JOVES REPUBLICANS, UN MODEL A SEGUIR

Dimarts, 28 de juny. A recer de l’escultura del noi que escanya una oca, comencem la concentració. Avui el nostre pensament i les nostres paraules volen cap a Melilla. Nosaltres no som d’eixe món! No som del món de la barbàrie de la massacre de migrans negres que volen entrar a la Península. Executats per gendarmes marroquins amb la benedicció de la policia espanyola, del president d’Espanya i, sotto voce, de la Unió Europea. Aquí teniu el manifest, enviat per Lluitanoviolenta, que denuncia el fet: “Abatuts / Així estem, abatuts / com ells, desorientats / per no poder viure / el que estem vivint. / Quan en nom dels / més alts valors / els estats maten / torturen i menteixen. // Sabem que la raó d’estat / justifica els més grans horrors. / Abatuts, avergonyits però, rebels / per trobar la via de sortida. / Massa fronts oberts, / massa desgràcia evitable, massa confort conservador, / com fer front a tanta ignomínia? // Piulades, manifestacions / i declaracions, els hi bufa / mentre continuem / obeint, votant i pagant. / Si tu i jo no ens plantem, / qui ho farà? I com plantar-se? / Com enfonsar aquest sistema / des de la nostra insignificança? / El primer pas és donar-hi voltes. / No deixar de fer-nos la pregunta. / ¿Què puc, què podem fer / per aturar la devastació? / I el segon pas, és compartir / les respostes, escoltar-nos, assajar accions fins que quallin / i aleshores, serà el començament de la fi.” Sentim el cant dels ocells en silenci. Cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

La Fina que tots coneixem, la Figueras, pren la paraula. El Lluís la presenta amb una frase antològica: “Vint anys estudiant, quaranta treballant i deu de jubilada i aprenent”. Endavant Fina! Ens parles de l’ensenyament a Tarragona en temps de la Segona República. 31.000 habitants, 32 aules d’escola pública, se’n necessitaven 75! Un percentatge baixíssim d’escolarització: un 6%. L’Ajuntament republicà de Tarragona detecta els grans problemes de la ciutat: la manca d’escoles, l’abastiment d’aigua i l’atur pervingut per la crisi mundial del crac del 29. Es posen les bases per solucionar el tema escolar. Marcel·lí Domingo des de Madrid i Ventura Gassol des de Barcelona posen fil a l’agulla. A la ciutat hi havia dotze societats polítiques i moltes associacions on s’hi aplegava la joventut. Cada associació editava la seva revista.

Els mestres aprenien català, ho feien a les escoles d’estiu, avantguarda de la renovació pedagògica encapçalada per Alexandre Galí i Eladi Homs. La Fina anomena els joves republicans d’aquella època reculada i ho fa amb una emoció poc continguda perquè en va conèixer uns quants per mor de la tesina que va escriure amb el seu home, Joan Teixidó. Alguns noms: Boronat, Serret Soriano, Figuerola, Guivernau… mestres que feren l’esforç d’incorporar l’ideari republicà en la seva tasca docent. Fina, expliques que la revista Cossetània tenia un ideari molt modern: imparcial, literari, no polèmic, informatiu, català i pedagògic. ¿Què més voleu? Tot un model de premsa escrita. Fixeu-vos quina primícia: joves republicans, compromesos amb l’educació, integrats en associacions culturals i polítiques, revistes de gran qualitat. Més no es pot demanar! Gràcies, Fina pel teu testimoni. Podeu llegir-ho aquí.

Avui, Xavier Marcos ens ha fet un regal de categoria: Joani, del patriota Alguerès Àngel Maresca, lo Barber. Joani era el seu pare, pescador, i diu així: “ Joani… mos veiem on Anita, / lo gunyolo a casa / Anem a portar. / Mari… prepara la cassola… / So anat a la taverna a espatir (dividir). / Una part a la barca, / Una part al motor, / Una part a l’atraç, / L’altrer al patró. // Quatre xits (rals) en una setmana, / cinc fills que esperen / aqueix pa salat. / Dormint al paiol, / per companyia birriqueles i gavines. / Amolla i enllestri, / entre cel i mar. / Pensant a Maraia, / no veig l’hora  d’en casa tornar, / la família m’espera, / la vull abraçar. // Aní… posa beure, Aní…/ Que a la moneda no hi vull pensar. / Lo pecador és empreiu de fam, de sacrifici i de tribulia (tribulació). / Avui és lo Rosar, / és acabada l’estajó, / saludem lo patró. / Manco mal que és anyada d’olives. / Me prenc les motxiles i me’n vaig al molí. / Dormint al paiol, / per companyia barriqueles i gavines…” Xavier, bé et mereixes un bon aplaudiment!

Ja som al final: Dues notícies importants, el mes de juliol farem la concentració a dos quarts de vuit de la tarda. I dimarts que ve hi haurà entre nosaltres lo Barber, Àngel Maresca que ens cantarà cançons del seu repertori. Quin luxe!

El cant dels Segadors clou la jornada d’avui.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

CLOENDA DE LES JORNADES ANTIREPRESSIVES

Cloenda de les jornades antirepressives “La repressió no s’atura” Dissabte, 18 de juny de 2022 Parc de Saavedra. Tarragona [La prèvia A dos quarts de nou de matí, ens trobem al local de l’ANC uns quants camàlics acomboiats per la Rosa Maria per traginar amb un furgó tots els elements necessaris per a la jornada: micros, altaveus, generador, taula de so, carpes, cables, taules, cadires, capses plenes de productes de l’ANC per vendre… Al parc de Saavedra el descarreguem. Zacarias d’Òmnium treu del seu cotxe una carpa, Lluís de la 3a Joventut porta la parada del col·lectiu. El Lluís, la Yolanda, la Carme de la EIT i CDR’s munten barres de begudes. Arriba una furgona carregada amb taules i cadires, a descarregar! Els tècnics de so tiren cables, proven micros i altaveus… tot a punt de solfa!]   Quan toca l’última batallada de les 10 del matí des del campanar de la Catedral, comença la jornada al parc de Saavedra. Els músics de la 3a Joventut x la República, in media res, donen el tret de sortida amb Escolta-ho en el vent. A continuació es dona la benvinguda i es presenten les entitats organitzadores:  ANC, Esquerra Independentista de Tarragona (EIT) -Comitès de Defensa de la República (CDR’s), Sanitaris x la República i 3a Joventut x la República. A tall de síntesi es llegeixen tres frases de les tres taules rodones que s’han fet en el cicle “La repressió no s’atura”. “Hem d’aconseguir que la comissaria de Via Laietana sigui un espai de memòria contra la repressió; el contrari del que pretén el govern de Madrid”. “Hi ha una estratègia orquestrada per part de les forces policials per desmobilitzar el jovent”. “La repressió busca sempre el mateix, la divisió i la desmobilització dels que lluiten.” Hi ha una lliçó que hem après: Contra repressió, mobilització i unitat d’acció. Els músics tanquen aquesta part amb: L’estaca, el Cant dels ocells, El meu avi i Bella ciao. A ¼ d11 comencen els tallers antirepressius. Els condueix Lluís Madurell, represaliat i vinculat a Alerta Solidària.  Són dos. Aquesta és la tipologia:

Taller genèric antirepressiu.

Es dóna una visió general dels fets més comuns que poden ocórrer en manifestacions i accions. Des de una simple identificació, registre i fins a la detenció administrativa.

Veurem i coneixerem els drets i deures que tenim com a ciutadans però sobretot els drets i deures que tenen els agents del cossos i forces de seguretat amb nosaltres.

Taller antirepressiu digital.

Donarem una ullada històrica als fets més rellevants que han determinat la nostra relació actual amb la tecnologia. A diari fem servir dispositius i aplicacions i cal conèixer els avantatges que ens brinden però també els riscos que poden tenir. Aprendrem bones pràctiques tecnològiques i els trucs que ens Poden ajudar a estar més segurs al ciberespai.

Una quinzena llarga de participants segueixen amb interès les explicacions del Lluís. Parla de la identificació per part de la policia, diu que és un acte regulat, tanmateix hi ha abusos. Només respondrem les preguntes del DNI. No s’ha de caure en provocacions, és bo tenir testimonis. No pujar a les orques -ambulàncies de la policia-, recórrer les multes. Només atendre les citacions amb paper. Anar a comissaria amb un advocat. I la digital, tots estem espiats de temps ençà. El Signal és el més segur perquè s’autodestrueix. Quan enviem missatges, cal mirar que no afectin a terceres persones. El millor és fer com fèiem abans: passar informació amb paper i parlar directament amb la persona sense fer servir el mòbil. Els Mossos ens espien des d’Egara de Sabadell. Cal que ens organitzem i i que fem servir el nostre impuls i la nostra força. Hem après molt en aquests tallers.

 

ESCOLTA-HO!

A 2/4 de 12, La Capona, el grup de grallers de l’Aula de Música Tradicional i Popular “El Tecler” de Tarragona, ens interpreta un selecte recital de peces populars i d’arranjaments de música moderna que fa ballar uns quants assistents a mode de nanos i gegants de Tarragona. La Roser presenta el conjunt i està molt agraïda que els hàgim convidat i que sempre estan a punt per donar un cop de mà a la causa independentista i republicana i comenta a veure si els nostres polítics s’espavilen una mica. El públic assistent augmenta de nombre.

A les 12 del migdia, la Imma Pujol, bibliotecària i contacontes, ens explica el conte La cartera de Soto i Estremera. 

Quan comencem a llegir-lo veiem que la cita que encapçala el conte ja ens dona pistes. Diu així: “Allà on no hi pot arribar el desig de tot un poble, / que hi arribi la seva imaginació”

Estem parlant de Soto i Estremera on van estar tancats els líders socials i els polítics. ¿Ens en recordem? Era a l'octubre de 2017 que els Jordis van entrar a la presó. Allí va començar tot i encara continua, encara continua la repressió i… No oblidem els orígens. 

El conte de la Rat Cebrian, il·lustrat per Mireiacoll. 

Busquem l’ombra dels arbres que hi ha darrere de l’escenari, és molt més fresca. Només cal girar els altaveus. El públic agafa les cadires i s’instal·la sobre la gespa l’ombra d’uns arbres que fresquegen l’aire. Ara ja som més. ¿Ratllem la quarentena? Crec que la superem.

ESCOLTA-HO!

Per allà a ¾ d’1, l’Arturo Gaya, acompanyat de la seva sòcia, Maria Elena Maureso i del Xavier Marcos, compareix a l’escenari. El públic ens mantenim en el mateix lloc. Xavier el presenta: cantautor, periodista i professor de cant popular. Ha participat en els grups: La Cucafera, Vapor Anita, la Baldufeta, Lontainers, Delirios i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreria amb els qual dona a conèixer la catalanitat de la jota. Xavier Marcos canta “Lo carrilet de la Cava”, cosa que sorprèn agradablement l’Arturo. Després el cantautor desgrana unes quantes cançons, amb l’enunciat de “Cantem Pete Seeger”. Les canta ell i ens les fa cantar a nosaltres, el públic: Baix a la vora del riu, Guantanamera, Bona nit Irene, Aquesta terra és la teua terra, Ai Carmela, Què se n’ha fet d’aquelles flors i Junts mon sortirem. Contents de cantar amb el mestre Arturo! Ara ja en som uns quants més. ¿Cinquanta?

No marxeu, no marxeu, que ara hi ha la taula rodona! 

A tres quarts de dues tocats -ara sí que ens hem retardat…- comença la taula rodona amb represaliats Km0 i les conclusions de les entitats. Presenta i modera: LLuís Madurell. Hi són presents: Dani Gallardo, Albert Rebenaque, Rosa Maria Rossell (ANC), Carme Batalla (sindicat de l’habitatge), Zacarias Henar (Òmnium), David Mariscal i Pep Rosselló (3a Joventut x la República).

Tenim dues franges d’edat: els represalitas Km0 són joves; els de les entitats són grans. ¿No em podríem fer una síntesi? S’explica que la repressió té moltes cares. La secreta s’infiltra en les manifestacions, entre els joves, els deté, els acusa d’atacs a la policia. Dentinguts en les protestes post judici com és el cas de Dani Gallardo, ha estat 13 mesos en presó provisional i ara té una sentència de 4 anys de presó. L’Albert el van detenir al carrer Salines de Tarragona en les protestes per la presó de Pablo Hasel, un cotxe de la secreta el persegueix, l’acusen de fer mal a un policia: li demanen quatre anys de presó i multa. David Mariscal, acusat de donar un punta de peu a una policia secreta. La Fiscalia i la Generalitat li demanen 3 anys i 3 mesos de presó i multa. 

Les xifres esgarrifen: 4.500 represaliats, 2.500 investigats, penes de 6 anys de presó.

Efectes de la repressió. Cada represaliat s’ha de multiplicar per 5 perquè afecta la família i l’entorn. Així, doncs, a Catalunya podem comptar que hi ha 22.500 represaliats. Unes 35 persones seguim amb atenció la taula rodona.

Per allà a les 3 de la tarda dinem. Una paella popular vegetariana satisfà una seixantena de comensals. Bon menjar, bona beguda i, sobretot, bona companyia! El Xavier esgarrapa la guitarra i encara hi ha valents que s’atreveixen amb un xotis.

 

[L’epíleg

Per allà les 5 de la tarda toquen a retirada. Nois i noies, cal plegar els trastets. Ve la furgona que carrega les pertinences de l’ANC, el Lluís ja ha pres la parada de la 3a Joventut amb el seu cotxe i el Zaca està a punt de carregar la carpa. Pleguem les taules, les arrecerem al monument de Saavedra (Eduard Saavedra i Moragas, Tarragona, 1829 - Madrid, 1912. Fou un enginyer, arquitecte, arqueòleg i arabista tarragoní), apilem les cadires en un lloc ombrívol. L’equip de camàlics descarreguem la furgona i col·loquem els bultos a la seu de l’ANC. Cansats però satisfets tanquem una jornada memorable.]

RENOVEM-NOS PER FER UN PAÍS NOU!

Dimarts, 21 de juny, Sant Lluís. Felicitem d’aquí estant els Lluïsos i les Lluïses. El dia més llarg de l’any, ja cal que l’aprofitem fins al minut final. Avui la denúncia contra la repressió té uns noms propis: David Mariscal, Albert Rebenaque, Dani Gallardo i Lluís Madurell que dissabte passat, 18 de juny, van ser al parc de Saavedra per donar testimoni de les seves imputacions judicials. Sentim el Cant dels ocells i seguidament cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui ens parlarà el Xavier Aluja, pintor. Com sabem l’art i la cultura són fortaleses de qualsevol nació. Són font de valors i d’identitat, a més de contribuir a la cohesió social i al sentiment de pertinença. Xavier Aluja diu: “Jo soc pintor de quadres. No soc creador, si ho fos seria déu.” Volem una República independent i socialment correcta. Va obrir el taller de pintura a gent a qui agrada cantar en unes tardes anomenades clandestines. ¿Haurem de tornar a la  clandestinitat? El Xavier vol una República independent ara si ha de ser com la d’ara -suposo que es refereix a la Generalitat autonòmica- doncs que no cal fer res. Diu que aquí al costat, a Madrid saben fer les coses més bé. És clar que fa molts anys que es dediquen a administrar i a manar i d’això en saben molt. Voldria que el comportament de la societat amb els artistes fos el mateix que el que els dispensen en el país veí del nord. ¿Què podem esperar dels nostres? Han eliminat l’art, la música, la literatura, la filosofia… de l’ensenyament; tot plegat és tan gros com això de 25% de castellà a les aules. Si volem un país nou ens hem de renovar tots. A veure si amb el verí de la clandestinitat construïm una nova República independent artísticament correcta. Aplaudim el Xavier

El Xavier músic ens regala Tardor benigna, de Josep Carner amb música de Daniel Sesé i interpretada per Túrnez i Sesé. Josep Carner, Príncep dels poetes, Poeta precoç, publica a revistes i en llibres les seves poesies, emprèn la carrera diplomàtica en temps de la Segona República i quan s’acaba la guerra s’exilia a Bèlgica. La producció poètica no s’atura. Aquí tenim un parell d’estrofes de Tardor benigna: “Passen en llarga desfeta / amunt les flors dels terrats / núvols que venen de ploure, / decandits i escabellats.// Naveguen en la mar dolça / d'un cel blau tot indolent, / i mira el sol i no mira, amorosit en argent.” Molt ben treta la cançó, Xavier.

La setmana que ve parlarà la Fina Figueras sobre uns joves republicans de Tarragona. Es fa una valoració positiva de la Cloenda de les jornades “La repressió no s’atura”. Les entitats organitzadores, ANC, Òmnium, EIT-CDR’s, Sanitaris i 3a Joventut per la República van fer una gran tasca. L’assistència de públic va anar de menys a més. L’actuació dels músics de la 3a joventut per la República, els tallers antirepressius, els grallers de La Capona,  La cartera de Soto i Estremera, l’actuació d’Arturo Gaya i la taula rodona van seguir el temps marcat. Sempre buscant l’ombra dels arbres que fan la fresca més agradable. La paella popular va coronar la jornada, es va coure arròs per una seixantena llarga de persones. La valoració és altament positiva. Cal organitzar-nos per combatre la repressió.

L’Anton Rebull pren la paraula per parlar de Sant Joan, la festa nacional dels Països Catalans. Ressalta la santíssima trinitat que l’acompanya: els coets, les coques i el xampany. Tot quilòmetre zero. Els coets al Tarragonès, la coca a Tarragona i el xampany a la Conca de Barberà, a l’Alt Camp, al Baix Penedès i al Tarragonès. Que tinguem tots una bona revetlla i festa de Sant Joan! 

El cant dels segadors clou la trobada.

 

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÓTIA

 

DIGUEM NO ALS EXILIS!

Dimarts, 14 de juny. El Joan Andreu ens dona la benvinguda. Denuncia la repressió per part dels poders polítics, judicials i policials els quals fan servir mitjans il·legals que vulneren els nostres drets fonamentals. Hi ha ha un record per als polítics exiliats que volem que retornin amb les seves famílies al nostre país. El record s’eixampla als milers de catalans i republicans espanyols -uns 470.000- que van emprendre l’exili, primer a França on molts van ser tancats als camps de concentració del Rosselló, i després a països llatinoamericans després de la guerra civil del 1936. Ells també van veure els seus drets vulnerats: fugir de casa seva, deixar els seus bens, el seu poble o ciutat, la seva terra, i més d’un hi va deixar la vida. Per a tots ells sentirem en Cant dels ocells. El crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!, dona resposta a tanta injustícia.

La Mercè Ribera avui ens parla de la seva experiència d’exiliada. Nascuda a l’Espluga Calba. Quan tenia tres anys esclata la guerra civil i es queda al poble amb uns oncles i cosines. Tres anys més tard uns passadors la passen a França per retrobar-se amb els seus pares que s’hi han exiliat. Escoltem, però, les seves paraules, testimoni fefaent d’uns fets que dissortadament són d’actualitat. Un últim apunt: fa dos anys que viu a Tarragona, és una dona inquieta, curiosa i gran lectora. Ha participat en moltes associacions com “La memòria de l’Espanya Republicana”, “L’Associació per l’Alzheimer” i entitats de caire social i reivindicatiu. Comences a explicar, Teresa, que tens una germana tres anys més jove. Es diu Llibertat. La guerra castiga tota la família. Una pandèmia s’empara de les criatures. Tu i ta germana en resteu encomanades. Us porten a Barcelona per ser-ne curades. Mor la Llibertat. El pare marxa al front.Et

quedes amb la mare. Quan hi ha un bombardeig us refugieu. Ta mare sempre porta bastonets perquè us els poseu de través a la boca per tal que no es rebentin els timpans. Tornes a Espluga Calba, el teu poble a casa duna tia, ta mare marxa a França, ton pare ja hi era. El 1940 tanquen ton oncle a la presó. Ta tia es queda sola amb quatre criatures. Determinen que et retrobis amb tos pares. La cosina de 14 anys t’acompanya a Barcelona amb tren, tu en tens 7 i mig. Dos passadors et porten a França. Hi vas amb una francesa casada amb un republicà que se’n torna perquè no suporta el règim franquista. Els passadors us abandonen després de sentir trets. Us amagueu en un marge, nit de lluna plena amb neu. L’ensendemà reempreneu la marxa. La francesa sabia on anàveu. Passeu un riu. Arribeu a la Tor de Querol. Un hotel us espera. Dormiu. L'endemà veus ta mare amb un bebè: és el teu germà petit. Al matí vau agafar el tren fins a Tolosa de Llenguadoc i Moltalban. I amb autocar feu cap a Casals, un poble petit. Allí reveus el pare. Entre guerra i pau veus morir tos pares. Tornes a l’Espluga Calba i ara vius aquí amb els teus cosins. T’aplaudim, Teresa, el teu testimoni ens corprèn. Et lliurem com a record els punts de llibre de la 3a Joventut. Podeu llegir aquí les paraules de la Mercè. La caixa de resistència i diferents articles són a la taula de les estovalles grogues.

Xavier Marcos canta “Quan dic l’Escala”, de Josep Tero. Una cançó completa. L’autor rememora tot el que li ve quan diu el nom d’aquest poble, escolteu-la que paga la pena. Només transcriuré l’última estrofa que fa així: “Quan dic l'Escala, dic les dunes i les platges / i els carrers on el sol entrava dins les cases / a escalfar-nos l'hivern que els vents esgarrapaven / i a fer somriure els vells de qui apreníem tantes / paraules que hem perdut i cançons i rondalles / i jocs perquè mai més el fred que ens enrampava / mentre el pare en mar englobi tot calada / perquè no ens faltés mai un bocí de pa a taula. / Quan dic l'Escala, dic la barca del meu pare”. Bona picada de mans.

Les informacions ens diuen que dijous, 16, a la sala d’actes del departament de Cultura de la Generalitat hi haurà la taula rodona: “La repressió ara i avui”, organitzada per Òmnium del Tarragonès. Dissabte, 18, hi ha l'acte de cloenda del cicle “La repressió no s’atura” amb actuacions dels músics de la 3a joventut, del grup de gralles La capona, de la Imma Pujol, contacontes, i d’Arturo Gaya. Amb tallers i taula rodona antirepressives. Amb un dinar popular. Els tiquets ja són a la venda. El proper dimarts parlarà Xavier Alujas, pintor tarragoní que disertarà de “L’art per una República independent i socialment  correcta”. Cantem el Cant dels segadors.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA! 

IN–INDE- INDEPENDÈNCIA JA !

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

MIGRANTS EN CERCA DE REFUGI

Aquest dimarts 7 de juny l’esplanada del Balcó ens rep, altra volta, amb els braços oberts per denunciar la repressió i la injustícia. El Joan obre l’acte mentre ens explica que Pau Casals va mantenir la lluita a favor de Catalunya amb dues armes: el violoncel i la batuta. Nosaltres també combatem amb la música i la raó com a aliats. El cant dels ocells és la baula que uneix el Mestre Casals amb la nostra lluita actual. Cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui la veu de la Laura Aguadé sacseja les nostres consciències amb la seva paraula. La Laura és treballadora social, professora associada de la Universitat Rovira i Virgili i sobretot, sobretot activista en defensa dels dret humans. El drama dels refugiats no ens pot deixar insensibles. L’objectiu és rescatar de l’oblit milions de persones que viuen en una situació d’asil. La Laura coneix molt bé el món dels migrants i asilats. També Open Arms, les morts a la mar, els punts calents sembrats de morts. Els camins dels exiliats per les guerres, la fam, la misèria. Els morts sota la sorra pervinguda per la fugida a través dels deserts. Els vaixells que deixen anar els migrants 200 metres abans d’arribar a la platja i d’allí estan la policia de la costa els metralla… I tantes coses esgarrifoses com ens expliques, Laura. Feien falta les teves paraules per remoure les consciències i perquè la República Catalana hi pugui donar resposta. T’aplaudim, Laura.

Xavier canta “Moltes gràcies”, d’Èric Vinaixa, cantant i músic de 44 anys. Entrem en un registre nou. Fins ara havíem sentit cançons de músics de la dècada dels seixanta, setanta o vuitanta de la centúria passada, avui n’estrenem un de jove. Amb una temàtica lírica molt fonda: l’agraïment a una persona estimada desapareguda. Mireu què diu: “Va ser tan màgic / creuar-me amb tu / que la vida em va canviar. / Ho feies fàcil. / Tenies llum / i l’amor més gran. // Va ser tan tràgic, / va ser tan dur, / com t’anaves apagant…/ que només amb un somriure em vas donar / la lliçó més gran. // Creu-me. / Si sabessis com m’agrada recordar-te, / si sabessis quantes coses tinc de tu, / tornaries a la terra per quedar-te. / I si ara em pots sentir, / moltes gràcies.”

