CINQUÈ ANIVERSARI

 

CLICA PER VEURE EL MENÚ

TOTS APRENEM DELS QUE VENEN DE LLUNY

Dimarts, 21 de febrer. Diuen que el temps canviarà i que baixaran les temperatures. La Lourdes condueix l’acte. Denuncia la repressió que no s’atura contra els patriotes catalans. Sentim amb silenci el Cant dels ocells i responem amb un crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui ens parlarà Mba Moussa Dembelé sobre el Col·lectiu de dones africanes, dones invisibles, i de tot el trajecte que va fer de de Mali fins a arribar a Catalunya. Volien canviar de vida, ella i el seu marit, volien un futur millor per a ells i per als seus fills. L'associació té deu anys de vida, acull 25 dones i famílies africanes. L’objectiu és trobar-se, participar en festes tradicionals, naixement, bodes. També per compartir experiències, problemes i conèixer la diversitat cultural entre les components que provenen de països africans diferents. Promouen sinèrgies de col·laboració amb la societat catalana. Ella i el seu marit fa divuit anys que són aquí, i explica tot el periple que va seguir: de Mali a Mauritània, s’hi està tres mesos mentre es tramita el visat. Viu en una habitació llogada, sola, dificultats de comunicació amb els del país. Una vegada aclarit entra a Catalunya. El seu home va trigar dos anys a entrar-hi clandestinament. Ep! Ho va poder fer, d’altres ni ho poden somiar. Comenta que ells, els negres no tenen cap ajut. En canvi altres migrants, sí, com és el cas dels ucraïnesos. Fa tretze anys que hi ha guerra a Mali i ningú no en parla. “Si et quedes allà et mataran” -diu. “Veus que no hi ha una altra opció que marxar si vols tenir un futur millor”, conclou. T’aplaudim, Mba Moussa, pel testimoni que ens has fet arribar. La Lourdes li lliura els punts de llibre i el calendari.

El Xavier interpreta Una finestra al mar, de Lluís Llach. Ens explica de què va la cançó. Una senyora de Cefalù acull cinc nens d’Albània. Un nen de Tànger veu les costes d’Espanya amb esperances. Un noi d’Icària va a la plaça d’Omònia d’Atenes i no torna. Jo diria, Xavier, que has pensat amb Mba Moussa quan has triat aquesta cançó. Va, llegim-ne un bocí: “Una finestra al mar i aquella xarxa / per llençar-la als estels dels sentiments que hem perdut / i no poder salpar mai més / per un embruix i una aigua clara. // Què deu ser de l'Antonia que a Xefalú té casa,/ va obrir les seves portes a cinc infants d´Albània / com una antiga deessa que encara creu amb l´ara. / Els pescadors l'estimen i li deixen les xarxes / amb mirallets de plata. // Una finestra al mar, una mirada, / una olivera en pau tot just a l'angle, / una finestra al mar petita i blanca / que ens obligui a somiar…” Aplaudim el missatge que ens aportes, Xavier. Passem a l’apartat d’avisos.

La Lourdes ens recorda que divendres que ve, 24 de febrer, els Avis de Mont-roig del Camp commemoren cinc anys, a les 7 de la tarda a la plaça Joan Miró. I nosaltres, la 3a Joventut x la República, dimarts 28 també farem els nostres actes commemoratius. A les 11 concentració al Balcó com cada setmana amb la presència de Rafa Marrasé i Toni Orensanz que ens parlaran de la Gran explosió, d’IQOXE, esdevinguda el 16 de gener de 2020. A la una del migdia concert vermut al local de la Colla Jove, carrer Cós del Bou, 23. Seguidament, dinar de germanor i, per finalitzar, cafè concert; tot al mateix local. Qui vulgui reservar tiquet per dinar que contacti amb Jesús Figueres Jové fins al divendres 24 com a molt tard (WhatsApp 638 006 720).

Per finalitzar i animar la gent que vingui dimarts que ve, cantem els Segadors.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

BONAVISTA NECESSITA L’ESCOLA D’ADULTS

Dimarts, 14 de febrer, dia de Sant Valentí. El Lluís condueix l’acte, denuncia la inhabilitació de polítics catalans perpetrada pel jutge Marchena del Tribunal Suprem, els canvis en el Codi Penal no fan canviar la mentalitat dels jutges espanyols entestats a perseguir l’independentisme. Amb emoció continguda sentim el Cant dels ocells que contestem a una sola veu amb Llibertat, amnistia, fora la monarquia!.

