VOLEM CINEMA EN CATALÀ!

Dimarts, 9 de novembre. Ara més que mai cridem contra la repressió. Una repressió que és viva cada dia. Segons la (in)justícia espanyola els procediments judicials són per malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació. Els exemples que tenim són innombrables: Alts càrrecs de la Generalitat (L. Salvadó, JM Jové). Preparatius per al referèndum (N. Garriga). Acció exterior de la Generalitat (R. Romeva). Alcaldes del Primer d’Octubre (P.Gas). Tsunami Democràtic (D. Medir, X. Vendrell i O.Solé). Operació Volhov pel finançament de procés. Operació Judes contra els CDR de Sabadell (A. Codina). Talls de carretera fets pel Tsunami Democràtic. Condemnats per manifestacions contra la sentència. Judici contra els 9 de LLedoners. I, dissortadament, continuarà. Sentim en silenci el Cant dels ocells interpretat pels mestres Joan, Lluís i Vicenç. Avui hem fet el ple dels músics. Acte seguit cantem el nostre lema: Llibertat, Amnistia, Fora la monarquia!

Antonio Barrero pren la paraula. Enamorat des de sempre del cinema i del món audiovisual. Ha sigut, és i serà sempre mestre. Va ser fundador i director del FIC-CAT (Festival de Cinema en Català. Actualment n’és President de la seva Fundació, forma part de l’àrea d’Educació). El tema és: El cinema en català, el català al cinema. Tot ha tirat enrere: la llengua, la cultura, el cinema... És tot el país que va enrere. El cinema és a la cua. Ai, ai, ai! Vet aquí el panorama. La producció del cinema en català l’any 2019 és del 2,8%. La Llei del cinema del 2011 deia que hi havia d’haver un 50% en català. El Tribunal Suprem la va avalar però rebaixada al 25. ¿Què se n’ha fet del 25%? Doncs a Tarragona, per posar un exemple avui mateix, de disset sales a les Gavarres, se’n projecten vint-i-vuit títols, ¿i sabeu quants en català? doncs un!  I als Yelmo cap en català. Els espectadors van cap a les plataformes digitals, l’única que se salva poc o molt és Filmin que s'atansa la 25% de films doblats o subtitulats en català. De les altres (Amazon, Netflix, Disney, HBO,... ) no paga la pena ni parlar-ne. I de moltes altres coses, ha parlat l’Antonio amb paraula sàvia i entenedora.

Com ara la reivindicació de les sales comercials. Quants espectadors han vist cinema en català l’any 2019. Que cal una demanda per part dels consumidors del país. La qüestió legal. La llei de l’audiovisual del govern d’Espanya. Les directives europees sobre el tema. Què en diu la Constitució espanyola. El paper de TV3, del Govern de Catalunya, de l’Acadèmia de Cinema en Català, de l’ESCAC. Si voleu saber més sobre el tema, clica aquí. L’hem aplaudit a l’Antonio Barrero, la denúncia sobre la precarietat del nostre cinema mereix el nostre suport.

Xavier Marcos ens ha cantat “I si canto trist”. Cançó dedicada a Salvador Puig Antich. D’aquesta manera s’actualitza la repressió dels anys setanta del segle passat. Aquella molt més sòrdida i sinistra pels assassinats que va comportar per part del règim franquista que ja veia la seva fi. Només aquests vuit versos ja fan esborronar: “Jo no estimo la mort, / ni el seu pas tan glaçat, / no la vull per avui, / ni tampoc com a record; / que m’agrada el batec / d’aquell cor que, lluitant, / dona vida a la mort / a què l’han condemnat”.

El Pep ha dirigit l’acte amb sobrietat i creativitat i el clou amb un parell d’intervencions. Dimarts que ve ens parlarà Xavier Milian que ens explicarà una altra Història de Catalunya, allò que no diu la història oficial. I que demà anirem a donar suport als Avis i Avies de Reus que fa quatre anys que surten al carrer, bé a la Plaça del Mercadal, cada dia del món! Faci fred, faci calor, plogui, nevi o pedregui.

El cant dels dels Segadors interpretat per clarinet, trompeta, saxo i guitarra amb les veus dels republicans tanca l’acte.  

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!