INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 7 DE MAIG DE 2026

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - 7 DE MAIG DE 2026

 

PAGESIA: APRETEM I TREBALLEM!

Dijous, 26 de març. Avui ha vingut un pagès a parlar-nos de l’Agricultura a Catalunya: Josep M. Nicolau, de Constantí. Abans de sopar, el Xavier ha entonat Llaurador, de de los Santos i Penalba. Després de sopar un grup del CANTUM ha desgranat la Cançó de les plegadores d’avellanes, amb lletra de Mn. Bergadà i música de Martín Saigí. Tots els comensals l’han seguida i cantada, quin goig que feia el menjador nimbat de música pagesa! “l’avellana més gustosa és la que es plega a Constantí”!

Jesús presenta el ponent: s’ha dedicat al sector de l’horta, fruita seca i dolça i les oliveres. Ha estat dirigent d’Unió de Pagesos, de la Cooperativa i del Casino de la seva vila. Va ser fundador de l’ANC, és soci d’Òmnium Cultural. Tenim doncs un pagès compromès socialment. Un heroi del segle XXI! Anem al gra. Nicolau engega: a Catalunya, els pagesos es queixen de l’entrada al Mercosur i i de la burocràcia que els sotmet la Unió Europea. Les explotacions agràries minven. La mitjana d’edat dels pagesos és superior als 60 anys. Un 10% són pagesos a temps total; els altres, a temps parcial, cosa que fa que no hi hagi un interès de millora dels conrreus per part d’aquests darrers. A més molt sovint està ancorat en la queixa improductiva, en canvi el que s’hi dedica en cos i ànima no pot badar perquè no té el suport del jornal de la fàbrica. I es veu motivat a millorar, transformar, crear. També falla el relleu generacional: per la baixada de la rendibilitat (augment de costos, mercat global, política agrària comunitària que protegeix les explotacions grans i excés de burocràcia). La burocràcia del pagès: Declaració Única Agrària (parcel·les, conreus, horta, secà), Declaració Anual de Nitrogen (adob químic, purins), Quadern d’Explotació (productes fitosanitaris, herbicides, conreu ecològic…), control de la maquinària agrícola, equips fitosanitaris, carnet d’aplicador. Els ramaders tenen una explotació agrària però a més a més tenen bestiar. A la paperassa dels pagesos s’hi afegeix la Gestió Telemàtica Ramadera (guies sanitàries, altes i baixes, tractaments, veterinari, infeccions). Han de tenir  una assegurança en cas de morts per pesta. El petit pagès i ramader són víctimes d’aquesta burocràcia. El nivell d’exigència de qualitat ha anat augmentant ¿però també del que s’importa del Magreb o d’Amèrica del Sud? D’això també es queixen els pagesos. Quan s’exporta la qualitat ha d’estar garantida. El Mercosur estableix lliure comerç entre la UE i Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai. És un mercat de 700 milions de persones, suprimeix els aranzels, 4.000 milions d’€ anuals d’estalvi per a les empreses, Europa exportaria productes industrials; els sudamericans, agrícoles i ramaders. ¿Es pot competir? ¿La qualitat serà garantida? ¿Es controlaran les importacions del sector primari? El dubte plana sobre l’interrogant. Alerta! L’agricultura, ramaderia i pesca catalanes sempre han pagat els plats trencats dels intercanvis internacionals. Al Camp de Tarragona, la superfície conreuada ha disminuït a causa de la secada. La collita d’avellanes, tradicional al Camp, ha davallat a causa del canvi climàtic (augment de les temperatures) i per problemes de polinització. La vida de l'arbre s’escurça. Ara l’avellaner s’expandeix a zones més propícies: muntanyoses i humides (Girona, Catalunya Nord, Galícia, Astúries, País Basc…). Amb l'ametller s’ha fet molta recerca; en l’avellaner, no. El Departament d’Agricultura diu “Farem, farem…” i quan fem ja no hi haurà avellaners… Hi ha zones d’horticultura punteres. Les cooperatives tampoc no acompanyen, pensen més en la institució que no pas en el pagès. S’han fet proves de societats agràries de transformació que no han reeixit. La majoria de gent que treballa al Departament d‘Agricultura està dedicat a la burocràcia, no a millorar els conreus. Nicolau creu que una Catalunya independent afavoriria l’agricultura. La política agrària es decideix a la UE, les propostes catalanes han de passar pel filtre de l’estat espanyol. Per descomptat que és molt millor seure a la taula on es prenen decisions, ja que Catalunya és contribuent net de la Unió Europea, que vol dir que aporta més diners dels que rep en fons i ajudes, i estaria més ben posicionada a l’hora de negociar. Sortides que tenim: adaptar-nos al territori i al client, eliminar intermediaris; per exemple, el conreu del calçot és cultura que va des del pagès fins a la restauració. Diu: “Em sap greu acabar amb aquesta visió que sembla pessimista. Cal donar una lectura positiva, hi ha pocs pagesos, però hi ha una gent molt maca, gent jove molt preparada, amb iniciatives esperançadores.” La pagesia va lligada al paisatge: fa goig veure la terra conreada: sembrats, fruiters, avellaners, vinya, hortalisses… com a consumidors, podem fer molt, comprant productes de proximitat. En definitiva estimar-nos el país! Aplaudim les teves paraules, Josep Maria.

Preguntes 1. Tant per cent de sobirania alimentària. R. Som sobirans en ramaderia, viticultura i fruita dolça. Importem els altres productes: fruita seca, cereal, oli… 2. De cada vegada es veuen més persones migrants que treballen al camp, ¿esdevindran propietaris? R. Ho hem d’acceptar, és una realitat. No ens hem de queixar, la queixa va contra nostra. 3. Dius que no ens hem de queixar, tanmateix ha aparescut Revolta pagesa que planteja reivindicacions molt radicals. ¿Les dues posicions són compatibles? R. El pagès ha d’apretar, continuar
treballant i no anar uns contra els altres. 4. Si augmenta la calor pel canvi climàtic, ¿la producció d’aquí haurà de canviar? R. Si tingués la resposta seria feliç! Cal cercar conreus alternatius: l’ametller i l’oliver. La solució és fer mercat, fer proximitat, apropar-se a la gent, vendre, fer alguna cosa més que produir. 5. ¿Existeixen bancs de terres? N’hi ha al Priorat. És una reivindicació de tota la vida. Donar facilitat a la gent jove pagesa. Tanquem l’acte tot cantant L’estaca.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

VISCA LA PAGESIA!

VISCA LA TERRA!

CORRELLENGUA

 

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 26 DE MARÇ DE 2026

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - 26 DE MARÇ DE 2026

 

EL CONSELL DE LA REPÚBLICA, BALANÇ

Dijous, 26 de febrer. Més quaranta persones ens apleguem a la Tekla per a assistir a la conferència de Jordi Domingo “Paper del Consell de la República en el moment polític actual.” A dos quars de vuit de la tarda, el Pep Rosselló presenta el ponent: és advocat amb més de cinquanta anys de professió en àmbits del dret civil, mercantil i processal. Va ser molt actiu políticament durant el franquisme des de la clandestinitat (Bandera Roja i PSUC), va ser represaliat. Va refundar institucions catalanes durant la transició democràtica. Va establir relacions amb Moscou i la Unió Europea. Va treballar per les Nacions Unides i en va ser membre en àmbits del comerç. El 2016 va elaborar la Constitució per a la República que presentà al Parlament el maig de 2016. Des de l’any 2025, és president del Consell per la República. L’acompanyen Montse Castellà, membre del Govern del Consell per la República, i Santi Pallàs, president del Consell de la República al Tarragonès.

Jordi Domingo ens explica que ens cal mirar el futur amb esperança i que cal treballar amb tothom: ANC, Òmnium, Plataforma x la Llengua, AMI, Intersindical... i totes les entitat de la societat civil. El Consell de la República prové del Primer d’Octubre de 2017, de la declaració de la Independència i del Govern a l’exili. És una institució transversal; ha passat una crisi molt gran, tanmateix és l’única que té el mandat del Primer d’octubre. ¿Què ha de fer? Doncs reivindicar la nostra existència a les institucions internacionals: EFTA, ONU, COI... Ara som un país entregat al 155. Cal recuperar l’independentisme al Parlament i la Generalitat. Cal votar i votar independentisme. El Consell ha d’esdevenir l’embrió de l’Estat Català. Cal crear un Fons Nacional Català controlat per marmessors de reputació internacional per garantir les decisions i les propostes independentistes democràtiques. Cal cercar aliats, sense mirar l’ètica, sinó l’eficàcia; no podem negar cap aliat! El recorregut és llarg, cal exercir la sobirania. El temps no compta, però no podem perdre el temps. Actualment hi ha setanta Consells locals actius. Cal avançar en dues àrees: l’administrativa-tecnològica i en la de projectes, amb les vessants de consciència nacional, i la de treballar per la unitat. S’acaba l’exposició. Aplaudim.

S’inicia el debat: Senyeres prohibides als jocs d’hivern, el Consolat del Mar. Resposta: S’exigeix a la presidenta del COI que es disculpi per la prohibició. El Consolat té funcions representatives a nivell nacional i internacional, d’ençà que el ponent ha plegat com a cònsol se n’ha anat tot en orris. Diu que està disposat a venir un dia a Tarragona i parlar-ne.

La Montse Castellà diu que ara no participa tant en debats dels mitjans de comunicació. El sud està abandonat. Som pocs al Consell per la República, també érem pocs quan defensàrem l’Ebre i, al final, vam aturar el transvasament del PP i “Lo riu és vida” va ressonar per tot el país. El 40% de la població som independentistes. Som baules d’una mateixa cadena. 

El Santi Pallàs intervé dient que el Consell del Tarragonès ha renascut de les cendres, és transversal, hi ha gent de tot l’espectre polític. Cal votar els partits independentistes, unir i buscar la pau. 2. Un company creu que la flama del poble encendrà la independència i que Madrid la provocarà pel comportament anticatalà. 3. ¿I l’actitud dels partits davant el Consell de la República? En un principi tots els independentistes s’hi van sumar. Després ERC i CUP en va sortir. Només els de Junts s’hi mantenen, amb alguna discrepància. Cal mantenir la transversalitat amb tots els partits, entitats i societat civil. S’han establert converses amb ERC del Tarragonès.

A dos i mig de nou s’acaba. Xavier Marcos, a la guitarra i veu, i Montse Castellà, veu, ens regalen tres delícies: “Lo carrilet de la Cava”, “Abril del 74” i “L’estaca.” Entre d’altres, mireu què anava al carrilet: “Bicicletes, estraperlo / guardiacivils i estudiants,/ sacs d'arròs, molts de pagesos/ i colles de valencians,/ embarassades, gent malalta/ de quartana i de dolor,/ i cistelles en pollastres,/ alguna àneda i capons,/ i aubergínies i tomates/ per a regalar als sinyors.” 

Fins al dijous 26 de març.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MNARQUIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 26 DE FEBRER DE 2026

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - 26 DE FEBRER DE 2026

 

SOM UNA NACIÓ!

Dijous, 29 de gener de 2026. Una quarantena de persones ens apleguem a la Tekla per sopar i per sentir la conferència d’un cicle nou que iniciem avui. Es diu República catalana: ¿on som i on anem? I la xerrada: “2026. La lluita continua”, a càrrec de Zacarías Henar. El Xavier obre l’acte amb dues cançons de Lluís Llach, Silenci i Si m’heu de fer callar. Dues peces premonitòries de la situació actual: “Sou vosaltres qui heu fet del silenci paraules.” Tant de bo que les paraules ens ajudin a sortir de la situació actual de prostració política i social! A les postres, Xavier entona Cançó sense nom i Abril 74. A dos de deu comença la intervenció. 

El ponent és un vell conegut, amb ell i l’Òmnium del Tarragonès, hem compartit lluites, anhels i afanys. Té una llarga trajectòria professional, política i d’activista. Vinculat al món de l’ensenyament (mestre i inspector), a la política (als rengles del socialisme català), i a l’activisme cultural, independentista i republicà, desgrana amb precisió quirúrgica el panorama català des de l’any 2017 fins avui. La disgressió té cinc aspectes: 1. Primer d’octubre ¿què va passar? 2. Canvis a Catalunya, Espanya i al món. 3. Context actual, vigència de la independència. 4. ¿Què cal fer perquè la independència recuperi l’hegemonia? I 5. Conclusions. Destaca que la preparació del Referèndum i la seva execució van ser un èxit, tanmateix l’independentisme no el va saber gestionar. El Govern català no va trencar amb Espanya, els treballadors industrials es van mantenir al marge del procés i el gran capital estava en contra. La repressió, el reconeixement del marc jurídic espanyol, la proclamació retòrica de la república catalana sense efectes pràctics, la desaparició de l’autogovern (article 155) i la desunió de l’independentisme van provocar cansament i absentisme electoral i, en conseqüència, el sobiranisme ha perdut credibilitat per poder governar i millorar la situació del país. Les emergències s’agreugen: context lingüístic alarmant, manca d’habitatge, la pobresa, noves migracions, baixa natalitat, l’amnistia incompleta, encara hi ha exiliats! El context internacional no hi ajuda: la debilitat del govern espanyol en els casos de corrupció, la invasió d’Ucraïna, Trump, ascens de l’extrema dreta amb els seus discursos d’odi. Tanmateix ens refermem que Catalunya és una nació i un sol poble! Seguim, la independència és necessària i és possible. L’any 2012, Muriel Casals deia: “¿Podem continuar sent catalans si no tenim un estat que ens empari?”, “¿Podem garantir de veritat la igualtat d’oportunitats i els drets bàsics com l’educació, la sanitat, l’habitatge o el treball sense la possibilitat d’organitzar-nos lliurement i independent de qualsevol estat que no sigui el nostre?” Podrem respondre les seves preguntes si Catalunya té un estat propi. ¿Què cal fer, doncs? Ho aconseguirem amb la complicitat i el consens d’institucions, entitats, societat civil, i, sobretot, de la gent amb un centre d’interès i que alhora n’és el motor: Catalunya és una nació amb identitat, llengua i cultura pròpies. Cal lluitar per recuperar l’hegemonia del projecte independentista des de tots els àmbits: ideològic, mental, polític, institucional, social, cultural, econòmic i individual. Òmnium Cultural amb el projecte de Català per a tothom i Vincles eixampla el coneixement del català a nivell laboral i de l’oci, esport, xarxes socials i de la cultura, treballa per la cohesió social estenent l’aprenentatge de la llegua als nouvinguts. Conclusions. La independència és necessària i possible i depèn de nosaltres. Treballarem perquè el projecte nacional català esdevingui hegemònic. Catalunya és una nació, som un sol poble, dos lemes que ens guiaran en el nostre propòsit. Hi ha una mateixa lluita: per la justícia social i l’emancipació nacional. L’estat espanyol és incapaç de donar resposta als anhels del poble català. Podem trobar aliats a Espanya. Cal trencar amb el marc mental, jurídic i polític de l’Estat espanyol. Trenta-vuit minuts d’al·locució. Aplaudim el Zaca.

Debat. Falta d’unitat dels polítics, només miren per la butxaca i tot ho fan malament. Cal tornar a la unitat dels polítics amb el poble. Cal aprendre del passat, cal continuar treballant. Rodalies i regionals paralitzats, ¿pot tenir conseqüències i activar la independència? El 7 de febrer tots a la una a la manifestació de Barcelona. Pot ser una ocasió per aglutinar l’independentisme contra l’Estat espanyol. Alerta, hi ha convocades dues manifestacions. Al matí la de l’ANC i a la tarda la de les plataformes d’usuaris, sindicats i Òmnium. ¿I si anem a les dues? Som una nació i hem de tirar endavant. Ja tot enllestit ens acomiadem cantant L’estaca.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 29 DE GENER DE 2026