CAP DONA EN L’OBLIT!

Dimarts, 25 de febrer de 2020. Avui hem comptat les nits que els presos són entre reixes.  Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull fa 735 nits que són a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 845 nits. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 862 nits. Pensem en Dani Gallardo, combatent madrileny, 132 dies entre reixes per defensar els presos polítics catalans. I en els joves d’Alsasu que ja fa més de 1.100 dies que es troben entre reixes i ja haurien de ser al carrer.

Hem sentit el Cant dels ocells en silenci. Hem cridat Llibertat presos i preses polítiques!

Avui Rosa Queral, infermera, filla de Deltebre. Activista del Moviment de dones de Tarragona i del Bloc feminista, autora de vuit llibres... Mireu quin currículum que té la Rosa! I això només n’és una part! Dones com a eix de progrés. Violència de gènere. Viure en risc. Aquest són tres maneres de mirar el món de les dones. Avui ens hem avançat en el temps i la Rosa ens parla del 8 de març, dia de la dona treballadora. En un apart, abans de començar l’acte, ens ha vingut a dir que les reivindicacions de les dones són les mateixes de fa cent o cent cinquanta anys, només canvien algunes circumstàncies. És a dir que els motius per lluitar no han pas desaparegut. Les historiadores no es posen d’acord a marcar l’origen de la reivindicació feminista, tanmateix tothom està  d’acord que en el fons de tot hi ha la reclamació de salaris i horaris justos.

Escenes esgarrifoses ens il·lustren les dones pioneres en la lluita pels seus drets. El tema del salari i de l’horari laborals encara avui en dia mouen les dones (i homes) a sortir al carrer. La bretxa salarial entre gèneres encara és escandalosa i no cal dir els horaris. De 3.300 consells d’administració només n’hi ha 416 on hi ha dones en una proporció dominant. Les dones són protagonistes de tasques no remunerades. Ara s’ha avançat en la sensibilització: l’onada feminista envaeix tots els racons de la societat. Ara cal estar a l’aguait dels delictes sexuals que cal denunciar. Cal parar esment al masclisme exitós que origina violència de gènere i que s’exerceix sobre les dones i els nens que canvien de sexe. Això, evidentment, dona pas a una nova masculinitat. És un tema de drets humans el feminisme, diu la Rosa i té raó. I tanca l’al·locució amb unes paraules sàvies: Compartir en comptes de dominar. La llibertat no la porta la cigonya, es conquesta. Clica aquí i podràs llegir-ho!

El cant de l’Estaca uneix el parlament de la Rosa amb l’explicació del viatge a Perpinyà. Seguidament fem el tomb per la Rambla, quin goig que fa amb la filera de gent reclamant la llibertat dels presos i preses polítiques!

En arribar al Balcó cantem El cant dels segadors que és interromput lleument per unes persones que malden per boicotejar el que fem, algú dels nostres s’exalta, sort, però que hi ha gent que fa servir la paraula i no el crit per neutralitzar els adversaris que ens volen aigualir la festa. 

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

SI ALGÚ ENS VOL INTERPEL·LAR, CONTESTEM-LI EN CATALÀ!

Avui, dimarts, 18 de febrer de 2020 el Comptador de la vergonya ens informa d’aquestes xifres: Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull fa 728 dies que són a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 838 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 855 dies. Pensem en Dani Gallardo, combatent madrileny, 125 dies entre reixes per defensar els presos polítics catalans. I en els joves d’Alsasu que ja haurien de ser al carrer.

Sentim en silenci el Cant dels ocells. I cridem Llibertat presos i preses polítiques. Ara es dona el fet que els presos poden sortir uns quants dies a la setmana per acompanyar familiars grans, fer tasques de voluntariat o per treballar. Aquest és el cas de la nostra Carme Forcadell que pot sortir tres dies a la setmana per tenir cura de la seva mare. És un motiu d’alleujament, però no ens enganyem: continuen sent presos, privats de llibertat. I són dues mil cinc-centes persones que són víctimes de la repressió. Recordem-ho i denunciem-ho!

A continuació Rosa Ibars ens dirigeix la paraula; és directora

del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) que és una administració pública de la Generalitat de Catalunya amb la participació dels Ajuntaments. L’objectiu és facilitar el coneixement del català i afavorir-ne l’ús en tots els àmbits. Disposa d’una xarxa territorial de 22 centres de Normalització Lingüística (CNL) i 146 punts d’atenció. El CNL de Tarragona abasta quatre comarques: Alt Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà i Tarragonès. Amb els seus serveis volen ajudar a incorporar el català a les empreses, administracions i entitats. La Rosa n’és directora d’ençà de l’any 1989, any en què es va fundar, per tant ja ha complert la trentantena. La tasca que realitza té tres eixos el Voluntariat per la llegua, els cursos de català per adults, del més baix fins al C2, antic nivell D. Es treballa amb persones nouvingudes. De cada vegada més. També es fan cursos per explicar els canvis ortogràfics que enguany ja s’apliquen definitivament, els components de la 3a joventut hi som convidats. El  Voluntariat x la llengua es va crear el 2003, l’objectiu és que les persones nouvingudes puguin parlar en català amb un coneixedor de la llengua que fa d’expert. Es trobaven que els era molt difícil parlar la llengua perquè la gent en veure que no eren d’aquí els parlava en castellà. És la manera de fer-ho fora de l’aula, en la vida quotidiana. El voluntariat disposa d’una Xarxa de començos col·laboradors a través del qual es pot practicar el català. El tercer eix és donar suport al petit comerç en català, projecte que existeix des del 2015.

La gràcia és fer servir el català amb tota normalitat dins un context multilingüe. Si volem ajudar els alumnes del CNL, ens hi hem d’adreçar en català. Hi ha un debat sobre la bona o mala educació en els usos lingüístics; si fem la pregunta, ¿és de mal educat dirigir-se en català a persones que l’entenen, siguin nouvingudes o no? i encara més, ¿no seria discriminar-los si no els parléssim en la nostra llengua? Ai, ai, que ens poden acusar d’adoctrinament! No tenim, tanmateix cap por a defensar el que és nostre, només faltaria! La Rosa ha acabat la intervenció amb un missatge d’esperança: la transmissió de la llengua de pares a fills es manté. Això és una bona notícia. I ens ha posat deures: propiciar l’ús al carrer de la llengua catalana. L’estaca ha fet de colofó de la xerrada.

A continuació s’ha valorat positivament la Setmana Solidària, es pot llegir el text aquí. La corrua d’un centenar llarg de persones s’ha passejat per la primera coca de la Rambla, en acabat, ha cantat Els segadors de cara la mar, sota l’ombra de Roger de Llúria.

 

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

SEMPRE D’EMPEUS EN LA DEFENSA DE LA LLENGUA CATALANA!

Dimarts, 11 de febrer de 2020. Torna la concentració al Balcó del Mediterrani. El comptador de la vergonya ens actualitza la injustícia de la repressió: Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull fa 721 dies que són a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 831 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 848 dies. Pensem en Dani Gallardo, combatent madrileny, 118 dies entre reixes per defensar els presos polítics catalans. I també un record pels joves d’Alsasu empresonats injustament. Sentim els acords del Cant dels ocells.

Miquel Fàbregas Fusté de cal Català de Prats de Lluçanès ens parla de si la Constitució compleix la Constitució. En síntesi ens diu que convé mantenir una actitud ferma davant de les vulneracions que sofreix la llengua catalana per part de l’estat espanyol. Miquel és un activista compromès. Participa cada dia en el Silenci, Rebel·leu-vos allà baix a l’avinguda de Roma i davant de la subdelegació del Govern d’Espanya; i també cada dimarts és present al balcó.

Entrant en matèria, s’ha destacat en la lluita perquè els documents oficials siguin en català, gràcies a la seva persistència i a l’ajut d’Òmnium Cultural va aconseguir que el carnet d’identitat fos bilingüe. Va agrair als voluntaris de la 3a Joventut que organitzessin l’acte de cada dimarts. Amb un verb potent i decidit anava desgranant el seu discurs. Li falla l’oïda i la vista, tanmateix la veu arriba a tothom amb una convicció exemplar. Comenta alguns passatges de la Constitució espanyola: “tothom és igual davant la llei”, i ell que contesta sorneguer, -Val més creure-ho que anar-ho a veure. “Ningú no pot ser discriminat per cap motiu”, sembla que els drets lingüístics dels catalans en són una excepció. “El castellà és la llengua oficial espanyola de l’estat.” “Les altres llengües també seran oficials segons digui cada estatut d’autonomia.””La riquesa de les variants lingüístiques és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial protecció.” Amb un esperit crític molt afinat, Miquel ens fa adonar que només una llengua que es parla a l’estat té nom, les altres, no; igual com els nens abandonats d’abans que no tenien nom i els deien: expósito! Ens anima que parlem sempre en català d’entrada. Quan un desconegut ens pregunti alguna cosa tant directament com per telèfon que la nostra resposta sigui catalana, ja tindrem temps de canviar. Per cloure el seu parlament ens ha regalat el poema “El saqueig” del poeta Joan Margarit. El podeu llegir aquí.  Tracta d’una pèrdua, tots hem perdut una cosa o altra a nivell lingüístic -companys de lluita m’han confessat que han perdut la i del xipella...- Hem cantat L’estaca.
S’ha informat del viatge organitzat des del col·lectiu per anar a Perpinyà el 29 de febre a la trobada amb els eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí en l'acte del Consell per la República. S’ha exposat el pla dels dos dies: viatge, concentració, tarda lliure; l’ensendemà, 1 de març, visita guiada a la maternitat d’Elna i dinar. Tot per uns 130€.

En acabat s’ha fet el tomb per la Rambla. S’han comptabilitzat al voltant de dues-centes persones en la concentració. Finalment el Cant dels els segadors ha posat punt final a l’acte.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

VIATGE A PERPINYÀ

 3a JOVENTUT x LA REPÚBLICA

AUTOBÚS + 1 NIT D'HOTEL A SAINT-CYPRIEN

  AUTOBÚS I L'HOTEL EN HABITACIÓ DOBLE, SOPAR, DORMIR, EZMORZAR I DINAR EN RUTA

PREU 130€

=====================================

Dissabte 29 de febrer de 2020

• A 1/4 de 7 del matí ens trobem tots a la Plaça Imperial Tàrraco
• Sortida a 2/4 de 7 del matí direcció a Perpinyà. 
• Arribada a les  2/4 d'11 del matí a Perpinyà
• Assitència a l'acte del Consell per la República.
• Dinar lliure i tarda lliure per Perpinyà
• A 8 h del vespre arribada a l'hotel. Sopar i dormir

Diumenge 01 de març de 2020 

• Emorzar a l'hotel.
• A les 10 h del matí visita guiada a la Maternitat d'Elna
• A 2/4 d'1 del migdia Passejada pe Colliure.
• A 2/4 de 2 del migdia dinar de restaurant.
• Arribada a Tarragona als voltants de 7 h de la tarda

===============================================
Podeu passar a confirmar la reserva per l'agència de viatges 
SANCHEZ BONET
Avinguda Prat de la Riba, 17 baixos
tef.: 977 24 49 81
================================================

JORDI‌ ‌CUIXART:‌ ‌QUANTA‌ ‌DIGNITAT‌ ‌EMPRESONADA!‌

Dimarts, 4 de febrer. El comptador de la vergonya no perdona. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull fa 714 dies que són a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 824 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 841 dies. Pensem en Dani Gallardo, combatent madrileny, 104 dies entre reixes per defensar els presos polítics catalans. I també un record pels joves d’Alsasu empresonats injustament. Hem sentit els acords del Cant dels ocells en silenci i el calm de Llibertat presos i preses polítiques.

Avui hem tingut dos convidats d’honor, l’Antonio i la Maruja, pares de Jordi Cuixart i dos amics que els acompanyen sempre. Tant les paraules que ha llegit la Fina de sengles escrits de Jordi Cuixart com les paraules de son pare han confluït en una bella polifonia: el concepte i la paraula DIGNITAT.

ESCOLTAR

ESCOLTAR

La Fina ha llegit la primera carta que Jordi va enviar a la 3a Joventut i un fragment de pròleg d’un llibre. La dignitat, la claredat de mires i la transparència del seu pensament és inamovible. Son pare ens ha agraït la persistència a sortir cada setmana al carrer. Ens ha explicat que son fill és a la presó com a president d’Òmnium Cultural i que en sortirà com a president, també. Que mai no demanarà perdó pel que ha fet. Que el fill gran de Jordi, que es diu Amat, va néixer quan era lliure, en canvi quan va néixer el petit, de nom Camí, ja era a la presó. Que veu com creixen els fills de darrere d’un vidre. I que el gran quan al va a veure a Lledoners corre per allí com si fos a casa seva i diu que és la casa del papa.

El cant de L’estaca ha donat continuïtat al tomb que es fa per la Rambla Nova. Jordi Teuler de la Pastisseria Trill s’ha adreçat al públic per explicar l’origen de la xocolata, la seva evolució i el fet que ara s’insisteix molt d’adquirir el cacau de les empreses que han desterrat l’explotació infantil com a mà d’obra barata per aconseguir aqueixa matèria primera. S’ha cantat Els segadors i després hi ha hagut la Xocolatada Solidària. Tots els concentrats hem pogut menjar la genuïna xocolata del Santi, cuiner del Casal Sageta de Foc, i fins i tot repetir! Això ha fet possible que la Caixa de Solidaritat s’hagi omplert un dia més gràcies als generosos donatius dels membres del col·lectiu i de tota la gent que s’hi afegeix. Mentrestant Josep apuntava les persones que aniran a Perpinyà el 29 de febrer a participar a l’acte La República al centre (del món) que comptarà amb la presència del President Carles Puigdemont i dels Consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, ara eurodiputats. Ja n’hi ha més trenta d’apuntats!

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

LA SARDANA ÉS LA DANSA MÉS BELLA... SI COMBATS AMB LA FALS I LA RELLA

Diumenge, 2 de febrer de 2020. A les 12 del migdia ha arrencat la Ballada de Sardanes Solidària amb la Cobla Cossetània i l’exhibició de Tarragona Dansa. Les anelles s’han arrecerat a redós de Roger de Llúria que, de cua d’ull, anava seguint les evolucions dels sardanistes.

L’actuació s’ha iniciat amb “La Maria de les trenes”; s’han interpretat sis sardanes fins que s’ha tancat el cercle d’aquesta diada memorable. La Caixa groga al bell mig de les rotllanes, com un botó de roda de carro al voltant del qual girava la rotllana, pujava de nivell a mesura que els participants hi anaven deixant bocins de solidaritat.

No tenim prou paraules per agrair la Cobla Cossetània i Tarragona Dansa la participació desinteressada que ha fet possible, un dia més, que res no ens aturarà en el camí de la lluita contra la repressió. El cant dels segadors interpretat per la cobla i cantat per tots ens ha agermanat novament.

SEGUIM I SEGUIREM! PROU REPRESSIÓ! LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES!

ELS VERMUTS SERAN SEMPRE NOSTRES!

El concert vermut solidari del dissabte, 1 de febrer ha superat totes les expectatives. S’han acabat les pataques i els plats; de vermut ben just si n’ha sobrat i les olives s’han hagut de retrinxar perquè arribessin per a tots els solidaris i solidàries que han passat per les voltes del carrer de Merceria per col·laborar amb la caixa de resistència.

Les escales de la Catedral han fet d’amfiteatre, la gent s’hi asseia per gaudir del vermut i del concert selecte que han interpretat els Grallers del Tecler de la plaça de les Cols estant. Gràcies a la Roser Olivé i al conjunt de grallers per la magna interpretació de peces modernes i  populars harmonitzades divinament, i gràcies també per la col·laboració franca, mai no us ho podrem pagar! Un migdia assolellat ens ha permès gaudir plenament de l’acte. La solidaritat amb tots els represaliats bé val un bon vermut! La caixa s’omple cèntim a cèntim, euro a euro. No defallirem fins que no puguem vèncer la repressió.

Abans de posar punt i final a l’acte, Montse Puigdemont, germana del President a l’exili, ens ha dit que perseverem en la nostra lluita al carrer com hem fet fins ara, que plantar cara a la repressió contra l’independentisme és una bella lluita que no té aturador. El crit vibrant de la gralla ha entonat Els segadors com a cloenda al Vermut Solidari de la 3ª Joventut x la República.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

DEL PACIFISME A LA NOVIOLÈNCIA

Dijous, 31 de gener de 2020, set de la tarda. Una cinquantena llarga de persones fistonen la platea de l’Antiga Audiència de Tarragona per veure el documental Les nostres accions, el nostre poder. Tema: la noviolència com a estratègia per aconseguir un objectiu. Diferents actors cívics dels moviments socials i ciutadans catalans desgranen els passos d’aquest projecte que vol donar resposta a la violència de l’estat. Davant d’una llei injusta els ciutadans tenen tot el dret a oposar-s’hi. ¿I com es fa això? Doncs a través de cinc passos progressius. Primer establir un diàleg amb el contrincant. Superat aquest sense èxit, es denuncia aquesta llei que es vol desobeir. L’altra passa és la no-cooperació amb l’opressor. La desobediència civil és el pas quatre, aquest ja pot comportar conseqüències penals per qui el realitza. El cinquè i últim és la creació d’alternatives, de construir allò que es persegueix. Un exemple clar és el de l’objecció al servei militar. La negació d’uns joves de fer-lo va comportar la substitució d’aquest servei per un de social i a la llarga l’eliminació del servei militar a l’estat español. Justament a la taula rodona posterior, moderada per Lurdes Latorre, l’Agustí Llaurador i Lluís Pastrana, pioners de l’objecció de consciència al Camp de Tarragona, va donar testimoni de la seva lluita. Carme Lleyda, integrant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, va explicitar la necessitat de l’aprenentatge i a l’empoderament per plantar cara a les lleis injustes. En el debat posterior es va fer palesa la necessitat del coneixement, l’acció, la reflexió i la creativitat per poder encarar la lluita noviolenta.

SETMANA SOLIDÀRIA. SEGUIREM MALGRAT TOTES LES ADVERSITATS !