Dimarts, 25 de juliol, diada de Sant Jaume. Últim dia de les concentracions de la 3a Joventut x la República abans d’encetar les vacances d’agost. El Joan Boada és qui fa de mestre de cerimònies. Comença recordant els perseguits, la gent que són fora de casa, els exiliats, que ara que és temps de vacances no es poden retrobar amb la família perquè no els deixen entrar per motius de persecució política. El Cant dels ocells popularitzat per Pau Casals va dedicat a ells. El mestre Casals es va fer seva aquesta Nadala i la va escampar per tot el món com a símbol de pau i de llibertat universals. També va compondre El Pessebre, en aquesta obra demanava als homes de bona voluntat que s’allunyessin del pecat i de la guerra. Sentim el Cant dels ocells en silenci i contestem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!
A continuació presenta el Josep Maria Gomis que avui ens parlarà del cant coral a Tarragona. Com podem veure avui són músics del grup els que porten la batuta de l’acte, i mai més ben dit! Ens explicarà la procedència de les corals i el recorregut històric fins avui. El Josep Maria és músic de l’Alt Camp, d’Alcover, vila d’intel·lectuals i de gent que ha treballat per la pau i per la justícia, per la catalanitat i per la defensa del català. El Josep Maria té una formació completa en el camp musical: carrera de piano, estudis d’orgue, formació en direcció coral i estudis de cant. Ens explica els requisits, els avantatges i els guanys del cant coral. La història del cant coral català modern que arrenca amb Josep Anselm Clavé i les masses corals d’homes que va crear, continua amb els cors del Liceu i del Conservatori del Liceu, segueix amb Lluís Millet i Amadeu Vives amb l'Orfeó Català i aterra amb l’Oriol Martorell, director de la Coral Sant jordi, que li va despertar el cuquet del cant quan el va veure dirigir un concert a Montblanc. A partir d’aquí, Josep Maria, es compromet amb grups de Vila-seca, Cambrils, Alcover, Tarragona… I ara a Tarragona hi ha una vintena llarga de corals de tessitures ben variades: d’homes, de dones, mixtes -la majoria-, de nivells diferents d’exigència pel que fa al coneixement musical i de cant. Aquí tens un dossier de Cant a la veu, del 2018 on hi ha la relació de corals de Tarragona, entremig hi ha passat la pandèmia cosa que vol dir que hi ha hagut canvis d’aleshores ençà. El Josep Maria ens recorda que a les corals hi ha fretura d’homes. Si en vols saber més clica aquí. Gràcies Josep Maria, t’aplaudim per atansar-nos a aquest món tan proper i tan desconegut alhora.
El Joan presenta el Xavier que avui ens cantarà: La fera ferotge, d’Ovidi Montllor. Abril del 74 i Cançó sense nom, les dues de Lluís Llach. Bocinets de cançons. El caire humà de la fera: té gana, necessita espai. “-Xicot, per què tremoles?/ Jo no te'n menjaré. / -I doncs, per què t'escapes / del lloc que tens marcat? / -Vull parlar amb l'Alcalde / i dir-li que tinc fam, / que la gàbia és petita, / jo necessite espai.” ¿Qui no ha enyorat les primaveres lliures? “Companys, si enyoreu / les primaveres lliures, / amb vosaltres vull anar, / que per poder-les viure / jo me n'he fet soldat.” Sempre, sempre contra les guerres. “On vas amb les banderes i avions / i tot el cercle de canons / que apuntes al meu poble? / On vas amb la vergonya per galó, / i en el fusell, hi duus la por, que apuntes al meu poble?” Inexorablement, músics, us necessitem!
Finalment recordem que a dos de nou del vespre hi ha la concentració d’ATUREM LES GUERRES davant del ministeri de la guerra. I, a l’agost fem vacances! El dia 5, primer dimarts de setembre, informarem de la continuïtat de les concentracions. Els Segadors ens emplaça a mantenir-nos ferms en la defensa dels nostres ideals republicans i independentistes.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
