CARME, ETS AQUÍ I ET DUEM AL COR!

Dimarts, 30 de novembre. Últim dia del mes. Fa dies que el Joan Andreu havia convingut que vinguessis avui a la concentració de la 3a Joventut x la República. Volíem que sentissis el nostre escalf. El de tots. De la Taca d’oli amb representació de ciutats i viles del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà. I de tots els col·lectius integrats en el grup Mobilització 2.0.

L’Òscar Cid i Perpinyà inicia l’acte. Toca al saxo Bella ciao, una de les peces interpretades a Mas d’Enric, cada dia, mentre tu, Carme, hi estaves tancada. Tu, Carme, has portat el ritme i tots hem cantat.

 

El Lluís t’ha presentat. A tu no et cal presentar, tots et coneixem. Però sí que ha parlat del que vas fer. Del gran delicte que vas fer: permetre que al Parlament de Catalunya es pogués parlar del tot. Aquest és el teu gran mèrit, Carme. I del paperot que van fer els Parlaments d’Europa: com si sentissin ploure. Sentim el Cant dels ocells en recordança de la repressió que s’abat contra l’independentisme i els republicans. Avui l’Òscar ha acompanyat els mestres Joan i Lluís. l’Assemblea de Catalunya va encunyar un clam: Llibertat, Amnistia i Estatut d’autonomia! Nosaltres, un altre: Llibertat, Amnistia, fora la Monarquia!, que hem cantat a pler. Aquí podeu llegir les paraules encertades del Lluís.

Has començat, Carme, agraint a la Taca d’oli el suport que et donà cada dijous mentre eres rere els barrots de Mas d’Enric. Ara, soto voce, els CDRs i altra gent comentaven els sopars de carmanyola que s’hi feien, els raïms de Cap d’Any que es menjaven en les nits gèlides de l’esplanada del centre penitenciari. Molta gent et donava suport, Carme. Sabies que hi érem. Fins que va arribar un moment que ens vas sentir, perquè vam trobar un camí que passava per darrere i arribava molt molt a prop del teu mòdul. La vida a la presó és molt dura.

La teva mare sabia que no estaves sola. Això la va ajudar molt. Valores el que hem fet per tu, però sobretot per la teva mare. (Aplaudiments de la gent.). Comparteixes amb nosaltres les teves preocupacions, estàs en llibertat vigilada. Volem l’amnistia i la fi de la repressió, com tu. Recordes la ràbia del Primer d’Octubre, la repressió que s’inicià. El negacionisme del president i la vicepresidenta (Mariano, Soraya) del govern espanyol que negaven que el referèndum s’hagués fet. Denuncies la repressió esdevinguda venjança. Un dels objectius és acabar amb la repressió, “no podem ser independents si no som lliures, dius”. (In-inde-independència, cridem). “Estem preparats. Tidrem un oportunitat.” (Vam votar, vam guanyar!). “Esperem l’oportunitat. No vam fer les coses bé. No som víctimes som lluitadors per la independència”. Dius que estem tristos i decebuts per la situació. Sembla una contradicció, però “estem millor que mai” gràcies a l’esclat independentista. “Estem preparats i hem après la lliçó del primer i del 27 d’octubre (de 2017). Volem una república catalana, justa, lliure i feminista!” T’aplaudim, Carme. 

Et volíem veure, et volíem sentir, volíem que estiguessis entre nosaltres i hi ets!

Xavier Marcos ens obsequia amb dues cançons que canta l’Ovidi Montllor. Dos anònims i Sageta de Foc. Una anònima i l’altra de Joan Salvat Papasseit. “Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer”. “Hi ha un home a la presó / dels que avançaven. / Junteu-vos. / Traieu-li l'embaràs, que li oprimeix les mans. / Perquè faci camí”. Tu tenies les mans embarassades, Carme. tu i altres tu i molts més. T’has mig tret l’embaràs. Et volem lliure del tot. A tu i a tots els que han apostat per la llibertat.

