Sortida a les 6 h de la Plaça Imperial Tàrraco, millor si podem estar a 3/4 de 6 del matí per endreçar equipatge i poder sortir amb la màxima puntualitat.
Cada persona ha d'ocupar el seient de l'autobús que se li va assignar en el moment de fer la reserva. Passarem llista en pujar a l'autobús i pujarem per ordre d'assignació.
En iniciar el viatge se'ls explicarà el programa que portarem a terme durant aquests dies. Se'ls prega respectin al màxim els horaris establers.
Se'ls donarà un nombre d'ordre per parelles d'acord amb les habitacions reservades a l'hotel. Nombre que han de recordar al llarg de tot el viatge i que se'ls demanarà sempre en pujar a l'autobús i en arribar el primer dia a l'hotel.
Iniciarem viatge direcció a Estrasburg. Durant el viatge es faran les corresponents parades de servei i es donaran les orientacions necessàries per gaudir d'un bon desplaçament i d'una bona estada.
Arribada a la nit a l'hotel Ibis Zenitth 3* LINGOLSHEIM a 6 km d'Strasburg.
La Roser Olivé amb el seu grup de gralles SONAGRALLA de l'AMTP (Aula de Música Tradicional i Popular) ha obert l'acte d'avui amb el País petit i L'estaca, de Lluís Llach. Els so de les gralles i el timbal han embaumat tot el Blacó de la Mediterrània.
Pepe Beunza, objector de consciència al servei militar ens ha adreçat la paraula. L'any 1971 va anar a la presó per aquest motiu.
Ha explicat les cinc fases de la lluita no violenta que ell practica com a activista que és.
La primera és el diàleg. Quan no s'està d'acord amb una llei injusta cal dialogar amb el que controla el poder per tal de canviar-la. Si no ens fa cas es passa a la segona fase.
És la denúncia. Considera que des de fa deu anys, a Catalunya, hi ha hagut moltes accions que han denunciat lleis o actuacions polítiques i socials injustes, per tant se'n pot fer un bon balanç. Per aquest motiu tenim dret a estar cansats però no desanimats. Per dignitat convé continuar la lluita per alliberar els presos polítics. És important el que fem, però no suficient. Amb les nostres accions hem desemmascarat l'adversari, sabem que és poderós i ignorant.
Anem per la tercera: no cooperació. No comprar productes de l'adversari, boicot, lluitar per un ensenyament i sanitat de qualitat, batallar per potenciar els serveis socials per subvenir els grups de població desfavortis amb perill d'exclusió social.
L'altra és la desobediènciacivil. Alerta, és molt important, pot comportar presó. Convé estar preparat per aquesta eventualitat. Ha donat alguns consells pràctics: buidar l'ordinador i deixar la informació amb gent de confiança, repartir els diners en diferents comptes corrents, tenir preparada la bossa amb una muda, un bon llibre, uns quants diners, avisar un advocat i, sobretot que els de casa ho tinguin assumit. Aleshores pots dir: "Ja poden venir quan vulguin, ja estic preparat." Ah, i saber estar tancat en una cel·la!
El cinquè i últim és la construcció alternativa, que en el nostre cas és la consecució de la República catalana.
Ha comentat que l'any 1995 hi va haver més de 300 insubmissos tancats a la presó producte de la lluita no violenta contra el servei militar i, al final, es va abolir.
El toc de gralles d'Abril 74 ha clos aquesta part.
En acabat hem passejat per la Rambla exhibint els cartells de LLibertat preses polítiques!
En retornar al Balcó s'ha recordat que dimarts que ve, 2 de juliol, hi ha l'acte a Estrasburg en favor dels eurodiputats Junqueras, Puigdemont i Comín i que la concentració de la 3a Joventaut es farà a les 8 de la tarda, al Balcó. Alerta, doncs, al canvi d'horari!
El cant dels segadors ha posat punt final a la trobada setmanal.
Carme Borbonès, lleidatana d'origen i tarragonina d'adopció ha estat
l'encarregada d'adoctrinar la 3a Joventut x la República. De tradició
pedagògica familiar, ha sustentat el discurs en tres àmbits:
democràcia-república, educació i diàleg. Ha vingut a dir que cal aprofundir en
la democràcia i en la República. Nosaltres, en aquest cas, som una bona
plataforma per posa en pràctica aquest aprofundiment.
