARI DELS REFUGIATS: TURQUIA, LESBOS, MOIRA, RUTA BALCÀNICA

Dimarts, 6 de juny. Pel juny la falç al puny! Juny mes de collites i de revoltes. El Joan Andreu dirigeix l’acte d’avui. Bon dia i benvinguts. Dediquem la primera part de la concentració parlant dels represaliats i exiliats. Ahir va començar el judici a quatre joves del Camp de Tarragona per la seva participació en les protestes contra la sentència aplicada als presos polítics i pels quals se’ls demana entre 12 i 18 mesos de presó pels delictes de desordres públics, atemptats contra l'autoritat, danys i lesions. Des d'Alerta Solidària han assegurat que no s'ha aportat cap prova concloent i que les acusacions es basen en els atestats policials conjunts dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional els quals utilitzen arxius de persones activistes per a reprimir-los. "Esperem la seva absolució, total i absoluta, i que es faci un toc d'atenció a tots els serveis de seguretat perquè estan duent a terme tota una campanya de criminalitzar al jovent mobilitzat i fan servir tota mena de mecanismes, ja sigui aquesta falsedat que ens trobem en els atestats d'assignar a persones que estaven en una manifestació un seguit de delictes que no van cometre". També han recordat que la "macrocausa" contra l'independentisme al territori va sumar divuit causes, de les quals catorze es van arxivar. El judici va arrencar ahir dilluns al jutjat penal número u de Tarragona. Els encausats havien protestat de forma pacífica en les manifestacions postsentència i que no van cometre cap dels delictes pels quals se'ls jutja. Denunciem la criminalització del moviment independentista. Per als represaliats i exiliats escoltem El Cant del Ocells. Responem a una sola veu: LLIBERTAT, AMNISTIA, FOR A LA MONARQUIA!

Seguidament el Joan Andreu presenta Edurne G. Castellnou. Nascuda a Donostia, és tarragonina d’adopció, una tarraonina mundial, ja que sabem que ha voltat per tot el món. De molt jove, encara ho és, quan la vaig conèixer ja tenia un esperit inquiet, aventurer, diferent i rebel, però generós i fidel a les seves conviccions. Era d’aquelles joves que et preguntaves com continuaria la seva vida. Va treballar a la Universitat, però aquell món se li feia petit i va iniciar viatges per Tailàndia, Orient Mitjà amb treballs de voluntariat, després amb treballs cooperatius per Indonèsia, Cambotja, Palestina, l’Amazones, Nepal, Perú, amb camps de refugiats de Lesbos, Atenes, Sarajevo, Turquia…. Deixem que l’Edurne ens parli d’algunes d’aquestes experiències.

Edurne ens remuntes al 2015 quan participes amb Proactiva Open Arms a l’acolliment de refugiats que, estacionats a Turquia passaven a Lesbos amb la mediació de les màfies turques. Per passar de Turquia a Grècia cobraven 1.100€ per persona si hi havia bona mar;  si la mar estava remoguda el preu baixava: 700€ car el risc de naufragar era més gran. Treballaves colze amb colze amb grups d’antifeixistes grecs. Primer passaven els homes, quan ja estaven instal·lats, es traslladaven les dones i els nens. Grans olles de te i sopa esperaven els nouvinguts, es canviaven la roba, els refugiaven en tendes hipotèrmiques, després se’ls derivava a camps d’emigració. La solidaritat s’escampava arreu: dones noruegues van instal·lar bugaderies,  bombers sevillans remolcaven les embarcacions que es quedaven enmig de la mar perquè s’havia acabat el combustible, aquests que salvaven vides eren acusats de fer tràfic de persones, fet totalment delictiu i van haver d’anar a judici, a fe de Déu! Al camp de Moira no t’hi vas saber estar, Edurne, això d’haver de parlar amb la gent que t’expliquessin la seva vida et destrossava. Tu volies ser a la trinxera, a la primera línia del front, rebre els refugiats i fer la primera acollida. El més terrible de tot eren les tornades. Quan els refugiats havien trobat un país d’acollida com és ara Alemanya i sobretot Àustria eren retornats, al cap de dos o tres anys a Grècia que era el primer lloc on els havien identificat amb les empremtes digitals. A Grècia hi havia unes estances on rebien assistència legal, maternal, informació per a homes i dones; tot distribuït en dies diferents. Una altra vivència és la ruta balcànica. A Sarajevo els refugiats eren acollits amb simpatia perquè la majoria eren musulmans i per tant hi havia afinitat religiosa i perquè hi havia sensibilitat de cara els refugiats polítics. Això abans de la covid; després la cosa va canviar i van ser considerats, els refugiats, persones non grates. Els portaven a camps d’internament o els retornaven a Grècia. Tot això és el que ens has explicat, Edurne, amb la teva expressivitat, amb la teva força i amb la teva energia. T’agraïm la teva presència i les teves paraules. T’aplaudim amb força.

Xavier Marcos ens regala Una finestra al mar, de Lluís Llach. Aquesta mar que separa dos o més mons, aquesta mar camí de comerç, de cultures, de refugiats, de retornats, d’anades i de vingudes, de riquesa, de pobresa, de misèries, de vida, de mort… “Què deu ser de l'Antònia que a Xefalú té casa, // va obrir les seves portes a cinc infants d'Albània // Què deu pensar en Samir dalt del minaret de Tànger, // Què se n'ha fet d'en Ianis que va marxar d'Icària // Una finestra al mar, // una mirada, // una olivera en pau // tot just a l'angle, // una finestra al mar // petita i blanca // que ens obligui a somiar…” Gràcies Xavier.

El Joan Andreu ens informa que avui a les 12 hi ha la concentració “Aturem les guerres” davant el govern militar. Dissabte, dia 10 “Tarragona Canta”, per la Part Alta de la ciutat, amb la interpretació conjunta del “Cant de la terra”, lletra d’Olga Xirinacs i música de Marian Márquez. Dimarts que ve vindrà a parlar el Pep Cruanyes de la comissaria de la Via Laietana de trista memòria. I per últim, del 6 al 9 de juny se celebrarà el 6è Festival de Cinema i Fòrum Internacional de Drets Humans. Les projeccions i fòrums es realitzaran als SSTT de Cultura de la Generalitat, c/ Major, 14 de la ciutat. El cant dels Segadors clouen la concentració.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!