Avui ens parlarà Joan Bassa Fàbregas professor retirat de l’Escola d’Adults de Bonavista, ara tancada. És un activista bregat en el camp social, educatiu i de l’esplai. Joan comença amb una afirmació rotunda: “La formació dels adults és fonamental per a la construcció nacional de Catalunya i per a la futura República Catalana.” En el cas de Bonavista, amb una població d’uns nou mil habitants, és fonamental que torni a funcionar per tal de cohesionar el barri. Aquest es va crear per donar habitatge als migrants, parlem dels anys seixanta i setanta del segle passat, que venien bàsicament d'Andalusia per treballar en el muntatge de la indústria petroquímica. Molts es coneixien perquè venien del mateix poble, eren familiars o coneguts, per tant hi havia una cohesió gràcies a l’origen comú. L’escola d’adults existent representava una segona oportunitat pels estudiants que havien quedat fora o havien sortit del sistema educatiu. Ara, amb la migració dels anys noranta provinent del continent africà (magreb, tamazgha pels amazics, i Àfrica subsahariana), el barri ha quedat desestructurat i més que mai fa falta l’escola d’adults per tal de cohesionar-lo. Es manifesten conflictes de diversa índole: violència de gènere, baralles entre grups més o menys organitzats, ocupacions de pisos, individualisme exacerbat… L’Associació de Veïns demana més policia, tanmateix no té eficàcia si no hi ha assistència social i educativa. A mitjan dels anys 90 la Generalitat concentra totes les Escoles d’Adults a Riuclar. Actualment la immigració, la manca de treball, la crisi sanitària i l’individualisme que s’empara dels joves trenquen la cohesió del barri. Es demana una Escola d’Adults per tornar-lo a relligar socialment, cal que estigui organitzat i sigui tolerant per passar de la multiculturalitat a la interculturalitat. Aquí està més ben explicat. Aplaudim el Joan per la radiografia que ens ha fet d’aquest barri constitutiu de la ciutat. El Lluís li fa a mans els punts de llibre i el calendari d’enguany.

El Xavier ens diu que l’abella cal que piqui si vol ser ella, nosaltres cal que sortim com ho fem ara, cada concentració té valor per se. Avui ha triat Aprendre, de Lluís Llach. Vet aquí una estrofa per copsar la profunditat d’aquesta peça: “Aprendre / que res no acaba si dintre meu abans no acaba, / que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l'alba. / Aprendre que l'esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà. / Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.” Bravo, Xavier!

El Lluís encara la recta final. De mica en mica s’omple la pica… i aquests dies uns quants col·lectius d’avis per la llibertat compleixen cinc anys que surten al carrer: els de Vic (21 de febrer, a les 11 del matí), els de Mont-roig del Camp (24 de febrer, a les 7 de la tarda), demà els de Cambrils… Justament per anar a Cambrils quedem demà amb els cotxes a la plaça Imperial Tàrraco a dos quarts d’11 del matí. Demà, dimecres a la sala de Juntes del Campus Catalunya de la URV, Sergi Saladié, Antonio Paolo i Aitana de la Varga parlaran de l’afectació del Hard Rock sobre el territori. Dimarts que ve vindran a parlar aquí al balcó Toni Orensanz i Rafa Marrasé sobre la Gran explosió d’IQOXE. I també dels diners que la indústria química aporta a la URV.

El cant dels Segadors ens conviden a tornar dimarts que ve.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

BISBAT DE TORTOSA: DELS ILERCAVONS A LA POSTMODERNITAT

Dimarts, 7 de febrer. Dia rúfol. Ens posem a l’aixopluc del número 1 de la Rambla. Els que parlaran i cantaran no es mullaran, si més no. La gent compareix amb comptagotes. Els avisos metereològics no ajuden que la gent surti al carrer. Sento que algú diu: -Avui serem pocs, però bons. Denunciem la tirallonga d’imputats per la causa catalana. Sentim el Cant dels ocells mentre meditem sobre la persecució política que vivim. Contestem amb: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui parlarà Miquel Àngel Pradilla Cardona, nat al Rossell (el Baix Maestrat), a l’altra banda del Sénia.  És professor titular de Fonètica i Fonologia, i de Sociolingüística al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. És membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i membre del Consell Social de la Llengua Catalana. És director de la Xarxa CRUSCAT d’investigació sociolingüística (IEC). En l’àmbit editorial exerceix la direcció científica d’Onada Edicions. Autor de molts articles publicats en revistes especialitzades. També ha escrit llibres sobre sociolingüística, variació lingüística i fonètica. Soci de l’APELLC, i d’altres entitats. Si hagués de definir el Miquel Àngel amb una frase diria que és un home de fer feines, perquè ja em direu com s’ho deu fer amb les responsabilitats que té a la universitat, a l’IEC, a la xarxa CRUSCAT, a l’editorial i en tantes tasques compromeses... Per això et donem les gràcies per haver trobat un forat en la teva agenda tan atapeïda. Ens parlaràs de la diòcesi de Tortosa com a unitat d’anàlisi sociolingüística. Ja coneixem l’àmbit geogràfic, l’altre dia ens en parlava Màrius Pont. Miquel Àngel, tens la paraula. En la teva intervenció llences un fil que va des dels ilercavons fins al segle XXI, un viatge apassionant que ens deixa com a testimoni permanent les terres de la Diòcesi de Tortosa, institució anterior a la configuració de la Corona catalanoaragonesa, a cavall de Catalunya, País Valencià i Aragó. I analitzes el que s’hi parla, el que coneixem com a tortosí, parlar de transició entre el lleidatà i el valencià septentrional. I alertes que el que ilercavons, romans, reis catalans, institucions nostrades han unit que no ho separin els autonomistes del segle XXI. Que la frontera administrativa no es converteixi pas en frontera lingüística perquè justament del que es tracta és de la unitat de la llengua. La varietat lingüística de les comarques de la diòcesi de Tortosa, el tortosí, relliga els territoris de parla catalana, i fa que la transició entre els dialectes pricipatins i els valencians no tingui un salt abrupte. Alerta del perill de considerar qualsevol diferència dialectal com a diferència entre llengües. La divisió entre parlars occidentals (Lleida i Terres de l’Ebre, País Valencià) i orientals (Catalunya Nord, demarcacions de Girona, Barcelona, la meitat de Tarragona, Illes Balears) que es consideren com a constitutius del català per la comunitat científica romànica i per molts dels parlants, poden ser motiu de secessió

lingüística per culpa de la instrumentalització política. Miquel Àngel, constates que fins als anys seixanta del segle passat, Tortosa era el centre administratiu, sanitari, educatiu, social de les terres a banda i banda del riu Sénia. Atenció a les forces centralistes autonòmiques de Catalunya, País Valencià i Aragó que no tinguin l’acudit de trossejar el Bisbat de Tortosa i destruir la seva identitat sociolingüística. T’hem escoltat amb molta atenció i t’hem aplaudit amb ganes, Miquel Àngel. Et donem punts de llibre i el calendari d’enguany. I tu, lector, si cliques aquí, en podràs saber més del tema.

La Caixa de solidaritat espera amb candeletes les aportacions per fer front als càstigs econòmics inflingits als patriotes catalans. Avui és obligat fer un homenatge a Josep M. Espinàs. Home de fer feines, com el Miquel Àngel. Promotor dels Setze Jutges, escriptor, periodista, coautor de l’Himne del Barça, coeditor de La Campana, coneixedor del país que va trepitjar amunt i avall. La Rosa Rossell llegeix el text “La mort i les llavors”. I com a colofó vet aquí una de les seves frases cèlebres: -Em faran el favor de creure que l’última frase que voldria dir és: “No tinc més remei que morir-me, perdonin.”

El Xavier ens obsequia amb Lo carrilet de la Cava que traspua el lleguatge i l’esperit de la xerrada del Miquel Àngel. Vet aquí uns fragments: “Ai Carrilet, quan poc a poc avançàvem, / quina il·lusió, quan esperava mons pares, / lo teu xiulet no el tornarem a escoltar. / A la Ribera, ja no et podrem oblidar. // Bicicletes, estraperlo / guàrdia civils i estudiants, / sacs d'arròs, molts de pagesos / i colles de valencians, / embarassades, gent malalta / de quartana i de dolor, / i cistelles en pollastres, / alguna àdena i capons, / i aubergínies i tomates / per a regalar als sinyors.”

Ara venen els avisos, avui n’hi ha una bona rècula. Avui a les 7 de la tarda, presentació del llibre Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció, de Lluís Duran. Avui a les 7 de la tarda. c/ Major, 14. SSTT Cultura. Acte organitzat per Òmnium Cultural del Tarragonès. Avui a les 7 de la tarda, davant dels SSTT d’Urbanisme, casa Gaset, al c/ Anselm Clavé, concentració dels CDR’s “Aturem Hard Rock.” Dimecres, 8, a les 7 de la tarda, a la LLibreria Adserà, presentació del premi Josep Pla, 2023. Dimecres, 15 de febrer. Les Àvies i Avis per la llibertat de Cambrils fa cinc anys que surten cada setmana al carrer per denunciar la repressió i demanar l’amnistia. A 2/4 de 12 a la plaça de la Vila hi haurà la concentració, després xerrada al Centre Cultural i dinar a les dues del migdia a la Fonda Montserrat. (Per reservar tl/whatsapp 666 18 13 34, Joan Viñas, fins al divendres 10 de febrer). Dijous, 9 a l’Arxiu del Port, “Un americà a la Batalla de l’Ebre”. A les 7 de la tarda. Diumenge 12 de febrer, a les 12 del migdia, manifestació amb el lema “Salvem lo Delta” a Sant Jaume d’Enveja després del tres anys d’haver patit el temporal Glòria. Gent de la 3a Joventut, reserveu-vos amb una certa probabilitat el 28 de febrer que farem l’acte de commemoració dels 5 anys que sortim al carrer. Informarem amb més precisió quan tinguem més dades. Dimarts que ve vindrà a parlar Joan Bassa sobre l’Escola d’Adults de Bonavista i del seu tancament. Els Segadors ens donen força per trobar-nos dimarts que ve.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA