INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 4 DE JUNY DE 2026

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - 4 DE JUNY DE 2026

 

A CATALUNYA: SALUT PÚBLICA!

Dijous, 7 de maig de 2026. Som una trentena els que sopem a La Tekla per poder sentir la dissertació del Dr. Allué sobre la Salut a Catalunya. A un quart i mig de 10, el Pep fa la presentació.Xavier Allué, pediatra, pneumòleg i antropòleg. És una veu autoritzada en el camp de la sanitat, per la seva experiència assistencial i en càrrecs de responsabilitat. Va ser cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari Joan XXIII durant dècades i va ser director mèdic del mateix hospital entre 1991 i 1994.

 Ha impartit classes en diverses universitats (URV, UB, UOC...). Membre del Consell de Salut de la Regió Sanitària i del Consell Social de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. Autor de:Urgencias, abierto de 0 a 24 horas. Ha escrit articles científics i d’opinió durant dècades, amb publicacions registrades entre 1974 i 2023. És membre de la Junta Directiva de la Real Societat Arqueològica Tarraconense. Personatge polièdric, doncs.

Aviso: fa una exposició amb una mirada antropològica. Som aquí, al planeta terra, no tenim un planeta B on fugir en cas d’apocalipsi sobrevinguda, cal doncs que el preservem, que duri molts anys! A Catalunya tenim un bon servei de salut, gaudim d’una salut més bona que la majoria de terrícoles. A casa nostra el 1960 hi havia una mortalitat infantil de 35/40 nadons per 1.000; ara és de 2 nadons. La perspectiva de vida era de 70 anys i ara de 84,3. Millora total. ¿Què ha fet possible aquest guany? Apunteu: el sistema preventiu de salut, el control d’aliments, el control i millora de les carreteres que ha fet possible la disminució dels accidents, hem deixat de fumar, la seguretat en el treball, les vacunes que han erradicat malalties que delmaven la població, va renyar els antivacunes per la inconsciència que representa impedir que s’administrin a petits, grans i mitjans; les millores socials en salut són inqüestionables. La salut individual ha millorat també a causa que el sistema assistencial ha evolucionat d’una manera exponencial. La diagnosi i l’eficàcia en són els garants. Va cantar elogis de la sanitat catalana perquè és un model sectoritzat, integrat, universal, pagat pels impostos. Ara la població s’envelleix, ens caldrà més assistència sanitària. Diu que la immigració no és problema perquè la majoria dels migrants són joves i sans. (Algú de la vora va dir, sotto voce, que no hi estava gaire d’acord). I va deixar anar: “La migració és la pulsió de veure que no estàs bé en un lloc i penses que en un altre estaràs més bé.” Pregunta: -¿On anirem? I respon: -Anirem a millor. I posar remei a l’assistència sanitària que encara no estan prou bé. La salut mental, per exemple, que la gent que ho necessiti pugui anar al psicòleg o psiquiatre amb la mateixa naturalitat que va al metge de capçalera. I cal tenir responsabilitat individual en al cura personal: Cura te ipsum, com deien els romans.

Les preguntes van a l’entorn de què guanyaríem en una República catalana. Doncs que Catalunya controlaria les decisions que s’hagin de prendre, decidiria en l’elecció d’especialistes i els canvis en la carrera de medicina. El tema de salut pública i privada és una qüestió de gestió. L’altra pregunta deriva d’un hospital que s’ha construït en dos anys amb capital australià, ¿anem cap a la privatització?Es dona el cas que abans del control sanitari hi ha l’econòmic. Per això des de l’àgora s’insisteix a potenciar la salut pública en contra de la privada que té com a objectiu guanyar diners. I, sobretot, retallar les llistes d’espera. S’acaba l’acte. Aplaudim el ponent i cantem els Segadors per acomiadar l’acte.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 7 DE MAIG DE 2026

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - 7 DE MAIG DE 2026

 

PAGESIA: APRETEM I TREBALLEM!

Dijous, 26 de març. Avui ha vingut un pagès a parlar-nos de l’Agricultura a Catalunya: Josep M. Nicolau, de Constantí. Abans de sopar, el Xavier ha entonat Llaurador, de de los Santos i Penalba. Després de sopar un grup del CANTUM ha desgranat la Cançó de les plegadores d’avellanes, amb lletra de Mn. Bergadà i música de Martín Saigí. Tots els comensals l’han seguida i cantada, quin goig que feia el menjador nimbat de música pagesa! “l’avellana més gustosa és la que es plega a Constantí”!

Jesús presenta el ponent: s’ha dedicat al sector de l’horta, fruita seca i dolça i les oliveres. Ha estat dirigent d’Unió de Pagesos, de la Cooperativa i del Casino de la seva vila. Va ser fundador de l’ANC, és soci d’Òmnium Cultural. Tenim doncs un pagès compromès socialment. Un heroi del segle XXI! Anem al gra. Nicolau engega: a Catalunya, els pagesos es queixen de l’entrada al Mercosur i i de la burocràcia que els sotmet la Unió Europea. Les explotacions agràries minven. La mitjana d’edat dels pagesos és superior als 60 anys. Un 10% són pagesos a temps total; els altres, a temps parcial, cosa que fa que no hi hagi un interès de millora dels conrreus per part d’aquests darrers. A més molt sovint està ancorat en la queixa improductiva, en canvi el que s’hi dedica en cos i ànima no pot badar perquè no té el suport del jornal de la fàbrica. I es veu motivat a millorar, transformar, crear. També falla el relleu generacional: per la baixada de la rendibilitat (augment de costos, mercat global, política agrària comunitària que protegeix les explotacions grans i excés de burocràcia). La burocràcia del pagès: Declaració Única Agrària (parcel·les, conreus, horta, secà), Declaració Anual de Nitrogen (adob químic, purins), Quadern d’Explotació (productes fitosanitaris, herbicides, conreu ecològic…), control de la maquinària agrícola, equips fitosanitaris, carnet d’aplicador. Els ramaders tenen una explotació agrària però a més a més tenen bestiar. A la paperassa dels pagesos s’hi afegeix la Gestió Telemàtica Ramadera (guies sanitàries, altes i baixes, tractaments, veterinari, infeccions). Han de tenir  una assegurança en cas de morts per pesta. El petit pagès i ramader són víctimes d’aquesta burocràcia. El nivell d’exigència de qualitat ha anat augmentant ¿però també del que s’importa del Magreb o d’Amèrica del Sud? D’això també es queixen els pagesos. Quan s’exporta la qualitat ha d’estar garantida. El Mercosur estableix lliure comerç entre la UE i Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai. És un mercat de 700 milions de persones, suprimeix els aranzels, 4.000 milions d’€ anuals d’estalvi per a les empreses, Europa exportaria productes industrials; els sudamericans, agrícoles i ramaders. ¿Es pot competir? ¿La qualitat serà garantida? ¿Es controlaran les importacions del sector primari? El dubte plana sobre l’interrogant. Alerta! L’agricultura, ramaderia i pesca catalanes sempre han pagat els plats trencats dels intercanvis internacionals. Al Camp de Tarragona, la superfície conreuada ha disminuït a causa de la secada. La collita d’avellanes, tradicional al Camp, ha davallat a causa del canvi climàtic (augment de les temperatures) i per problemes de polinització. La vida de l'arbre s’escurça. Ara l’avellaner s’expandeix a zones més propícies: muntanyoses i humides (Girona, Catalunya Nord, Galícia, Astúries, País Basc…). Amb l'ametller s’ha fet molta recerca; en l’avellaner, no. El Departament d’Agricultura diu “Farem, farem…” i quan fem ja no hi haurà avellaners… Hi ha zones d’horticultura punteres. Les cooperatives tampoc no acompanyen, pensen més en la institució que no pas en el pagès. S’han fet proves de societats agràries de transformació que no han reeixit. La majoria de gent que treballa al Departament d‘Agricultura està dedicat a la burocràcia, no a millorar els conreus. Nicolau creu que una Catalunya independent afavoriria l’agricultura. La política agrària es decideix a la UE, les propostes catalanes han de passar pel filtre de l’estat espanyol. Per descomptat que és molt millor seure a la taula on es prenen decisions, ja que Catalunya és contribuent net de la Unió Europea, que vol dir que aporta més diners dels que rep en fons i ajudes, i estaria més ben posicionada a l’hora de negociar. Sortides que tenim: adaptar-nos al territori i al client, eliminar intermediaris; per exemple, el conreu del calçot és cultura que va des del pagès fins a la restauració. Diu: “Em sap greu acabar amb aquesta visió que sembla pessimista. Cal donar una lectura positiva, hi ha pocs pagesos, però hi ha una gent molt maca, gent jove molt preparada, amb iniciatives esperançadores.” La pagesia va lligada al paisatge: fa goig veure la terra conreada: sembrats, fruiters, avellaners, vinya, hortalisses… com a consumidors, podem fer molt, comprant productes de proximitat. En definitiva estimar-nos el país! Aplaudim les teves paraules, Josep Maria.

Preguntes 1. Tant per cent de sobirania alimentària. R. Som sobirans en ramaderia, viticultura i fruita dolça. Importem els altres productes: fruita seca, cereal, oli… 2. De cada vegada es veuen més persones migrants que treballen al camp, ¿esdevindran propietaris? R. Ho hem d’acceptar, és una realitat. No ens hem de queixar, la queixa va contra nostra. 3. Dius que no ens hem de queixar, tanmateix ha aparescut Revolta pagesa que planteja reivindicacions molt radicals. ¿Les dues posicions són compatibles? R. El pagès ha d’apretar, continuar
treballant i no anar uns contra els altres. 4. Si augmenta la calor pel canvi climàtic, ¿la producció d’aquí haurà de canviar? R. Si tingués la resposta seria feliç! Cal cercar conreus alternatius: l’ametller i l’oliver. La solució és fer mercat, fer proximitat, apropar-se a la gent, vendre, fer alguna cosa més que produir. 5. ¿Existeixen bancs de terres? N’hi ha al Priorat. És una reivindicació de tota la vida. Donar facilitat a la gent jove pagesa. Tanquem l’acte tot cantant L’estaca.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

VISCA LA PAGESIA!

VISCA LA TERRA!

CORRELLENGUA

 

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 26 DE MARÇ DE 2026

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - 26 DE MARÇ DE 2026

 

EL CONSELL DE LA REPÚBLICA, BALANÇ

Dijous, 26 de febrer. Més quaranta persones ens apleguem a la Tekla per a assistir a la conferència de Jordi Domingo “Paper del Consell de la República en el moment polític actual.” A dos quars de vuit de la tarda, el Pep Rosselló presenta el ponent: és advocat amb més de cinquanta anys de professió en àmbits del dret civil, mercantil i processal. Va ser molt actiu políticament durant el franquisme des de la clandestinitat (Bandera Roja i PSUC), va ser represaliat. Va refundar institucions catalanes durant la transició democràtica. Va establir relacions amb Moscou i la Unió Europea. Va treballar per les Nacions Unides i en va ser membre en àmbits del comerç. El 2016 va elaborar la Constitució per a la República que presentà al Parlament el maig de 2016. Des de l’any 2025, és president del Consell per la República. L’acompanyen Montse Castellà, membre del Govern del Consell per la República, i Santi Pallàs, president del Consell de la República al Tarragonès.

Jordi Domingo ens explica que ens cal mirar el futur amb esperança i que cal treballar amb tothom: ANC, Òmnium, Plataforma x la Llengua, AMI, Intersindical... i totes les entitat de la societat civil. El Consell de la República prové del Primer d’Octubre de 2017, de la declaració de la Independència i del Govern a l’exili. És una institució transversal; ha passat una crisi molt gran, tanmateix és l’única que té el mandat del Primer d’octubre. ¿Què ha de fer? Doncs reivindicar la nostra existència a les institucions internacionals: EFTA, ONU, COI... Ara som un país entregat al 155. Cal recuperar l’independentisme al Parlament i la Generalitat. Cal votar i votar independentisme. El Consell ha d’esdevenir l’embrió de l’Estat Català. Cal crear un Fons Nacional Català controlat per marmessors de reputació internacional per garantir les decisions i les propostes independentistes democràtiques. Cal cercar aliats, sense mirar l’ètica, sinó l’eficàcia; no podem negar cap aliat! El recorregut és llarg, cal exercir la sobirania. El temps no compta, però no podem perdre el temps. Actualment hi ha setanta Consells locals actius. Cal avançar en dues àrees: l’administrativa-tecnològica i en la de projectes, amb les vessants de consciència nacional, i la de treballar per la unitat. S’acaba l’exposició. Aplaudim.

S’inicia el debat: Senyeres prohibides als jocs d’hivern, el Consolat del Mar. Resposta: S’exigeix a la presidenta del COI que es disculpi per la prohibició. El Consolat té funcions representatives a nivell nacional i internacional, d’ençà que el ponent ha plegat com a cònsol se n’ha anat tot en orris. Diu que està disposat a venir un dia a Tarragona i parlar-ne.

La Montse Castellà diu que ara no participa tant en debats dels mitjans de comunicació. El sud està abandonat. Som pocs al Consell per la República, també érem pocs quan defensàrem l’Ebre i, al final, vam aturar el transvasament del PP i “Lo riu és vida” va ressonar per tot el país. El 40% de la població som independentistes. Som baules d’una mateixa cadena. 

El Santi Pallàs intervé dient que el Consell del Tarragonès ha renascut de les cendres, és transversal, hi ha gent de tot l’espectre polític. Cal votar els partits independentistes, unir i buscar la pau. 2. Un company creu que la flama del poble encendrà la independència i que Madrid la provocarà pel comportament anticatalà. 3. ¿I l’actitud dels partits davant el Consell de la República? En un principi tots els independentistes s’hi van sumar. Després ERC i CUP en va sortir. Només els de Junts s’hi mantenen, amb alguna discrepància. Cal mantenir la transversalitat amb tots els partits, entitats i societat civil. S’han establert converses amb ERC del Tarragonès.

A dos i mig de nou s’acaba. Xavier Marcos, a la guitarra i veu, i Montse Castellà, veu, ens regalen tres delícies: “Lo carrilet de la Cava”, “Abril del 74” i “L’estaca.” Entre d’altres, mireu què anava al carrilet: “Bicicletes, estraperlo / guardiacivils i estudiants,/ sacs d'arròs, molts de pagesos/ i colles de valencians,/ embarassades, gent malalta/ de quartana i de dolor,/ i cistelles en pollastres,/ alguna àneda i capons,/ i aubergínies i tomates/ per a regalar als sinyors.” 

Fins al dijous 26 de març.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MNARQUIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 26 DE FEBRER DE 2026