CONVOCATÒRIA

 

SANTA TECLA GLORIOSA

Dimarts, 21 de setembre. Avui hem presentat dues pancartes noves que també són fruit del consens amb tots els pobles de la TACA D’OLI: AMNISTIA per a tots els exiliats i els 3.300 represaliats i REPÚBLICA Catalana com a model de país on tothom pugui viure en llibertat i amb una justícia que respecti els Drets Humans. Cadascú s’ha quedat una pancarta i la portarà a cada concentració. S’ha demanat la voluntat per sufragar-ne les despeses. Com a 3a Joventut no podem ni volem oblidar on som i què estem demanant. Tenim exiliats, represaliats, sancionats, perseguits… per això seguim i seguirem. Escoltem amb el clarinet del Joan i la trompeta del Lluís el Cant dels ocells en silenci i, en acabat, cridem: llibertat, amnistia i fora la monarquia!

Enguany celebrem els 700 anys de l’arribada de la relíquia del braç de Santa Tecla a la ciutat i no podem deixar de reconèixer la nostra història i la nostra cultura. A la gent de la 3a Joventut ens agrada parlar-ne. Tenim una festa declarada d’Interès Nacional i de les millors dels Països Catalans i això ens esperona per seguir fent ciutat i seguir construint la república que volem. És una sort viure a Tarragona i formar part d’aquesta història, d’aquesta cultura i d’aquesta festa. Santa Tecla és la passió de la gent, la cultura i els carrers de la ciutat. Els músics toquen la Marxa de Santa Tecla que és la música que acompanya la sortida del Braç de la Catedral.

L’Andreu Muñoz ens parla de Santa Tecla com a dona i com a cristiana del món antic. Doctor en Arqueologia Clàssica, Director del Museu Bíblic i del museu Diocesà de Tarragona.  Vet aquí una aproximació del que ha dit. Al segle I dC, Tecla, una noia de casa bona està promesa amb un noble. Després de sentir la predicació de Pau de Tars queda encisada per les seves paraules i renuncia al matrimoni. Al segle II apareixen els Fets de Pau i Tecla, apòcrifs -que vol dir que no són acceptats per la jerarquia religiosa. Nascuda a Iconi, avui, Konya, ciutat de l’Àsia Menor. És patrona de les ciutats de Tarragona i Milà, entre d’altres, i copatrona de Sitges. Va ser martiritzada diversos cops, primer cremada viva, tanmateix les flames no li van fer res. En un segon martiri, fou llençada a les feres. En aquest cas una lleona la va protegir dels altres animals i al final li va llepar els peus, ¿per això en el bestiari del seguici popular hi apareix un lleó? Hom creu que està enterrada a Síria. Quan es construïa el Parc Central, van trobar restes femenines d’un esquelet que portava el nom de Tecla, nom molt comú en aquella època. Santa Tecla té un valor polièdric: verge, protomàrtir femenina, apòstol ja que  va exercir la predicació, model ascètic i actualment se la valora com a feminista perquè es va rebel·lar contra el model social de l’època. Al segle IV el seu culte s’escampa per Europa. A la Guerra del Francès la relíquia desapareix, se’n demana una a Sant Cugat del Vallès i amb això es reprèn la devoció a la santa. El 17 de maig de 1321 la relíquia entra a Tarragona provinent de la vila de Constantí.

Hi participen institucions i entitats del moment: la corona amb el rei Jaume II com a titular, l’arquebisbe, el Consell Municipal i els gremis que tenien molta força aleshores. Set mil persones s’apleguen a la ciutat per a l’efemèride, pràcticament el doble dels habitants de Tarragona que aleshores n’eren uns quatre mil. La relíquia prové d’Armènia i el fet es gesta uns anys abans quan una expedició naval va a demanar al rei d’Armènia una relíquia de la santa. Fora de moments puntuals com en temps de guerra o de pandèmia sempre s’ha celebrat la festa de la patrona. El moment culminant de la festa és l’entrada del braç a la catedral, en acabar-se la professó, quan tots els tarragonins sentim l’emoció a flor de pell. Un fort aplaudiment tanca l’exposició de l’Andreu Muñoz.

A continuació Xavier Marcos canta “M’aclame a tu”, de Vicent Andrés Estellés amb música d’Ovidi Montllor i, abans dels Segadors, recordem que s’estan preparant actes pel Primer d’Octubre,  que dimarts que ve Lluís Pastrana ens explicarà l’acció que preparen a Barcelona, davant del Parlament de Catalunya, i anunciem que parlarà Manola Brunet, climatòloga, professora de la URV i presidenta de la Comissió de Climatologia de la Organització Meteorològica Mundial. Els Segadors i els crits d’Independència clouen l’acte.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

CONVOCATÒRIA

 

LA LLUITA CONSTRUEIX ELS NOSTRES DRETS

Dimarts, 14 de setembre. Tornem a l’esplanada del Balcó. El Comptador de la vergonya ja no compta dies, compta nombre de represaliats i actuacions vergonyoses de la fiscalia i de la judicatura. Avui hem sabut que la fiscalia del Tribunal Suprem recorre l’absolució de Tamara Carrasco i que l’Audiència Nacional processa 13 membres dels CDR de Sabadell acusats de terrorisme. D’aquí estant ho denunciem. El Cant dels ocells ens referma en la lluita contra la repressió. Crits de Llibertat, Amnistia, Fora la Monarquia.

L’Anna Guasch Pujolà, lluitadora, sindicalista, activista, pacifista ens parla en passat, present i futur de les lluites viscudes i com ho hem de fer  per afrontar les que vindran. És una dona de Tarragona, projecte de l’Ajuntament de la ciutat per posar en valor les dones que han lluitat pels drets socials, polítics, sindicals de la gent. Amb paraula clara i convincent, l’Anna, desgrana les lluites en què ha participat: a Tabacalera, la posada en marxa del centre de planificació per donar suport a les dones, les accions contra l’OTAN i les guerres, com la de l’Irak. I tantes i tantes lluites. Conclou que els drets individuals i col·lectius s’aconsegueixen amb la lluita, res no se’ns dona sense que ho demanem o exigim. Ens demana que ens tornem a guarnir de color groc que és el color que ens va cohesionar en la lluita que hem servat fins ara, en la lluita que d’ara en endavant serà per l’amnistia, per l’autodeterminació, per la independència i per la República Catalana. Podeu llegir aquí les seves paraules.

Xavier Marcos amb la seva guitarra i veu ens ofereix una peça molt significativa: Tornarem, de Tomàs de los Santos i de Borja Penalba. Deixeu-me escriure l’última estrofa: Tornarem i serem milions/ i obrirem els camps de joia i de brots,/ i serà poble nostre nom,/ i seran futur les nostres llavors/ i tornarem sempre entre la pols. La setmana passada em va passar per alt de dir el nom de Federico Hilario que participava en les nostres concentracions i que dissortadament ens va deixar per sempre, ACS.

Ens emplacem per dimarts de la setmana que ve. El tema serà Santa Tecla, ja que ens trobarem en la voràgine de la festa Major. El cant dels Segadors ens demana que estiguem alerta, que no defallim. La lluita continua!

IN-IN-INDEPENDÈNCIA

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

CONVOCATÒRIA

 

L’EDUCACIÓ PALANCA QUE ACCIONA EL CANVI

Dimarts 7 de setembre. Vuit del vespre. La 3a Joventut x la República desenpolsega i greixa la maquinària per engegar el nou curs de mobilitzacions. El Comptador de la vergonya ja no compta dies, sinó milers de represaliats i la gent que encara és a l’exili. Ens mobilitzem per ells i per una República catalana justa i lliure.

El Joan-Andreu llegeix “Reflexions després dels indults” on justament ens encoratja a mantenir la mobilització per tal de plantar cara a un estat que prohibeix el dret dels ciutadans de Catalunya a l’amnistia de tots els represaliats i al dret a l’autodeterminació. Aquí teniu el text.

El cant dels ocells ens permet de reflexionar sobre aquests temes. El crit de LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA embauma el cel xafogós d’aquest capvespre tarragoní.

Acte seguit, Coro Luengo, professora d’FP, activista i defensora d’una societat més justa i equitativa ens parla del “Reptes educatius per la nova República”. Amb verb brivant i clar, ens enumera l’aposta que la societat cal que faci perquè l’educació primi els valors socials sobre els individuals, els humanístics sobre els tecnològics i la llibertat sobre la jerarquia esclavitzadora. Les paraules d’Arcadi Oliveres esdevenen el catalitzador dels reptes: “L’educació és la palanca i el pilar que pot permetre accionar el canvi.” Aquí podeu llegir les seves paraules.

“L’escola de Ribera”, d’Ovidi Montllor, interpretada per Xavier Marcos, justament ens explica l’antítesi de l’escola que volem.

Des del micro, hom anima la concurrència a mobilitzar-nos aquest Onze de Setembre, a anar a Barcelona, a participar en la manifestació unitària. Que els representants polítics vegin i entenguin que el poble té un mandat ben clar: amnistia i república catalana. Dimarts que ve ens tornarem a trobar a les vuit del vespre, aquí, a l’esplanada del Balcó. El temps corre, el temps no perdona i s’endu persones compromeses amb els ideals de Catalunya, per totes elles tenim un record molt sentit. No cal dir que tenim un pensament pels malalts, pels que estan pendents de proves, de l’espera anguniosa de resultats mèdics; tota la nostra solidaritat, ànims, coratge i escalf. I, per descomptat, la nostra congratulació pels que han superat malalties. També en alegrem de la notícia apareguda el 3 de setembre: “Arxiven el cas de l’activista Pastrana per injúries als Mossos”. Lluís, la nostra felicitació coral des del col·lectiu de la 3a Joventut.

Ja tot dit i explicat cantem els Segadors acompanyats pels mestres Joan al clarinet i Lluís a la trompeta. 

BON COP DE FALÇ!

IN-INDE-INDEPENDÈCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!