CONVOCATÒRIA

 

MÉS DESOBEDIÈNCIA, MÉS LLIBERTAT!

Dimarts, 27 de setembre. Capvespre tardoral. Ens apleguem a tocar del nen de l’oca. Se saluda els presents. S’enyora els absents.  Es denuncia la repressió. L’Antonio Baños serà jutjat a Madrid acusat de desobediència. No vol que l’acompanyin perquè hi ha patriotes que van al judici sense suport. Diu que hi ha represaliats de primera i de segona, com el cas de Carla Costa identificada en les protestes postsentència a Girona, l’octubre del 19. Li demanen dos anys de presó i diu: “El govern ens ha deixat sols. Primer van ser els mitjans  de comunicació, amb discursos que criminalitzen els joves.” La 3a Joventut som aquí per demanar l’amnistia per a tots els patriotes catalans citats a judici i també per la consecució de la República catalana. El cant dels ocells ens fa pensar en la magnitud de la injusticia. Cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia! Avui ens parlarà Jordi Martí Font, professor, periodista, escriptor i activista sindical i polític. Doctorat en filologia catalana amb la tesi “Josep Llunas, la literatura obrerista i la construcció de l’anarquia en català al segle XIX”. No el podem posar en una casella, el Jordi. Mireu, es pot dir que és anarquista, sindicalista, antimilitarista i independentista i que estén la seva acció pel Camp de Tarragona amb ramificacions al Priorat i al Baix Penedès. Crec que, més que posar en valor els -istes amb què se’l pot definir, és millor posar en valor la seva persona atès que és una bella síntesi dels qualificatius que he esmentat. Avui ens parlarà de l’any Joan Fuster. Parlant de política, Fuster deia: “Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.” Jordi presenta Joan Fuster com un home que no té precedents, és a dir que abans d’ell no hi ha res que ell pugui donar continuïtat. La nació catalana té altres casos: Ramon Llull que va haver de crear una sintaxi i un lèxic per esplaiar en català allò que s’havia fet en llatí. La família de Fuster era catòlica, carlista i franquista i ell, que va haver d’anar a València per estudiar Dret, va trencar la tradició familiar i es va convertir en una persona que dubtava de tot, fins i tot de les respostes que trobava quan inquiria sobre un tema. Es planteja la identitat, però no mira cap a Barcelona, sinó cap a l’exili on estableix relacions epistolars amb els catalans que han fugit del franquisme. Descobreix el valencianisme dins del context del Països Catalans. El Jordi ens presenta una tríade de llibres de capçalera: Qüestió de noms, Nosaltres els valencians i El País valenciano, tots publicats el 1962. Ens parla de la batalla de València en què l’extrema dreta espanyola s'acarnissa contra valencianistes, catalanistes i gent d’esquerra. L’efígie de Fuster és cremada públicament i anys després casa seva és objecte d’atemptats amb bomba. Els dietaris, recomana de llegir els Diaris (1954-1960), diu el Jordi. Joan Fuster elogia la desobediència perquè quan es desobeeix a un poderós comença l’espai de llibertat. I moltes més coses que trobareu explicades en aqueix article. L’aplaudim per la pregonesa i amplitud de la dissertació. Xavier Marcos canta Jotes de la Independència, de Ballaveu, en recordança del Primer d’Octubre. Una estrofa i la tornada com a mostra: “3.- Des d’aquell any dos mil deu / ens venim manifestant, / hem fet travesses i vies / i fins aquí hem arribat. / Volem la independència! / la paciència se'ns ha acabat. // El dia 1 d'octubre vam anar a votar / i la llibertat ens vàrem guanyar, / ens vàrem guanyar, ens vàrem guanyar, / el dia 1 d'octubre vam anar a votar!” Passem a les informacions. Dimecres, 28. Inauguració de l’exposició “Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar”. Refugi 1, sala 3 del Port. A les 19h. Dijous, 29. Passi del documental El retratista, al teatre Tarragona, a les 19h. Primer d’Octubre a Tarragona. Concentració a l’Institut Martí Franquès, a 2/4 d’11 del matí. Organitza: Mobilització 2.0, plataforma que integra les entitats sobiranistes de Tarragona.  A les 11 del matí, Silenci davant dels Jutjats de Tarragona i a continuació el viacrucis davant de les casernes dels tres cossos policials (policia, guàrdia civil i mossos). Organitza: Silenci. Rebel·leu-vos. Primer d’Octubre a Barcelona. Manifestació del Consell de la República. A les 5 de la tarda a l’Arc del Triomf. Qui hi vulgui anar pot passar per la seu de l’ANC de Tarragona de 6 a 8 de la tarda per comprar el tiquet del bus. Dimarts que ve Josep Bargalló ens parlarà dels castells. El Cant dels segadors ens convida que dimarts que ve tornem a la concentració.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

VISCA SANTA TECLA! VISCA TARRAGONA!