Joan explica els actes que tenim aquesta setmana: la presentació del llibre Una nova cultura per al poble: el Congrés de Cultura Catalana i la modernització de la catalanitat, dijous 9 de juny ala SSTT de Cultura a Tarragona, carrer Major, 14. S’informa de la Cloenda de les Jornades Antirepressives del dia 18 de juny i que hi ha tiquets per qui es vulgui quedar a dinar. Dimarts que ve parlarà la Mercè Ribera. El cant dels segadors ens emplaça a trobar-nos dimarts que ve.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

LA DONA, CLAU DE L’EMPELT LABORAL I CULTURAL

Dimarts, 31 de maig. S’acaba el maig i també el raig. Sort que al juny anirem amb la falç al puny per segar la corrupció, la injustícia, la misèria material i moral, la repressió política i econòmica, el dèficit fiscal, la submissió política… La Lurdes Gras condueix l’acte. Denuncia la repressió, acte seguit sentim el Cant dels ocells. Avui tenim l’equip de músics al complet: Joan, Lluís, Vicenç, Xavier i Josep Maria a la direcció. Gràcies per aqueixa aportació tan sublim. Mantenim el nostre lema: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Ara més que mai! Badia el Maadi ens parla de la seva experiència. Nascuda a Taza (el Marroc), va arribar a tarragona el 10 d’octubre de 2005, amb els estudis de batxillerat cursats al seu país. Quan va arribar es va posar a estudiar la nostra llengua a l’Institut Comarcal d’Ocupació. A partir d’aquest moment comença la formació professional com a auxiliar d’infermeria, monitora de menjador, cursos de català i d’anglès. S’especialitza per treballar en biblioteques de tal manera que actualment n’és monitora d’una. Badia el Maadi és un exemple de dona que, gràcies a la

seva voluntat, s’integra al teixit social tant de Tarragona com de Catalunya. Al mateix temps fa que altres dones arribades del seu país se sentin com a casa quan s’integren en la nostra societat a través de la llengua i la cultura. Fa disset anys que vius a Catalunya. Badia, tens tres fills. Et van donar permís de residència, però no de treball. És el calvari per on passen els migrants que venen a casa nostra a cercar oportunitats. Coneixes gent. Et trobes com a casa perquè ets una persona sociable. T’han ajudat. Has superat les dificultats: idioma, viure a Campclar on el català és la tercera o quarta llengua d’ús, cosa que en dificulta l’aprenentatge. Més dificultats: la burocràcia. Tants i tants anys per poder treballar, per poder votar. Quin suplici! El racisme no ajuda a situar-te en la societat d’acollida. Tantes persones que es troben en aqueixa tribulació. Girem la moneda i veiem l’altra cara. Has superat els entrebancs, gaudeixes del país que t’ha acollit, de la seva gent, del seu menjar -del pa amb tomaca, sobretot!-, del clima… Agraeixes que t’hàgim convidat i nosaltres t’agraïm que hagis vingut, per això t’aplaudim, Badia el Maadi.

La caixa de solidaritat roman expectant damunt la taula al costat de les gorres, dels polos, tots grocs. Xavier canta Una rosa de paper. Música de Miquel Gil i lletra de Vicent Andrés Estellés. Estellés la va escriure en homenatge a José Martí líder dels insurrectes cubans que van lluitar per la independència de Cuba. Era d’origen valencià. Va morir en una de les topades amb l’exèrcit ocupant. La lletra diu: “Ella tenia una rosa / una rosa de paper, / d'un paper vell de diari, / d'un diari groc del temps” [...] "Però al carrer on vivia / però en el poble on visqué, / les mans de la gent passaven / una rosa de paper. // Fins que un dia d'aquells dies / va manar l'Ajuntament / que fos cremada la rosa / perquè allò ja estava bé. // Varen regirar les cases: / la rosa no aparegué. / Va haver-hi interrogatoris; / ningú no en sabia res. // Però com una consigna, circula secretament / de mà en mà, per tot el poble, / una rosa de paper.” Ens haurem de donar manya a passar la rosa de paper, la rosa de la llibertat, de la justícia social, de la independència, de… cadascú la seva rosa, la seva il·lusió. Gràcies, Xavier, per la teva aportació.

Aquesta setmana tenim feina precisa. Avui a la tarda a les 19h, a la Sala Genius del Palau de Congressos hi ha la taula rodona CATALANGATE amb X. Antich, T. Rosell, E, Jiménez i J. Domingo. Dijous, 2 de juny, al Museu d’Art Modern la taula rodona REPRESSIÓ Km0, també a les 19h, amb E. Pous, C. Perdiguero, A. Rebenaque i Ll. Madurell. Diumenge, 5 JORNADA ANTIREPRESSIVA, a les 15h al Parc de l’Estació del Nord de Barcelona. I dimarts de la setmana que ve ens dirigirà la paraula Laura Aguadé, treballadora social. Cantem el cant dels Segadors que ens manté ferms en les nostres conviccions.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!