Dimarts, 5 de setembre. Tornem de vacances. Avui dirigeix la concentració el Lluís. Saluda els presents. Denuncia la repressió i dona pas al Cant dels ocells que sentim tots en silenci. Silenci que és contestat amb el clam: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!
Avui el Lluís té la tasca delicada de presentar el punt d’inflexió o el punt final de la 3a Joventut x la República. Repassa l’historial extens de l’entitat: els inicis itinerant per carrers i places de la ciutat, l'estabilització al Balcó, la participació en totes les concentracions de Taca d’Oli, les trobades setmanals a Mas d’Enric per donar suport a Carme Forcadell, Presidenta del Parlament, l’assistència a les grans manifestacions, els suport als represaliats davant dels jutjats i les aportacions a la Caixa de Solidaritat, el manifest d’autoinculpació i el miler llarg de persones que el van signar… I ara veiem la dificultat de tirar endavant el projecte actual. Tenim il·lusió però ens manquen les forces; i els canvis socials i polítics ens demanen que ens plantegem si estem en un punt d’inflexió o en un punt final. Enyorem els que ens han deixat per sempre i ens dolem dels que venien i ara no venen a les concentracions, donem les gràcies a tots els que ens han donat suport. Estem contents perquè el projecte ens ha fet créixer i potser ens ha fet més savis.
L’anàlisi que acaba de presentar el Lluís es completa amb la visió de futur del Joan Andreu. Primerament dona les gràcies a la gent que amb la seva assistència ha fet possible que la 3a Joventut hagi romàs al carrer durant cinc anys i mig, després que la 3a Joventut no plega, que es manté vinculada a la Taca d’Oli i que pot fer aportacions al moviment republicà. Que tot i que el model actual queda superat pel que s’ha explicat anteriorment, si hi ha algú que vol continuar les concentracions en un altre format, tindrà tot el suport i facilitats de la coordinació. Ara obrim un temps de reflexió per estudiar altres vies de presència del col·lectiu en la societat tarragonina. Estarem en contacte a través de les xarxes socials. Si en vols saber més, clica aquí.
Seguidament el Xavier ens regala dues cançons: Que no s’apague la llum, de Feliu Ventura i música de Borja Penalba, i Tornarem, de Lax’n’Busto. Els títols ja ens diuen quina és la intenció: el Xavier s’estima més que el punt no sigui final, que sigui un punt i a part. Una estrofa de la primera: “Que no s'apague la llum/ que no vacil·le mai més/ construïm un país de llums enceses./ Que no càpia més llum/ i que peten els ploms/ il·luminant la nit amb l'esperança.” I de la segona: “És temps de ser valent,/ és temps de ser conscient,/ que cal cor i cervell/ i no volem perdre ningú en aquest camí.// Tornarem a ser grans, hi tornarem,/ quan sortim d'aquesta tempesta,/ que amaguem rere rostre indiferent,/ però cou i ens fa sentir que hi tornarem…”
Seguidament la Fina informa que el dia 14 de setembre hi ha una visita gratuïta al Consorci d’Aigües de Tarragona, a l'Ampolla. Hora de sortida: 9:15. Lloc: davant de la porta de l’Institut Martí i Franquès, c/ d’Enric d’Ossó, núm. 4. S’anirà amb cotxes particulars. A les 13:15 dinar al Club Nàutic Casa Montero de l’Ampolla. Cadascú pagarà el seu dinar. La Fina també informa que l’ANC organitza autocars per anar a la manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona. I que ara que hi ha molts joves pendents de judici convé que els donem suport acompanyant-los davant dels jutjats i a través de la Caixa de Solidaritat. També s’informa que a Tarragona es farà l’acte institucional al monument a Rafael Casanova i que la Coordinadora 11 de Setembre organitza un seguit d'actes a la plaça de les Cols: 10:00h cercavila. 10:30,vermut. 11 actuació del Cor Sageta de Foc. 11:30 lectura del manifest i 14:30 dinar popular.
Ja en la recta final, i abans d’entonar els Segadors, el Josep Maria ens refresca la memòria i ens fa avinent que temps enrere l’autoritat municipal arrencava llaços grocs i que, mentre els nostres posaven urnes, els seus posaven armes. Que la memòria no ens falli mai! El cant dels Segadors amb l’acompanyament del Joan, el Vicenç i el Xavier -Lluís, t’enyorem!- els puntals musicals, s’enlaira en el cel setembral tarragoní.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