Després s’informa que la setmana que ve farem pont i que el dia 14 de desembre tindrem entre nosaltres la gent gran de l’ANC. Cantem els Segadors, l’aplec de músics, Joan, Lluís, Òscar i Xavier, ens marquen la melodia sota la batuta del mestre Gomis, la gent cantem a cor què vols. Que els nostres somnis s’acompleixin. Fins aviat presidenta de l’ANC i Molt Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i Lluís! 

 

VISCA CATALUNYA LLIURE!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

(Jo diria, Carme, que t’has fet fotos amb tothom. Destaco les fetes amb els components de la Taca d’Oli, amb gent particular i, especialment, amb l’Olga Xirinacs, sempre present al Balcó i també a Mas d’Enric quan ha calgut aportar el seu testimoni.)

CONVOCATÒRIA

 

CONVOCATÒRIA

 

UN POBLE QUE N’OPRIMEIX UN ALTRE NO POT SER LLIURE!

Dimarts, 16 de novembre. Cel tapat. Dia frescot. El sol no escalfa la 3a Joventut x la República concentrada al Balcó. Denunciem la repressió que no s’atura. Sentim el Cant dels ocells en silenci. Xavier Millian, activista i escriptor, llicenciat en Història i Periodisme, màster en Ciències Polítiques i Doctor en Dret ens parla d’“Una nova panoràmica de la història del catalanisme”, perquè la història serveix per entendre de manera crítica el passat i ens dona claus per poder explicar el present.

¿Qui fa possible les transformacions polítiques, el poble o les elits? ¿Cambó era catalanista? ¿Qui hi ha al darrere de la revolta del Primer d’Octubre del 2017, el poble o els polítics? ¿Qui vol el sistema autonòmic i el manteniment del Règim del 79? ¿Qui exigeix el dret d’autodeterminació i l’establiment de la República catalana? Que no ens enganyin! Encara hi ha qui diu que ser d’esquerres i independentista és incompatible. Encara hi ha una lectura del catalanisme des de posicions conservadores quan tothom sap que el catalanisme abasta tot l'aspecte de les ideologies polítiques. Continuem. ¿És possible l’entesa amb Espanya? Fa 150 anys que dura aquest debat. Xavier reivindica la figura de Gabriel Alomar quan parlava d’una Catalunya més enllà del mar, del riu Sènia, del Segre i de les Alberes. Aquesta és la República que volem sencera. El que proposa Xavier Milian és un altre discurs catalanista que no legitimi ni el pujolisme ni l’autonomisme. Aquí podeu llegir les seves idees expressades en tercera persona. L’aplaudim, el Xavier. El felicitem per la seva paternitat recent. Fem extensiva la felicitació a la mare, Laia Estrada, que, amb la criatura en braços, també ens acompanya. Així tenim doncs representants de la primera joventut (també hem vist la Julieta empenyent un cotxet de nadó).

A continuació Xavier Marcos canta, i ens demana que l’acompanyem, Abril 74, de Lluís Llach. Marcos ens explica que en començar la dècada del setanta del segle passat pervivien tres dictadures a Europa. L’any 73 va caure la de Grècia, el 74 la portuguesa i l’última a fer-ho va ser l’espanyola, la franquista. De la de Portugal se’n va dir la Revolució dels clavells perquè la gent del poble posava clavells vermells als canons dels fusells dels soldats que es van revoltar contra la dictadura de Salazar. ¿Recordeu què diu? “Companys, si enyoreu les primaveres lliures, / amb vosaltres vull anar, / que per poder-les viure / jo me n’he fet soldat”. Tots aplaudim.

Ja a la recta final s’explica que la setmana que ve tindrem una persona que ens parlarà del comerç de Tarragona, present i futur. El cant dels Segadors ens acomiada i ens emplaça a tornar-hi la setmana que ve.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

CONVOCATÒRIA

 

VOLEM CINEMA EN CATALÀ!