Dimarts, 20 de setembre, en plena efervescència de les Festes de Santa Tecla ens trobem al Balcó. Sentim els tabals, els espetecs del foc de les carretilles que embaumen aquest cel que està a punt d’encetar la tardor, aquesta primavera d’hivern que fa olor de collites: l’avellana, la verema, la garrofa, les ametlles… El Correfoc Petit tira Rambla avall i nosaltres els mantenim ferms en la talaia que mira la mar cap a llevant i migjorn. El Pep Roselló ens recorda els patriotes perseguits per la justícia, té un pensament especial per al Ton de la Torre, citat a declarar a Barcelona per participar en els talls de la Meridiana. El cant dels ocells ens fa present tanta i tanta injustícia que contestem amb el crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui té la paraula Miquel Sinyol, jesuïta barceloní, capellà obrer. El 1975 compareix a Tarragona i el 1976 s'instal·la a Bonavista. Després de fer treballs diversos entra de zelador a Joan XXIII. I avui ens parla de Santa Tecla. Ens explica tantes coses que per força hauré de seleccionar la informació. Comença amb preguntes retòriques: ¿Quants sabem que Sant Jaume reposa a Sant jaume de Galícia? ¿Qui sap que a València es conserva el Sant Grial? ¿I que a San Toribio de Liébana i ha un bocí del lignum crucis? ¿On està enterrada Santa Tecla? ¿A l’actual Turquia o a Síria? Aquestes preguntes qüestionen la seguretat de fets històrics.

Segons un testimoni Santa Tecla descansa a Turquia i segons un altre a Síria. I tots dos poden ser certs perquè, per mor de les guerres pot ser que s’hagi traslladat d’un lloc a un altre, el seu cos. Les actes de Santa Tecla, text del segle II dC és el testimoni de la vida de la Santa. Una santa que va desaparèixer del santoral quan el Concili Vaticà II el va esporgar perquè n’hi havia massa. Sembla que la raó va ser que l’existència de Tecla es considerava insegura. Que a les Actes s’explica que anava amb Sant Pau a predicar i això no era ben vist per allò de : “Nois i noies fan pecat / el dimoni al seu costat”. El Miquel cita Marc Pons que explica que l’arribada de la relíquia de Santa Tecla va ser una operació d’estat d’ordre religiós, polític i econòmic. Jaume II, l’impulsor d’anar a cercar la relíquia a Orient, volia disposar d’una peça de categoria per fer front a la puixança de Saragossa i València, i  fer prevaldre Tarragona com a seu Metropolitana i Primada. Diu que es van haver de donar a canvi: un tron d’or, dos-cents cavalls andalusís i quatre-cents formatges menorquins. Tota una fortuna! I acaba amb una pregunta i així tanca el cercle. ¿Va existir Santa Tecla? ¿Voleu saber la resposta? Aquí la teniu: http://www.sunyol.net/miquel/tecla_2022_ct.htm. Aplaudim el Miquel per l’extensió i pregonesa de la intervenció.

Xavier interpreta Alguer mia, d’A. d’Alerci, que parla de l’Alguer, la ciutat germana de Tarragona que per sempre es miren cara a cara: “Lo país meu ses tu, / oh, Alguer mia! / Ta vull més bé que / a una cosa rara. // Tu ses la vida mia, / tu ses la mara / que m’ha ninat / a dintre del bressol.” Agraïm al Xavier la seva intervenció musical.

El Pep ens explica que pel Primer d’Octubre hi ha una manifestació convocada pel Consell de la República a les cinc de la tarda a Barcelona, l’ANC organitza autocars per anar-hi. també es preparen actes aquí, a Tarragona. Que dimarts que ve vindrà a parlar Jordi Martí sobre l’any Joan Fuster, que posà el País Valencià en el marc adequat dels Països Catalans. El cant dels Segadors ens referma en els nostres anhels de llibertat.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

ECONOMIA POLÍTICA

Dimarts, 13 de setembre. “Sota un cel de plom que el sol vol trencar”, tal com deia Raimon, s’esdevé la trobada de la 3a Joventut. El Lluís dirigeix l’acte. Té un record pels patriotes catalans perseguits per la justícia. Sentim el Cant dels ocells. Cridem: Llibertat, amnistia, Fora la monarquia! Segidament presenta el ponent d’avui: Modest Guinjoan, riudomenc, economista, activista i defensor de la causa catalana davant de l’Estat espanyol, exdirector del SIDEM, professor de la Universitat Pompeu Fabra, coautor dels llibres Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència (2011) i Com Àustria o Dinamarca. La Catalunya possible (2013), entre d’altres, autor de nombrosos articles periodístics de divulgació. El Modest encara la dissertació dient que és de Riudoms, que a la seva vila cada dissabte surten els avis i àvies a reclamar l'amnistia, el retorn dels exiliats i la República catalana. Avui ens parlaràde la balança fiscal entre l’Estat espanyol i Catalunya. Una qüestió d’economia política. Què en treu l’estat i que hi aboca. Per començar, l’Estat no ha donat tota la informació per elaborar la balança fiscal del 2019, només una quarta part. Les primeres balances fiscals les va donar a

conèixer el valencià Pedro Solbes, ministre d’Economia en el govern de Rodríguez Zapatero l’any 2008. Al llarg dels anys s’ha constatat que el dèficit representa un 8% del producte interior brut català, uns 16.000 milions d’euros anuals. El 2019 pugen a uns 20.000. Si repartíssim aquest dèficit entre tots els catalans tocarien 2.620€ per persona i any. En síntesi: fa disset anys que tenim el problema quantificat, problema que s’arrossega des de fa anys i panys i hi ha ocultació d’informació. Estem parlant d’economia política de la qual es desprenen tres consideracions sobre els actors implicats en el dèficit. En primer lloc hi ha l’Estat. Recapta i reparteix. Té un gran desvergonyiment perquè maltracta econòmicament

Catalunya. Actua amb animositat (“tens fitxat a un tio i li fas la guitza”), el dèficit és repetitiu i acumulatiu i representa molts diners. En segon lloc hi ha els individus, els saquejats, tots els catalans, nosaltres; entenem que és una injustícia, tenim actituds disperses, agrupar la gent en un moviment de denúncia i defensa és difícil, la força coercitiva de l’estat és difícil de rebatre. En tercer lloc hi ha les organitzacions polítiques, a través de les quals es vehiculen els nostres interessos. Tenim una força política; si la regales, no fem ús correcte de la nostra força. Ens acontentem amb poc. Regalem el poder polític. ¿Què podem fer? Demanar justícia i fer activisme polític. Clica aquí i veuràs el document: “El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat”, del Departament d’Economia i Hisenda, base de la informació de la xerrada d’avui. Aplaudim el Modest per la precisió i claredat de les paraules que ha dit.

El Xavier entona Lladres d’Al Tall. És un bon epíleg de la xerrada del Modest Guinjoan, mireu si no un parell d’estrofes: “Lladres que entreu per Almansa / no sou lladres de saqueig, / que ens poseu la cova en casa / i des d'ella governeu. // Governeu de lladrocini / i rapinyeu governant; / sou fartons de vida llarga / que mai voleu acabar”. El Luís ens informa que dijous, 15 d’aquest mes, a la tarda es presentarà Caimó, l’últim llibre de Toni Strubell a la llibreria Adserà de Tarragona, i que dimarts que ve Miquel Sinyol parlarà de Santa Tecla.

El cant dels Segadors acomiada l’acte.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA! 

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

ESTELADES AL BALCÓ

Estelades al Balcó… de la Mediterrània! Dissabte, 10 de setembre, vigília de la Diada Nacional de Catalunya, la gent s’ha aplegat a redós de Roger de Llúria convocada per Òmnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana, 3a Joventut x la República, Comitès en Defensa de la República i l‘Assemblea de Represaliades i Activistes, aplegats en la taula de Mobilització 2.0.

A les set de la tarda s’ha iniciat la concentració d'estelades. La Maria José ha conduït l’acte. Dona la paraula a Zacarias Henar, president d’Òmnium que fa lectura del manifest en nom de totes les entitats convocants. Amb fermesa desgrana els temes d’actualitat: les represàlies contra els patriotes defensors de la llibertat de Catalunya, el fil de la història que enllaça Felip V, la dictadura franquista, el règim del 79, la causa general contra l’independentisme… I la solució a tot aquest estat de coses: la unitat del poble català i la mobilització com a baules necessàries per avançar en el camí de la independència. Aquí pots llegir el text complet. 

Mentrestant el balcó llueix una estelada incommensurable penjada dels barrots i que mira cap a la mar, aqueixa mar expressió d’una ampla llibertat. I la gent fa voleiar al vent les estelades, altres són exposades amb els braços oberts, altres fan de capa i cobreixen les espatlles de la gent concentrada.

La Maria José amb emoció continguda ens convida que ens mobilitzem i que demà omplim els carrers de Barcelona, que som gent de mirada clara que lluita per la llibertat del seu país. I acaba parafrasejant Josep Fontana: “Podria parlar del poble, però m’agrada més fer-ho de la gent. Els qui defensen Barcelona el 1714, són la gent. Els qui fan el gran canvi econòmic al segle XVIII, són la gent. Els qui salven la llengua al segle XIX, són la gent. I és la gent qui resisteix l’impacte del franquisme sense deixar-se esclafar. No són els partits.”

Seguidament cantem el cant dels Segadors, ens hi acompanya Joan Boada amb el clarinet. Les estelades ens reclamen que lluitem per la llibertat!

VISCA CATALUNYA LLIURE!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT! 

CONCENTRACIÓ D'ESTELADES

 

HI TORNAREM!

Dimarts 6 de setembre. Així com les formigues tornen al cau carregades de menjar, de la mateixa manera avui tornem al balcó amb l’esperança intacta d’aconseguir el nostre anhel de llibertat. El Pep desgrana punt per punt la trobada d’avui. Avui és Sant Tornem-hi. Com la canalla que es etroba el primer dia de l’escola, així ens retrobem nosaltres: amb l’alegria d’emprendre de nou el camí vers la República catalana. “Ventem junts la flama”, diu el Pep, “la flama de la independència.” Aquest estiu hem estat actius amb l’acompanyament que hem fet al les concentracions dels avis de Cambrils, de Riudoms i de Reus. Sentim en silenci el Cant dels ocells en memòria de tots els lluitadors per la llibertat de Catalunya. Cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui ens parla Jordi Pesarrodona, pallasso de professió i lluitador per la llibertat de vocació. El devessall de conceptes que ha anat abocant amb un discurs ben travat no és fàcil de resumir: Cal una revolució pacífica. Els grans, els vells, som els encarregats d’iniciar-la, els joves ja s’hi afegiran quan vegin que la cosa va de debò. Els joves estan criminalitzats, perseguits per la policia, per la justícia, volen que tinguin por. Taca d’oli, Tercera Joventut, Músics x la república… tots els mobilitzats fem un gruix respectable i ens fa forts. “Soc fort”, diu el Jordi, “perquè tinc molta gent al costat i al darrere”. La Diada d’enguany és molt important: ens volen comptar! Hi hem de ser tots, hem d’omplir els carrers de Barcelona, Barcelona plena a vessar, a rebentar! No cal discussions amb els partits polítics, no han complert les expectatives del 52% de diputats independentistes al Parlament. “Quan el poble hi és els polítics compleixen”, rebla. “En cas contrari faran la política del mentrestant.” Reivindica el govern de l’exili com a legítim en contraposició al del 155 que tenim a l’interior. Ens dona les gràcies i conclou: “Apretem fort per aconseguir l’estat propi: República Catalana.” L’aplaudim amb llarguesa.

El Xavier entona “Tornarem” de Lax’n’Busto. És una metàfora del que vivim políticament parlant, mirem sinó una la primera estrofa i la tornada: “Quan has tocat el cel, / i sents a prop l'infern, / camines sense fe, / sense destí, sense saviesa. / [...]  Tornarem a ser grans, hi tornarem, / quan sortim d'aquesta tempesta, / que amaguem rere rostre indiferent, / però cou i ens fa sentir que hi tornarem…” Més d’un la mussita, la taral·leja, la cantusseja. Una cançó del 2010 que li hem sabut trobar el sentit en la situació política actual. Piquem de mans per agrair al Xavier el regal que ens ha fet.

El Pep enfila la recta final: dissabte, 10 de setembre a les set de la tarda tots al balcó amb l’estelada. Trobada de Taca d’oli a Lleida el dilluns 24 d’octubre. 11 de setembre, sortida de busos de l’ANC cap a la capital a dos quarts de dues del migdia de la Rambla Lluís Companys. El Joan, el Lluís, el Vicenç i el Xavier interpreten els Segadors i tots, sota la batuta del mestre Gomis, el cantem.

El Jordi Pesarrodona ens regala un epíleg ple de somriures. “Quan riem, guanyem”. Disposa d’una eina de destrucció massiva, de la màscara més petita. És rodona. És de goma tova, no és dura com les pilotes dels escopeters policials. Ni és negra. És vermella. Una eina de pau per excel·lència. Ho heu endevinat: un nas vermell que sempre porta a la butxaca. Se’l posa. Activista de Pallassos sense fronteres, de Pallassos en peu de pau que al 1992 van anar a Bòsnia i Herzegovina per omplir de rialles els rostres dels nens colpits per l’absurditat de la guerra i per fer de contrapunt als soldats armats fins al capdamunt. Integrant de CIRCA (Clandestine Insurgent Rebel Clown Army) per reivindicar la pau al món. Ens explica amb tots els ets i uts la fotografia d’ell al costat d’un guàrdia civil en l’escorcoll de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre de 2017, l’acusaven de delictes d’odi i de lideratge tumultuós per aquella instantània. Jordi, ens has alliçonat, ens has explicat un bocí de la teva vida, ens has fet somriure. Gràcies Jordi!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA