LA LITERATURA, ENTRE LA REPRESSIÓ I LA RESISTÈNCIA

Sota un cel ennuvolat, ha tingut lloc la nova edició de la concentració de la 3a Joventut x la República. “Sembla que avui serem pocs” -diu un. “El temps no acompanya” -diu una altra. Tanmateix aqueix 27 d’abril, diada de la Mare de Déu de Montserrat, l’esplanada del Balcó de la Mediterrània s’omple a poc a poc amb la gent que volem denunciar la injustícia de la repressió contra l’independentisme i el republicanisme i demanar alhora que els partits catalanistes es posin d’acord per fer govern i afrontin amb resolució la triple crisi que ens atenalla: la sanitària, la social i econòmica i la democràtica. El Comptador de la vergonya no para. Carme Forcadell fa 1.131 dies que està privada de llibertat. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 1.163 dies. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.273 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.289. Pablo Hasél, 70 i els Joves d'Altsasu, 1.624. Denunciem d'aquí estant l’exili a Bèlgica i a Suïssa. Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Valtònyc a Brussel·les. I Marta Rovira i Anna Gabriel al país helvètic. No volem oblidar els prop de 3.000 imputats per defensar la llibertat d’expressió i per denunciar la injustícia de la repressió. No volem normalitzar l’acarnissament dels poders de l’estat contra les reivindicacions catalanes.

Sentim el Cant dels ocells, cridem Llibertat presos i preses polítiques!

Avui Isabel Ortega Rion, tarragonina de soca-rel, filla de la Baixada de la Peixateria d’allà dalt a la Part Alta, professora de català de Secundària i poeta, ens parla de les vicissituds que ha viscut la literatura catalana al llarg de la història, la presència del poble quan les institucions han estat eliminades, la indestriable convivència entre literatura i història, les dictadures que han repimit la societat catalana i totes les seves expressions: literària, política, social i econòmica. Ha reblat la intervenció amb l’esment de dos fets literaris que expliquen la fidelitat del poble per mantenir la literatura viva malgrat la repressió. Són els casos d’Anna Akmàtova i de la Rosa de Paper. Si cliques aquí ho podràs llegir.

Avui hem cantat el Virolai emparats pels nostres músics Joan, Lluís i Vicenç.

Sense solució de continuïtat hem enllaçat amb els Segadors que serveix de comiat i d’invitació per a dimarts que ve

INDEPENDÈNCIA, LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES!

RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

CONVOCATÒRIA

 

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

Avui, dimarts 20 d’abril, el mar s’emmiralla amb el cel i tots dos presenten un color gris, fred, fistonat per quatre gotes que pensàvem que esgarraria la trobada setmanal de la 3a Joventut x la República. Però, ca! La gent, tossuda, s’ha congregat a l’esplanada del Balcó de la Mediterrània per sentir una vegada més la ignomínia del Comptador de la vergonya i fer seguiment de tot l’acte. Carme Forcadell porta 1.124 dies privada de llibertat. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 1.156 dies. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.266. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.282. Pablo Hasél, 56. Els joves d'Altsasu, 1.617 dies. Denunciem els prop de 3.000 represaliats i represaliades. Avui mateix, l’Eli ha estat citada a declarar als jutjats de Tarragona, justament a l’hora que la 3a Joventut es concentra al Balcó. Denunciem també l’exili a Bèlgica on hi romanen Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Vatònyc. I el de Suïssa amb Anna Gabriel i Marta Rovira com a protagonistes.

Les notes del Cant dels ocells ens fan meditar sobre el fet. Cridem: LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES!

Seguidament Xavier Tolosana, historiador, coordinador del Fòrum de Tarragona per la Memòria i investigador sobre la repressió franquista, s’adreça a la gent. Parla de República. De República Catalana. Marca la diferència entre dues maneres de posicionar-se políticament. Una cosa és ser antimonàrquic i l’altra republicà.  El referent, però a la Segona República espanyola és ineludible. I en destaca unes quantes característiques positives: proclamació pacífica el 14 d’abril de 1931, caràcter progressista per les lleis que va promulgar; com la reforma agrària, la dels termes municipals, la de separació de l’església i l’estat, la d’educació laica, la del divorci. Ressalta l’amnistia que va aprovar per alliberar els presos polítics dels fets d’octubre de 1934 entre els quals hi havia els membres del Govern català encapçalat per Lluís Companys. I moltes coses més que ens ha explicat, entre les quals el ban que l’alcalde de Tarragona, Pere Lloret, va adreçar als tarragonins el dia de la proclamació de la república.Aquí ho trobareu explicat.

