Dijous, 26 de març. Avui ha vingut un pagès a parlar-nos de l’Agricultura a Catalunya: Josep M. Nicolau, de Constantí. Abans de sopar, el Xavier ha entonat Llaurador, de de los Santos i Penalba. Després de sopar un grup del CANTUM ha desgranat la Cançó de les plegadores d’avellanes, amb lletra de Mn. Bergadà i música de Martín Saigí. Tots els comensals l’han seguida i cantada, quin goig que feia el menjador nimbat de música pagesa! “l’avellana més gustosa és la que es plega a Constantí”!
Jesús presenta el ponent: s’ha dedicat al sector de l’horta, fruita seca i dolça i les oliveres. Ha estat dirigent d’Unió de Pagesos, de la Cooperativa i del Casino de la seva vila. Va ser fundador de l’ANC, és soci d’Òmnium Cultural. Tenim doncs un pagès compromès socialment. Un heroi del segle XXI! Anem al gra. Nicolau engega: a Catalunya, els pagesos es queixen de l’entrada al Mercosur i i de la burocràcia que els sotmet la Unió Europea. Les explotacions agràries minven. La mitjana d’edat dels pagesos és superior als 60 anys. Un 10% són pagesos a temps total; els altres, a temps parcial, cosa que fa que no hi hagi un interès de millora dels conrreus per part d’aquests darrers. A més molt sovint està ancorat en la queixa improductiva, en canvi el que s’hi dedica en cos i ànima no pot badar perquè no té el suport del jornal de la fàbrica. I es veu motivat a millorar, transformar, crear. També falla el relleu generacional: per la baixada de la rendibilitat (augment de costos, mercat global, política agrària comunitària que protegeix les explotacions grans i excés de burocràcia). La burocràcia del pagès: Declaració Única Agrària (parcel·les, conreus, horta, secà), Declaració Anual de Nitrogen (adob químic, purins), Quadern d’Explotació (productes fitosanitaris, herbicides, conreu ecològic…), control de la maquinària agrícola, equips fitosanitaris, carnet d’aplicador. Els ramaders tenen una explotació agrària però a més a més tenen bestiar. A la paperassa dels pagesos s’hi afegeix la Gestió Telemàtica Ramadera (guies sanitàries, altes i baixes, tractaments, veterinari, infeccions). Han de tenir una assegurança en cas de morts per pesta. El petit pagès i ramader són víctimes d’aquesta burocràcia. El nivell d’exigència de qualitat ha anat augmentant ¿però també del que s’importa del Magreb o d’Amèrica del Sud? D’això també es queixen els pagesos. Quan s’exporta la qualitat ha d’estar garantida. El Mercosur estableix lliure comerç entre la UE i Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai. És un mercat de 700 milions de persones, suprimeix els aranzels, 4.000 milions d’€ anuals d’estalvi per a les empreses, Europa exportaria productes industrials; els sudamericans, agrícoles i ramaders. ¿Es pot competir? ¿La qualitat serà garantida? ¿Es controlaran les importacions del sector primari? El dubte plana sobre l’interrogant. Alerta! L’agricultura, ramaderia i pesca catalanes sempre han pagat els plats trencats dels intercanvis internacionals. Al Camp de Tarragona, la superfície conreuada ha disminuït a causa de la secada. La collita d’avellanes, tradicional al Camp, ha davallat a causa del canvi climàtic (augment de les temperatures) i per problemes de polinització. La vida de l'arbre s’escurça. Ara l’avellaner s’expandeix a zones més propícies: muntanyoses i humides (Girona, Catalunya Nord, Galícia, Astúries, País Basc…). Amb l'ametller s’ha fet molta recerca; en l’avellaner, no. El Departament d’Agricultura diu “Farem, farem…” i quan fem ja no hi haurà avellaners… Hi ha zones d’horticultura punteres. Les cooperatives tampoc no acompanyen, pensen més en la institució que no pas en el pagès. S’han fet proves de societats agràries de transformació que no han reeixit. La majoria de gent que treballa al Departament d‘Agricultura està dedicat a la burocràcia, no a millorar els conreus. Nicolau creu que una Catalunya independent afavoriria l’agricultura. La política agrària es decideix a la UE, les propostes catalanes han de passar pel filtre de l’estat espanyol. Per descomptat que és molt millor seure a la taula on es prenen decisions, ja que Catalunya és contribuent net de la Unió Europea, que vol dir que aporta més diners dels que rep en fons i ajudes, i estaria més ben posicionada a l’hora de negociar. Sortides que tenim: adaptar-nos al territori i al client, eliminar intermediaris; per exemple, el conreu del calçot és cultura que va des del pagès fins a la restauració. Diu: “Em sap greu acabar amb aquesta visió que sembla pessimista. Cal donar una lectura positiva, hi ha pocs pagesos, però hi ha una gent molt maca, gent jove molt preparada, amb iniciatives esperançadores.” La pagesia va lligada al paisatge: fa goig veure la terra conreada: sembrats, fruiters, avellaners, vinya, hortalisses… com a consumidors, podem fer molt, comprant productes de proximitat. En definitiva estimar-nos el país! Aplaudim les teves paraules, Josep Maria.
treballant i no anar uns contra els altres. 4. Si augmenta la calor pel canvi climàtic, ¿la producció d’aquí haurà de canviar? R. Si tingués la resposta seria feliç! Cal cercar conreus alternatius: l’ametller i l’oliver. La solució és fer mercat, fer proximitat, apropar-se a la gent, vendre, fer alguna cosa més que produir. 5. ¿Existeixen bancs de terres? N’hi ha al Priorat. És una reivindicació de tota la vida. Donar facilitat a la gent jove pagesa. Tanquem l’acte tot cantant L’estaca.
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
VISCA LA PAGESIA!
VISCA LA TERRA!
