Dimarts 29 de setembre, altra vegada ens concentrem al Balcó de la Mediterrània. Avui arribem a la ratlla d’un centenar de persones. Denunciem dimarts rere dimarts la injustícia a què som sotmesos els ciutadans de Catalunya a causa de l’arbitrarietat de la justícia espanyola. Ahir mateix van inhabilitar el President de la Generalitat, Quim Torra per despenjar a destemps una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics; i també a Jordi Pesarrodona; van jutjar Tamara Carrasco, acusada de terrorisme i rebel·lió i ara tot queda en foc d’encenalls.
El comptador de la vergonya no s’atura. Mireu quin munt de dies que són privats de llibertat els presos i les preses polítiques: Carme Forcadell, 921. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 953. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.063. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.079. Dani Gallardo, pres a Madrid per defensar la causa catalana, 345 dies. Els joves d’Alsasu, 1.414. No podem oblidar tots els represaliats que pugen a més de dos mil vuit-cents d’ençà de l’octubre de 2017. No oblidarem, tampoc, els exiliats a Bèlgica, Escòcia, Suïssa... Hem sentit el Cant dels ocells en silenci.
Avui ens parla Lluís Pastrana. Comença amb una cita: En la lluita res no és impossible. És del Pepe Beúnza, primer objector de consciència al servei militar. El moviment antimilitarista tenia poc suport. Algun sí: Amnistia Internacional, Justícia i pau i Josep Vidal i Lecha. Va ser jurista i escriptor. Represaliat pel franquisme, era professor de literatura als Estats Units. Va ser un activista per la pau per això es va establir el seu Memorial, guardó que es dona a persones i institucions que promouen el pacifisme i l’activisme no violent. Enguany se li ha concedit a Ernesto Sarabia, integrant del col·lectiu Madrileños por el Derecho a Decidir (MDD) que va donar un suport incommensurable al silenci quan es va traslladar a Madrid per denunciar el judici farsa als presos i preses polítiques. El currículum d’Ernesto és interminable: Sindicalista, lluitador social, antimilitarista, favorable a l’autodeterminació dels pobles, a favor dels presos polítics i de la convivència entre persones, col·lectius i nacions. Detingut i processat. I moltes més coses. Vindrà a recollir el guardó i aprofitarà la seva estada entre nosaltres per desplegar aquest programa d’activitats:
Dimecres, 30 de setembre sortirà al programa de Xavier Grasset +324, al vespre, després del TN Nit.
Dijous, 1 d’octubre a les 12 del migdia davant de l’Audiència Provincial (Jutjats de Tarragona on es feia el Silenci en la primera etapa), participarà en el silenci i després seguirà l’itinerari davant la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra.
A les 5 de la tarda, a la Geladeria de la pl del Rei es parlarà de la idea de dur a terme una campanya en contra de la monarquia. Després s’anirà a la concentració de la pl de la Font.
Divendres, 2 d’octubre, lliurament a l’Ernesto del memorial Josep Vidal i Lecha al Centre de Lectura, a les 19:30h.
El cant de l’Estaca clou les paraules del Lluís.
A continuació es fa un reconeixement a la feina feta pels companys del SILENCI des del dia de la seva gestació, el cap de setmana del 12 i 12 de maig de 2018, fins el 13 de març del 2020 en què la ditxosa pandèmia va estroncar l’acció reivindicativa. Aquí el podeu llegir.
Després de recordar que continuem cada dimarts a les 11 del matí, aquí al balcó, cantem el cant dels Segadors.
LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!
El comptador de la vergonya ens diu que Carme Forcadell fa 914 dies que és a la presó. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull ja en fa 946. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.056. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.072. Dani Gallardo, pres a Madrid per defensar la causa catalana, 288 dies. Els joves d’Alsasu, 1.357. No podem oblidar tots els represaliats que pugen a més de dos mil d’ençà de l’octubre de 2017. No oblidarem, tampoc, els exiliats a Bèlgica, Escòcia, Suïssa... Quan s’aturarà aquest despropòsit? ¿Fins quan viurem la set de venjança que tenen les institucions de l’estat contra l’independentisme?
Hem sentit el Cant dels ocells en silenci. Cridem llibertat presos i preses polítiques. Avui ens ha parlat Xavi González. Des de l’any 2009 és l’encarregat d’organitzar les festes de la ciutat i de vetllar pel seu desenvolupament. És funcionari de l’Ajuntament de Tarragona. Independentista, republicà i d’esquerres, cosa que no sempre és fàcil de compaginar. Ens explica que enguany la festa major no és una Santa Tecla normal. L’any que ve farà set-cents anys de festes majors. Una festa de tots colors, que n’ha passat de magres i de grasses.
Moments molt dificultosos sobretot en temps de guerres i de pandèmies. Des de l’inici de la democràcia la festa ha fet un tomb de 180 graus perquè va lligada a la ciutat i sobretot amb la gent. I això és la mostra que els ciutadans podem fer gran coses i que, per mor de la festa, se’ns mira de fora estant com una referència de país. Troba que la feina que fem els de la 3a Joventut és magnífica i té un gran paral·lelisme amb les festes democràtiques: ocupar el carrer, l’espai públic per manifestar el que sentim. El poder vol controlar el carrer, qualsevol poder: el polític, el religiós, l’econòmic... A finals del franquisme la festa va tocar fons. La gent, el dia de Santa Tecla, anava a Barcelona a comprar, perquè el que es feia a Tarragona no tenia sentit de tant resclosit i oficialesc com era. Des del 79 la festa es transforma gràcies a la gent i a les entitats. La festa ocupa l‘espai públic. Enguany no s’ha pogut fer. El Xavi ens anima a persistir com ho fan els festers tarragonins. I rebla el seu parlament amb: “Esperem la victòria. Us admiro.”
El cant de l’Estaca és el colofó del parlament tan brillant que acabem de sentir. Seguidament s’informa que les concentracions es faran cada dimarts a les 11h. S’indica que la setmana que ve es parlarà del Memorial Josep i Liesel Vidal que s’ha atorgat a Ernesto Sarabia, membre del col·lectiu Madrileños por el Derecho a Decidir. Ha clos l’acte el cant dels Segadors.
LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!
Avui hem reprès les trobades al Balcó de la Mediterrània. Una setantena de persones ens hem aplegat als peus de l’estàtua de Roger de Llúria seguint la convocatòria de la 3a Joventut x la República. El comptador de la vergonya desgrana sense cap tipus de compassió els dies de presó. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull ja fa 939 dies que són a la presó. Carme Forcadell, 907. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.049. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.065. Dani Gallardo, pres a Madrid per defensar la causa catalana, 281 dies. Els joves d’Alsasu, 1.350. No podem oblidar tots els represaliats, ara mateix hi ha uns quants encausats pels talls de la Jonquera, i la fiscalia ja esmola les eines per fer una bona escabetxina. Ei, no podem oblidar els exiliats a Bèlgica, Escòcia, Suïssa... Quan s’aturarà aquest despropòsit?
Hem sentit el Cant dels ocells en silenci. Josep Singla de Juristes x la República ens ha parlat de la diferència entre indult i amnistia. És clar que aquest tema està relacionat amb els nostres presos i preses polítiques. Es parla, amb boca petita, de demanar l’amnistia. Les dues preses estan posades en algun procés d’indult. Així doncs ens calia la veu d’un entès per aclarir els conceptes. L’indult va molt lligat a una persona amb relació a un delicte que hagi comès. Ha de ser condemnada, és a dir hi ha d’haver sentència, reconèixer els fets, demanar perdó i demanar l’indult al cap d’estat, en el cas espanyol. L’amnistia en canvi té un sentit polític i relacionat amb lleis obsoletes. Tal com va passar en la transició. En aquell context, les lleis franquistes estaven desfasades i en van canviar per lleis, diguem-ne, més democràtiques. L’amnistia doncs va destinat a un col·lectiu que es veu constret per un corpus legal que els impedeix l’exercici d’uns drets considerats fonamentals. Es deroguen les lleis antidemocràtiques i s’amnistia els que n’estaven represaliats. Per tant l’amnistia té un sentit polític de molta envergadura. La concedeix el poder legislatiu, en nostre cas el Congrés dels Diputats. Del que es tracta, doncs, és d’eliminar els efectes de les lleis als represaliats. Les notícies que arriben d’Europa diuen que la llei, en el cas de presos i exiliats, s’ha distorsionat. Les penes als presos seran tombades pels tribunals europeus d’aqui a tres o quatre anys. Ja serà massa tard!
Hi ha una manipulació del dret per part de la justícia espanyola.
Des del públic s’han fet dues preguntes ¿Quants diputats calen per aprovar l’amnistia al Congrés dels Diputats? Sembla que majoria simple, és a dir la meitat més un. I l’altra, ¿si s’amnistien els presos polítics es podran amnistiar els corruptes? És a dir, ¿seran capaços d’aprovar una llei d’amnistia que inclogui presos polítics i els corruptes de totes les formacions polítiques? Aquesta pregunta fa esgarrifar només de sentir-la.
Cantem l’Estaca. Es planteja que la concentració es torni a l’horari original de les 11 del matí, es vota i s’aprova el canvi horari. Es dona el condol al Pera pel traspàs de la seva esposa Angelina. Es canta Els segadors. I ens convoquem per dimarts que ve.
LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS!
La gent de la 3a joventut per la República som dels col·lectius de risc o vulnerables. Nosaltres no podem ni volem posar en perill la nostra salutnin la dels que ens envolten, ni la dels sanitaris.Tanmasteix tamos podem renunciart a l'exercicidel dres fonamentals, com el drer a la manifestació.
Per a fer concentracions segures, controlades, ordenades, estàtiques i amb totes les mesures de SEGURETAT, POSPOSEM les nostres concentracions fins el proper dimarts dia 15 de setembre a 2/4 d'11 del matí al Balcó del Mediterrani.
