Páginas

Cercar en aquest blog

diumenge, 30 de juliol del 2023

NOMÉS LA MÚSICA VIURÀ SENS FI!


Dimarts, 25 de juliol, diada de Sant Jaume. Últim dia de les concentracions de la 3a Joventut x la República abans d’encetar les vacances d’agost. El Joan Boada és qui fa de mestre de cerimònies. Comença recordant els perseguits, la gent que són fora de casa, els exiliats, que ara que és temps de vacances no es poden retrobar amb la família perquè no els deixen entrar per motius de persecució política. El Cant dels ocells popularitzat per Pau Casals va dedicat a ells. El mestre Casals es va fer seva aquesta Nadala i la va escampar per tot el món com a símbol de pau i de llibertat universals. També va compondre El Pessebre, en aquesta obra demanava als homes de bona voluntat que s’allunyessin del pecat i de la guerra. Sentim el Cant dels ocells en silenci i contestem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

A continuació presenta el Josep Maria Gomis que avui ens parlarà del cant coral a Tarragona. Com podem veure avui són músics del grup els que porten la batuta de l’acte, i mai més ben dit! Ens explicarà la procedència de les corals i el recorregut històric fins avui. El Josep Maria és músic de l’Alt Camp, d’Alcover, vila d’intel·lectuals i de gent que ha treballat per la pau i per la justícia, per la catalanitat i per la defensa del català. El Josep Maria té una formació completa en el camp musical: carrera de piano, estudis d’orgue, formació en direcció coral i estudis de cant. Ens explica els requisits, els avantatges i els guanys del cant coral. La història del cant coral català modern que arrenca amb Josep Anselm Clavé i les masses corals d’homes que va crear, continua amb els cors del Liceu i del Conservatori del Liceu, segueix amb Lluís Millet i Amadeu Vives amb l'Orfeó Català i aterra amb l’Oriol Martorell, director de la Coral Sant jordi, que li va despertar el cuquet del cant quan el va veure dirigir un concert a Montblanc. A partir d’aquí, Josep Maria, es compromet amb grups de Vila-seca, Cambrils, Alcover, Tarragona… I ara a Tarragona hi ha una vintena llarga de corals de tessitures ben variades: d’homes, de dones, mixtes -la majoria-, de nivells diferents d’exigència pel que fa al coneixement musical i de cant. Aquí tens un dossier de Cant a la veu, del 2018 on hi ha la relació de corals de Tarragona, entremig hi ha passat la pandèmia cosa que vol dir que hi ha hagut canvis d’aleshores ençà. El Josep Maria ens recorda que a les corals hi ha fretura d’homes. Si en vols saber més clica aquí. Gràcies Josep Maria, t’aplaudim per atansar-nos a aquest món tan proper i tan desconegut alhora.

El Joan presenta el Xavier que avui ens cantarà: La fera ferotge, d’Ovidi Montllor. Abril del 74 i Cançó sense nom, les dues de Lluís Llach. Bocinets de cançons. El caire humà de la fera: té gana, necessita espai. “-Xicot, per què tremoles?/ Jo no te'n menjaré. / -I doncs, per què t'escapes / del lloc que tens marcat? / -Vull parlar amb l'Alcalde / i dir-li que tinc fam, / que la gàbia és petita, /  jo necessite espai.” ¿Qui no ha enyorat les primaveres lliures? “Companys, si enyoreu / les primaveres lliures, / amb vosaltres vull anar, / que per poder-les viure / jo me n'he fet soldat.” Sempre, sempre contra les guerres. “On vas amb les banderes i avions / i tot el cercle de canons / que apuntes al meu poble? / On vas amb la vergonya per galó, / i en el fusell, hi duus la por, que apuntes al meu poble?” Inexorablement, músics, us necessitem!

Finalment recordem que a dos de nou del vespre hi ha la concentració d’ATUREM LES GUERRES davant del ministeri de la guerra. I, a l’agost fem vacances! El dia 5, primer dimarts de setembre, informarem de la continuïtat de les concentracions. Els Segadors ens emplaça a mantenir-nos ferms en la defensa dels nostres ideals republicans i independentistes. 


LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!


dimecres, 12 de juliol del 2023

NO DESCORATJO, NO RENUNCIO, NO DESERTO


Dimarts, 11 de juliol. Avui som al pic de la calor, diuen els meteoròlegs, tanmateix ens trobem al balcó per denunciar la repressió. La Fina dirigeix l’acte, comença fent la presentació del l’Arnau Martí que ens parla del seu cas. S’enfronta a la petició d’un any de presó per haver participat en les manifestacions fetes a Tarragona en resposta  a les sentències del judici als presos polítics. Diu literalment: “ho entomem sabent-nos culpables, culpables de ser dignes d’un objectiu polític molt clar: una terra lliure, canviar-ho tot i viure dignament.” Parla en plural perquè hi ha altres dos implicats: Edgar Fernàndez i Ricard Aragonès. Martí continua: “...l’autèntic càstig són els més de tres anys de procés judicial, de por, de dubtes,  desinformació i la prohibició de sortir de l’estat espanyol, una mesura absurda imposada pel jutge.” És el jovent que surt al carrer en defensa de la llibertat que és perseguit per la policia, tant la catalana com l’espanyola. Els advocats han fet bona feina per desenmascarar el relat inventat per la policia per criminalitzar i desmobilitzar els joves combatius. El Cant dels ocells va per tu, Arnau, i per tots els represaliats. El sentim en silenci i responem a una sola veu: Llibertat, Amnistia, fora la monarquia!

A continuació Jesús Figueres parlarà d’Antoni Rovira i Virgili. Jesús és activita de la 3a Joventut, filòleg, soci de l’APELLC i alcoverenc. Tal com resa el cartell, Antoni Rovira i Virgili fou historiador, periodista, escriptor i polític. Exiliat després de la guerra civil afirmà amb claredat: no descoratjo, no renuncio, no deserto. El nostre tarragoní il·lustre nasqué el 1882 al carrer Major i morí a Perpinyà el 1949. Sí, a l’exili. Enmig d’aquestes dues dates tenim el Rovira i Virgili periodista, editor, el que dona suport a la normalització del català, el polític diputat al Parlament de Catalunya del qual en va ser President, també tenim l’historiador i el poeta. Quan el 1991 es crea la universitat a Tarragona se  li posa el seu nom com a reconeixement de la seva activitat de divulgador de la causa nacional de Catalunya. A partir d’aquí es llegeixen textos seus, a través d’un dels quals es defineix com a català nacional. El fil de la història ens manifesta que la repressió patida pel prohom tarragoní arriba fins als nostres dies, l’Arnau Martí i els seus companys en són un testimoni. Si en vols saber més clica aquí.

El Xavier canta Corrandes d’exili de Pere Quart, musicada per Lluís Llach. Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena / lentament, sense dir re. / Si la lluna feia el ple / també el féu la nostra pena. //  Una esperança desfeta, / una recança infinita. / I una pàtria tan petita / que la somio completa.” La primera i última estrofa com a inici i colofó de la tragèdia de l’exili republicà.

La Fina ens explica que Rovira i Virgili en el seu llibre Polítics catalans fa una anàlisi de les seves virtuts i els defectes i ens proposa combatre aquests últims per al bon regiment de la cosa pública, invita l’Arnau i els joves compromesos a  seguir el consell del nostre conciutadà. Passem ja als actes de la setmana. Ara a 1/4 de 9 del vespre “Aturem les guerres” davant del govern militar. Demà dimecres 12, a les 9 del matí concentració de suport als encausats per la protesta antifeixista de la Morera del Montsant al jutjat penal de Reus, avinguda Marià Fortuny, 73. Divendres, 14,  a 2/4 de 8 del vespre a la plaça de la Patacada de Reus, Josep Costa parlarà de ¿Es pot defensar Catalunya des de Madrid? Dimarts, 18 de juliol, suport a la Via Laietana com Centre de Memòria Democràtica. Sortida de la Rambla Lluís Companys, al voltants de les 5 de la tarda. Avui s’incorpora un nou himne a la concentració El cant del poble, de Josep M de Sagarra i d’Amadeu Vives. Els Segadors clouen l’acte.


LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

dimecres, 5 de juliol del 2023

JAUME VIDAL: HUMANISME, HETERODÒXIA I GENI


Dimarts, 4 de juliol de 2023. Salutacions a tots els de la 3a Joventut. Com sempre denunciem la injustícia i volem fer esment dels joves encausats per les protestes postsentència (dels presos polítics), gent anònima, pràcticament desconeguda. Hi ha quatre joves tarragonins que es troben en aquesta situació, un dels quals,l’Arnau Martí, vindrà a parlar dimarts que ve aquí al balcó. Recordo quan dèiem a cada concentració els dies i les nits que els presos polítics eren a la presó, també els exiliats, i joves empresonats com Pablo Hasel i Dani Gallardo. El cant dels Ocells va dedicat a ells i a tots els encausats. El sentim amb silenci contingut i el responem amb el crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui tenim entre nosaltres Magí Sunyer, professor de literatura catalana de la URV. A més de professor universitari és escriptor. Té obra poètica, novel·les, contes, teatre. Ha estudiat l’obra d’escriptors dels segles XIX i XX i la simbologia nacionals en la literatura. És expert en el Grup Modernista de Reus. El Magí va ser entre nosaltres per parlar dels mites de la república. Avui parlarà de Jaume Vidal Alcover aprofitant que s’escau el centè aniversari del seu naixement. El Magí ens en pot parlar amb coneixement de causa perquè en va ser alumne, deixeble i partícip de projectes culturals, un dels quals encara perdura entre nosaltres: la col·lecció literària La Gent del Llamp. Endavant Magí. Pren la paraula i ressalta la personalitat literària, cultural i humana del Jaume. Home d’una cultura vastíssima, original en les seves aportacions, amb la Maria Aurèlia Capmany va fer un tàndem que va impulsar projectes culturals i literaris del jovent inquiet del Camp de Tarragona. Va fer molts amics i algun enemic a causa de la seva capacitat de polemitzar. (Més d’un assistent assenteix amb rialles o cops de cap l’exposició de Magí). Va ser professor de l’embrió de la URV, impartia classes de literatura catalana. Viure a la part alta de Tarragona els va projectar, a ell i a la Maria Aurèlia, cap a la vida de barri i a la ciutat, on esdevingueren activistes culturals de primer ordre. El Magí fa referència a Poesia completa, editada en motiu de l’Any Jaume Vidal, com un model de registres molt variats de temes i de formes poètiques. Si cliques aquí, en sabràs més. T’aplaudim, Magí, per la teva presència i el teu testimoni.  Li fem entrega dels punts del llibre i del calendari. La guardiola groga espera amb candeletes que hi fem aportacions per subvenir les multes i fiances amb què són castigats els patriotes catalans. Demà farem un traspàs de 1.000€ a la Caixa de solidaritat.

Avui el Xavier ens cantarà Pensant maneres, d’Enric Casasses amb música de Miquel Gil. Primer cita les paraules de Manuel de Pedrolo que diu que els catalans no tenim papers, no tenim cap document que digui que som catalans i ara encara estem en la mateixa situació. Mira què diu la cançó: “Nosaltres ara // som d'una altra era, / bàrbars gent rara, // sense frontera, / sense papers, // sense bandera, / sense res més // que aquesta cara. // Que aquesta cara / El món s'ensorra // ràpid quiet / pertot s'escorre // la mala llet / hi han tocs d'alarma // però el meu secret / és la nostra arma // i no ens cal córrer. / // i no ens cal córrer.” Gràcies, Xavier, per la teva aportació.

Avui, com cada dimarts, a dos quarts de 9 hi ha la concentració Aturem les guerres davant del govern militar. Dimarts, 11, vindrà a parlar del seu cas l’Arnau Martí, jove tarragoní represaliat. També es farà una semblança d’Antoni Rovira i Virgili. El Pep recorda que s’organitza un autocar per anar a Via Laietana el dia 18 de juliol per exigir que sigui un Centre de memòria democràtica. Qui s’hi vulgui inscriure ho pot fer quan s’acabi la concentració. Preu 10€, sortida de Tarragona a les 5 de la tarda. Els Segadors clouen l’acte.


LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!