CINEMA (EN) CATALÀ

Dimarts, 27 de juny. El Pep condueix l’acte. Saluda els presents. Denuncia el degotall de joves encausats perquè van sortir a protestar per la sentència dels presos polítics i ara sembla que ningú no se’n recordi d’ells. Joves que no tenen prou suport. Lluc Salellas, alcalde de Girona, va acompanyar encausats al jutjat. ¿El de Tarragona va acompanyar els quatre joves jutjats ahir a Tarragona? Ningú no el va veure. Avui el cant dels ocells és per aquests joves anònims i per al Quim Vendrell que ens va deixar la vigília de Sant Joan. El sentim amb el cor com un puny i cridem sense remissió: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

In media res, el Pep ha començat la presentació del ponent d’avui amb aquesta cita d’Àngel Guimerà: “La llengua i la història són els botins més preuats  a l’hora de sotmetre un poble.” Francesc Sabater i Margalef, fill de Ginestar, viu a Tarragona. Mestre i historiador, bancari -no banquer-, actualment és Secretari General Adjunt de la Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC). És cinèfil: gran afeccionat al cinema; tot i que de trascantó potser podem dir que és una persona entesa en cinematografia. Ha dirigit cinefòrums i en reivindica aquesta activitat col·lectiva que va més enllà de veure una pel·lícula. És impulsor del “Setè sentit”, programa sobre cinema emès a Ràdio Falset. Defensor de la llengua i del país, avui ens parlarà d’ambdues passions: cinema (en) català. El Francesc comença amb una floreta dedicada a la 3a Joventut: “Sou irreductibles en un context de rendició.” Gràcies, Sabaté. I entres en matèria. Introducció dramàtica. A prop de Tarragona hi ha un multicines que avui projecten 20 films: ni un en català. A la Sala Rambla Art de Cambrils, projectaran 10 sessions en castellà i 6 en català la nova estrena d’Indiana Jones. Nombres canten. El món audiovisual és una estructura d’estat, si no s’hi aboquen recursos, el perdrem per al català. Petits espais per a l’optimisme: hi ha petites productores independents catalanes dirigides per dones, això vol dir potencialitat. Es veu que la CCMA (TV3) engega una plataforma moderna per competir amb les plataformes privades multinacionals. La corporació disposa de 100 títols doblats al català que s’ofereixen a les diferents plataformes (Filmin, Netflix, Amazon…) perquè els incloguin dins la seva oferta. La feina ja està feta. Se’ls demana que, per favor, les acceptin. Quan en realitat aquesta feina de doblatge l’haurien de realitzar les mateixes plataformes… Francesc Sabaté Margalef maldes per trobar resquícies d’esperança i parles de Plataforma per la Llengua que té dos webs que promouen el cinema català: goitaquefanara.cat i desdelsofà.cat, amb el suport de Bonpreu i Esclat. Els espectadors esdevindrem activistes del cinema (en) català! I acabes amb un rotund: Salut i cinema! T’aplaudim.

En Xavier, avui parc de paraules, ha entonat Com un arbre nu, de Lluís Llach. “Com un arbre nu, / com dibuix fet al vent, / com un arbre nu, / jo, l'ocell.// Com del mar un port, / món silent, cau d'amor, / com del mar un port, / jo, el vaixell. // L'infinit tot d'un cop / i el silenci absolut, / Som el món sencer / i també el no-res.” Deixem que les paraules i la melodia flueixin.

La Rosa Rossell pren la paraula, agraeix la companyia que ha rebut de la 3a Joventut, les flors, les paraules del Lluís Jové. També regracia a totes les entitats en què el Quim havia intervingut les mostres d’estima i de solidaritat rebudes, mentrestant el Quim no ha tornat de la revetlla de Sant Joan. Per sempre estarem al teu costat, Rosa! El Pep encara la recta final i proposa unes quantes activitats: dimecres, 28 a les 18:30 a la Plaça de les Cols, teatre de Titelles. El dia 30, a les 19, presentació de la poesia completa del rector de Vallfogona a la llibreria Adserà. l’1 de juliol, concert del Cor Jove de l‘Escola Cantorum al Claustre de la Catedral a les 21h. Dimarts que ve, 4 d’abril, Any Vidal Alcover a càrrec de Magí Sunyer, aquí al balcó. El dia 18 de juliol, viatge a Barcelona per donar suport  a Via Laietana per la Memòria Democràtica. Sortida de Tarragona als volts de la 5h de la tarda. Concentració davant la comissaria de Via Laietana i tornada a casa, tot amb autocar, preu, 10€. L’acció ATUREM LES GUERRES es farà a partir de dimarts 4 de juliol a ¼ de 9 del vespre davant de la delegació de la Guerra. El cant dels Segadors ens convida a no defallir.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA! 