Seguidament hem cantat El cant del poble, amb lletra de Josep M. de Sagarra i Anselm Clavé, i música d’Amadeu Vives.

S’ha informat que la Caixa de Solidaritat sufragarà les despeses de la sentència del judici de Jordi Brescolí i d’aquesta manera es tanca el tema. Finalment els músics Joan, Lluís i Vicenç, dirigits pel mestre Gomis interpreten el cant dels Segadors que tothom, com un sol home, canta a pler. Dimarts que ve, més.

INDEPENDÈNCIA, LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES!

NO ÉS UNA QUIMERA, ÉS LA UTOPIA!

Dimarts, 13 d’abril, dejuni de la proclamació de la

República Catalana el 1931, un centenar de persones es congreguen a l’esplanada del Balcó de la Mediterrània. Veiam què diu el Comptador de la vergonya. Carme Forcadell, 1.117 dies privada de llibertat. Rül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 1.149 dies. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.259 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.275 dies. Pablo Hasél, 56 dies. El joves d’Alsasu, 1.610 dies. Hem perdut la pista de Dani Gallardo. A veure si traiem l’entrellat dels dies que fa que és a la presó. Denunciem l’exili a Brussel·les. Carles, Puigdemont, Toni Comín i Felip Puig hi són des de l’octubre de 2017. Valtònyc i Clara Ponsatí de més ençà. Anna Gabriel i Marta Rovira són a l’exili suís des del 2018. Cridem contra la injustícia que representa els prop de 3.000 represaliats per la causa catalana i republicana.

El cant dels ocells posa una mica de bàlsam damunt aquesta ferida massa gran. Cridem llibertat presos i preses polítiques!

Seguidament pren la paraula Josep Sementé, podem dir que és l’home més comú de Tarragona. Enfrascat en lluites compartides. Parla de l’Arcadi Oliveres. Una de les coses que explica és que també morint, les coses es poden fer d’una altra manera. I del llegat del mestre traspassat fa poc: “Obligats a no perdre l’esperança.” Sementé ha desgranat les fites vitals de l’Arcadi: la Caputxinada, l’Assemblea de Catalunya, Justícia i Pau, estudia Econòmiques a Barcelona perquè no vol anar a Madrid a estudiar Polítiques. ¿Mai diríeu per què? Doncs, perquè qui estava al davant era un senyor anomenat Fraga Iribarne. La docència a la universitat, el 0,7%. I la coherència! La coherència li impedia, per exemple, de fer gasolina en una estació de Repsol perquè estava vinculada amb els règim o amb explotadors o amb… I tantes coses que va viure! Al final, quan esperava la mort, el seu desig era morir amb la dignitat amb què ho va fer son fill Marcel ara fa deu anys. Fins al final dels seus dies va ser mestre i deixeble! Ensenyar i aprendre!. Podem llegir-ho aquí. En acabat hem sentit Imagine de John Lennon, s'ha pogut seguir la lletra a través del Telegram del grup.

A continuació Jordi del CDR ha explicat la sentència. Sembla que és una mica embrollada. Si no ho he entès malament ha de pagar una multa i la reparació del mòbil que ell no va fer caure. La caixa de la solidaritat està a la seva disposició per sufragar les despeses que comporti la sentència. El cant dels segadors posa punt final a l’acte i ens convida a tornar-nos a concentrar d’aquí a vuit dies.

 

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES!

INDEPENDÈNCIA, LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA VIDA!

 Homenatge a Arcadi Oliveres Boadella

La Parròquia de Sant Joan de Tarragona acull vora el centenar de persones que reten un homenatge a Arcadi Oliveres, traspassat el 6 d’abril d’enguany. L’acte es realitza ales 12 del migdia del 9 d’abril, a la mateixa hora que als Caputxins de Sarrià se n’oficiava el funeral.

Francesc Xammar obre l’acte fent una semblança biogràfica de l’Arcadi. El compromís pacifista, el combat anticapitalista, la defensa dels desposseïts; en conclusió, la coherència, no tenir por,  la lluita per la Justícia i la Pau foren els quatre punts cardinals de la seva vida. Aquí ho tens tot explicat.

Agustí Ayats ens llegeix les Benaurances, les paraules de l’Evangeli de Sant Mateu ressonen per les voltes de l’església com si talment les digués l’Arcadi: -Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el regne dels cels. Paraules eternes que pots llegir aquí.

Lluís Pastrana, amb l’acompanyament final de Lluís Jové, repassa la trajectòria d’activista social i ideològic de l’Arcadi. Tanmateix ens explica reflexions d’Oliveres referents a la democràcia, capitalisme, refugiats, canvi climàtic, monarquia,... I fent valdre la coherència que mantingué al llarg de la vida sobre aquests temes de tanta actualitat. Si cliques aquí, ho podràs llegir tot.

La Cançó sense nom de Lluís Llach és un perfecte intermezzo que denuncia els estralls de la guerra tan present, dissortadament, en la història de la humanitat. La gent cantussejava la melodia resseguint la veu del cantautor.

Coro Luengo ens explica amb emoció, ben just dissimulada, l’activitat desplegada en el projecte del Procés Constituent, amb la companyia de Teresa Forcades, per tal de dotar a la societat d’eines de representació política des de la base.  Recorda la feina que van fer a les terres tarragonines. Aquí veuràs els cinc anys de treball colze a colze del la Coro amb l’Arcadi i el Procés Constituent. 

Josep Sementé reivindica la mort com a part del procés vital. Agafa com a mot d’ordre Visca la vida! Convé ensenyar a la gent a no tenir por de la mort. L’Arcadi mateix es va preparar per a la mort rebent a casa seva les amistats per tal d’acomiadar-se’n. Recorda el dia que va venir a parlar a la plaça del Rei de Tarragona, d’això ja fa deu anys, que no es va poder quedar perquè va haver d’anar cap a casa a acompanyar son fill Marcel que estava a punt de morir. Va parlar de la mort en públic amb la més gran naturalitat del món. Clica aquí si ho vols saber tot.

Mn. Jordi Figueras, l’amfitrió, va glossar el Salm 49 L’home no dura en els honors. Va tancar l’acte. Llegia fragments del salm i intercalava referències a l’Arcadi del tot escaients amb les creences i actuació de l’homenatjat. Aquí pots veure el text de l’Antic Testament i els comentaris savis.

Imagine de John Lennon va cloure l’acte. La gent cantava o taral·lejava la cançó.

ARCADI OLIVERES BOADELLA, DESCANSA EN PAU!

Tarragona, 9 d’abril de 2021

HOMENATGE A ARCADI OLIVERES

 

LA CULTURA ÉS SEGURA!

L’ensendemà del dilluns de Pasqua, ens trobem al mirador de Tarragona prop del centenar de persones per sentir una altra vegada la ignomínia del Comptador de la vergonya i per denunciar la situació de persecució política que patim catalans i catalanes. Carme Forcadell ja fa 1.110 dies que està privada de llibertat. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 1.142 dies. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.252 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.268. Pablo Hasél, 49 dies. Els joves d'Altsasu, 1.603 dies. I des de l’octubre del 2017 i del 2018 tenim exiliats a Bèlgica: Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Valtònyc; i a Suïssa: Marta Rovira i Anna Gabriel.

El cant dels ocells clou aquesta vergonya. El crit de llibertat presos i preses polítiques s’eleva pel cel enrasit d’aquest 6 de març. La Rosa presenta Jordi Bertran, el ponent d’avui. ¿Qui no el recorda per les festes de Santa Tecla enmig del seguici popular, amunt i avall, amb el walkie-talkie enganxat a l’orella donant instruccions a tot i a dret?

El Jordi és filòleg, gestor cultural i professor de la URV; ens explica els avantatges de la cultura i de participar-hi. En primer lloc la cultura ens socialitza, ens fa estar amb altra gent amb una finalitat concreta que ens cohesiona com a grup. En segon lloc, ens desperta l’esperit crític, cosa molt necessària per fer possible una societat sana, desinhibida i creativa. Un altre valor és el lúdic, festiu, alegre que ens ajuda a superar moments crítics tant a nivell personal com social. Després afegeix el valor de regenerar les forces, de superar la monotonia del dia a dia, de carregar les piles. I finalment no es pot oblidar l’impacte econòmic de la cultura. Aquest any de pandèmia ha suposat un retrocés econòmic molt important tant pel sector públic com pel privat. I per últim ens recorda que la cultura i la llengua és essencial per un país sense estat com és el cas del nostre, els Països Catalans. Aquí ho podreu trobar tot la mar de ben explicat.

Les seves paraules han estat coronades per Escolta-ho en el vent, dirigit pel mestre JM Gomis i interpretat pel Joan i el Lluís.

Persistirem i sortirem cada dimarts a denunciar les injustícies que s’abaten contra el nostre poble malgrat la política que sembla que segueix uns viaranys que no són pas els nostres. El cant dels segadors és el colofó al nostre acte. fins dimarts que ve.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES!

INDEPENDÈNCIA, LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

CONVOCATORIA