¿QUAN VEUREM LA LLUM AL FINAL DEL TÚNEL?

Dimarts, 30 de maig. Avui es veia més gent a la concentració del Balcó. El Joan Andreu comença la presentació tot denunciant la repressió. Ara tenim un cas que és jutja al TSJC, hi ha quatre encausats, a un dels quals, el Roger de Masdenverge, la fiscalia li demana quatre anys de presó per agressions a un policia. Aquests quatre joves estan sols davant la paraula del mossos. ¿A qui s’escolta el jutge? Als mossos, el jove queda indefens. Hi ha tota una actuació policial per perseguir els joves combatius per fer-los por i per desmobilitzar-los. Sentim el Cant dels ocells en silenci, que responem amb el crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui parlarà Jordi Salvat Rovira, de Torredembarra. És periodista, ha treballat a El Punt,  al Més Tarragona, Coordinador de Comunicació a l’Ajuntament de Reus, Cap de Comunicació i Premsa del Consell Comarcal de l’Alt Camp. Actualment compatibilitza la consultoria de comunicació amb la coordinació del suplement del Diari Ara al Camp de Tarragona i la direcció del Llevant Actualitat i del Torredembarra Actualitat. També ha coordinat la comunicació de partits polítics en les seves campanyes electorals. Ha publicat diversos llibres i ha estat guardonat amb diversos premis de Comunicació. Ens parlarà dels resultats electorals del diumenge passat i dels possibles pactes. El jordi perfila uns quants aspectes dels resultats electorals. El primer és la baixada de participació a Tarragona que ha estat d’11 punts. Aquesta davallada ha perjudicat les forces independentistes perquè els seus electors s’han quedat a casa. Això ha beneficiat els socialistes que tot i perdent 300 vots han pujat en regidors. El bloc de l’extrema dreta, els de la gavina -ja tenien representació- i del diccionari han entrat amb força a l’ajuntament (3+4 ?!). Els comuns han aguantat. I que la llei d’Hont afavoreix els partits grans. A Tarragona hem tingut deu anys de govern socialista amb Recasens, divuit convergents amb Nadal, dotze socialista amb Ballesteros i quatre d’ERC amb Ricomà. Ara hi tornarà a haver alcalde socialista amb la llista menys socialista (amb presència de consellers pervinguts d’altres formacions com els trànsfugues Viñuales i Orts; i Adan provinent de l’àmbit convergent). Sense que ens puguem refer de la patacada de diumenge, Pedro Sánchez convoca eleccions generals el 23 de juny. S’ho juga tot a una carta: o tot o res. I converteix les generals en una segona volta d’aquesta primera en què s'havien convertit les municipals. O ell o la dreta. Jordi acaba  la inteervenció i s’obre un torn de preguntes.1a -¿A qui afavoreix l’abstenció? -A les forces majoritàries. 2a -¿Què en penses de la llista unitària proposada per Junts? -És una jugada de Junts demostrar que estan per la unitat tot i que saben que ERC els dirà que no; la lluita entre les dues formacions per l’hegemonia de l’independentisme no s’ha acabat. - 3a ¿A qui afavoreixen els vots nuls i els blancs? Els vots nuls no compten, a no ser que la junta electoral els consideri vàlids -dues paperetes de la mateixa candidatura, un nom subratllat, per exemple. El vot blanc en canvi es compta i per tant afavoreix les forces més votades perquè apuja el nombre de vots i dificulta que els partits amb menys vots puguin arribar al mínim per tenir representació. 4a -¿Quin paper tenen les xarxes socials i la premsa en el resultat electoral? Els mitjans convencionals de cada dia tenen menys importància. Tanmateix les xarxes socials en tenen molta, sobretot per reforçar les idees pròpies, tenen una funció endògena; ens arriben missatges que reforcen les idees que tenim i desqualifiquen el contrari; això passa en totes les famílies ideològiques. Acaba la seva intervenció i l’aplaudim. Li lliurem els punts de llibre de l’entitat com a record del seu pas per la concentració.

Avui el Xavier canta A força de nits, de Lluís Llach. Després del resultat electoral de diumenge passat sembla que encara estiguem immersos en una nit ben fosca, a fe de Déu! “A força de nits / m'estimo la vida / i d'ella en vaig fent / la millor amiga, / a cop de veritats, / a cop de mentides, / un poc em fa mal, / un poc em fascina. // A força de nits / envejo el nou dia, / malgrat els botxins / de raons i de vides. / No oblideu cap nom: / caldrà fer memòria / per no repetir / el pas d'una història.” Em fa l’efecte que repetim la història massa vegades i això és molt avorrit, la veritat.

El Joan Andreu tanca l’acte. Ens diu que aquests dies es fan actes a l’entorn al rector de Vallfogona, precisament dissabte 3 de juny a les 12:30 hi ha un vermut poètic a la Pèrgola del Serrallo, amb l’espectacle: Cantant el Rector de Vallfogona. I ara a les 12, davant del govern militar hi ha la concentració: Aturem les guerres”. Els cant dels Segadors és la cirereta de la concentració d’avui. Fins dimarts que ve.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

TÀRRACO, PEDRA ANGULAR DE LA ROMANITAT PENINSULAR

Dimarts, 23 de maig. La Rosa porta la batuta de la concentració d’avui. Denuncia que hi ha persones exiliades, imputades i pendents de judici per mor de la causa catalana del primer d’Octubre de 2017. Estem en campanya electoral i cap partit no se’n recorda dels represaliats, en definitiva ningú no parla de la independència. ¿Com s’explica aquesta amnèsia general? Sentim el Cant dels ocells en silenci per pensar en tot aquestes coses que passen. Responem amb el crit de llibertat, amnistia, fora la monarquia!

La Rosa presenta el Miquel Blay, expert en comerç exterior i Guia de Catalunya. Hi ha guies de tota mena, els que llegeixen el que diuen els papers, els lloros que repeteixen sempre el mateix rotllo, que s’aprenen la història de memòria i no són capaços d’improvisar, els que s’inventen la història, com aquella que va dir que els mesuradors de gra que hi havia a les voltes del Pallol eren vàters romans, els que… El Miquel no és de cap de les tipologies comentades. És un guia que sap explicar, que sap respondre les preguntes del públic, que sap combinar perfectament totes les tarragones que conviuen: la romana, la paleocristiana, la visigòtica, la jueva, la medieval, la renaixentista i barroca, la neoclàssica, i la moderna i contemporània. Per tant sap parlar de tot el que se li plantegi, sigui per l’ordre que sigui. És a dir que coneix el panyo, que diuen. El Miquel demostra la seva competència. Sap explicar la importància de cada monument i li sap donar els valors pertinents. Per exemple quan ensenya l’amfiteatre fa referència als elements arquitectònics romans, a la funció espectacular: lluita de gladiadors, execucions públiques, naumàquia… I al valor que va tenir com espai cristià arran del sacrifici de Fructuós, Auguri i Eulogi per no abjurar del cristianisme, cosa que provocà la construcció de sengles esglésies, la primera visigòtica i la segona romànica i encara podem dir que va funcionar com a penal, els presos del qual feien treballs forçosos a les pedreres tarragonines per subministrar material per a l'engrandiment del port. Va fer èmfasi en la importància romana de la ciutat i que poc es coneix a fora de Catalunya. Tàrraco  és la base i el primer assentament romà de la Península Ibèrica, Mèrida, al seu costat, és com una mena de Marina d’Or, un constructe ben postís. I moltes més coses interessants, Jordi, per això t’aplaudim. Aquí pots llegir un apunt sobre Tàrraco.

Xavier ens canta, amb lleus retocs de collita pròpia, La força de ser molts, de Roc Cassagran i música de Borja Penalba i Mireia Vives. En pots llegir un fragment: “Ens ho hem dit tot i de tantes maneres / que em falten mots per prosseguir el combat, / i ara només ens queda la secreta, / vaga esperança de fer-te una cançó. // Ens ha abrigat l'estel de la bandera, / hem combatut contra moltes tardors, / ens hem rigut del mort i de qui el vetlla, / hem tastat sang barrejada en petons. // Pujarem cims i farem dolces gestes, / tocarem cels i revolucions, / tindrem carrers i no ens caldran voreres, / serem un ball etern a l'horitzó.” D’una forma simbòlica ens impel·leix a no defallir davant dels embats de la vida i a plantar cara a les adversitats que ens traven les passes per arribar a satisfer els anhels de llibertat. Bo, Xavier, bo.

La Rosa ens explica que dimarts que ve vindrà Jordi Salvat, periodista, a parlar sobre el resultat de les eleccions. I ens anima anar a votar a partits independentistes, malgrat que no hagin esmentat res ni de la independència ni dels nostres exiliats ni dels imputats i represaliats. Ens acomiadem amb els Segadors. Fins dimarts que ve.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

LLUITEM PER LA LLENGUA I EL PAÍS!

Dimarts, 16 de maig. Esperem cada dia un raig d’aigua, tanmateix com un càstig bíblic, la secada persisteix. També persistim a denunciar la repressió contra els patriotes catalans, que no s’atura, i també recordem la situació dels exiliats. I això, Lluís, ho expliques molt clar. Avui fas esment del Roger a qui demanen quatre anys i mig de presó per desordres públics i reunió i manifestació il·lícita. Hi ha convocada una concentració davant del Palau de Justícia (Arc del Triomf) de Barcelona,  el 29 de maig a dos quarts de 10 del matí per demanar-ne l’absolució. També fas referència a l’alcaldessa de Banyuls que persisteix a fer servir el català als plens de l’ajuntament malgrat la prohibició de la justícia i de l’estat francès. El Cant dels ocells és testimoni sonor de la ignomínia que sofrim. Després de sentir-lo en silenci responem ben fort: llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui ens parla la Rosa Maria Codines, Inspectora d’Educació, expresidenta d’Òmnium i activista integral.  La immersió lingüística és el tema que tracta. La Rosa Maria inicia la xerrada tot exposant la cronologia del tema. Des de l’any 1975 fins al 1985 desgrana les fites: mort de Franco, Cursos de Reciclatge de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, Reial Decret de l’ensenyament de la llengua catalana a l’escola, creació del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC), Estatut de Catalunya, Llei de Normalització Lingüística aprovada per unanimitat, programa d’immersió lingüística (s’inspira en el Canadà), Plans de Normalització Lingüística. Recalca que tots els infants de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer el català. La Llei 12/2009 LEC, considera que cal promoure el català: un poble, una llengua, amb el benentès que hi ha l’atenció individualitzada. I que hi ha protecció de llengües maternes (xinès, àrab, romanès) i es fan classes fora de l’horari escolar. Al principi de tot, les famílies que venien de fora volien que els fills aprenguessin català per integrar-se a la societat d’acollida. ¿I on va triomfar?, doncs a Bonavista. Pregunteu-ho sinó a la Rosa Gairal i a la Maruja Arangoncillo que amb la seva traça aplicaven la immersió lingüística amb correcció subtil i amb el retorn a la frase original amb la incorporació de la correcció. Ara sí que pinten bastos ja que la intromissió de la justícia en el tema lingüístic fa que s’imposin solucions draconianes que perjudiquen el català de totes totes. Cal entendre que la situació inicial de bilingüisme català-castellà s’ha passat a l’actual de multilingüisme. Ara ja es parla d’usos lingüístics. Al final ens has deixat un mal regust de boca, Rosa Maria, quan has dit que a la llengua vehicular de les aules no és el català, que a la ciutat de Tarragona s'incorporen al sistema educatiu 30 alumnes cada setmana, cosa que dificulta la seva integració, que la immersió no s’aplica amb el rigor necessari, que el nivell d’exigència dels centres educatius s’ha relaxat, que les polítiques educatives estan guiades per la deixadesa i la desídia, que la llengua està amenaçada per culpa dels tribunals de justícia. Va necessitem una visió positiva. Acabes la teva intervenció amb: lluitem per la llengua i pel país! T’aplaudim Rosa Maria per la claredat del teu missatge. Aquí tens el text complet.

Avui Jesús Figueres, tot invocant la pluja, ha cantat Inici de càntic en el temple (1954) de Salvador Espriu, musicat per Raimon el 1965. Li és grat de recordar allò que diu “Ara digueu: “La ginesta floreix, / arreu al camp hi ha vermell de roselles.” Que indica l’inici de la primavera. La primavera de la independència que tan anhelem els catalans. El Xavier, fidel a la cita, ha interpretat La Rosa de paper que ja coneixem per altres vegades que l’ha interpretada.