L'ensenyament i la
formació són eines cabdals per aconseguir la fita que ens proposem. És la
manera de superar una societat líquida que viu "una era de canvi i movient
constant, en què l'home està orfe de referències constants i els conceptes són
més inestables que mai", segons paraules del filòsof Zygmunt Bauman.
Dos
conceptes nous fan progressar el discurs quan la Carme afirma que amb la raó i
la llei no n'hi ha prou per per aprofundir en la democràcia i la República: ens
cal diàleg. Un diàleg generós. I aquí ens remet a Ramon llull: "si no ens
podem entendre per les paraules, entenguem-nos a través de l'amor." A
aquest diàleg la Carme li fa fer un salt i ens plantem en el diàleg entre
pobles: la federació i la confederació. Pi i Margall ens diu que la
confederació és el diàleg entre pobles iguals i dona resposta a la igualtat en
la diversitat. Seguidament fa un incís a les noves tecnologies multinacionals
que ens iguala als que vivim al planeta terra. Mentre parlava de diàleg, he
recordat el que ens va dir la Mayte Blay:"Podríem establir un diàleg per
veure quina república volem" i també el que m'ha dit avui mateix la Carme
Lleida: "Ens cal omplir la República de contingut, sobretot social."
Considero que les dones han d'encapçalar el diàleg.
Finalment hi ha hagut un record per als presos polítics i pels exiliats.
Tot hi les inclemències del temps, pluja i baixes temperatures, ens hem concentrat al Balcó del Mediterrani per continuar demanat, sense defallir, la llibertat pels presos polítics, el retorn dels exiliats i la República Catalana. Els avis i àvies de Tarragona, tant si plou com si no plou, som constants en la nostra lluita i cada dimarts ens apleguem per fer saber a tothom la injustícia que el nostre poble estar patint.
Avui ens han dirigit unes paraules persones vingudes d'arreu de l'Estat Espanyol i que fa anys que viuen i conviuen a Catalunya, terra d'acollida. Persones que sumen en la lluita i defensa diària de les llibertats del nostre poble i de la República Catalana. Elles són el Manu Amaro d'Alcaudete (Jaén), la Christina Margaretha Juanola Bosshard de Suïssa, el Jesús Castañeda de Fresneda de la Sierra (Burgos) i la Rosa Garcia de Guadalajara.
Com sempre hem cantat i ens hem manifestat per la Rambla Nova de Tarragona per fer saber a tothom quines són les nostres demandes i les nostres lluites.
La 3a Joventut x la República persisteix dimarts rere dimarts a demanar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la proclamació de la República Catalana. Avui ens ha acompanyat Lluís Maria Moncunill, teòleg, filòleg i humanista. Estudiós de la persona i obra del canonge vallenc Carles Cardó. Lluís Maria ha començat el parlament fent una picada d'ull als congregats quan ha dit que el grup de la Tercera Joventut per la República encarna l’ideal descrit per Ciceró al tractat De Senectute (de la vellesa), sobre la maduresa de la vida.
A continuació ha centrat la seva intervenció en tres personatges que han deixat empremta a casa nostra. El cardenal Vidal i Barraquer que, fidel a la seva consciència, es va negar a signar l'any 1937 la carta dels bisbes espanyols que donaven suport al cop d'estat cruent del General Franco contra el govern legítim de la República, cosa que el va menar a l'exili. Josep Pont i Gol defensor de la unitat de la llengua catalana mentre fou bisbe de Sogorb-Castelló i també de la cultura catalana quan després ho fou de Tarragona. Tots dos descansen a la cripta de la capella de Sant Fructuós de la catedral de la nostra ciutat. Carles Cardó que compartí exili amb Francesc Vidal i Barraquer i mestratge al costat de Pont i Gol. Ha glossat la manera com va arribar al catalanisme quan era infant.
L'epíleg de la intervenció se l'endu Mn. Muntanyola, poeta i home lligat a la terra, que ens demana que escoltem "el ressò de les veus segrades dels ossos vivificats" com a manera de recuperar la pau interior en aquests temps tan convulsos.
L'himne partisà Bella ciao fa companyia a L'estaca i a Els Segadors. El tomb per la Rambla ens manté ferms en els nostres ideals: LLibertat presos polítics!
SORTIM
