PERPINYÀ

El dissabte 29 de febrer una representació del nostre col·lectiu vam assitir a l'acte que el Consell per la República va organitzar a Perpinyà. Ben d'hora, ben d'hora ens vam aplegar a la Plaça Imperial per pujar a l'autobús que ens habia de portar al Parc de les Exposicions de la capital de la Catalunya Nord.

Il·lusionats per participar-hi, per sumar amb els companys de la resta del País que també feien camí cap a Perpinyà, vam iniciar el viatge. Viatge tranquil i plàcid, amb la parada de rigor per cobrir les necessitats de cadascú i estirar les cames. Però tot va canviar quan passada la frontera vam començar a trobar retencions que augmentaven a mesura que ens apropavem al lloc de destí. Cues llarguíssimes d'autobusos per accedir a Perpinyà. Tots neguitosos perquè el temps passava i poc avançavem. No les teníem totes de poder d'arribar a l'hora. L'esparança va sorgir quan per la xarxa se'ns va comunicar que l'acte es retrassava una hora per facilitar que tots poguéssim arribar a temps. Va ser aleshores quan el nostre gran conductor, Roman, va decidir continuar el viatge i entrar a Perpinyà per la sortida Nord de l'autopista i seguir per la carretera nacional. Gràcies això vam arribar bé per participar-hi.

Vam poder gaudir de l'acte amb els parlaments dels nostres polítics exciliats, la Consellera Clara Ponsatí, el Conseller Toni Comín, la secretària d'ERC Marta Rovira, el President Carles Puigdemont i el nostre Vicepresident, encara a la presó, Oriol Junqueras, que va haver de fer-ho per vídeo. Vam ser molts els catalans que estavem al Parc de les Exposicions, però també van ser molts els que no van poder arribar-hi per diferents motius, alguns fortuïts i d'altres provocats. El clam per la llibertat, per l'autodeterminació i pels nostres drets com a poble feia posar la pell de gallina. Per concloure l'acte vam cantar junts el nostre l'himne ELS SEGADORS que va fer brollar l'emoció de tots i cadascun de nosaltres. Amb el cridt d'INDEPENDÈNCIA, LLIBERTAT I REPÚBLICA ens vam acomiadar.

Alguns van tornar cap a casa i d'altres, com nosaltres, ens vam quedar a la Catalunya Nord fins diumenge. A qualsevol lloc de Perpinyà et podies trobar a gent d'arreu que participavem dels actes que es van organitzar per la tarda. Mentre uns ballaven sardanes a la plaça del Castellet, d'altres feien ballar els gengants al passeig i visitaven les moltes parades que hi habia per mostrar la cultura catalana. 

Ens vam allotjar en un hotel de Sant Cebrià de Rosselló. L'endemà vam visitar la Maternitat d'Elna, que va ser una institució humanitària per ajudar en l'embaràs, el part i  la cura dels seus nadons, a les dones republicanes exiliades a causa de la guerra civil espanyola. Va ser una visita guiada i en català on se'ns va explicar la història de la Maternitat dirigida per Elisabeth Eindenbenz. Ens va caure la llàgrima i ens va fer sentir una mica més humans i propers als altres.

D'Elna vam fer camí, passant per Argeles on hi va haver un camp de refugiats republicans, fins a Colliure. Després d'una passejada al costat del mar, vam gaudir d'un bon dinar i d'una bona estona de conversa. L'estada s'estava acabant i va ser un bon moment per intercanviar vivències, opinions i anècdotes de tot plegat.

En acabar de dinar i caminant pels carrers de Colliure vam anar al cementiri a visitar la tomba d'Antonio Machado i llegir el text que va escriure i que ens ha deixat per sempre més, "Y cuando llegue el día del último viaje, y esté al partir la nave que nunca ha de tornar, me encontraréis a bordo ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar".

Ara ja tots a l'autobús i viatge de tornada. Vam aprofitar per fer una bona migdiada i recuperar forces per arriba a casa més descansats. Feta la parada obligatòria, a quarts de vuit del vespre vam arribar a Tarragona. Gràcies i felicitacions per tot, bons desitjos a tothom i tots cap a casa. Cadascú a la seva!