VALTÒNY DERROTA DEFINITIVAMENT ESPANYA

No és una innocentada. És de veritat. La justícia belga denega l’extradició de Valtònyc. ¿No hauríem de sortir al carrer a saltar, ballar, menjar panses i figues i nous i olives i fer una immensa botifarra al Tribunal Suprem, a la Monarquia, a l’extrema dreta, al pensament identitari espanyol i a totes les traves que ens impedeixen de ser lliures? Perdoneu-me aquest interrogant tant llarg. Això no s’ha de fer mai (això de l’interrogant llarg), però és que no me’n puc estar de tan content com estic. Tots al carrer: independentistes, republicans, llibertaris, antiautoritaris. Tots els que plantem cara a la repressió de les idees, a l’opressió de treballadors, migrants, a la violència de gènere, violència vicària. Tots al carrer, a fer trontollar i a abatre l’estat autoritari, repressiu i corrupte. I a la monarquia com a cara visible de l’herència franquista de la qual un dia ens en desempallegarem, no en tingueu cap dubte!

Anem al gra. Joan presenta l’acte. Fa memòria dels exiliats i dels represaliats. Esmenta el cas de Brian Bartés, veí de Mollet del Vallès, a qui demanen 9 anys de presó per manifestar-se amb el Tsunami democràtic el 2019 i per protestar pel consell de ministres fet a Barcelona el 2018. “El Cant dels ocells” ens fa pensar que tanta injustícia no és possible. Llibertat, amnistia, fora la monarquia! és la nostra resposta.

I ara ve quan lo maten: les cançons! Avui és dia de cantúries. Comença Jesús Figueres com a teloner. Canta “Corrandes d’exili” i “Indesinenter”. Tal com deia l'altre dia Lluis Llach al seu concert: -Sort que tenim els poetes. Ells sempre hi són. Pere Quart i Salvador Espriu ens serven la memòria i els mots. Xavier Marcos, amb domini guitarristic i vocal desgrana “El desesperat” de l’Ovidi. I “Com un arbre nu” de Lluís Llach. El to sarcàstic del cantant d’Alcoi es complementa amb el greu i profund del de Verges. Ei, que marxem del guió! No, que no arriba el tercer cantant i hem d’afegir alguna cançó més. Jesús agafa el relleu i canta “Ai, mare, aneu a missa” en homenatge al públic infantil: Clàudia, Èlia i Zoí. Compareix el Samuel Arderiu va de la superficialitat amable de “La botiguera”, un xotis, a la transcendència d’”Aquí dalt de Canigó” d’ell mateix. Fixeu-vos en la tornada: “Aquí a dalt del Canigó hi ha la flama d’un país; / Hi ha secrets per les muntanyes que voldríem descobrir. / Aquí a dalt del Canigó hi ha una història que us vull dir. / I un parell de monestirs: Sant Miquel i Sant Martí”. Tot molt complet.

Finalment, els nostres músics Joan, Lluís i Vicenç interpreten magistralment “Escolta-ho en el vent”, “Santa nit”, adaptada pels avis de Riudoms i “Els segadors”. Abans però s’informa que dimarts 4 farem festa i l’11 de gener parlarà Joan Rius sobre la conveniència de fer esport.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA CATALUNYA LLIURE!

CONVOCATÒRIA

 

ECS, TORNA’NS ELS QUARTOS!

Matí de dimarts frescot, al Balcó. El sol ben just si se sent. El balcó esbalandrat. Quatre aquí, dos allà, tres arrepenjats a la barana. 21 de desembre i comença l’hivern. Fa dies que el duen a dintre: fred, pandèmia desbocada, repressió, la llengua catalana altre cop vilipendiada, el rei que vol tornar… Sort de l’espurna de la 3a Joventut que ens eixerica.

La Rosa Maria, micro en mà, ens guia. Denuncia la repressió encarnada en els exiliats. Llegeix un document de l’ANC sobre la pervivència de la repressió a través dels que passaran les festes de Nadal lluny de casa, exiliats. Aquí el pots llegir. També clama contra els més de tres mil represaliats. Després sentim les notes del Cant dels ocells interpretades pel clarinet i la trompeta dels nostres músics Joan i Lluís. Llibertat, amnistia, FORA LA MONARQUIA! és el clam de resposta a tanta ignomínia. La Rosa exigeix al rei emèrit que torni els milions robats. Li podríem dir: “Ecs, torna’ns els quartos”.  I a l’església que aporti diners per subvenir famílies i persones condemnades per la crisi econòmica i la pandèmica a malviure enmig d’una societat, teòricament del benestar. D’aquesta manera segur que Càritas Interparroquial podrà arribar a cobrir les necessitats de la doble crisi que s’abart contra la societat tarragonina.

Justament d’això ens parla avui la Maribel Mathioux directora de Càritas, organització de l’Església centrada en la dignitat de les persones i que treballa per combatre la pobresa, l’exclusió social i la discriminació. Aquí podeu llegir el balanç de la seva acció durant aquest any 2021.

Xavier Marcos interpreta “Novembre 72”, de Lluís Llach. El cantautor es va haver d’exiliar a París perquè els seus concerts van ser prohibits aquí per unes actuacions que va fer a Cuba on va cantar cançons que criticava el règim. Cançó poc coneguda, d’un sentiment molt profund: “Tens por company, /del batec de cada vespre, / del so d’un timbre esquerp, / o la clau que obre la porta. // Tinc por, company.” I així fins a desgranar la por d’un exili forçat.

Dimarts que ve, dia dels Innocents no farem venir ningú a parlar. Cantarem, portarem la llufa penjada a l’esquena si cal. Tots serem protagonistes. I per festes menjarem torrons, beurem xampany i farem xerinola. Plantem cara a la pandèmia amb un bon Nadal. Amb un “Bon cop de falç” tanquem la concentració.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

ARRIBARÀ EL MÓN NOU SI EL SABEM SOMIAR!

Dimarts, 14 desembre. Tot ens va de cara: un dia esplèndid, un sol que amoroseix el fred dels dies passats, uns tons blaus del cel i de la mar tarragonina, l’acompanyament del Samuel Arderiu, la presència de la Gent Gran de l’Assemblea Nacional Catalana, la unió de tots els presents contra la repressió, a favor de l’amnistia i de la Independència. La Fina ens avisa: Alerta!, la repressió no s’atura.

Samuel Arderiu, nou cantant convidat, entona “Quan dic l’Escala” de Josep Tero. Aquí tens una estrofa per mostra: “Quan dic l'Escala, dic un camí cap a França / per fugir de l'horror de les guerres d'Espanya / i camins de claror de l'Albera i els aspres / per creuar el Rosselló sense haver d'enyorar-se”. Ens explica tot un univers tenint com a punt de partida el poble de l’Escala. Poesia i harmonia fan un tot indestriable. Acte seguit sentim el Cant dels ocells. Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

La Fina reprèn el fil del discurs amb sentències lapidàries com aquestes dues: No anem a la recerca del temps perdut sinó del temps guanyat. Arribarà el món nou si el sabem somiar. I presenta Josep Maria de Fàbregues, coordinador de la Sectorial de la Gent Gran de l’ANC. El Josep Maria ens explica que fa 15 anys que es va fundar, que sempre hem lluitat, que hem superat una escola i una joventut plena d'entrebancs, que vam superar el franquisme i els militars. Sempre hem lluitat. És bonic de veure que hi ha gent amb el cap platejat o sense cabells en tots els actes reivindicatius, som el testimoni que lliurem, plens d’orgull, als joves combatents. Dona les gràcies per haver-los convidat i de mantenir la concentració setmana rere setmana. Comenta que hi ha gent desmotivada. Parla de la desmobilització i les seves causes: la covid, la repressió sobre els líders: presó i exili, la falta d’entesa estratègica dels nostres polítics, volen ajornar deu, vint... cinquanta anys el referèndum d’autodeterminació i la proclamació de la República Catalana. Els dies curts i el fred de l’hivern tampoc no acompanyen. Demanem als polítics que deixin de banda la comoditat, ens juguem la majoria independentista i el mateixos partits poden perdre les majories de què disposen ara. No hi ha prou pressupost a la Generalitat per donar resposta a totes les necessitats dels diferents sectors: sanitat, educació, universitat, comerç, pagesia, pescadors i ramaders, indústria, serveis socials… L'única solució és la independència.

La monarquia està desprestigiada. Espanya un país podrit per la corrupció. No som tan febles. És possible que estiguem desmoralitzats però ens mantenim mobilitzats en els rengles de la independència. La Gent Gran de l’ANC són homes i dones amb maduresa, experiències diverses, il·lusió i ganes, esperit i energia que poden i volen fer aportacions per avançar cap a la República Catalana. Un aplaudiment càlid tanca les paraules del Josep Maria.

La Fina anuncia que hi ha la guardiola de Solidaritat oberta per fer aportacions voluntàries. Xavier Marcos interpreta “La rosa de paper” amb lletra del poeta Vicent Andrés Estellés i música de Miquel Gil. Com tota cançó esdevinguda popular cadascú pot interpretar de manera lliure el significat d’aquesta rosa. “I circulava la rosa, / però molt secretament. / I de mà en mà s'hi passaven / una rosa de paper./ [...] Però, com una consigna, / circula secretament / de mà en mà, per tot el poble, / una rosa de paper”. Com el secret més preuat passa de mà en mà per mantenir la il·lusió intacta. Que és el que ens convé ara mateix a tots plegats!

L’acte es clou després d’informar que l’ANC de Tarragona organitza autobusos per anar dissabte 18 a Barcelona per participar en la manifestació de SOM ESCOLA i assistir al concert de Lluís LLach i altres artistes al Palau Sant Jordi. La setmana que ve l’Ester Ferré parlarà de la situació de la llengua catalana i propostes de futur. Dit això entonem el cant dels Segadors.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA

CONVOCATÒRIA

 

TARRAGONA I LA CONSTITUCIÓ