CONVOCATÒRIA

  

SANT JORDI, ENCARA

25 d’abril, vivim l’herència de Sant Jordi. La Fina ens guia amb les seves paraules. Denuncia la repressió contra tants joves patriotes, es rebel·la contra la indefensió de l’exili. El Cant dels ocells fa recapte d’aquest estat de coses. Contestem mentalment: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui alternarem poesia i cançó. Josep M. Gomis llegeix “Preneu les roses”, d’Olga Xirinacs que avui no ens ha pogut acompanyar perquè és present al lliurament dels guardons del concurs literari escolar que duu el seu nom; Ricard Espinosa, conegut per tots per la seva dilatada vida professional com a llibreter, diu “Paisatge de Tarragona”, d’Antoni Rovira i Virgili, del qual en vindica la seva adscripció tarragonina. En aquest primer intermezzo, Xavier entona La Rosa de paper, lletra de Vicent Andrés Estellés, popularitzada per Miquel Gil, ja cantada altres vegades en aquest espai republicà i glosada per la Isabel Ortega. Seguidament la Rosa M. Rossell ens ha despertat la líbido amb “La balada de Fra Rupert”, de Josep Maria de Sagarra, n’ha llegit un fragment suficient per fer pujar els colors a la cara dels més benpensants i fer morir de riure els més murris, i la Dolors Salvador ens ha regalat “Podries”, de Joana Raspall; el condicional de “podries…” es resol dient “que importa tenir / les mans ben obertes” per acollir els altres. Xavier ens ha cantat El camí de Farinós, de Tomàs de los Santos, cantant que coneixem abastament per les cançons que ens ha interpretat. Segueix el recital amb un clàssic: “La Diada de Sant Jordi”, de Joan Maragall, llegida per la Rosa Cabré que, a més, ens explica el refrany “Sant Jordi mata l’aranya”, i “Havent sopat”, de Joan Margarit, a càrrec del sr. Miquel Fàbregues. La Fina clou el recital de poesies amb la lectura d'”Inici de càntic en el temple”, de Salvador Espriu, crit d’esperança apuntalat pels colors de la ginesta i de les roselles; i de compromís, ja ho diu el vers final: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”. Amb “Sonet”, de Bartomeu Rosselló Pòrcel, musicat per la Maria del Mar Bonet i d'Hilario Camacho, el Xavier ha posat punt i final al recital. Podreu repassar poesies i cançons si cliqueu damunt dels títols. Aplaudim aquest devessall de paraules i de notes musicals que ens enlairen fins a l’infinit dels nostres anhels de llibertat.

La Fina ens recorda que, ara, a les 12 hi ha la concentració “Aturem les guerres” davant del ministeri de la guerra i que la setmana que ve vindrà Josep Viudez Carricondo a parlar d’EMATSA i de l’aigua. Completem la jornada tot cantant els Segadors.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

DEFENSEM EL RIU SIURANA

Dimarts, 18 d’abril. El Pep condueix l’acte d’avui, comença per recordar els exiliats, els encausats que en són molts, la (in)justícia cada dia estreny més. Fa esment dels inhabilitats i dels que van al davant de tot plegat, a veure si no amaguen el cap sota l'ala i afronten amb valentia el camí cap al referèndum. Al mateix temps fa referència als alcaldes de la Catalunya Nord que la fiscalia francesa els ha encausat per debatre en català als plens dels Ajuntaments. Els hem aplaudit!!

Sentim el Cant dels ocells, contestem amb el nostre lema: llibertat, amnistia, fora la monarquia! El Pep presenta el ponent d’avui: l’Andreu Escolà Llevat, de Reus, autònom, naturalista i expresident del GEPEC. Ens parlarà de la recuperació del riu Siurana. Cal que defensem el medi ambient! Ell mateix ens explica el seu compromís: “...tinc 58 anys. Professionalment soc autònom i tinc dues petites empreses. Tinc dos fills. Dedico el temps lliure a l’observació de fauna, sóc naturalista des de fa 45 anys, especialment en l’observació i seguiment d’ocells (ornitologia), participant en projectes de ciència ciutadana.(ICO-institut Català d’Ornitologia). Degut a aquesta afició amb els anys he vist que un s’ha d’implicar en la protecció i recuperació del nostre entorn natural i els seus cicles i per això sóc soci de vuit ONGs ambientals. Estic especialment implicat en la recuperació del riu Siurana, lluita intensa i complexa durant més de vuit anys que ha posat en evidència la manca de sensibilitat i fermesa en la defensa i protecció del medi ambient del nostre govern i de la nostra societat.” A partir de seu compromís denuncia l’expoli del riu Siurana des del Baix Camp. Ens explica com un bé públic, l’aigua, és gestionat per una entitat privada, la Comunitat de Regants de Riudecanyes. Com els ajuntaments s’aprofiten del preu baix de l’aigua de reg i la multipliquen per sis per vendre-la en aigua de boca. O per a usos industrials. Cal ser solidaris, però no potser que els pagesos, ajuntaments i indústries del baix Camp s’apropiïn del 90% de l’aigua del Siurana i el Priorat es quedi a zero. ¿Com pot ser que s’aboquin 20 litres per segon al riu que al cap d’un no res ja s’ha filtrat? El nostre govern de la Generalitat no fa res per solucionar aquest tema, està lligat de peus i mans pel caciquisme i els interessos dels partits que governen els ajuntaments que fan negoci amb l’aigua. Ara està pendents de dos judicis, un per girar les comportes de l’aigua de l’embassament cap al riu i un altre per denuncia la concessió a perpetuïtat de l’aigua de l’embassament de Riudecanyes a la Comunitat de Regants. Gràcies a la seva denúncia, ara hi ha una sensibilitat per defensar el riu Siurana. Si en vols saber més clica aquí. T’aplaudim, Andreu, perquè ens has obert els ulls davant d’aquest espoli flagrant.