Dimarts, 9 de novembre. Ara més que mai cridem contra la repressió. Una repressió que és viva cada dia. Segons la (in)justícia espanyola els procediments judicials són per malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació. Els exemples que tenim són innombrables: Alts càrrecs de la Generalitat (L. Salvadó, JM Jové). Preparatius per al referèndum (N. Garriga). Acció exterior de la Generalitat (R. Romeva). Alcaldes del Primer d’Octubre (P.Gas). Tsunami Democràtic (D. Medir, X. Vendrell i O.Solé). Operació Volhov pel finançament de procés. Operació Judes contra els CDR de Sabadell (A. Codina). Talls de carretera fets pel Tsunami Democràtic. Condemnats per manifestacions contra la sentència. Judici contra els 9 de LLedoners. I, dissortadament, continuarà. Sentim en silenci el Cant dels ocells interpretat pels mestres Joan, Lluís i Vicenç. Avui hem fet el ple dels músics. Acte seguit cantem el nostre lema: Llibertat, Amnistia, Fora la monarquia!

Antonio Barrero pren la paraula. Enamorat des de sempre del cinema i del món audiovisual. Ha sigut, és i serà sempre mestre. Va ser fundador i director del FIC-CAT (Festival de Cinema en Català. Actualment n’és President de la seva Fundació, forma part de l’àrea d’Educació). El tema és: El cinema en català, el català al cinema. Tot ha tirat enrere: la llengua, la cultura, el cinema... És tot el país que va enrere. El cinema és a la cua. Ai, ai, ai! Vet aquí el panorama. La producció del cinema en català l’any 2019 és del 2,8%. La Llei del cinema del 2011 deia que hi havia d’haver un 50% en català. El Tribunal Suprem la va avalar però rebaixada al 25. ¿Què se n’ha fet del 25%? Doncs a Tarragona, per posar un exemple avui mateix, de disset sales a les Gavarres, se’n projecten vint-i-vuit títols, ¿i sabeu quants en català? doncs un!  I als Yelmo cap en català. Els espectadors van cap a les plataformes digitals, l’única que se salva poc o molt és Filmin que s'atansa la 25% de films doblats o subtitulats en català. De les altres (Amazon, Netflix, Disney, HBO,... ) no paga la pena ni parlar-ne. I de moltes altres coses, ha parlat l’Antonio amb paraula sàvia i entenedora.

Com ara la reivindicació de les sales comercials. Quants espectadors han vist cinema en català l’any 2019. Que cal una demanda per part dels consumidors del país. La qüestió legal. La llei de l’audiovisual del govern d’Espanya. Les directives europees sobre el tema. Què en diu la Constitució espanyola. El paper de TV3, del Govern de Catalunya, de l’Acadèmia de Cinema en Català, de l’ESCAC. Si voleu saber més sobre el tema, clica aquí. L’hem aplaudit a l’Antonio Barrero, la denúncia sobre la precarietat del nostre cinema mereix el nostre suport.

Xavier Marcos ens ha cantat “I si canto trist”. Cançó dedicada a Salvador Puig Antich. D’aquesta manera s’actualitza la repressió dels anys setanta del segle passat. Aquella molt més sòrdida i sinistra pels assassinats que va comportar per part del règim franquista que ja veia la seva fi. Només aquests vuit versos ja fan esborronar: “Jo no estimo la mort, / ni el seu pas tan glaçat, / no la vull per avui, / ni tampoc com a record; / que m’agrada el batec / d’aquell cor que, lluitant, / dona vida a la mort / a què l’han condemnat”.

El Pep ha dirigit l’acte amb sobrietat i creativitat i el clou amb un parell d’intervencions. Dimarts que ve ens parlarà Xavier Milian que ens explicarà una altra Història de Catalunya, allò que no diu la història oficial. I que demà anirem a donar suport als Avis i Avies de Reus que fa quatre anys que surten al carrer, bé a la Plaça del Mercadal, cada dia del món! Faci fred, faci calor, plogui, nevi o pedregui.

El cant dels dels Segadors interpretat per clarinet, trompeta, saxo i guitarra amb les veus dels republicans tanca l’acte.  

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!               

CONVOCATÒRIA

 

PERIODISME D’INVESTIGACIÓ CONTRASTADA

Dimarts, 2 de novembre. Dia de difunts. Avui tenim un record especial per les persones nostres que ja no són entre nosaltres. Un record molt emotiu per a elles. Recordem als presents que la Caixa de Solidaritat està activa per subvenir els efectes de la repressió. El nostre comptador de la Vergonya és actual. Ja no comptem dies i nits de presó, tanmateix repassem setmana a setmana la ignomínia de la repressió. “Hi ha molts independentistes que són en perill real i imminent d’ingressar a la presó”, diu Eduardo Gálvez, advocat penalista i membre d’Arrels Advocats i Alerta Solidària. I rebla el clau: “Al Principat (de Catalunya) s’aplica el dret penal de l’enemic.” És fort això, eh? I per això cal continuar les mobilitzacions al carrer. Com a contrapunt, tenim el cas de Valtònyc a qui el Tribunal Superior de Bèlgica considera que no és delicte dir que els borbons són uns lladres i altres coses en una cançó. I a més a Bèlgica s’ha derogat una llei que deia que era delicte criticar el rei. Podem dir doncs, que s’ha fet una carambola. L’altra cara de la moneda és el cas de Pablo Hasél que per dir el mateix és a la presó. I en clau tarragonina avui s’ha citat a Carme Batalla a judici. Quan s’acabi la concentració ens arribarem als jutjats per fer el seguiment de la qüestió. El sentiment que ens desperta el Cant dels ocells fa que interioritzem tot aquest estat de la qüestió. Llibertat, Amnistia, fora la monarquia és el clam per denunciar tanta injustícia.

Rafa Marrassé, periodista, creador del portal digital Porta Enrere (www.portaenrere.cat), mitjà de comunicació centrat en la investigació i reportatges en profunditat. “Expliquem allò que els altres no expliquen”. La República Catalana que volem necessita un periodisme independent d’investigació i contrast. Rafa Marrasé incideix en dos aspectes fonamentals del seu portal. Un la independència del mitjà. Se subvé exclusivament de les aportacions dels subscriptors, prescideix de subvencions d’entitats i d’institucions a fi i efecte d’estar lliure de qualsevol servitud política o corporativa. I l’altre aspecte és la recerca de les fonts per poder argumentar una notícia. Com a botó de mostra, Rafa Marrassé ens ha explicat que han estat tres anys i mig per aconseguir la documentació que avala l’adquisició fraudulenta d'entrades de inauguració dels Jocs del Mediterrani de Tarragona de l’any 2018 per part de l’espanyolisme. Tot amb la finalitat d’omplir l’estadi perquè els borbó no se sentís sol. El portal va a l’encalç de la corrupció a l’Ajuntament de la ciutat. Es veu que el cas Inipro és la punta d’això que n’hi diuen l’iceberg. Que et faries creus de com anava a l’ample la corrupció en l’anterior govern municipal. Podeu completar el que s’ha dit si cliqueu aquí. L’hem aplaudit, al Rafa. Li agraïm que ens doni una eina de periodisme per destapar els casos de corrupció municipal. Li agraïm i l’aplaudim. 

Xavier Marcos punteja “Margalida”, de Joan Isaac. Tot un homenatge a qui va ser la companya de Salvador Puig Antich, assassinat a garrot vil en els darreres espasmes del franquisme. I també és una homenatge a Salvador, anarquista llibertari. Mireu si ho diu clar: “Crida el nom/ del teu amant/ bandera negra al cor”. “No sé on ets, Margalida, però el cant, si t’arriba/ pren-lo com un bes”. La veu del Xavier dona testimoni de la bellesa i denúncia, alhora, d’aquesta cançó.

Acabem la concentració amb notes breus: demà comença la concentració de Plantem-nos davant del Parlament de Catalunya per demanar a partits polítics, diputats, policia que estiguin al costat del poble i no en contra. Es recorda que la caixa de solidaritat resta oberta. I que la setmana que ve parlarà Antonio Guerrero fundador de FITCAT, Festival Internacional de Cinema en Català. Recordem els mestres Lluís i Vicenç que no ens poden acompanyar perquè estan malalts. El cant dels Segadors amb Joan al clarinet i Xavier a la guitarra clou l’acte. Fins dimarts que ve.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!