A través de la qual es posen en la seva pell i la dels altres presos, es dibuixa un futur immediat trist a causa de la sentència del tribunal Suprem que es preveu dura amb voluntat d'escarmentar els qui van gosar posar urnes per exercir el dret legítim de votar en un referèndum d'autodeterminació, per cloure amb l'esperança que la mobilització popular i no violenta farà canviar aquest destí tal cruel. L'emoció de les paraules va entretallar la lectura i es va encomanar als que l'escoltàvem.
Es va donar el fet que el Bernat, marit de la Carme, el seu fill i la jove hi eren, l'havien visitada. Se'ls va lliurar la carta. El Bernat va explicar com es trobava la seva dona i va agrair l'escrit i el suport de la Taca d'oli. Crits de "No esteu sols" va embaumar la tarda calorosa de la canícula d'aquest agost xafogós.
Acte seguit férem tres tombs al recinte de l'aparcament. "Libertat presos polítics", "No volem ser una regió d'Espanya..." i altres proclames acompanyaren els tres tombs.
El cant dels ocells, en recordança de l'Òscar Cid, i El cant dels segadors foren la cirereta que clogueren la concentració. Val a dir que persones d'altres col·lectius combatius s'integraren en aquest acte per donar suport a la nostra Presidenta del Parlament de Catalunya. Fins a la victòria final, persistirem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada