CORREU: 3ajoventut.tgn@gmail.com
dimarts, 10 de febrer del 2026
dissabte, 31 de gener del 2026
SOM UNA NACIÓ!
Dijous, 29 de gener de 2026. Una quarantena de persones ens
apleguem a la Tekla per sopar i per sentir la conferència d’un cicle nou que
iniciem avui. Es diu República catalana: ¿on som i on anem? I la
xerrada: “2026. La lluita continua”, a càrrec de Zacarías Henar. El Xavier obre
l’acte amb dues cançons de Lluís Llach, Silenci i Si m’heu de fer callar. Dues
peces premonitòries de la situació actual: “Sou vosaltres qui heu fet del
silenci paraules.” Tant de bo que les paraules ens ajudin a sortir de la
situació actual de prostració política i social! A les postres, Xavier entona
Cançó sense nom i Abril 74. A dos de deu comença la intervenció.
El ponent és un
vell conegut, amb ell i l’Òmnium del Tarragonès, hem compartit lluites, anhels i
afanys. Té una llarga trajectòria professional, política i d’activista.
Vinculat al món de l’ensenyament (mestre i inspector), a la política (als
rengles del socialisme català), i a l’activisme cultural, independentista i
republicà, desgrana amb precisió quirúrgica el panorama català des de l’any
2017 fins avui. La disgressió té cinc aspectes: 1. Primer d’octubre ¿què va
passar? 2. Canvis a Catalunya, Espanya i al món. 3. Context actual, vigència de
la independència. 4. ¿Què cal fer perquè la independència recuperi l’hegemonia?
I 5. Conclusions. Destaca que la preparació del Referèndum i la seva execució
van ser un èxit, tanmateix l’independentisme no el va saber gestionar. El
Govern català no va trencar amb Espanya, els treballadors industrials es van
mantenir al marge del procés i el gran capital estava en contra. La repressió,
el reconeixement del marc jurídic espanyol, la proclamació retòrica de la
república catalana sense efectes pràctics, la desaparició de l’autogovern
(article 155) i la desunió de l’independentisme van provocar cansament i
absentisme electoral i, en conseqüència, el sobiranisme ha perdut credibilitat
per poder governar i millorar la situació del país. Les emergències s’agreugen:
context lingüístic alarmant, manca d’habitatge, la pobresa, noves migracions,
baixa natalitat, l’amnistia incompleta, encara hi ha exiliats! El context
internacional no hi ajuda: la debilitat del govern espanyol en els casos de
corrupció, la invasió d’Ucraïna, Trump, ascens de l’extrema dreta amb els seus
discursos d’odi. Tanmateix ens refermem que Catalunya és una nació i un sol
poble! Seguim, la independència és necessària i és possible. L’any 2012, Muriel
Casals deia: “¿Podem continuar sent catalans si no tenim un estat que ens
empari?”, “¿Podem garantir de veritat la igualtat d’oportunitats i els drets
bàsics com l’educació, la sanitat, l’habitatge o el treball sense la
possibilitat d’organitzar-nos lliurement i independent de qualsevol estat que
no sigui el nostre?” Podrem respondre les seves preguntes si Catalunya té un
estat propi. ¿Què cal fer, doncs? Ho aconseguirem amb la complicitat i el
consens d’institucions, entitats, societat civil, i, sobretot, de la gent amb
un centre d’interès i que alhora n’és el motor: Catalunya és una nació amb
identitat, llengua i cultura pròpies. Cal lluitar per recuperar l’hegemonia del
projecte independentista des de tots els àmbits: ideològic, mental, polític, institucional,
social, cultural, econòmic i individual. Òmnium Cultural amb el projecte de
Català per a tothom i Vincles eixampla el coneixement del català a nivell
laboral i de l’oci, esport, xarxes socials i de la cultura, treballa per la
cohesió social estenent l’aprenentatge de la llegua als nouvinguts.
Conclusions. La independència és necessària i possible i depèn de nosaltres.
Treballarem perquè el projecte nacional català esdevingui hegemònic. Catalunya
és una nació, som un sol poble, dos lemes que ens guiaran en el nostre
propòsit. Hi ha una mateixa lluita: per la justícia social i l’emancipació
nacional. L’estat espanyol és incapaç de donar resposta als anhels del poble
català. Podem trobar aliats a Espanya. Cal trencar amb el marc mental, jurídic
i polític de l’Estat espanyol. Trenta-vuit minuts d’al·locució. Aplaudim el
Zaca.
Debat. Falta d’unitat dels polítics, només miren per la butxaca i tot ho
fan malament. Cal tornar a la unitat dels polítics amb el poble. Cal aprendre
del passat, cal continuar treballant. Rodalies i regionals paralitzats, ¿pot
tenir conseqüències i activar la independència? El 7 de febrer tots a la una a
la manifestació de Barcelona. Pot ser una ocasió per aglutinar l’independentisme
contra l’Estat espanyol. Alerta, hi ha convocades dues manifestacions. Al matí
la de l’ANC i a la tarda la de les plataformes d’usuaris, sindicats i Òmnium.
¿I si anem a les dues? Som una nació i hem de tirar endavant. Ja tot enllestit
ens acomiadem cantant L’estaca.
LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
dilluns, 19 de gener del 2026
diumenge, 7 de desembre del 2025
UN TREN QUE NO CAMINA
Dijous, 4 de desembre. Una trentena de persones ens trobem a la Tekla, abans de sopar el Xavier canta dues cançons de Lluís Llach: País petit i No és això companys. Jesús l’acompanya amb la veu. A les nou tocades el Lluís presenta l’Albert Pallarès, tarragoní i mestre de professió, vinculat al món ferroviari (Associació Cultural Ferroviària de Tarragona, Promoció del Transport Públic). Coneixedor de l’origen i evolució del tren a casa nostra, ha engegat l’arxiu fotogràfic de l’Associació i la museïtzació del patrimoni material de l’entitat. És coautor d’El ferrocarril a la demarcació de Tarragona, en el qual es diu que el tren és cultura, és economia, és vida i és història social. L’Albert parlarà d’Un tren que no camina dins del cicle de la mobilitat: “No parem quiets”. Sovint sentim parlar de nous projectes ferroviaris multimilionaris, però anar amb tren fins a Barcelona es converteix en una aventura per a molts tarragonins. És una història increïble basada en fets reals. I comença, justament dient que els trens són notícia tant pels grans projectes anunciats com per les incidències i problemes dia sí, dia també. Fa un repàs a la història del ferrocarril des de l’any 1856, inauguració de la línia Reus-Tarragona, fins ara, tot posant l’accent en els fets més rellevants. Al segle XIX les línies eren de recorregut curt i de capital privat, eren una concessió de l’Estat. El primer nyap va ser l’ample de la via: 1,67m (seis pies castellanos) contra els 1,43 de l’ample europeu. El 1900 les línies de tren es concentren en dues de grans la MZA i la del Norte. La situació de l’estació al costat del mar sovint ha estat qüestionada, el 1933 una falla feta per valencians va reclamar l’estació a la plaça Imperial. Durant la guerra civil vies i estacions van ser objectiu de l’aviació feixista, i els enginyers republicans van volar el ponts en la retirada per dificultar l’avanç dels nacionals. El 1941, l’estat compra les línies que quedaven i funda RENFE, hi ha una repressió molt gran contra ferroviaris catalans (afusellaments, empresonaments, exilis i acomiadaments). El 1956 es comença la implantació de la via doble i l’electrificació que s’acompleix el 1970 a Catalunya. El mateix any l’estació de Tarragona es recobreix tota, a sota hi ha l’antiga. El 1980 s’incorpora el Catalunya Exprés, equival a transportar els viatgers que caben en 150 cotxes o 12 autocars! El llarg recorregut arriba a tot Espanya. El 2.000 apareix l’AVE, l’alta velocitat és una veritable revolució: ample europeu, velocitat de 300km/h i vies radials, que en un màxim de tres hores es pugui anar de qualsevol capital de província a Madrid. Del 1999 al 2020 s’han gastat 71.000 milions d’euros en alta velocitat i 3.600 milions en trens convencionals, ¿com voleu que caminin els nostres trens? I les mercaderies? Doncs van per carretera, l’ample de via peninsular dificulta la connexió amb Europa a Portbou. El 1985 entrem a Europa. El 2011 es proposa la línia Algesires, València, Barcelona, Marsella, Lió. La cosa està prou embolicada perquè de Barcelona a França hi ha una via d’ample europeu. De Tarragona a Barcelona, el tercer fil. De Castelló a Tarragona, res. I de València a Castelló, el tercer fil. Tenim el tema de les estacions, la de l’AVE és lluny de la ciutat, els trens que van a València també passen lluny, en canvi mercaderies, regionals van per la costa. Són les mercaderies que haurien de passar lluny i els altres a prop, el món al revés! Per l’estació de la ciutat hi passen uns dos milions de passatgers anuals, un milió i mig van i venen de Barcelona; els altres a d’altres destinacions: Reus, Mora, Tortosa, Cambrils… La mobilitat de l’AVE és més de turisme, oci. En canvi la dels regionals (rodalies i llarg recorregut) és de mobilitat obligada: treball, estudi, per tant caldria invertir més en aquests últims.
LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
dimarts, 18 de novembre del 2025
divendres, 7 de novembre del 2025
VOLEM TRANSPORT DE MERCADERIES EFICIENT!
Dijous, 6 de novembre de 2025, prop d’una quarantena de persones sopem a la Tekla, n’hi ha que s’impacienten perquè comencem tard. Xavier ens canta Quatre banderes de M. Martí Pol amb música de Ramon Muntaner,¿us en recordeu, els més granadets? “Plor i laments de què serveixen?/ Gent que lluiti és el que cal.” I després de l’àpat, A poc a poc, de Lluís Llach: “Quan i fins quan caldrà que alcem/ el nostre cant, la nostra veu.”
A un quart i mig de 10 Joan Andreu presenta Saül Garreta, és arquitecte i urbanista, expresident del port de Tarragona, expert en traçat de mercaderies, en descarbonització del transport tot plegat perquè reverteixi en la protecció dels que vivim a ciutats, barris, pobles. Defensa un urbanisme sostenible i la sobirania logística.
El tema que desgranarà avui és El traçat de mercaderies al Camp de Tarragona. Ataca amb conceptes potents: quan parlem de vaixells, trens, camions, canonades… en realitat ens referim al clima, salut, feina i país que acomplirem amb una república independent. Ara necessitem vuit Catalunyes per mantenir el benestar que tenim, cosa que vol dir que hem d’importar mercaderies que venen de fora. ¿D’on venen? ¿Com venen? Ha de ser a través d’una logística eficient. Reptes: 1.frenar el canvi climàtic, 2.deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle, 3.zero emissions de CO2, 4.intermodalitat, que vol dir transports eficients. ¿Quins són aquests transports?: els vaixells, el tren i les canonades. Per terra el millor és el ferrocarril, a Catalunya, està molt malament. El camió és el que se’n duu la palma perquè les mercaderies han d’arribar puntuals als centres de consum i el tren no ho pot garantir. El camió hauria de servir per cobrir l’última milla, és a dir el repartiment final. El tren de mercaderies necessita regularitat, que passi lluny dels centres de població. Necessitem energies netes per fer-lo moure. Tenim punts forts com el port, l’estació de mercaderies intermodal de la Boella i l’accés al Port sec de Guadalajara. Ens calen inversions per millorar les connexions entre el port, el port sec (Madrid, Portugal…), el ramal de Lleida, Barcelona, València. Necessitem el corredor mediterrani i eficiència energètica. El pol petroquímic està immers en la transició energètica, en l’economia circular (transformar els purins en biogàs, per exemple). Crear una tecnologia a favor de la humanitat, afavorir el clima de la biodiversitat, de la vida, en definitiva tecnologia logística amb justícia social. I això és molt REPUBLICÀ! Apostar per un servei de mercaderies descarbonitzat: vaixell, tren i canonades. Crear hidrogen verd a través del CO2. I moltes més coses que ens ha explicat, el Saül. A mi se me n’han escapat unes quantes…Gràcies per teva intervenció plena de saber i d’entusiasme!
I ara les preguntes. 1. Fa vint anys que els trens anaven més bé que no pas ara, la petroquímica contamina, els creuers omplen la ciutat de turistes escurats. Tot va de Rodes a Pilats. Sembla que tot va malament per empobrir Catalunya. R. Cal electrificar amb energies renovables. Cal que els polítics facin cas dels professionals. Cal governança de proximitat. 2. Les pantalles acústiques que Adif posa a Roda de Berà per aïllar el soroll dels trens de mercaderies fan de 5 a 8 metres d’alçada. Això és un despropòsit, talla la vista, impedeix que la brisa arribi al poble, la gent es queixa, és un nyap. R. Quan les coses es fan malament tot s’espatlla. La via de mercaderies no hauria de passar per un nucli de població, ha de passar per l’interior; i per la costa els trens de passatgers, i les rodalies de Tarragona que facin la roda per tot el Camp. 3. El que has explicat és tècnic, la política és el que decideix, vaja els polítics. Davant els incompliments dels compromisos del govern espanyol, ¿no és millor partir peres amb l’estat? R. Et contestaré el que he fet des de la presidència del port: endegar un estudi de les molèsties de les mercaderies per la costa i impulsar la transició ecològica i energètica. Aquí s’acaba el debat.
El Lluís informa que el dijous 4 de desembre l’Albert Pallarès parlarà dels trens que no caminen. Hi estem tots convidats! S'ofereix un vi de regal al Saül per agrair-li la seva presència i les seves paraules. Clouem el sopar amb el cant de l’Estaca.
LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA
dissabte, 25 d’octubre del 2025
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)