TACA D'OLI A MAS D'ENRIC

Roda, roda moliner. Com cada dijous roda la roda de la Taca d'oli que es concentra a les vuit de la tarda a la presó de Mas d'Enric per exigir l'alliberament de la Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, privada de llibertat per la repressió de l'Estat espanyol contra els presos polítics i els exiliats. La lectura d'una poesia d'Àngel Guimerà i d'una carta a la Carme Forcadell centraren els parlaments de la jornada. Els concentrats,  Avís i àvies de

Cambrils, Riudoms, Tarragona, Reus, Valls, Tarragonès interior, acompanyats per àvies de Vic i membres del CDR,  donaren tres tombs a l'espai de l'aparcament amb crits de "Llibertat preses polítiques, No volem la jústícia espanyola, No volem la bandera espanyola, No volem ser una regió d'Espanya, Independència..." 

Es donà informació sobre l'anada a Balaguer per donar suport al col·lectiu de la capital de la Noguera el proper 5 de setembre.

Finalment, el Cant dels segador posà punt final a l'acte, amb la cirereta dels clams preceptius de Visca Catalunya, la República i la Terra lliures!

Persistirem en la denúncia contra la repressió idividual i col·lectiva que sofreix el poble de Catalunya!

A TORTOSA

Aquest dilluns aprofitant un viatge familiar, i també consensuat amb la gent de la Taca d’Oli del Camp de Tarragona, vam estar a Tortosa amb les IAIES I IAOS PER LA LLIBERTAT I ELS DRETS HUMANS. A Tortosa hi ha una paret amb un gran mural que diu: “Vull un país on les Terres de l’Ebre hi siguin presents”.

Estan, estem lluny, i amb un entorn no massa fàcil, i malgrat tot segueixen cada dilluns, a les vuit del vespre, a la Plaça Alfons XII,... La concentració comença amb el “Comptador de la vergonya” llegint el nom dels presos i exiliats i el temps que porten a la presó o a l’exili, seguit d’un silenci colpidor mentre sona la música del Cant dels Ocells (aquest mes d’agost no hi ha el senyor del saxo que toca del balcó del tercer pis). Fan tres voltes a la plaça darrera la pancarta, les dues primeres en silenci i la última amb el crit de llibertat presos polítics.

Després vam parlar del Manifest “Tornaré a desobeir...Ho tornarem a fer”. Constatem que hi ha un sentiment d’indignació que amb la sentència del Judici de la vergonya, s’ha de concretar de manera contundent i efectiva, i això sí, sempre pacífica amb una resposta unitària de país. L’acte es tanca amb els Segadors i després hi ha una ballada de sardanes i alguns dies jotes.

Una parella de gent gran que havien anat a veure el president Puigdemont ens deien que no hi ha força repressiva capaç d’impedir la nostra llibertat. Tenim l’esperança intacta i ni res ni ningú no ens la prendrà. Molta força a les Iaies i Iaios de Tortosa. Orgullosos de la gent de la Taca d’Oli.

PLANTADA DE PANCARTES

Els CDR's del Camp de Tarragona ha convocat a tothom qui vulgui a una plantada de pancartes independentistes al Balcó del Mediterrani de Tarragona. Acte que té com a objectiu: sortir al carrer, protestar contra la repressió, lluitar per la independència i demanar l'alliberament del presos i preses polítics i el retorn del exiliats.

MAS D'ENRIC

• TORNEM A CONCENTRAR-NOS A MAS D'ENRIC, 

• SOM LES ÀVIES I ELS AVIS, LA GENT GRAN, LA 3a JOVENTUT DELS MUNICIPIS DE LES COMARQUES TARRAGONINES.

• ENS TROBEM TOTS JUNTS I UNITS SOTA EL PARAIGUA DE "TACA D'OLI" I AMB ELS MATEIXOS OBJECTIUS, 

• CADA DIJOUS DONEM ESCALF I SUPORT A LA NOSTRA PRESIDENTA CARME FORCADELL, QUE INJUSTAMENT LA TENIM A LA PRESÓ.

• DEFENSEM I LLUITEM PELS NOSTRES DRETS DEMOCRÀTICS I ELS NOSTRES ANHELS COM A POBLE CATALÀ.

• VOLEM I EXIGIM EL RECONEIXEMENT DE LES NOSTRES INSTITUCIONS I DEL NOSTRE POBLE.

• AVUI ENS HAN ESTAT AMB NOSALTRES COMPANYS DEL PAÍS BASC, GRÀCIES!
  
   

UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU DE PRADA DE CONFLENT

En el marc de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, representants de la 3a Joventut x la República de Tarragona, dels avis i àvies de Cambrils, de Mont-roig i de Riudoms, acompanyaren els avis i àvies de Vic en la ponència que desenvoluparen a la tarda al gimnàs del Licée Renouvier de la capital del Conflent. L'activitat, tanmateix s'inicià a les onze del matí amb la visita del monestir de Sant Miquel de Cuixà, la cripta, l'església amb traces d'art preromànic amb els seus arcs peraltats, el claustre incomplet les columnes del qual són de marbre rosa de Vilafranca de Conflent. Si voleu veure el claustre sencer us heu d'arribar

fins a Nova York car un potentat americà el comprà, el desmuntà i el tornà a muntar allà, lluny d'aquí. Una sala-museu amb peces del monestir i amb explicacions en català i en francès. A les dotze haguérem de marxar perquè deien missa i no ens hi podíem quedar. Teníem visita a la tomba de Pompeu Fabra al cementiri de la vila. Allí ens congregàrem amb els de Vic i

amb els de Mataró, érem una bona colla, jo diria que una vuitantena llarga. Davant la tomba del seny ordenador de la llengua catalana es glossà la seva obra i figura, es llegiren poesies i es cantaren himnes, El cant del poble, una versió nostra del Miserables i Els segadors. A continuació férem cap al parc de les Senyoriales on dinàrem a recer d'uns arbres centenaris: magnoliers, tells, un caqui la mar d'eixerit i un arbre grossíssim -una sequoia?-, els refrescos, cadires i mantes els aportà l'Anna Maria de Mont-roig. En acabat els camptarragonins anàrem al centre de Prada amb la intenció de visitar l'església romànica que conté un remarcable

retaule barroc. Quan hi vam arribar resulta que l'església

estava tancada, hi donarem un tomb per contemplar-la i acabàrem asseguts en una terrassa de la plaça sota l'ombra espessa d'unes moreres. Cafès, tallats, sigalons i un tallat amb gel foren servits per una cambrera la mar d'eixerida que parlava català més bé que tu i que jo. quan fou l'hora ens adreçàrem a la seu de la Universitat d'estiu. La calor del gimnàs ens acollí amb els braços oberts, a indicació dels de Vic col·locàrem les pancartes dels avis i àvies a una banda de l'espai. 

La ponència dels avis i àvies de Vic començà amb una mica

de retard, un públic nombrós i una mica granat, ja, esperava amb expectació la intervenció. Un primer ponent desglossà l'origen de l'acció. Una segona desgranà les activitats que han realitzat des dels seus inicis. Activitats amb què nosaltres ens sentírem plenaments identificats perquè també en fórem coprotagonistes: la sortida setmanal a la plaça de Vic, -ei, nosaltres, als nostres carrers i places, eh?- la constitució de la Taca d'oli al teatre Bartrina de Reus, la concentració a Montserrat, les anades a la manifestació de Madrid, a Estrasburg... En una intermezzo improvisat el rector de la Universitat dirigí unes paraules a l'auditori per reforçar  la nostra presència en l'acte i per perseverar en la lluita per les llibertats i els drets socials, entre els quals, el de l'autodeterminació. La segona exposà que en la situació actual de repressió, el capteniments dels partits i el desencís que sembla que s'empara del moviment independentisme tenim una opció clara de resposta i és la lluita no violenta amb els cinc passos: el diàleg, la denúncia, la no cooperació, la desobediència civil i la creació d'alternatives. La cirereta del pastís fou la intervenció dels representants d'avis i àvies d'altres localitats, la primera primer fou  la Maria del Camí de Cambrils, després l'Anna Maria Torres de Riudoms, a continuació la representant de

Mataró, seguida de l'Anna Maria Mestres de Mont-roig del Camp i, per acabar, Lluís Jové de Tarragona. Tots cinc reblaren el clau en la necessitat de continuar la lluita noviolenta al carrer per plantar cara a l'estat espanyol que ens nega drets personals i socials. Davant d'aquest afront li diem "Bon vent i barca nova!" Tal com diuen la gent de Cambrils. Crits de Llibertat presos polítics i Indepència! omplí l'ampli espai del gimàs i embaumà els contorns del Canigó, que tapat per la boira ens protegeix de les maltempsades!

Un cop acabat l'acte compartírem una estona amb la gent congregada. Hi trobàrem membres del CDR de l'Eixample de Tarragona. Ells havien omplert de llaços grocs les baranes del pont que dona accés al recinte universitari i també les parets i altres llocs ben visibles. 

Ja enllestida la feina ens disposàrem a retornar cap a casa. Després de donar més d'un tomb a una rotonda per trobar la direcció escaient o la connexió al google maps, trobàrem el camí de casa. Ep, el que no diré és que algú s'havia foscut en direcció prohibida abans d'anar a l'acte de tarda. Unes quatre hores de viatge separen Prada del Camp de Tarragona.  Després de viure una intensa jornada reivindicativa i de convivència, arribem a bon port. 

MAS D'ENRIC

Dijous rere dijous a Mas d'Enric el clam contra la repressió, a favor de la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats es fa sentir gràcies a la veu de la Taca d'oli del Camp de Tarragona. Els avis i àvies de Cambrils, La Selva del Camp, Mont-roig del Camp, Reus, Tarragona, Tarragonès, Tarragonès interior (Constantí, el Morell, la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp) i Valls es concentren davant la presó per denunciar l'empresonament ignominiós de la Carme Forcadell. Els cambrilencs portaren la veu cantant. Llegiren una carta molt sentida dirigida a la Carme.

A través de la qual es posen en la seva pell i la dels altres presos, es dibuixa un futur immediat trist a causa de la sentència del tribunal Suprem que es preveu dura amb voluntat d'escarmentar els qui van gosar posar urnes per exercir el dret legítim de votar en un referèndum d'autodeterminació, per cloure amb l'esperança que la mobilització popular i no violenta farà canviar aquest destí tal cruel. L'emoció de les paraules va entretallar la lectura i es va encomanar als que l'escoltàvem. 

Es va donar el fet que el Bernat, marit de la Carme, el seu fill i la jove hi eren, l'havien visitada. Se'ls va lliurar la carta. El Bernat va explicar com es trobava la seva dona i va agrair l'escrit i el suport de la Taca d'oli. Crits de "No esteu sols" va embaumar la tarda calorosa de la canícula d'aquest agost xafogós. 

Acte seguit férem tres tombs al recinte de l'aparcament. "Libertat presos polítics", "No volem ser una regió d'Espanya..." i altres proclames acompanyaren els tres tombs. 

El cant dels ocells, en recordança de l'Òscar Cid, i El cant dels segadors foren la cirereta que clogueren la concentració. Val a dir que persones d'altres col·lectius combatius s'integraren en aquest acte per donar suport a la nostra Presidenta del Parlament de Catalunya. Fins a la victòria final, persistirem!

TACA D'OLI

La Taca d'Oli del Camp de Tarragona es va concentrar com cada dijous a l'aparcament de Mas d'Enric. Els col·lectius d'avis i àvies de Cambrils, La Selva del Camp, Mont-roig del Camp, Reus, Tarragona, Tarragonès interior i Valls -crec que no me'n deixo cap- van ocupar l'esplanada de la presó. Es va llegir un fragment  de Ho tornarem a fer, de Jordi Cuixart, en què glossa l'acció noviolenta que va representar l'1 d'Octubre del 2017, la desobediència civil davant les lleis injustes i el progrés social i polític que tot plegat representa. Es donaren tres tombs a l'aparcament cridant llibertat presos polítics, independència i altres consignes; s'informà de l'inici de recollida de firmes de cara a la campanya d'autoinculpació i, per acabar, El cant dels segadors clogué l'acte.

Llibertat presos polítics! Llibertat preses politiques! Retorn dels exiliats i exiliades!