El Lluís ha tancat l’acte recordant-nos que dissabte que ve a les 7 de la tarda al Teatre Metropol hi ha el lliurament dels premis ciutat de Tarragona i que dimarts que ve parlaré Miquel Blay sobre  Tarraco versus Hispaniae. Els segadors han estat el colofó final. I corrents cap a Aturem les guerres que avui el temps se’ns ha tirant al damunt!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

LA DESAPARICIÓ FORÇOSA DE NADONS: MOLT DE CAMP PER CÓRRER

Dimarts, 9 de maig. Altra volta al balcó per denunciar la repressió contra els patriotes catalans. El Joan Andreu ens marca el ritme de l’acte d’avui. Té un record per als exiliats i represaliats, resulta que l’Audiencia Nacional manté el processament per terrorisme contra els dotze CDR’s de l’operació Judes. Sentim el Cant dels Ocells en silenci contingut per esclatar amb el clam de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui ens parla la Neus Roig, doctora en Ciències humanes i Socials, i antropòloga. La seva tesi doctoral es basa en la desaparició forçosa de nadons a l’estat espanyol, més de 300.000, entre 1938 i 1996, tema que explora en No llores que vas a ser feliz (2018). Presideix l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors que va promoure la llei catalana 16/2020 de Desaparició Forçada de Menors que ha demostrat la seva eficàcia amb els retrobaments familiars que combat la desmemòria i el context de gènere i classe. L’exposició extensa i intensa de la Neus ha seguit el fil d’una història llarga, escabrosa i sadollada de dolor i d’injustícia. Tot un conjunt d’elements polítics socials i religiosos es van congriar en la desaparició de nadons. Sota l’empara de Franco i instrumentalitzat pel psiquiatre Vallejo Nájera es va dur a terme una campanya de robatori de nadons de mares solteres, mares ‘roges’, mares amb poc arrelament a la ciutat on donaven a llum. Monges, metges, registre civil… Tots anaven de bracet  per proveir d’infants les famílies benestants del règim que volien una criatura. Fins fa poc tots recordem que no s’inscrivia un nounat al registre civil fins que no passaven 24 hores. Imagineu-vos el que es podia fer en aquest temps. A la mare se li deia que el fill havia mort, que no el podia veure, quan en realitat ja s’havia lliurat a una família en adopció. A partir del 1978, ja en democràcia, robar criatures es considera un delicte comú, cosa que vol dir que molts ja havien prescrit. Es crea l’associació ANADIR que comença a denunciar les desaparicions de nadons. El 2011 es fa una denuncia conjunta a la Fiscalia General de l’Estat, resultat: les arxiva totes. La Neus repassa institucions tarragonines (Hospital Joan XXIII, Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, Diputació de Tarragona) que tenen documentació sobre desaparicions i es neguen sistemàticament a facilitar-la a afectats i investigadors. Boicotegen el retrobament de mares i fills biològics. Quan s’obren les portes dels arxius tot és més fàcil, com és el cas de la Maternitat de Barcelona. Ja en la recta final de la xerrada, la Dra Roig demana als pediatres, que van participar en alguns d’aquests fets luctuosos, que aportin informació als jutges, no per tancar-los a la presó sinó per facilitar el retrobament tan anhelat per molts. Podem entrar al web Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors per fer consultes o aportar informació. Aplaudim les teves paraules, Neus. Necessitem veus com la teva per descobrir la ignomínia de l’abús de poder en aquest tema. Si cliques aquí, en sabràs més.

El Xavier ens canta Marona, de Lluís Llach. Parla de la mar com a mare i de la gent que s’hi ofega, gent que vol travessar-lo per arribar a una terra on pugui viure amb llibertat i dignitat. Mireu-ne una estrofa i tornada: “La mare plora, mare marona,/ damunt les platges del seu cos / pels fills que moren, roses obertes / i en la bellesa el quiet sanglot… // Mar i marona que amb el teu alè de vida / mous les onades i els batecs dels nostres dies, / dona'ns per sempre més el bé de la pau.” Bé, Xavier, sempre atent al batec del moment.

Avui, com cada dimarts, a les 12 i ha el Silenci d’Aturem les guerres davant del ministeri de la guerra. Dijous, 11 a les 7 de la tarda, al carrer Major, 14, hi haurà una conversa literària entre Carme Mas i Marta Pessarodona sobre Mercè Rodoreda, organitzada per Òmnium Cultural del Tarragonès. I d’avui en vuit Rosa M. Codines ens parlarà sobre la immersió lingüística. Els Segadors clou l’acte d’avui i ens convida que tornem dimarts que ve.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

DEU-NOS AIGUA, MAJESTAT!

Dimarts 2 de maig. La Fina ens mena per bon camí. Denuncia l'Audiència Nacional que imputa els de l’operació Judes de terroristes i per als quals demana presó i fiances prohibitives. També trina pel cas d’Eduard Calvo que la JEZ no vol que es presenti a les eleccions tot i que la inhabilitació ja ha estat complida. Kilian Cuerda, professor de l’institut Carles Salvador d’Aldaia, denuncia l’assetjament a què l’ha sotmès Mediterráneo digital, amb acusacions d’adoctrinament. També denuncia la persecució política que sofreixen els CDR. Per a tots ells sentim en silenci el Cant dels ocells. Llibertat, amnistia, fora la monarquia! és la resposta que donem davant de tanta injustícia.

La Fina presenta el ponent d’avui. És Josep Antoni Viudez Carricondo, enginyer tècnic industrial, màster en riscos laborals, entre d’altres i molt vinculat al Consorci d’Aigües de Tarragona, el CAT. El Josep Antoni comença dient que li ha agradat la frase que hem posat a la publicitat: L’aigua és vida. És una referència evident a Lo riu és vida de la campanya contra els transvassament de l’Ebre. I rebla el clau dient, la manca d’aigua és la mort. I parla de les guerres que ha provocat el control de l’aigua. l’última, la política entre el PSOE i el PP pel cas de Doñana, és increïble que no es posin d’acord en un tema tan delicat. A Catalunya el tema de l’aigua té dues vessants. La conca hidrogràfica de l’Ebre administra l’aigua de la província de Lleida i del sud de Tarragona i l’ACA, l’altra part del territori, la meitat nord de la circumscripció de Tarragona i tota les de Barcelona i Girona. L’ús de l’aigua de l’Ebre correspon a un 95% per a regadiu i un 5% per a ús de boca. La de l’ACA al revés: 95% per a ús de boca i industrial i el 5% per a regar. Abans de la creació del Consorci, Tarragona es bevia l’aigua salada i Reus patia restriccions. El govern de Madrid aprova la concessió d’aigua de l’Ebre a la província de Tarragona. L’aigua s’extreu del canal de l’esquerra de l’Ebre, a canvi es revesteixen els canals per evitar-ne pèrdues. Aquestes són les xifres. Pel canal hi corren 20m3/s, dels quals se'n perden un 60% a causa de les filtracions. La concessió és de 4m3/s. Les dates. El 1981 es promulga la llei de la concessió. El 1985 es redacten els estatuts. El 1987 s’elaboren els projectes, es fan les licitacions, les adjudicacions, les obres… 20 mesos més tard l’obra ja està enllestida: 400 km de canonades, 25 estacions de bombament, canonades, algunes de 1,6m, dipòsits… El 1989 l’aigua corre per les canonades i arriba a les seves destinacions: boques, regants, indústria. Arriba a seixanta-nou ajuntaments i vint-i-cinc indústries. Arriba al Baix Ebre, Montsià, Camp de Tarragona (Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès), Conca de Barberà i Baix Penedès. L'hivern es consumeixen 2,6m3/s i a l’estiu, 3,6, per tant encara hi ha marge fins a arribar als 4m3. Aquí trobaràs els aspectes tècnics.

El Josep Antoni ha obert un torn de paraules. S’ha preguntat si aquest minitransvasament no era una manera amagada de fer arribar l’aigua a Barcelona. La resposta ha estat clara: la llei diu que l’aigua arriba fins a Cunit i no pot anar més enllà. L’altra pregunta era sobre la titularitat del Consorci. Respon que la propietat recau sobre el mateix consorci que funciona com una comunitat de propietaris, cadascú paga segons el cànon d’aigua contractat. T’aplaudim, Josep Antoni, per la claredat amb què has exposat el tema.

El Xavier canta Cançó a Mahalta, de Màrius Torres, musicada per Lluís Llach. Parla de l’amor platònic entre el poeta i una malalta del sanatori, Puig d’Olena, on estava ingressat perquè patia tuberculosi. Hi va morir el 1942 a l’edat de trenta-dos anys. La cançó estableix la comparació de dos rius que corren paral·lels que no es trobaran mai i el sentiment amorós del poeta envers l’estimada que no podran confluir mai físicament pel seu caràcter platònic. Mireu-se-la que maca que és: 

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,

de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

La Fina explica els actes propers. Avui s’inaugura una exposició sobre l’Ateneu Llibertari Alomà a l’Antic Ajuntament. Dijous 11, el Xavier Marcos farà un concert al Casal Despertaferro de Reus, a 2/4 de 8 del vespre. Dimarts que ve vindrà a parlar al balcó la Neus Roig, antropòloga. Cantem Els Segadors amb la força i convicció necessàries per seguir lluitant!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!