CONVOCATÒRIA

 

MART CONTRA MINERVA

Dimarts 20 de juny. La Fina condueix l’acte d’avui. Denuncia la repressió contra els patriotes catalans que, en plena “democràcia consolidada”, són perseguits per les idees d’independència i per voler una societat més justa i democràtica representada per la República Catalana. Explica que la setmana passada no era aquí perquè era amb la família de Ciutat de Palma, tanmateix va poder assistir a la concentració que fa cada dijous el col·lectiu de suport a la independència, literalment: “em van donar molts records, que no hem de defallir, em digueren, no sé com els anirà perquè tenien un grup de policies al seu davant.” També volia parlar de la constitució dels ajuntaments, però s’ha estimat més deixar-ho córrer, els assistents tampoc no en tenien gaires ganes que se’n parlés. Sentim el cant dels Ocells en silenci i responem amb el crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui ens parlarà Jordi Abelló i la Fina el presenta amb aquestes paraules: Jordi Abelló és de Reus i té el taller i treballa a Tarragona. És comissari d’exposicions i coordina espais d’art de l’ajuntament de la nostra ciutat. Ha exposat en ciutats diferents, i ara fins al dia 30 en té una a Castelló de la Plana. La Roberta i l’Stefano diuen que ell és l’arqueòleg del subliminal. la seva obra té com a protagonista l’home i la seva existència en el sentit més ampli. Treballa principalment els rostres i té molta cura de la llum. Molt sovint les seves obres fan referència a la història de l’art i generen narratives que enllacen amb els mites, les llegendes i l’art antic. Jordi has parlat de la pedra que es converteix en art. Saps que Mart és el déu de la guerra i que la lloba és el seu animal sagrat. També saps que Minerva és la deessa de la saviesa, de la guerra i protectora de les arts. D’aquí ve la teva admiració, no deixa de ser la teva patrona, Jordi. I tu, artista reusenc, parteixes d'una mirada en positiu i d'una experiència viscuda en relació a la Torre de Minerva de Tarragona i l'escultura de la deessa, que sosté un escut amb la representació d'una lloba. Ho veus, Jordi com tot té el seu sentit i la seva explicació. Mart versus Minerva, però potser tenen més connexions del que voldríem: tots dos senyoregen la guerra, tots dos tenen una lloba com a ensenya animal, només la deessa se’n desmarca coma protectora de les arts i mestressa de la saviesa. La guerra, aqueixa senyora que campa per la terra alçant un germà contra un altre, aterrant cases i ponts i fàbriques, sembrant l’odi i la venjança. “ATUREM LES GUERRES!” diem ben fort. Però tu ets home d’art i expliques «Un dia era al Passeig Arqueològic i se'm va aparèixer la lloba. La vaig seguir i es va plantar davant de la Torre. Llavors, la deessa em va donar la clau de la civilització, que és l'escultura i l'arquitectura». I un altre dia vas veure que la lloba capitolina es feia present mentre es trasmudava en un gos llop. I allò que era escultura es converteix en un alè de vida. I acabes amb la frase: “Cap idea no val una vida humana.” Que Minerva protegeixi els artistes, la 3a Joventut i tothom que llegeixi la realitat per transformar-la. T’aplaudim, Jordi, és ben cert que necessitem els artistes perquè ens ensenyin a llegir. Cilca aquí per saber-ne més.

Avui el Xavier ens canta Companys, no és això, de Lluís Llach. Vindria a ser el crit de rebuig als resultats electorals municipals i als pactes subsegüents: l’hecatombe independentista a Catalunya per mor de la desunió caïnita de les forces independentistes, i a la puixança de l’extrema dreta i de la dreta extrema a Espanya. Vet aquí una estrofa per mostra : “No era això, companys, no era això / pel que varen morir tantes flors,/ pel que vàrem plorar tants anhels./ Potser cal ser valents altre cop/ i dir no, amics meus, no és això.”

Passem a la informació. Ara a les 12 hi ha l’acció “ATUREM LES GUERRES” davant del Govern Militar. Hi tornarà a haver judici contra els quatre joves tarragonins: Arnau Vall, Arnau Martí, Edgar Alan, Víctor Lozano, per culpa d’un policia que no es va presentar el dia que tocava. Hi ha una exposició de fotografia arqueològica al Seminari sobre Palestina als anys 20 del segle passat. Divendres, 23, la Flama del Canigó arriba a la Rambla de Bonavista a les sis de la tarda, hi estem tots convidats! Dimarts que ve la concentració serà a dos quarts de 8 de la tarda, horari d’estiu i durant tot el mes de juliol. Dimarts que ve vindrà a parlar Francesc Sabater i ho farà sobre cinema. Els Segadors clouen l’acte. 

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

CAIXA DE SOLIDARITAT I VIA LAIETANA: LA FEINA NO S’ACABA

Dimarts, 13 de juny. Han dit que plouria, algun paraigua ens fa companyia. Tot s’ha acabat amb un matí assoleiat. El LLuís dirigeix la concentració d’avui. Té un record per als encausats, per als exiliats. Sentim el cant dels Ocells en silenci. Llibertat, amnistia, fora la monarquia! és la resposta que donem.

Avui tenim un tàndem d’oradors. Pep Cruanyes advocat, historiador, defensor de la llengua, membre de la Comissió de la Dignitat. Ens parlarà de la Caixa de la Solidaritat. La repressió política s’abat contra els patriotes catalans. ¿Espanya és una democràcia consolidada? L’actuació repressiva d’Espanya és sistèmica. La Caixa de Solidaritat és la resposta a la repressió per tal de donar suport a qui no pot pagar les multes, les fiances o la defensa davant d’un tribunal de justícia. La Caixa es constitueix a partir del 2018 i atén tothom. Molts advocats d’arreu del país, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Vic…, fan efectiva la solidaritat a través de la defensa d’imputats, exerceixen una defensa altruista. El 2022 es van pagar més de 200.000€ en d'advocats, fiances, responsabilitat civil i sancions. Enguany en mig any pràcticament ja s’ha arribat a la xifra de l’any passat. Hi ha un munt de causes obertes: els del 27 S, a Dani Gallardo i a dos més se’ls hi paguen les multes, els fets de la Delegació de Lleida, Francisco Chávez, Xavier Comellas i altres. També es dona suport psicològic a represaliats i a familiars. A Barcelona la Caixa dona suport a l’acusació contra 47 policies que van atonyinar manifestants el Primer d’Octubre del 2017. En el cas d'imputats de partits polítics aquests es fan càrrec de la defensa i la Caixa paga les multes. La Caixa de Solidaritat és una estructura necessària per fer front a la repressió política, i funciona amb una estructura mínima, per tal que el màxim de recursos vagin a parar al seu objectiu prioritari. Les despeses de funcionament del 2022 van pujar a 10.000€. T’aplaudim, Pep, per la claredat i concisió de les teves paraules. El Lluís explica que la 3a Joventut per la República ha aportat vora 4.300€ a la Caixa.

Seguidament dona pas a Pilar Rebaque, advocada, antifranquista, que lluita per convertir la comissaria de la Via Laietana en un Centre de  Memòria Democràtica. Comença dient que està encantada de trobar-se amb nosaltres davant d’aqueixa mar que només de contemplar-la ja et passen tots els mals. Ella que és mig menorquina i mig de Capafonts, té, doncs, un peu en les nostres contrades. Té el convenciment que les coses s’aconsegueixen amb la lluita al carrer, és per això que cada primer i tercer dimarts de cada mes a la tarda hi ha una concentració davant del la comissaria de Via Laietana. Aquí se centrava la repressió franquista contra la dissidència política de l’estat a través de la Brigada Político-Social. Aquí es maltractava, es vexava, s’humiliava i es torturava, seguint mètodes de la Gestapo, el dissident polític, els gitanos i els homosexuals: és la repressió contra la dissidència. Un nom de trista memòria és el de Antonio Juan Creix comissari torturador per excel·lència. D’aquí sortien declaracions arrencades sota tortura que suposaven des de la presó perpètua fins a la pena de mort. El dolor que s’infringia era tant físic com moral. Ara es lluita perquè la comissaria de la Via Laietana sigui un Centre de Memòria Democràtica però l’estat espanyol n'és reticent perquè és la porta que la Policia Nacional té al cor de Barcelona. Pilar, acabes dient: “La lluita al carrer és bàsica per assolir els objectius que pretenem.” T’aplaudim pel testimoni que aportes, Pilar. Clica aquí i en sabràs més.

EL Lluís explica que tenim previst anar a la concentració de Via Laietana el dijous 18 de juliol amb tot l’acompanyament de la Taca d’Oli. Actes de la setmana. Ara a les 12 hi ha la concentració Aturem les guerres davant del Govern Militar. Dimecres 14, concentració per donar suport a Dani Gallardo, a les 7 de la tarda, a la Rambla Lluís Companys, a tocar dels Jutjats. Dijous 15, presentació del llibre d’Eugeni Perea, a 7 de la tarda, al Museu d’Art Modern del carrer de Santa Anna. Dissabte 17, concentració a favor de les Persones Refugiades, a les 11 del matí, als Despullats. Diumenge 18, Defensem la terra, contra el Hard Rock, a les 12 del migdia al Passeig de les Palmeres.

El Xavier ens canta La meva estrella de Quico Pi de la Serra. Mira què diu: “És fluorescent la meva estrella, / de plàstic groc, / i tinc la galta més vermella...!, / potser del cop / que m'he donat aquest matí / per saber si estava somniant. / No és possible el que he vist. // D'una estrebada més que forta / m'he deslliurat, / tinc una orella delicada / i allí ha picat, / de cop les cames m'han fet figa / tot s'ha tornat de color gris. / No és possible el que he vist.” Gris, picada, Via Laietana… tot lliga, Xavier, tot lliga en aquesta cançó del 1974 quan els grisos picaven de valent.

Ja al final de la concentració, cantem el cant dels Segadors.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

EL CALVARI DELS REFUGIATS: TURQUIA, LESBOS, MOIRA, RUTA BALCÀNICA

Dimarts, 6 de juny. Pel juny la falç al puny! Juny mes de collites i de revoltes. El Joan Andreu dirigeix l’acte d’avui. Bon dia i benvinguts. Dediquem la primera part de la concentració parlant dels represaliats i exiliats. Ahir va començar el judici a quatre joves del Camp de Tarragona per la seva participació en les protestes contra la sentència aplicada als presos polítics i pels quals se’ls demana entre 12 i 18 mesos de presó pels delictes de desordres públics, atemptats contra l'autoritat, danys i lesions. Des d'Alerta Solidària han assegurat que no s'ha aportat cap prova concloent i que les acusacions es basen en els atestats policials conjunts dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional els quals utilitzen arxius de persones activistes per a reprimir-los. "Esperem la seva absolució, total i absoluta, i que es faci un toc d'atenció a tots els serveis de seguretat perquè estan duent a terme tota una campanya de criminalitzar al jovent mobilitzat i fan servir tota mena de mecanismes, ja sigui aquesta falsedat que ens trobem en els atestats d'assignar a persones que estaven en una manifestació un seguit de delictes que no van cometre". També han recordat que la "macrocausa" contra l'independentisme al territori va sumar divuit causes, de les quals catorze es van arxivar. El judici va arrencar ahir dilluns al jutjat penal número u de Tarragona. Els encausats havien protestat de forma pacífica en les manifestacions postsentència i que no van cometre cap dels delictes pels quals se'ls jutja. Denunciem la criminalització del moviment independentista. Per als represaliats i exiliats escoltem El Cant del Ocells. Responem a una sola veu: LLIBERTAT, AMNISTIA, FOR A LA MONARQUIA!

Seguidament el Joan Andreu presenta Edurne G. Castellnou. Nascuda a Donostia, és tarragonina d’adopció, una tarraonina mundial, ja que sabem que ha voltat per tot el món. De molt jove, encara ho és, quan la vaig conèixer ja tenia un esperit inquiet, aventurer, diferent i rebel, però generós i fidel a les seves conviccions. Era d’aquelles joves que et preguntaves com continuaria la seva vida. Va treballar a la Universitat, però aquell món se li feia petit i va iniciar viatges per Tailàndia, Orient Mitjà amb treballs de voluntariat, després amb treballs cooperatius per Indonèsia, Cambotja, Palestina, l’Amazones, Nepal, Perú, amb camps de refugiats de Lesbos, Atenes, Sarajevo, Turquia…. Deixem que l’Edurne ens parli d’algunes d’aquestes experiències.

Edurne ens remuntes al 2015 quan participes amb Proactiva Open Arms a l’acolliment de refugiats que, estacionats a Turquia passaven a Lesbos amb la mediació de les màfies turques. Per passar de Turquia a Grècia cobraven 1.100€ per persona si hi havia bona mar;  si la mar estava remoguda el preu baixava: 700€ car el risc de naufragar era més gran. Treballaves colze amb colze amb grups d’antifeixistes grecs. Primer passaven els homes, quan ja estaven instal·lats, es traslladaven les dones i els nens. Grans olles de te i sopa esperaven els nouvinguts, es canviaven la roba, els refugiaven en tendes hipotèrmiques, després se’ls derivava a camps d’emigració. La solidaritat s’escampava arreu: dones noruegues van instal·lar bugaderies,  bombers sevillans remolcaven les embarcacions que es quedaven enmig de la mar perquè s’havia acabat el combustible, aquests que salvaven vides eren acusats de fer tràfic de persones, fet totalment delictiu i van haver d’anar a judici, a fe de Déu! Al camp de Moira no t’hi vas saber estar, Edurne, això d’haver de parlar amb la gent que t’expliquessin la seva vida et destrossava. Tu volies ser a la trinxera, a la primera línia del front, rebre els refugiats i fer la primera acollida. El més terrible de tot eren les tornades. Quan els refugiats havien trobat un país d’acollida com és ara Alemanya i sobretot Àustria eren retornats, al cap de dos o tres anys a Grècia que era el primer lloc on els havien identificat amb les empremtes digitals. A Grècia hi havia unes estances on rebien assistència legal, maternal, informació per a homes i dones; tot distribuït en dies diferents. Una altra vivència és la ruta balcànica. A Sarajevo els refugiats eren acollits amb simpatia perquè la majoria eren musulmans i per tant hi havia afinitat religiosa i perquè hi havia sensibilitat de cara els refugiats polítics. Això abans de la covid; després la cosa va canviar i van ser considerats, els refugiats, persones non grates. Els portaven a camps d’internament o els retornaven a Grècia. Tot això és el que ens has explicat, Edurne, amb la teva expressivitat, amb la teva força i amb la teva energia. T’agraïm la teva presència i les teves paraules. T’aplaudim amb força.

Xavier Marcos ens regala Una finestra al mar, de Lluís Llach. Aquesta mar que separa dos o més mons, aquesta mar camí de comerç, de cultures, de refugiats, de retornats, d’anades i de vingudes, de riquesa, de pobresa, de misèries, de vida, de mort… “Què deu ser de l'Antònia que a Xefalú té casa, // va obrir les seves portes a cinc infants d'Albània // Què deu pensar en Samir dalt del minaret de Tànger, // Què se n'ha fet d'en Ianis que va marxar d'Icària // Una finestra al mar, // una mirada, // una olivera en pau // tot just a l'angle, // una finestra al mar // petita i blanca // que ens obligui a somiar…” Gràcies Xavier.

El Joan Andreu ens informa que avui a les 12 hi ha la concentració “Aturem les guerres” davant el govern militar. Dissabte, dia 10 “Tarragona Canta”, per la Part Alta de la ciutat, amb la interpretació conjunta del “Cant de la terra”, lletra d’Olga Xirinacs i música de Marian Márquez. Dimarts que ve vindrà a parlar el Pep Cruanyes de la comissaria de la Via Laietana de trista memòria. I per últim, del 6 al 9 de juny se celebrarà el 6è Festival de Cinema i Fòrum Internacional de Drets Humans. Les projeccions i fòrums es realitzaran als SSTT de Cultura de la Generalitat, c/ Major, 14 de la ciutat. El cant dels Segadors clouen la concentració.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!