Xavier Marcos canta Roselles de Tomàs de los Santos  acompanyat per Borja Penalba. Tracta d’una senyora que porta flors en un revolt de la carretera on està enterrat el seu marit durant la guerra civil. Ell lluitava per la llibertat. En un moment el marit mort li diu que no cal que porti més flors perquè han sortit roselles al revolt. Demana que el recordi per poder seguir viu ¿I si a sota de cada pom de roselles hi hagués enterrat un lluitador per la llibertat? Va, un parell d’estrofes: “La primavera ha tornat febril, / les arrels toque amb les mans, / i les roselles m'han pres la carn / com cada any abolit. // Els meus anhels no acaben ací, / t'espera a terra l'amant / ja tinc roselles, no portes rams, no m'oblideu, que no vull morir. ” Gràcies, Xavier, per oferir-nos la cançó del tàndem valencià. 

Les informacions van al voltant de la festa del llibre, Sant Jordi. Es demana al públic que surtin voluntaris per llegir un text el dimarts que ve, dia 25, la Fina aconsegueix que en surtin cinc o sis. Més coses, dijous, 20 hi ha la presentació del llibre El castellà a la Catalunya contemporània, a les 19h, a la Sala de Graus de la URV, Campus Catalunya. El dia 20 d’abril Conferències de primavera a la Reial  Societat Arqueològica de Tarragona. Divendres, 21 a l’Antic Ajuntament del carrer Major,  Recepció d’Escriptors a les 19h. El mateix divendres, Revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca Pública de Tarragona a partir de les 17h fins a les 24. 23 d’abril ala Plaça verdaguer ballada de sardanes. Ara a les 12 hi ha l’acció Aturem les guerres davant del Ministeri de la Guerra. Cantem els Segadors per espolsar-nos les pors.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

PERE JOAN BARCELÓ, LO CARRASCLET: GUERRILLER I CORONEL

Dimarts, 11 d’abril. “Lluitarem per la llibertat malgrat que ens vulguin aturats”, aqueixes són les paraules amb què el Lluís ha començat l’acte d’avui. Denuncia que a dia d’avui hi ha gent que no pot menjar la mona a casa seva, se l’ha de menjar a Brussel·les, a l’exili, com és el cas de Puigedemon, Comín, Ponsatí, Puig, Valtonyc. I algú a la presó com ara Hásel. El Cant dels ocells dona testimoni d’aquesta magna injustícia. Responem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

El Lluís presenta el ponent d’avui, professor jubilat d’història, de Montbrió del Camp, de nom Jaume Borràs Galceran. La seva comesa és posar al seu punt just el Pere Joan Barceló, lo Carrasclet. El treu del l’infern i l’eleva al cel. De bandoler l’ascendeix a guerriller i coronel. És el grau que li toca. Avui és un dia de contrastos, d’opòsits. Pere Joan Barceló, Carrasclet, versus Rafael Casanova. El pagès lluitador i irreductible versus l’advocat acomodatici. Guerriller i coronel versus Conseller en cap. Pagès a Hongria versus advocat al Principat. Representant dels pagesos i classes populars versus representant de la noblesa i les classes mitjanes. Morí lluitant versus morí al llit. El catalanisme dominant exalta la figura de Casanova i menysté la de Barceló. Lo Carrasclet, fill de Capçanes, planta cara a les tropes felipistes durant i després de la Guerra de Successió per deslliurar els pagesos de l’opressió política, fiscal i simbòlica a què el nou règim sotmet la població catalana. Per acabar de reblar el clau, Veciana, de Valls estant, crea els Mosso d'Esquadra per perseguir el patriotes catalans. Fa un paral·lelisme amb els irreductibles del segle XXI: els que sortim al carrer per denunciar la injustícia i defensar la pàtria catalana. Si en vols saber més, clica aquí. T’aplaudim, Jaume, perquè amb el teu verb decidit has reivindicat la figura del guerriller i coronel prioratí.

Seguidament el Jesús canta Dansa de la primavera de la Maria del Mar Bonet. Tema amarat de poesia, mira si no un parell d’estrofes: “Febrer m’ha duit la carta tan precisa: / vol que els lilàs s’obrin pels dits / i, en el cor m’hi creixi una palmera. / Que exigent que ve la primavera! // Volar amb el vent i les noves llavors; / qui sap on el vent em portarà, / a dins el cor d’una terra antiga, / o creixeré al fons de la mar.”

La setmana que ve vindrà a parlar la Maria José Figueras, exerectora de la URV. Ara a les 12 hi ha la concentració Aturem les guerres. Ens acomiadem amb el cant dels Segadors.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

EL GREMI DE PAGESOS, 700 ANYS DE PERSISTÈNCIA

Dimarts sant, 4 d’abril. El Joan Andreu presenta l’acte. Denuncia la repressió de la justícia espanyola en contra dels represaliats i exiliats. Sentim el Cant dels ocells en silenci que contestem al crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui parlarà Raül Font, biòleg, enginyer tècnic agrícola, advocat i farmacèutic; exconseller de l'Ajuntament de Tarragona i membre de diferents entitats de la ciutat. Desgrana el tema del Gremi de Sant Llorenç i Sant Isidre. El Gremi dels pagesos és l’entitat més antiga de la ciutat després de l’arquebisbat. Quan el 1321 entrà el braç de Santa Tecla a Tarragona, l’ordre de la professó fou: el rei Jaume II, els infants, la noblesa, l'arquebisbe Eiximeno de Luna amb els bisbes succedanis, el clero i a continuació el Gremi d’hortolans i pescadors de Santa Magdalena. Seguidament els altres gremis i el poble menut. Molts agremiats foren batlles, caps de corregiment, consellers de la ciutat. El 1405 el Vicari general fundà la Confraria dels bracers -jornalers-, ara de Sant Llorenç i Sant Isidre. Raül Font considera Sant Llorenç com a tarragoni, era d’Osca, anà a Roma on fou martiritzat. De ben segur que devia sortir del port de la ciutat per anar a la ciutat eterna. Per tant tenia una vinculació amb Tarragona i a més era de l’antiga província Tarraconensis romana i la coetània religiosa. La funció del gremi era patronal: establir qui podia exercir de pagès. Social: atendre vídues i orfes dels pagesos. Religiosa: mantenir la devoció als patrons.

El 1700 el van fusionar els dos gremis, el dels hortolans (amos) i el dels bracers (jornalers), en el de Pagesos de Sant LLorenç i Santa Magdalena. Les cambres agràries franquistes van eliminar les últimes funcions del gremi. Actualment li resten les funcions religioses i culturals. L’església de Sant Llorenç és propietat del gremi. Cal esmentar que disposa d’un patrimoni jujolià notable. Josep M Jujol dirigí la restauració de l’església seu del gremi, als anys quaranta que havia quedat molt malmesa per la crema dels incontrolats de l’estiu del 36, tornà a fer el misteri de la Pietat, el del Sant Sepulcre, a excepció de la imatge que es va salvar de la crema. Jujol va pintar les imatges. Dissenyà la bandera, la capa i l’escut del gremi. Restaurà el retaule gòtic de Santa Magdalena on n’hi conflueixen quatre: la que es trobà al peu de la creu amb Maria i Sant Joan, la germana de Llàtzer, la pecadora i la que evangelitzà Provença i es retirà en una cova prop de Marsella. El gremi està obert a iniciatives culturals i és patrimoni de la ciutat. Ens convida a visitar l’església i el seu patrimoni, ara que està oberta moltes hores perquè és Setmana Santa. Aplaudim el Raül per seguir el fil de la història.

El Xavier canta La saeta, poesia d’Antonio Machado musicada per un cantautor de molta anomenada. Un parell d’estrofes plasmen el dramatisme del Crist clavat a la creu, i l'elecció que en fa el poeta: vol el viu, no pas el mort. “Oh, la saeta, el cantar / Al Cristo de los gitanos / Siempre con sangre en las manos / Siempre por desenclavar. // ¡Oh, no eres tú mi cantar / No puedo cantar, ni quiero / A este Jesús del madero, / Sino al que anduvo en la mar!”

El Joan Andreu ens explica els actes propers. Ara a les 12 hi ha la concentració setmanal Aturem les guerres davant de la delegació del Ministeri de la Guerra. El dia 8 d’abril, a la Casa Castellarnau la teatralització del Canonge Foguet, cal mirar l’agenda de l’Ajuntament per fer la inscripció. El dimarts 11, presentació de la Voz silenciada de Sita Grau. I d’avui en vuit, Jaume Borràs ens parlarà del guerriller Miquel Barceló, Carrasclet. Els Segadors clouen l’acte.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!