Dimarts, 14 de febrer, dia de Sant Valentí. El Lluís condueix l’acte, denuncia la inhabilitació de polítics catalans perpetrada pel jutge Marchena del Tribunal Suprem, els canvis en el Codi Penal no fan canviar la mentalitat dels jutges espanyols entestats a perseguir l’independentisme. Amb emoció continguda sentim el Cant dels ocells que contestem a una sola veu amb Llibertat, amnistia, fora la monarquia!.
Avui ens parlarà Joan Bassa Fàbregas professor retirat de l’Escola d’Adults de Bonavista, ara tancada. És un activista bregat en el camp social, educatiu i de l’esplai. Joan comença amb una afirmació rotunda: “La formació dels adults és fonamental per a la construcció nacional de Catalunya i per a la futura República Catalana.” En el cas de Bonavista, amb una població d’uns nou mil habitants, és fonamental que torni a funcionar per tal de cohesionar el barri. Aquest es va crear per donar habitatge als migrants, parlem dels anys seixanta i setanta del segle passat, que venien bàsicament d'Andalusia per treballar en el muntatge de la indústria petroquímica. Molts es coneixien perquè venien del mateix poble, eren familiars o coneguts, per tant hi havia una cohesió gràcies a l’origen comú. L’escola d’adults existent representava una segona oportunitat pels estudiants que havien quedat fora o havien sortit del sistema educatiu. Ara, amb la migració dels anys noranta provinent del continent africà (magreb, tamazgha pels amazics, i Àfrica subsahariana), el barri ha quedat desestructurat i més que mai fa falta l’escola d’adults per tal de cohesionar-lo. Es manifesten conflictes de diversa índole: violència de gènere, baralles entre grups més o menys organitzats, ocupacions de pisos, individualisme exacerbat… L’Associació de Veïns demana més policia, tanmateix no té eficàcia si no hi ha assistència social i educativa. A mitjan dels anys 90 la Generalitat concentra totes les Escoles d’Adults a Riuclar. Actualment la immigració, la manca de treball, la crisi sanitària i l’individualisme que s’empara dels joves trenquen la cohesió del barri. Es demana una Escola d’Adults per tornar-lo a relligar socialment, cal que estigui organitzat i sigui tolerant per passar de la multiculturalitat a la interculturalitat. Aquí està més ben explicat. Aplaudim el Joan per la radiografia que ens ha fet d’aquest barri constitutiu de la ciutat. El Lluís li fa a mans els punts de llibre i el calendari d’enguany.
El Xavier ens diu que l’abella cal que piqui si vol ser ella, nosaltres cal que sortim com ho fem ara, cada concentració té valor per se. Avui ha triat Aprendre, de Lluís Llach. Vet aquí una estrofa per copsar la profunditat d’aquesta peça: “Aprendre / que res no acaba si dintre meu abans no acaba, / que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l'alba. / Aprendre que l'esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà. / Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.” Bravo, Xavier!
El Lluís encara la recta final. De mica en mica s’omple la pica… i aquests dies uns quants col·lectius d’avis per la llibertat compleixen cinc anys que surten al carrer: els de Vic (21 de febrer, a les 11 del matí), els de Mont-roig del Camp (24 de febrer, a les 7 de la tarda), demà els de Cambrils… Justament per anar a Cambrils quedem demà amb els cotxes a la plaça Imperial Tàrraco a dos quarts d’11 del matí. Demà, dimecres a la sala de Juntes del Campus Catalunya de la URV, Sergi Saladié, Antonio Paolo i Aitana de la Varga parlaran de l’afectació del Hard Rock sobre el territori. Dimarts que ve vindran a parlar aquí al balcó Toni Orensanz i Rafa Marrasé sobre la Gran explosió d’IQOXE. I també dels diners que la indústria química aporta a la URV.
El cant dels Segadors ens conviden a tornar dimarts que ve.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada