Dimarts, 25 d’octubre. Xafogor al balcó de la Mediterrània. Diuen que tindrem un novembre calorós. Esdevindrem un país tropical, serà qüestió d’agafar les maraques, plantar cocoters i jeure-hi a sota… Mare de Déu de Remei, com acabarà això! Entrem en matèria; Josep M. Gomis ens fa avinent que la repressió no té aturador, repassa els milers de patriotes encausats i per apaivagar tant dolor sentim en silenci El cant dels ocells que responem amb un crit estripat de: Llibertat, amnistia, fora la monarquia! Avui ens parla Josep M. Roig Rosich, doctor en història i alcoverenc. Té a l'esquena un currículum que déu-n’hi do. Dedicat a la docència (Primària, Secundària i Universitat) i a la recerca d'aspectes culturals i polítics del segle XX català i en la biografia d’alguns dels seus personatges. Té una llista llarga de llibres publicats. Ha estat Director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Director de la Revista de Catalunya i actualment és president de la Fundació Revista de Catalunya. Considera que la història és una de les eines més útils per tal de vertebrar la consciència d’un país. Ens ha parlat d’”Una Catalunya que hauria pogut ser (1931-1939)”. I ha començat amb una afirmació rodona: “El 14 d’abril de 1931 no va ser una recuperació de símbols sinó d’una nació,” que es concreta en la proclamació de la República catalana per part de Francesc Macià. El Dr. Roig desgrana el projecte de país amb participació de sectors populars més ambiciós d’ençà de la pèrdua de la llibertat de la nació catalana. En el marc polític destaca el catalanisme hegemònic amb un poder polític català per primera vegada. La Generalitat republicana no controlava la hisenda, però durant la guerra civil, sí; i va crear el Consell d’Economia de Catalunya. Va engegar un pla cultural, de la mà del selvatà Ventura Gassol amb tres pilastres: catalanitat, democratització, laïcisme. En ensenyament tampoc no tenia competències, tanmateix en temps de pau va impulsar l’Institut-Escola, l’Escola del Mar, la Universitat Autònoma, l’Escola d’estiu; i en temps de guerra el Consell d’Escola Nova Unificada que integrava tot l'ensenyament des del primari fins a la universitat. El Comissariat de Propaganda que explicava tot el que passava a Catalunya durant la guerra civil, amb una visió innovadora i artística; va crear la productora cinematogràfica Laia Films. Pel que fa al territori va promulgar la llei Municipal de 1934, va promoure el Regional Planning, el GATCPAC… I més. Si tots aquests projectes haguessin culminat, ara seríem una de les zones més avançades d’Europa. Cal recuperar el testimoni d’aquest llegat amarat de progrés i de democràcia. I rebla el clau quan diu: “Voluntat de fer i de ser”. Aquí pots llegir el text original. Gràcies Josep Maria per la teva presència, les teves paraules i pel teu testimoni. T’aplaudim perquè t’ho mereixes. Xavier canta Respon-me, de Lluís Llach. Mira si en diu de coses la tornada: “Qui va vèncer? / Qui dels ferros forjats per les bombes / va fer un poble nou? / Qui va vèncer? / Qui damunt de tants cossos aixafats / va aixecar aquella casa per a tothom? / Qui va vèncer? / Qui del llit s'aixeca amb el dret d'anar / pel carrer sense sentir por? / Pots dir-m'ho tu? / Pots dir-m'ho tu? / Saps que ningú. / Tots hem perdut, / tots som vençuts.” Els avisos diuen que avui a les set de la tarda, al Col·legi d’Advocats hi parlaran Eusebi Campdepadrós i Josep Costa. Dimarts que ve farem festa. El Josep Maria agraeix als músics, Lluís, Vicenç i Xavier (Joan no ha pogut venir) la presència continuada a l’acte setmanal de la 3a Joventut x la República. El cant dels Segadors clou l’acte.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
