Dimarts, 25 de febrer de 2020. Avui hem comptat les nits que els presos són entre reixes. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull fa 735 nits que són a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 845 nits. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 862 nits. Pensem en Dani Gallardo, combatent madrileny, 132 dies entre reixes per defensar els presos polítics catalans. I en els joves d’Alsasu que ja fa més de 1.100 dies que es troben entre reixes i ja haurien de ser al carrer.
Hem sentit el Cant dels ocells en silenci. Hem cridat Llibertat presos i preses polítiques!
Avui Rosa Queral, infermera, filla de Deltebre. Activista del Moviment de dones de Tarragona i del Bloc feminista, autora de vuit llibres... Mireu quin currículum que té la Rosa! I això només n’és una part! Dones com a eix de progrés. Violència de gènere. Viure en risc. Aquest són tres maneres de mirar el món de les dones. Avui ens hem avançat en el temps i la Rosa ens parla del 8 de març, dia de la dona treballadora. En un apart, abans de començar l’acte, ens ha vingut a dir que les reivindicacions de les dones són les mateixes de fa cent o cent cinquanta anys, només canvien algunes circumstàncies. És a dir que els motius per lluitar no han pas desaparegut. Les historiadores no es posen d’acord a marcar l’origen de la reivindicació feminista, tanmateix tothom està d’acord que en el fons de tot hi ha la reclamació de salaris i horaris justos.
Escenes esgarrifoses ens il·lustren les dones pioneres en la lluita pels seus drets. El tema del salari i de l’horari laborals encara avui en dia mouen les dones (i homes) a sortir al carrer. La bretxa salarial entre gèneres encara és escandalosa i no cal dir els horaris. De 3.300 consells d’administració només n’hi ha 416 on hi ha dones en una proporció dominant. Les dones són protagonistes de tasques no remunerades. Ara s’ha avançat en la sensibilització: l’onada feminista envaeix tots els racons de la societat. Ara cal estar a l’aguait dels delictes sexuals que cal denunciar. Cal parar esment al masclisme exitós que origina violència de gènere i que s’exerceix sobre les dones i els nens que canvien de sexe. Això, evidentment, dona pas a una nova masculinitat. És un tema de drets humans el feminisme, diu la Rosa i té raó. I tanca l’al·locució amb unes paraules sàvies: Compartir en comptes de dominar. La llibertat no la porta la cigonya, es conquesta. Clica aquí i podràs llegir-ho!
El cant de l’Estaca uneix el parlament de la Rosa amb l’explicació del viatge a Perpinyà. Seguidament fem el tomb per la Rambla, quin goig que fa amb la filera de gent reclamant la llibertat dels presos i preses polítiques!
En arribar al Balcó cantem El cant dels segadors que és interromput lleument per unes persones que malden per boicotejar el que fem, algú dels nostres s’exalta, sort, però que hi ha gent que fa servir la paraula i no el crit per neutralitzar els adversaris que ens volen aigualir la festa.
LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada