Dimarts, 13 de setembre. “Sota un cel de plom que el sol vol trencar”, tal com deia Raimon, s’esdevé la trobada de la 3a Joventut. El Lluís dirigeix l’acte. Té un record pels patriotes catalans perseguits per la justícia. Sentim el Cant dels ocells. Cridem: Llibertat, amnistia, Fora la monarquia! Segidament presenta el ponent d’avui: Modest Guinjoan, riudomenc, economista, activista i defensor de la causa catalana davant de l’Estat espanyol, exdirector del SIDEM, professor de la Universitat Pompeu Fabra, coautor dels llibres Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència (2011) i Com Àustria o Dinamarca. La Catalunya possible (2013), entre d’altres, autor de nombrosos articles periodístics de divulgació. El Modest encara la dissertació dient que és de Riudoms, que a la seva vila cada dissabte surten els avis i àvies a reclamar l'amnistia, el retorn dels exiliats i la República catalana. Avui ens parlaràde la balança fiscal entre l’Estat espanyol i Catalunya. Una qüestió d’economia política. Què en treu l’estat i que hi aboca. Per començar, l’Estat no ha donat tota la informació per elaborar la balança fiscal del 2019, només una quarta part. Les primeres balances fiscals les va donar a
conèixer el valencià Pedro Solbes, ministre d’Economia en el govern de Rodríguez Zapatero l’any 2008. Al llarg dels anys s’ha constatat que el dèficit representa un 8% del producte interior brut català, uns 16.000 milions d’euros anuals. El 2019 pugen a uns 20.000. Si repartíssim aquest dèficit entre tots els catalans tocarien 2.620€ per persona i any. En síntesi: fa disset anys que tenim el problema quantificat, problema que s’arrossega des de fa anys i panys i hi ha ocultació d’informació. Estem parlant d’economia política de la qual es desprenen tres consideracions sobre els actors implicats en el dèficit. En primer lloc hi ha l’Estat. Recapta i reparteix. Té un gran desvergonyiment perquè maltracta econòmicament 
Catalunya. Actua amb animositat (“tens fitxat a un tio i li fas la guitza”), el dèficit és repetitiu i acumulatiu i representa molts diners. En segon lloc hi ha els individus, els saquejats, tots els catalans, nosaltres; entenem que és una injustícia, tenim actituds disperses, agrupar la gent en un moviment de denúncia i defensa és difícil, la força coercitiva de l’estat és difícil de rebatre. En tercer lloc hi ha les organitzacions polítiques, a través de les quals es vehiculen els nostres interessos. Tenim una força política; si la regales, no fem ús correcte de la nostra força. Ens acontentem amb poc. Regalem el poder polític. ¿Què podem fer? Demanar justícia i fer activisme polític. Clica aquí i veuràs el document: “El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat”, del Departament d’Economia i Hisenda, base de la informació de la xerrada d’avui. Aplaudim el Modest per la precisió i claredat de les paraules que ha dit.
El Xavier entona Lladres d’Al Tall. És un bon epíleg de la xerrada del Modest Guinjoan, mireu si no un parell d’estrofes: “Lladres que entreu per Almansa / no sou lladres de saqueig, / que ens poseu la cova en casa / i des d'ella governeu. // Governeu de lladrocini / i rapinyeu governant; / sou fartons de vida llarga / que mai voleu acabar”. El Luís ens informa que dijous, 15 d’aquest mes, a la tarda es presentarà Caimó, l’últim llibre de Toni Strubell a la llibreria Adserà de Tarragona, i que dimarts que ve Miquel Sinyol parlarà de Santa Tecla.
El cant dels Segadors acomiada l’acte.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada