Dimarts, 28 de març. Avui omplirem el Balcó de la Mediterrània de música. El Xavier Marcos fa de mestre de cerimònies (substitueix el Josep M., una galipàndria el té segrestat a casa seva). Amb naturalitat i desimboltura inconfusibles enceta l’acte tot denunciant la repressió que no s’atura. El cant dels ocells inicien la singladura musical. Cridem a una sola veu: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!
Xavier presenta el músic convidat: Miquel Anguera i Bru, lligat de sempre a la música. Veí de Mont-roig del Camp. De la flauta travessera passa a l’Scola Cantorum del Seminari. Ensenya música a la canalla de la seva vila. Funda “Botzina”, grup de folk (1973), Rondalla Fent Camí i d’Un roig encès (1978), Grup de Grallers de Mont-roig (1984), amb el qual es passeja per mitja Europa. Compon cançons i son fill Guillem continua professionalment la carrera musical. Dibuixa la seva identitat amb les consignes: “Carpe Diem i Donec Perficiam. Fins a la Independència!” Ens regala tres peces: Cançó del diner (lletra). Mira la primera estrofa com n’és de definitòria: “No tinc pare ni mare, ni amo ni senyor,/ ni terra ni bandera, ningú que em faci por,/ domino la França, la Rússia i el Japó,/ també els Estats Units, del món cada racó./ Puc fer el que vulgui sense tenir cap por, / perquè vagi allà on vagi, sempre tindré raó,/ Jo soc a la vegada mentida i veritat, / raó i ajuda, traïció i pecat.” La segona és Feliç elegia d’uns anys (lletra). La tornada ens explica que el que una persona viu ja hi ha algú que ja ho ha viscut abans, fixa-t’hi: “Quan sentis bufar el vent del Nord, / quan les muntanyes es vegin més que mai, / quan tremoli el llamp, quan tot t'inviti a pensar, / recorda que jo, ja ho he fet abans.” I la tercera, Encara. Aquesta peça ens ve com l’anell al dit, amb un petit retoc podria esdevenir l'himne de la Taca d’oli; si no, mira la segona estrofa: “No, no, no vull veure un poble ple d'asprors, / no, no, no vull falses tornes d'un ahir, / retrobem un nou camí per encisar la gent més jove! / Som, som, som les Àvies i Avis de tot el Camp, / som, som, som tossuts com nostres avantpassats, / i volem la llibertat i el retorn dels exiliats!!” Si canviéssim “de tot el Camp” per “ de Catalunya”, ja ho tindríem arreglat. Seguidament tots plegats cantem Vull ser lliure (lletra), Escolta-ho en el vent (lletra) i l’Estaca.
El Xavier ens ofereix M’aclame a tu, amb lletra de Vicent Andrés Estellés i música d’Ovidi Montllor. El motiu d’aquesta ofrena és que ahir, 27 de març va fer 30 anys de la mort del gran valencià, un dels millors poetes contemporanis seguidors de l'estela d’Ausiàs Marc. M’és grat de citar aquests versos: “Seràs el rent que fa pujar el pa, / seràs el solc i seràs la collita, / seràs la fe i la medalla oculta, / seràs l’amor i la ferocitat. // Seràs la clau que obre tots els panys, / seràs la llum, la llum il·limitada,” Aquest cant a la terra desperta totes les potencialitats que s’aboquen sobre la gent que hi viu: és el ferment que fa possible el pa, són els aliments que ens nodreixen, és la fe i l’amor, és el torsimany que llegeix el present i el futur, i la llum que ens ho aclareix tot. ¿Què faríem sense els poetes?
El Xavier ens detalla els actes de la setmana. Avui a la llibreria Adserà hi ha la presentació d’un llibre de Vicenç Lozano que parla de les intrigues del Vaticà. Demà, dimecres, hi haurà un concert de Setmana Santa a l’església de Natzaret a les 7 de la tarda. Dijous, 30, la professó dels Gitanos. El mateix dijous la manifestació a la plaça Imperial Tàrraco a les 7 de la tarda en defensa de la Sanitat Pública. I dimarts que ve Raül Font ens parlarà de la Confraria d’Hortolans de Santa Magdalena, altrament coneguda com la dels Pagesos. Amb els Segadors clouem el cicle de nou cançons interpretades avui. Fins d’avui en vuit!
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada