Dimarts, 11 de juliol. Avui som al pic de la calor, diuen els meteoròlegs, tanmateix ens trobem al balcó per denunciar la repressió. La Fina dirigeix l’acte, comença fent la presentació del l’Arnau Martí que ens parla del seu cas. S’enfronta a la petició d’un any de presó per haver participat en les manifestacions fetes a Tarragona en resposta a les sentències del judici als presos polítics. Diu literalment: “ho entomem sabent-nos culpables, culpables de ser dignes d’un objectiu polític molt clar: una terra lliure, canviar-ho tot i viure dignament.” Parla en plural perquè hi ha altres dos implicats: Edgar Fernàndez i Ricard Aragonès. Martí continua: “...l’autèntic càstig són els més de tres anys de procés judicial, de por, de dubtes, desinformació i la prohibició de sortir de l’estat espanyol, una mesura absurda imposada pel jutge.” És el jovent que surt al carrer en defensa de la llibertat que és perseguit per la policia, tant la catalana com l’espanyola. Els advocats han fet bona feina per desenmascarar el relat inventat per la policia per criminalitzar i desmobilitzar els joves combatius. El Cant dels ocells va per tu, Arnau, i per tots els represaliats. El sentim en silenci i responem a una sola veu: Llibertat, Amnistia, fora la monarquia!
A continuació Jesús Figueres parlarà d’Antoni Rovira i Virgili. Jesús és activita de la 3a Joventut, filòleg, soci de l’APELLC i alcoverenc. Tal com resa el cartell, Antoni Rovira i Virgili fou historiador, periodista, escriptor i polític. Exiliat després de la guerra civil afirmà amb claredat: no descoratjo, no renuncio, no deserto. El nostre tarragoní il·lustre nasqué el 1882 al carrer Major i morí a Perpinyà el 1949. Sí, a l’exili. Enmig d’aquestes dues dates tenim el Rovira i Virgili periodista, editor, el que dona suport a la normalització del català, el polític diputat al Parlament de Catalunya del qual en va ser President, també tenim l’historiador i el poeta. Quan el 1991 es crea la universitat a Tarragona se li posa el seu nom com a reconeixement de la seva activitat de divulgador de la causa nacional de Catalunya. A partir d’aquí es llegeixen textos seus, a través d’un dels quals es defineix com a català nacional. El fil de la història ens manifesta que la repressió patida pel prohom tarragoní arriba fins als nostres dies, l’Arnau Martí i els seus companys en són un testimoni. Si en vols saber més clica aquí.
El Xavier canta Corrandes d’exili de Pere Quart, musicada per Lluís Llach. “Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena / lentament, sense dir re. / Si la lluna feia el ple / també el féu la nostra pena. // Una esperança desfeta, / una recança infinita. / I una pàtria tan petita / que la somio completa.” La primera i última estrofa com a inici i colofó de la tragèdia de l’exili republicà.
La Fina ens explica que Rovira i Virgili en el seu llibre Polítics catalans fa una anàlisi de les seves virtuts i els defectes i ens proposa combatre aquests últims per al bon regiment de la cosa pública, invita l’Arnau i els joves compromesos a seguir el consell del nostre conciutadà. Passem ja als actes de la setmana. Ara a 1/4 de 9 del vespre “Aturem les guerres” davant del govern militar. Demà dimecres 12, a les 9 del matí concentració de suport als encausats per la protesta antifeixista de la Morera del Montsant al jutjat penal de Reus, avinguda Marià Fortuny, 73. Divendres, 14, a 2/4 de 8 del vespre a la plaça de la Patacada de Reus, Josep Costa parlarà de ¿Es pot defensar Catalunya des de Madrid? Dimarts, 18 de juliol, suport a la Via Laietana com Centre de Memòria Democràtica. Sortida de la Rambla Lluís Companys, al voltants de les 5 de la tarda. Avui s’incorpora un nou himne a la concentració El cant del poble, de Josep M de Sagarra i d’Amadeu Vives. Els Segadors clouen l’acte.
LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada