VOLEM EL 6% del PIB A EDUCACIÓ!

Dijous, 4 de juny de 2026. Abans de sopar, Xavier entona Homenatge a Teresa, de l’Ovidi. La Teresa és la mestra que ensenya a cantar, ballar i estimar a xiquets i xiquetes en un espai lliure, i els desvetlla secrets. Sopem, a les postres, acompanyem Xavier tot cantant L’escola de Ribera, també de l’Ovidi, paradigma dels valors franquistes. I a partir d’aquí, presentem Jordi Martí  que parlarà de ¿Què passa a l’educació a Catalunya? El Jordi és professor de català i d’arts escèniques en un institut del Vendrell. És sindicalista, periodista, escriptor, editor i activista social, i polític. Compromès en lluites anarcosindicalistes, antimilitaristes i independentistes.

En aquestes setmanes de protestes i de vagues per part dels docents ens explicarà els problemes existents en els centres catalans. Comença: ¿Per què les vagues? A través d’una enquesta es fixen quatre punts que mouen els docents a la mobilització: Baixada de ràtios d’alumnes per aula. Augment de la dotació de personal docent i especialista per fer front a l’escola inclusiva. Augment de sou. Disminució de la burocràcia. Posa exemples entenedors. Fa vint anys la diferència de sou entre mossos d’esquadra i professors era de 300€ a favor de la policia. Ara és de 1.800. En 25 anys s’ha perdut el 25% del poder adquisitiu. S’ha dissenyat un sistema de vagues intel·ligent: cinc dies de vagues, quatre de territorials i una de general. Ara bé, per anar a la vaga, en l’ensenyament públic, primer cal constituir assemblees de centre on es debaten les reivindicacions, s’aproven i es decideix participar en les mobilitzacions. No és només vaga, cal afegir-hi manifestacions, talls de carreteres, piquets i altres. Tot aquest moviment és una resposta al pacte del Departament d’Educació i CCOO i UGT. Els sindicats majoritaris i minoritaris: USTEC, ASPEPC-SPS, CGT, Intersindical, COS planten cara a aquest acord i engeguen les mobilitzacions. El Departament es tanca en banda a negociar i l’estira i arronsa no para. S’obren negociacions. Resultat: 6.800 professors nous, ràtios de 25 alumnes a secundària i 20 a primària, augment de sou en un termini de quatre anys. Es posa a votació de les bases i un 60% tomba l’acord que havien signat USTEC i ASPEPC-SPS. El primer torna a les mobilitzacions; el segon, no. Els docents reben 800€ de l’acord amb CCOO i UGT. Diners que serveixen per fer vaga. Enmig d’aquest embull, ¿què és el que realment volen aconseguir els docents? Doncs que el 6% del PIB català s’inverteixi en educació. Actualment és un 3%. La recomanació de la OCDE és del 6%. ¿Quina és la resposta de la Generalitat? Impossible! I això no és veritat, a Portugal era també del 3%, van guanyar els socialistes i en tres anys van pujar al 6. Tot és qüestió de voluntat política. ¿Com s’aconsegueix aquest 6%? Doncs entrant en conflicte social amb el govern amb una vaga indefinida, acampades als pobles... una vaga per guanyar.

S’acaba la intervenció i venen les preguntes. ¿Què guanyaríem en educació en una Catalunya republicana independent? En el procés del Referèndum ni l’educació ni la llengua ni la cultura no eren en el centre de les reivindicacions. Per aconseguir canvis en un futur republicà cal que aquests tres aspectes siguin a l’agenda de les prioritats. És un tema de voluntat. Durant la guerra civil a Tarragona, Josep Alomà, regidor d’Ensenyament, en tres setmanes es van escolaritzar tots els xiquets i després en van arribar 1.500 de Madrid i també van anar a escola. ¿Com es tracta l’arribada de nouvinguts? Amb més recursos: amb aules d’acollida que funcionin, amb classes especialitzades per atendre la inclusivitat, infermeres, psicòlogues, vetlladores... A partir dels 9 o 10 anys molts escolars coneixen la sexualitat a través  de la pornografia. ¿Quines relacions carnals s’espera que tinguin? Doncs sexistes, masclistes, violentes. S’ha d’ensenyar sexualitat. Els problemes socials i econòmics conflueixen a l’escola. ¿La vaga dels metres del País Valencià persegueix els mateixos punts que a Catalunya? Alguns punts són els mateixos, la diferència és que allà mana el PP-VOX i el que pretén és desmantellar l’escola pública, qui pugui que es pagui l’educació i els altres confinats de qualsevol manera. És la doctrina que predica tota l’extrema dreta europea. ¿Què ha passat a Catalunya en educació? Era pionera i ara flaqueja en molts aspectes. ¿I la llengua? S’ha perdut. Convé replantejar el tema de l’exigència a l’aula. Cal ampliar i construir centres públics per abaixar ràtios. No poden repetir perquè no cabrien a l’aula. Se’ls aprova a tots. Tant si fas com si no fas, passes de curs, no cal fer res, doncs. Hi ha gent que sí que ha de passar per no crear problemes com a repetidor i a l’altre curs es valora si ha de repetir. Cal activar la memorització intel·ligent. Donar valor als continguts. Valorar la literatura. I la literatura actual amb temes escatològics, eròtics... atansats als interessos dels joves actuals. Pel que fa a la llengua s’ha d’actuar a primer d’ESO i a primer de batxillerat. Accés a l’audiovisual en català. És una tasca que ha de fer el Departament d’Educació. Queden coses al tinter, però el temps se’ns tira al damunt. S’acaba la xerrada. Gràcies, Jordi, per la teva presència i les teves paraules. Li regalem una ampolla de vi.

Ens acomiadem amb L’estaca.

LLIBERTAT AMNISTIA FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!