Dimarts, 11 d’abril. “Lluitarem per la llibertat malgrat que ens vulguin aturats”, aqueixes són les paraules amb què el Lluís ha començat l’acte d’avui. Denuncia que a dia d’avui hi ha gent que no pot menjar la mona a casa seva, se l’ha de menjar a Brussel·les, a l’exili, com és el cas de Puigedemon, Comín, Ponsatí, Puig, Valtonyc. I algú a la presó com ara Hásel. El Cant dels ocells dona testimoni d’aquesta magna injustícia. Responem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!
El Lluís presenta el ponent d’avui, professor jubilat d’història, de Montbrió del Camp, de nom Jaume Borràs Galceran. La seva comesa és posar al seu punt just el Pere Joan Barceló, lo Carrasclet. El treu del l’infern i l’eleva al cel. De bandoler l’ascendeix a guerriller i coronel. És el grau que li toca. Avui és un dia de contrastos, d’opòsits. Pere Joan Barceló, Carrasclet, versus Rafael Casanova. El pagès lluitador i irreductible versus l’advocat acomodatici. Guerriller i coronel versus Conseller en cap. Pagès a Hongria versus advocat al Principat. Representant dels pagesos i classes populars versus representant de la noblesa i les classes mitjanes. Morí lluitant versus morí al llit. El catalanisme dominant exalta la figura de Casanova i menysté la de Barceló. Lo Carrasclet, fill de Capçanes, planta cara a les tropes felipistes durant i després de la Guerra de Successió per deslliurar els pagesos de l’opressió política, fiscal i simbòlica a què el nou règim sotmet la població catalana. Per acabar de reblar el clau, Veciana, de Valls estant, crea els Mosso d'Esquadra per perseguir el patriotes catalans. Fa un paral·lelisme amb els irreductibles del segle XXI: els que sortim al carrer per denunciar la injustícia i defensar la pàtria catalana. Si en vols saber més, clica aquí. T’aplaudim, Jaume, perquè amb el teu verb decidit has reivindicat la figura del guerriller i coronel prioratí.
Seguidament el Jesús canta Dansa de la primavera de la Maria del Mar Bonet. Tema amarat de poesia, mira si no un parell d’estrofes: “Febrer m’ha duit la carta tan precisa: / vol que els lilàs s’obrin pels dits / i, en el cor m’hi creixi una palmera. / Que exigent que ve la primavera! // Volar amb el vent i les noves llavors; / qui sap on el vent em portarà, / a dins el cor d’una terra antiga, / o creixeré al fons de la mar.”
La setmana que ve vindrà a parlar la Maria José Figueras, exerectora de la URV. Ara a les 12 hi ha la concentració Aturem les guerres. Ens acomiadem amb el cant dels Segadors.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada