CORREU: 3ajoventut.tgn@gmail.com
dijous, 30 de març del 2023
CANTEM PERQUÈ VOLEM!
Dimarts, 28 de març. Avui omplirem el Balcó de la Mediterrània de música. El Xavier Marcos fa de mestre de cerimònies (substitueix el Josep M., una galipàndria el té segrestat a casa seva). Amb naturalitat i desimboltura inconfusibles enceta l’acte tot denunciant la repressió que no s’atura. El cant dels ocells inicien la singladura musical. Cridem a una sola veu: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!
Xavier presenta el músic convidat: Miquel Anguera i Bru, lligat de sempre a la música. Veí de Mont-roig del Camp. De la flauta travessera passa a l’Scola Cantorum del Seminari. Ensenya música a la canalla de la seva vila. Funda “Botzina”, grup de folk (1973), Rondalla Fent Camí i d’Un roig encès (1978), Grup de Grallers de Mont-roig (1984), amb el qual es passeja per mitja Europa. Compon cançons i son fill Guillem continua professionalment la carrera musical. Dibuixa la seva identitat amb les consignes: “Carpe Diem i Donec Perficiam. Fins a la Independència!” Ens regala tres peces: Cançó del diner (lletra). Mira la primera estrofa com n’és de definitòria: “No tinc pare ni mare, ni amo ni senyor,/ ni terra ni bandera, ningú que em faci por,/ domino la França, la Rússia i el Japó,/ també els Estats Units, del món cada racó./ Puc fer el que vulgui sense tenir cap por, / perquè vagi allà on vagi, sempre tindré raó,/ Jo soc a la vegada mentida i veritat, / raó i ajuda, traïció i pecat.” La segona és Feliç elegia d’uns anys (lletra). La tornada ens explica que el que una persona viu ja hi ha algú que ja ho ha viscut abans, fixa-t’hi: “Quan sentis bufar el vent del Nord, / quan les muntanyes es vegin més que mai, / quan tremoli el llamp, quan tot t'inviti a pensar, / recorda que jo, ja ho he fet abans.” I la tercera, Encara. Aquesta peça ens ve com l’anell al dit, amb un petit retoc podria esdevenir l'himne de la Taca d’oli; si no, mira la segona estrofa: “No, no, no vull veure un poble ple d'asprors, / no, no, no vull falses tornes d'un ahir, / retrobem un nou camí per encisar la gent més jove! / Som, som, som les Àvies i Avis de tot el Camp, / som, som, som tossuts com nostres avantpassats, / i volem la llibertat i el retorn dels exiliats!!” Si canviéssim “de tot el Camp” per “ de Catalunya”, ja ho tindríem arreglat. Seguidament tots plegats cantem Vull ser lliure (lletra), Escolta-ho en el vent (lletra) i l’Estaca.
El Xavier ens ofereix M’aclame a tu, amb lletra de Vicent Andrés Estellés i música d’Ovidi Montllor. El motiu d’aquesta ofrena és que ahir, 27 de març va fer 30 anys de la mort del gran valencià, un dels millors poetes contemporanis seguidors de l'estela d’Ausiàs Marc. M’és grat de citar aquests versos: “Seràs el rent que fa pujar el pa, / seràs el solc i seràs la collita, / seràs la fe i la medalla oculta, / seràs l’amor i la ferocitat. // Seràs la clau que obre tots els panys, / seràs la llum, la llum il·limitada,” Aquest cant a la terra desperta totes les potencialitats que s’aboquen sobre la gent que hi viu: és el ferment que fa possible el pa, són els aliments que ens nodreixen, és la fe i l’amor, és el torsimany que llegeix el present i el futur, i la llum que ens ho aclareix tot. ¿Què faríem sense els poetes?
El Xavier ens detalla els actes de la setmana. Avui a la llibreria Adserà hi ha la presentació d’un llibre de Vicenç Lozano que parla de les intrigues del Vaticà. Demà, dimecres, hi haurà un concert de Setmana Santa a l’església de Natzaret a les 7 de la tarda. Dijous, 30, la professó dels Gitanos. El mateix dijous la manifestació a la plaça Imperial Tàrraco a les 7 de la tarda en defensa de la Sanitat Pública. I dimarts que ve Raül Font ens parlarà de la Confraria d’Hortolans de Santa Magdalena, altrament coneguda com la dels Pagesos. Amb els Segadors clouem el cicle de nou cançons interpretades avui. Fins d’avui en vuit!
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
diumenge, 26 de març del 2023
dimarts, 21 de març del 2023
PRIMAVERA, DANSA!
Dimarts, 21. Primer dia de la primavera. Dia Internacional de la Poesia. L’Olga no és al seu lloc de sempre. L’han vista a la Rambla en un acte sobre la poesia dedicat als escolars i organitzat per la Biblioteca pública. La Lurdes condueix l’acte. Denuncia la repressió. Sentim el Cant dels ocells en silenci. Cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!
Acte seguit presenta l’Anna Recasens que ens demanarà que Aturem el Hard Rock; és cambrilenca, antropòloga i compromesa en la defensa de la terra. El cas es remunta a finals dels anys 80 amb l’existència d’uns terrenys de la Caixa entre Salou i Vila-seca. S’expropien als pagesos a un preu barat amb La Caixa entremig. S’hi construeix Port Aventura, s’hi fa un camp de Golf propietat de la Caixa. Aquests terrenys han estat festejats per Eurovegas, Barcelona World i ara per Hard Rokc. El govern de la Generalitat sempre hi ha tingut un gran interès. L’oposicó a l'últim projecte té quatre arguments de pes. El primer per l’impacte desastrós sobre el medi ambient, amb despesa desproporcionada d’aigua, ara que patim una secada pràcticament crònica. El segon per l’augment de la ludopatia, s’hi construiria el centre de joc més gran del sud d’Europa, ja hi ha prou gent lela, amb problemes de salut mental, només falta ara que ens venguem la hisenda i la salut en casinos i màquines escurabutxaques! El tercer perquè vol promoure un model econòmic obsolet: el turisme de masses, amb sous precaris, amb una bretxa salarial favorable als homes i perjudicial per a les dones, ¿que és que no en tenim prou de turisme a la Costa Daurada? “Es veu que no se’n recorden que la pandèmia va ensorrar econòmicament molts negocis turístics del meu poble”, afirma l’Anna. I l'últim argument és el pelotazo de la Caixa, és a dir el negoci del segle: la Generalitat comprarà a preu d’or uns terrenys a la Caixa que aquesta va adquirir per sis rals. I la Generalitat els vendrà a Hard Rock. Es veu, a més, que les clàusules del contracte són lesives per al Govern català. En cas d’accidents mediambientals, la Generalitat se’n farà càrrec. En cas de fallida, la Generalitat ha de recomprar els terrenys i l’obra feta fins a aquell moment. I per més inri es veu que les clàusules del contracte estan caducades, que l’empresa és fantasma i que el director està acusat de frau fiscal, ¿és que la nostra Generalitat treu a ballar la més lletja? T’aplaudim, Anna, per la informació que ens has donat. Aquí pots trobar més informació.
El Xavier Marcos canta: Sé que vénen pels camins, de Jaume Arnella amb lletra de Joan Solé Amigó, de l’any 1968. És la manera de celebrar l’entrada a la primavera. Un cant optimista, pacifista. Mirem la tornada i unes estrofes per mostra: “Sé que vénen pels camins / i que canten primavera. // Són els homes d'un país / i és el vent de les carenes. / Mira si n'alcen de pols, / deixen enrere les penes. // Porten flor d'ametller als ulls / i a les mans roses vermelles, / duen garbes a les mans, / ja no porten escopetes. // Ja és temps, ja és temps d'arribar, / ja és temps de deixar la cleda; / el sol, el sol ja és prou alt / i l'esperança acomplerta.” Bravo, Xavier, sempre l’encertes, amb la tria!
Passem als avisos. Avui a les 12 del migdia hi ha El vermut poètic a la Biblioteca de Tarragona i, al davant del Govern Militar el Silenci “Aturem les guerres”. A les 6 de la tarda una Marató poètica als SSTT del carrer Major, 14. Ahir, avui i demà concentració davant els Jutjats de Tarragona, a les 10 del matí en el judici que es fa a IXOQE per l’explosió de fa dos anys. El dia 23, dijous, als SSTT de Cultura, carrer Major, 14, Prostitutas en la dictadura, dins el cicle de Memòria Històrica. Els Segadors clouen l’acte, fins dimarts que ve.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
dimarts, 14 de març del 2023
PROTEGIM EL PATRIMONI AMB EL CONEIXEMENT
Dimarts, 14 de març. Ens congreguem altra volta al Balcó per denunciar la repressió i per demanar l’amnistia i la República catalana. La Fina porta la batuta avui. Explica que la setmana passada vam sortir al carrer pel dia de les dones, que no hi ha dies dels homes i que avui el vol dedicar a les dones normals i n’anomena unes quantes que són presents a la concentració. Llegeix un poema de María Teresa d’Atea, Dedicado a una niña. Després sentim el Cant dels ocells en silenci. Cridem a una sola veu, Llibertat, amnistia, fora la monarquia!
Avui la Maria Joana Virgili, mestra i historiadora, ens parlarà de la capella de Santa Maria dels Sastres. La Fina li té molta devoció, a la Maria Joana, perquè va ser professora seva. I ara són amigues,”molt amigues”, postil·la la Maria Joana. És molt treballadora, responsable, va treballar anys al Camp d’Aprenentatge, va guanyar el premi Marta Mata per la seva tasca educativa. Comença dient que comparteix els nostres ideals. I entra explicar la capella dels Sastres. El preveres no es podien reunir a la Catedral que era patrimoni dels canonges agustinians. Aquells es van queixar i l’arquebisbe Pere de Clasquerí els donà permís per fer servir l’absidiola de l’evangeli i es convertí en la capella de Santa Maria, després dita dels Sastres perquè es va fer donació a aquesta confraria per sufragar les despeses que ocasionà la seva construcció i decoració. Té una galeria superior on hi cantaven els escolans, el retaule, historiat, explica la vida de Jesús i de la Mare de Déu. La factura és pueril i juganera amb escenes gracioses com la de Sant Josep que aguanta el llit del Naixement de Jesús perquè s’ha trencat una pota o quan Sant Josep dona un manat d’herbes al ruc perquè camini de pressa en la fugida a Egipte o quan Judes en la Santa Cena allarga la mà de sota la taula estant per agafar menjar i els ratolins que es mengen les molles a sota la taula. La factura d’aquesta obra és del XIV, segle ple d’esdeveniments cabdals de la catedral de Tarragona com l’arribada del braç de Santa Tecla o la consagració de la mateixa seu. T’aplaudim, Joana, perquè ens has mostrat un tresor de la nostra ciutat. Aquí tens més informació. La Fina proposa d'anar un dia a la catedral per veure aqueixa capella, visitar la de Santa Tecla la Vella i pujar al campanar!
Xavier aprofita l’avinentesa que avui les mestres són protagonistes per cantar L’escola de Ribera, d’Ovidi Montllor, on es retrata l’escola del tardofranquisme que els més grans vam patir en carn pròpia i que no volem ni veure i viure-la mai més. Mira què diu: ”La suma era dos més dos. El resultat era quatre. / La pregunta era: Qui és? La resposta era: Déu. / La consigna era: Pàtria. La resposta: alçar el braç. / La classe era a les nou. / El mestre era a les deu. / El vàter era al fons. La merda era a l'entrada. / Els amics érem tots. Els enemics érem tots. / Els diplomes eren grocs. Els diplomats eren verds. / El Crist era de fusta. Els cristians de cartró.”
La Fina anuncia les activitats d’aquesta setmana. Avui a la llibreria Adserà hi ha la presentació de l’últim llibre d’Olga Xirinacs, a les 7, de la tarda. Dijous, 16, conferència sobre el periodista Lluís de Salvador als SSTT Cultura del carrer Major, 14, a les 7, també. Dimarts, 21, Dia Mundial de la Poesia, al Racó del Pescador del Serrallo Sopar de Glosa amb lo Pau de Ponts, a dos quarts de 9 del vespre, pots reservar a ja.cat/SoparGlosa2023. I el mateix 21 al matí a les 11, Miquel Anguera vindrà de Mont-roig del Camp per cantar unes quantes cançons. Cantem els Segadors per finalitzar l’acte.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
diumenge, 12 de març del 2023
dimecres, 8 de març del 2023
ERRADIQUEM LES DESIGUALTATS ENTRE DONES I HOMES!
Dimarts, 7 de març. Dijuni del dia de les dones. La Lourdes recorda que la repressió no s’atura i dona pas al Cant dels ocells, el sentim tots en silenci. Cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia! Avui tractarem el tema del feminisme. La Rosa Maria en llegeix el manifest. Destaquem els punts claus del Manifest del Dia Internacional de les Dones. Jornada de reivindicació i lluita conjunta de dones i homes. Erradicació de desigualtats, de l’assetjament sexual, violència i discriminació contra les dones. Canvi de paradigma cap a la igualtat entre dones i homes. Mirada feminista, repartiment de les cures i eliminació de la bretxa salarial. Legislació per aturar les injustícies. Aquí pots llegir el text sencer. Xavier ens ofereix Margalida, de Joan Isaac. La va compondre per dedicar-la a la companya de Salvador Puig Antich, executat al garrot vil el 2 de març de 1974. Salvador Puig Antich, militant llibertari i antifranquista, va ser acusat de la mort d’un policia, detingut i executat, va ser el boc expiatori de la mort de Carrero Blanco. Mira què diu la cançó: “Vas marxar no sé on. / Ni els cims ni les aus / no et saben les passes. / Vas volar sens dir res, / deixant-nos només / el cant del teu riure. // No sé on ets, Margalida, / però el cant, si t’arriba, / pren-lo com un bes./ Crida el nom / del teu amant, / bandera negra al cor. // [...] I que amb aquesta cançó / reneixi el seu crit / per camps, mars i boscos, / i que sigui el seu nom / com l’ombra fidel / que és nostra tothora.” També és un homenatge a la dona. La cançó ens ha arribat al cor, Xavier. Passem als avisos. La Lourdes els desgrana. Avui, als SSTT de Cultura del carrer Major, presentació de Florencio Pla. La Pastora. Dijous, 9, a dos quarts de 7 de la tarda, a la Capona, presentació de Diàleg amb el pare. El mateix dijous, als SSTT de Cultura, a les 7 de la tarda, Bombardejos a les comarques tarragonines durant la Guerra Civil. Dimarts 14, presentació de Creación, d'Olga Xirinacs, a la llibreria Adserà, a 2/4 de 7 de la tarda. El dia 14 al matí aquí al Balcó vindran a parlar els de la Plataforma Aturem Hard Rock. El cant dels segadors clou l’acte i ens convida a venir dimarts que ve.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
dijous, 2 de març del 2023
ENTRE EL SOMNI I LA REPRESSIÓ
Continuo on ho vaig deixar abans d’ahir. Encara som a la commemoració dels 5 anys de la 3a Joventut. Aquí s’explicarà succintament el que va esdevenir al local de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. En la transició entre el balcó i aquest local s’hi trobaven els companys d’Aturem les guerres, plantats davant del Govern Militar amb el reforç de gent de Reus, de Cambrils i d’altres localitats, un fort aplaudiment per a tots. A un quart d’una del migdia, Jordi Romeva desgranava punt per punt la seva gran dosi d’optimisme. Amb un discurs travat d’arguments inapel·lables -aparentment-, ens va animar a seguir lluitant, a reactivar la República catalana que a la tardor del 2017 va quedar al congelador. Som majoria -els independentistes-, tenim el Consell de la República com a legitimitat a l’exterior i com a palanca per avançar unitàriament, elaborarem una llei electoral pròpia, el President Puigdemont retornarà de l’exili, cercarem suport internacional, assegurarem la majoria absoluta independentista, proclamarem la República i s’iniciarà el procés constituent fins a la constitució de l’estat català lliure, sobirà integrat en les constel·lacions de les nacions lliures. Aquí ho teniu explicat de cap a peus.
Sense solució de continuïtat s’inicia el vermut concert amenitzat per les cançons que ens regala Xavier Marcos: Dies de festa, de Josep Bo. Joaní Pescador, de Lo Barber, Àngel Maresca. Mariner de terra endins, de Josep Bastons. La botiguera, d’Antoni Mas. La Balada d’en Lucas, d’Ortgea Monasterio. Quan dic l’Escala, de Josep Tero. Oh, Alguer mia, d’Alessandro d’Alerci. Lola la tavernera, havanera. La Milonga del marinero y el capitán, de Los Rodríguez. Advertencia. Pel teu amor, música de Josep Ribas i lletra de Miquel Poal-Aregall. El vi de vermut, les patates de xurro, les olives i els cacauets van ser generosos.
En acabat, setanta comensals vam enllaçar amb el dinar. De primer embotit i amanida, llàstima que va fallar el pa amb tomaca -que havia estat promès, ja es veu que no totes les promeses es compleixen… De segon mandonguilles -llàstima que van fallar els bolets-, o romesco de sípia, a escollir. Fruita per postres. El vi blanc, el negre, l’aigua i la gasosa va ajudar a engolir el menjar. Joan i Lluís -Vicenç no va poder venir perquè està malalt- interpreten La presó de Lleida, popular. Escolta-ho en el vent, de Bob Dylan. Bella Ciao, cançó antifeixista italiana. El meu avi, d’Ortega Monasterio. L’estaca, de Lluís Llach. Xavier acompanya els músics en algunes peces i interpreta Dos anònims i Sageta de foc, d’Ovidi Montllor.
Es clou el cafè concert amb dos himnes, el de la 3a Joventut -lletra de Joan Andreu Torres i Jesús Figueres, i música de Josep M. Gomis-, em fa gràcia de transcriure la tornada “Som Tercera Joventut, / tallem la cadena que ens aplana. / Fem de la lluita virtut / per la República Catalana.” I amb el cant dels Segadors.
L’acte s’acaba quan el posa cara i nom a la repressió. El casal Sageta de Foc és qui ha preparat el dinar i ha buscat el local de la Colla Jove. A ells els nostre agraïment. Dos de l’equip del dinar estan represaliats pel seu compromís amb la justícia i la llibertat, un és el Lluís i l’altre l’Albert. Aquest últim és qui s'adreça a tots per explicar el seu cas. Va ser detingut per la secreta dels Mossos d’Esquadra arran de la detenció i empresonament de Pablo Hásel. La seva imputació està farcida d’irregularitats; com bé sabem, es tracta de criminalitzar els joves compromesos i combatius. Hi ha un grup de suport que acompanya l’Albert tant en l’aspecte emocional, com en el jurídic. Preguntem com podem donar-li suport. Ens contesta que a l’Instagram hi té un perfil, aquesta és l’adreça per si algú vol fer-ne el seguiment: albert.tgn.absolucio. Amb un fort aplaudiment donem suport a l’Albert. Tornem a agrair al Casal Sageta de Foc i a la Colla Jove que hagin fet possible aquesta magna commemoració dels 5 anys de la 3a Joventut x la República.
I com diuen oques grasses: “entre el miracle i el desastre és on vivim.”
LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
dimecres, 1 de març del 2023
3a JOVENTUT, 5 ANYS AL CARRER
Dimarts, 28 de febrer. Avui els de la 3a Joventut x la República commemorem 5 anys que sortim al carrer (de fet són 5 anys i 1 mes). El Joan Andreu dona la benvinguda als col·lectius de Taca d’oli que avui ens acompanyen: Àvies i avis de Reus, de Cambrils, de Riudoms, de Mont-roig del Camp, de Vila-seca de Solcina, de Tortosa. Explica que fa cinc anys que ens concentrem cada dimarts a les onze del matí al Balcó de la Mediterrània per denunciar la repressió contínua que els poders de l’estat espanyol exerceixen des del 2010 a la ciutadania de Catalunya que reclama un estat independent. Defensem la unitat d’acció política malgrat les controvèrsies on estan instal·lats partits polítics i entitats socials. Resistim l’embat i, setmana rere setmana, exigim l’AMNISTIA per a tots els encausats i la REPÚBLICA CATALANA per poder viure en llibertat, igualtat de drets i deures, democràcia, solidaritat i en pau. Sentim el Cant dels ocells en silenci. Tots contestem amb el crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!
A continuació dona la paraula a Rafa Marrassé, Toni Orensanz no ha pogut venir per qüestió de feina. Durant els dos anys que han passat des de l’explosió mortal d’IQOXE, han cercat informació sobre l’accident. El resultat n’és La gran explosió que va més enllà dels fets tràgics d’aquell dia. ¿Què va passar a IQOXE?¿Es podria haver evitat? ¿Quins errors es van cometre? ¿S’han corregit, aquests errors? ¿Quines emissions produeixen? ¿Com repercuteixen en la nostra salut? I més preguntes que els autors miren de respondre en el seu llibre. Rafa Marrassé desgrana els fets: dos morts, explosió semblant a un bolet atòmic, no sabem què vam respirar. El polígon químic és el més gran del sud d’Europa. ¿Ha canviat alguna cosa de dos anys ençà? Desgavell màxim: Protecció Civil triga 25 minuts a saber on és l'explosió, els bombers no saben què explota, entren a les palpentes i apaguen el foc sense saber què crema realment, l’empresa no respon les trucades telefòniques per saber què explosiona i on, les sirenes no van sonar… La llista de despropòsits no s’acaba mai. El triangle Reus, Valls, Tarragona pateix una gran incidència en càncers entre la població. Tots recordem una forta pudor de nafta que va arribar fins al Maresme. Noranta persones van ser ateses als CAP’s per aquest fet. Les dades oficials, no obstant, diuen que no va passar res. T’aplaudim per la denúncia que fas d’uns fets tan luctuosos. Si vols saber-ne més clica aquí.
El Xavier Marcos enllaça l’exposició del Rafa amb la cançó que cantarà, Plany al mar, i recorda el vessament d'aigües tòxiques a la mar per part de l’empresa BIC, aquella dels bolígrafs “BIC naranja, BIC cristal”, vessament que ho va empastifar tot i ves a saber les conseqüències que va comportar. Aquí tenim una estrofa i la tornada de la cançó: “Bressol de vida,camins de somnis / pont de cultures ai,qui ho diria!! / ha estat el mar / mireu-lo fet una claveguera / mireu-lo anar i venir sense parar. // Sembla mentida / que en el seu ventre / es fes la vida / ai,qui ho diria!! / Sense rubor / mireu-lo fet una claveguera / ferit de mort.” La resposta de tots és un fort aplaudiment.
LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)