Dimarts, 14 desembre. Tot ens va de cara: un dia esplèndid, un sol que amoroseix el fred dels dies passats, uns tons blaus del cel i de la mar tarragonina, l’acompanyament del Samuel Arderiu, la presència de la Gent Gran de l’Assemblea Nacional Catalana, la unió de tots els presents contra la repressió, a favor de l’amnistia i de la Independència. La Fina ens avisa: Alerta!, la repressió no s’atura.
Samuel Arderiu, nou cantant convidat, entona “Quan dic l’Escala” de Josep Tero. Aquí tens una estrofa per mostra: “Quan dic l'Escala, dic un camí cap a França / per fugir de l'horror de les guerres d'Espanya / i camins de claror de l'Albera i els aspres / per creuar el Rosselló sense haver d'enyorar-se”. Ens explica tot un univers tenint com a punt de partida el poble de l’Escala. Poesia i harmonia fan un tot indestriable. Acte seguit sentim el Cant dels ocells. Llibertat, amnistia, fora la monarquia!
La Fina reprèn el fil del discurs amb sentències lapidàries com aquestes dues: No anem a la recerca del temps perdut sinó del temps guanyat. Arribarà el món nou si el sabem somiar. I presenta Josep Maria de Fàbregues, coordinador de la Sectorial de la Gent Gran de l’ANC. El Josep Maria ens explica que fa 15 anys que es va fundar, que sempre hem lluitat, que hem superat una escola i una joventut plena d'entrebancs, que vam superar el franquisme i els militars. Sempre hem lluitat. És bonic de veure que hi ha gent amb el cap platejat o sense cabells en tots els actes reivindicatius, som el testimoni que lliurem, plens d’orgull, als joves combatents. Dona les gràcies per haver-los convidat i de mantenir la concentració setmana rere setmana. Comenta que hi ha gent desmotivada. Parla de la desmobilització i les seves causes: la covid, la repressió sobre els líders: presó i exili, la falta d’entesa estratègica dels nostres polítics, volen ajornar deu, vint... cinquanta anys el referèndum d’autodeterminació i la proclamació de la República Catalana. Els dies curts i el fred de l’hivern tampoc no acompanyen. Demanem als polítics que deixin de banda la comoditat, ens juguem la majoria independentista i el mateixos partits poden perdre les majories de què disposen ara. No hi ha prou pressupost a la Generalitat per donar resposta a totes les necessitats dels diferents sectors: sanitat, educació, universitat, comerç, pagesia, pescadors i ramaders, indústria, serveis socials… L'única solució és la independència.
La monarquia està desprestigiada. Espanya un país podrit per la corrupció. No som tan febles. És possible que estiguem desmoralitzats però ens mantenim mobilitzats en els rengles de la independència. La Gent Gran de l’ANC són homes i dones amb maduresa, experiències diverses, il·lusió i ganes, esperit i energia que poden i volen fer aportacions per avançar cap a la República Catalana. Un aplaudiment càlid tanca les paraules del Josep Maria.
La Fina anuncia que hi ha la guardiola de Solidaritat oberta per fer aportacions voluntàries. Xavier Marcos interpreta “La rosa de paper” amb lletra del poeta Vicent Andrés Estellés i música de Miquel Gil. Com tota cançó esdevinguda popular cadascú pot interpretar de manera lliure el significat d’aquesta rosa. “I circulava la rosa, / però molt secretament. / I de mà en mà s'hi passaven / una rosa de paper./ [...] Però, com una consigna, / circula secretament / de mà en mà, per tot el poble, / una rosa de paper”. Com el secret més preuat passa de mà en mà per mantenir la il·lusió intacta. Que és el que ens convé ara mateix a tots plegats!
L’acte es clou després d’informar que l’ANC de Tarragona organitza autobusos per anar dissabte 18 a Barcelona per participar en la manifestació de SOM ESCOLA i assistir al concert de Lluís LLach i altres artistes al Palau Sant Jordi. La setmana que ve l’Ester Ferré parlarà de la situació de la llengua catalana i propostes de futur. Dit això entonem el cant dels Segadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada