VISIÓ HOLÍSTICA DE L’ESPORT

Dimarts, 22 del 2 del 2022. 3a Joventut x la República. Persistim, resistim i no ens cansarem. Podrien ser les paraules que resumeixen el que ha dit la Lourdes com a presentació de l’acte d’avui. El cant dels ocells les ha afermades, i han estat contestades pel nostre clam: Llibertat, amnistia, fora la monarquia! 

Avui ha parlat Joan Rius, professor jubilat d’Educació Física a Secundària, Joan és llicenciat en INEF i doctorat en Antropologia Social, expert en antropologia urbana i autor de diferents llibres sobre atletisme. Ha estat entrenador d’atletisme. La cultura esportiva, l’esport també  ha de ser important en la República Catalana. Un esport que arribi a tothom i que millori la convivència i la salut. El nostre ponent ha començat dient que l’esport pot ser moltes coses. Que no és bo ni és dolent, ans tot el contrari. Com tot en la vida pot ser manipulat pel poder i tergiversar tots els valors que se li poden atribuir. Modernament l’activitat física es va promoure per combatre el sedentarisme i controlar l’agressivitat i se li van atribuir una sèrie de valors: joc net, amistat, absència de trampes… Aquests conceptes van ser assumits per l’olimpisme internacional i es van plasmar en els Jocs Olímpics que se celebren cada quatre anys. A Anglaterra la patronal l’estat van veure amb bons ulls i van afavorir que els treballadors es dediquessin a l’esport amateur perquè d’aquesta manera s’allunyaven dels sindicats i les reivindicacions. L’esport s’ha de

planificar al servei de la ciutat, tanmateix sempre es presenta una dicotomia ¿cal afavorit l’esport base o el d’elit? Ha plantejat un tema que fa pensar, tenim platges i no tenim esports de platja, ¿per què? Tenim la infraestructura, només cal organitzar equips, buscar entrenadors i posar fil a l’agulla. Doncs perquè els clubs actuals no els convé promoure aquests esports perquè decauria els que ara funcionen. El mot esport és polisèmic. Fomentem l’esport perquè fomenta la salut. Es justifiquen els jocs del mediterrani a Tarragona perquè actualment el palau d’esports ha servit de vacunòdrom. Quina ironia, no? Joan ha donat una dada molt interessant, el 1808 a Tarragona es va instituir una escola moderna impulsada pel suís Johann Heinrich Pestalozzi, l’activitat física era bàsica per progressar en l’aprenentatge, estava adreçada als nens pobres que eren al carrer i als fills dels militars. El Joan comenta que amb deu minuts és molt difícil exposar una visió holística de l’esport. (L'holisme contemporani pretén trencar els compartiments separats del saber amb la interdisciplinarietat i el treball en equip). Aplaudim les seves paraules. Podeu llegir el text fent clic aquí.

A continuació Jesús Figueres canta La cançó de les balances del tàndem Carandell-Ovidi. El nen li pregunta al rei: “¿Quan vindrà el dia en què l'home / valgui més que pous i cases, / més que les terrer més bones / més que les plantes i els arbres? /  ¿Quan vindrà el dia en què a l'home / no se'l pese amb les balances?” I el rei li contesta fument-li bastonades i tancant-lo a la presó. ¿Què podem esperar de la monarquia? Garrotades i corrupció.

La Lourdes recorda que hi ha la guardiola de la solidaritat per si algú hi vol fer una aportació i també que queden existències dels punts de llibre del 4t anivrsari del col·lectiu. Ens informa que la setmana que ve tindrem la presència de represaliats que ens explicaran la seva experiència. El cant dels segadors clou l’acte.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

ÒMNIUM: LLENGUA, CULTURA, PAÍS I COHESIÓ SOCIAL

Dimarts, 15 de febrer. Sempre al peu del balcó! Avui posem nom i cognom a la repressió. Albert Bages està citat per al dia 1 de març a l’Audiència Nacional per haver escrit un tuit contra la corona. S’havia parlat que l’acusarien de terrorisme per la qual cosa li haguessin pogut caure al voltant de quatre anys de presó. Ara se li ha retirat aquest càrrec i sembla que haurà de suportar una multa. Però vaja, quina vergonya! A Europa sembla que s’han adonat que a Espanya els alts tribunals de justícia no peten gaire fins i han rebaixat la democràcia al grau de defectuosa. El cant dels Ocells ens fa pensar silenciosament que ens revoltarem contra la injustícia. Llibertat, amnistia, fora la monarquia!, és el nostre clam.

Avui ens parla el que portarà les regnes d’Òmnium Cultural del Tarragonès d’ara en endavant: Zacarias Henar. Nat a Alhama de Aragón, vingué a Barcelona per estudiar econòmiques i magisteri. I s’hi va quedar per fer arrels familiars i socials. És una persona de fortes conviccions en la defensa dels drets i de les llibertats del nostre país. Dedicat a l’ensenyament, ha estat mestre i inspector d’Educació, ara ja jubilat. Compromès en política i en sindicalisme. Coneixedor de l’administració pública, ha estat regidor de l’Ajuntament de Salou. Pren el relleu de la Rosa Maria Codines al capdavant d’Òmnium. Zacarias ens parla del context políticosocial en què es mou Òmnium i dels grans entrebancs que dificulten l’exercici ple dels drets civils dels catalans: la monarquia que ha pres partit en contra de les reivindicacions catalanes, l’alta judicatura que persegueix durament la dissidència política, la llibertat d’expressió i de manifestació, i l’executiu espanyol que no  facilita  l’entesa  entre  les  nacions  de

l’estat. Un altre tema és la situació dintre del conjunt europeu. Com s’ha dit abans la democràcia espanyola ha baixat al grau de defectuosa i destaca negativament en el conjunt europeu. Òmnium segueix amb el seu projecte de treballar per la llengua, per la cultura, pel país i per la cohesió social. La defensa de la llengua és primordial en l’intent matusser d’aigualir la immersió lingüística: l’escola no es toca! Aquest és el mot d’ordre que seguirem costi el que costi. Aquí podeu llegir el que ha explicat. Les seves paraules han estat contestades per un aplaudiment perllongat.

Se li ha ofert una col·lecció de punts de llibre dels quatre anys de presència al carrer de la 3 Joventut x la República. Ha reprès la paraula per convidar tots els socis d’Òmnium a anar a Barcelona a l’Assemblea del 26 de febrer, la delegació del Tarragonès organitzarà l’anada i tornada amb autobús. S’ha recordat als presents que hi ha encara existències de la col·lecció de punts de llibre commemoratius del col·lectiu i que la guardiola de la solidaritat desitja que s’ompli de cèntims per subvenir les multes que pesen sobre els represaliats.

Ara és el torn de Xavier Marcos, canta Au, jovent, via fora! del grup Coses. Aquesta estrofa i la tornada són un crit de lluita simple i clar: “Au, jovent, deixeu la feina, / preparem-nos a sortir, / esmolem de pressa l'eina / per quan toquin a ferir / Per donar lo crit d'alerta / la campana està amatent! / i abans d'hora ja es desperta / dins del cor l'enardiment. // Au, jovent! / Via fora!/ Via fora, sometent!” Ja podem dir que ens hem rejovenit tant que hem retornat a la primera joventut! Gràcies, Xavier.

Dos apunts per cloure l’acte. D’avui en vuit, Joan Rius ens parlarà de l’esport: és important per la salut individual i col·lectiva. I demà, dimecres 16 hi ha la trobada dels Avis i Àvies per la Llibertat de Cambrils. Fa quatre anys que són al peu del carrer. A dos de dotze del migdia es trobaran a la plaça de la Vila. Per qui hi vulgui anar sortirem a dos d’onze de la Plaça Imperial Tarraco.

Ara sí, el cant dels Segadors ens acomiada i ens convida que dimarts que ve tornem a omplir l’esplanada del Mirador mediterrani.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

DEFENSEM LA NOSTRA LLENGUA!

De nou el Balcó ens acull per fer la nostra concentració de cada dimarts des de fa quatre anys. A poc a poc hem anat arribant i sumant així el nombre d'assitents, deunidó els que érem avui!. Als voltants de les onze el Pep ha donat la benvinguda i hem començat l'acte recordant els presos polítics, ara indultats però no amnistiats, els axiliats, els represaliats i també la nostra llengua perseguida i atacada en el dacurs de la història i que ara torna està a mercè de la justícia espanyola.Tot seguit hem escoltat en silenci els músics tocant el Cant del Ocells.

LLIBERTAT, AMNISTIA. FORA LA MONARQUIA!

El tema central d'avui ha estat la llengua i en aquest sentit hem explicat i recordat el debat que va tenir lloc, ahir dilluns, a la comissió de peticions de l'Eurocambra sobre la sentència del 25% de castellà a les escoles. Feu clic aquí i podreu informar-vos al respecte.

Ha vingut l'Esther Ferré Sarabia per parlar-nos d'una educació de qualitat, lliure i en català. El Pep ens l'ha presentat com a Psicopedagoga i treballadora en el món de l'Educació en l'EAP (Equip d'Assessorament Pedagògic) i CRP (Centre de Recursos Pedagògics) del Tarragonès, i actualment vicepresidenta d'Ômnium del Tarragonès. L'Esther ha fet una exposició clara, detallada i ben estructurada de la situació del català a la nostra ciutat tan en l'ús oral com escrit de la llengua, de la poca necessitat que té la població d'utilitzar-la en el dia a dia i de l'obligació que tenim tots de defensar-la, exigir-la i parlar-la sempre i arreu. Ha fet esment de la influència negativa en la llengua de l'organització social del territori en habitatges i nuclis de població i la distribució dels alumnes en els centres educatius. Hem de mantenir viva la flama de la llengua que està sotmesa a moltes ventades que intenten apagar-la!. Per llegir el text clica aquí.

En Xavier Marcos ens ha fet gaudir d'allò més amb la cançó que li ha demanat  l'Esther. Ha cantat, País Petit de Lluís Llach. Molt bé Xavier!!!.

S'ha informat que el proper dimarts vindà el President d'Òmnium Tarragonès, en Zacarias Henar i que el dimercres dia 16 el companys de Cambrils ens han convidat a la celebració dels seus 4 anys de lluita setmanal per la independència amb la companyia del MH President de la Generalitat, Quin Torra i Pla, per anar-hi ens trobarem a 2/4 d'11 a la Plaça Inperial Tàrraco per organitza-nos i marxar plegats.

El cant dels Segadors, el nostre himne, interpretat pels músics i cantat per tots els assitents ens diu que això s'acaba i fins la setmana vinent!!

INDEPEDÈNCIA!!!

LLIBERTAT, AMNISTIA. FORA MONARQUIA!!!!

CONVOCATÒRIA

 

EL PRIMER NO N'ÉS DIA, DEMÀ CANDELER I SANT BLAI EL DARRER

Dimarts, primer de febrer, vigília de la Candelera. Avui les altes pressions atmosfèriques han afluixat una mica, cosa que ha permès que l’aire circulés lleument. Un ventijol ens ha acompanyat durant tota la concentració, s’ha entaforat pels micros i s’ha escapat pels altaveus en forma de remor. El Joan ens ha donat la benvinguda, ha recordat la ignomínia de la repressió i, al costat del Lluís i del Vicenç, ha entonat el Cant dels ocells que hem seguit amb silenci. La llibertat, l’amnistia i fora la monarquia!, s’ha sentit per tota l’esplanada del Mirador.

• 
  

• 
  Avui la Carme Mas ens ha parlat de la Candelera. Carme, ets llicenciada, doctora, inspectora d’ensenyament, diputada, estudiosa de la literatura, compromesa en entitats culturals, mare i àvia… Tens un currículum tan llarg que amb tres quarts d’hora no acabaríem. Avui has tirat d’erudició. “Tot va començar…” Sí, sí, de debò, has parlat de l’inici de la festa de la Candelera. Hem de recular a l’any 496 quan l’església la va instituir per neutralitzar una festa pagana hereva de la tradició romana on es feien processons amb llum. I a partir d’aquí has teixit un discurs que ha anat des dels antecedents bíblics fins a les festes populars de casa nostra com les de l’Ametlla de Mar o la més propera de Valls. Has circulat pel refranyer popular, per la vaga de La Canadenca, pels personatges relacionats amb la data com és el cas de James Joyce i el nostre Jaume I, nat tal dia com demà de l’any 1208 a Montpeller, d’aquí saltes a Josep Carner i la Balada de l’Alta naixença del rei en Jaume i encara un altre salt per enllaçar amb Robert Gerhard, el músic vallenc que la va musicar. Jo prenia notes, però no en donava l’abast. La veritat és que m’he perdut. És molt més pràctic que llegiu aquí tot el que ha explicat.
• 
  

• 
  Xavier Marcos ha interpretat L’altre país, del cantautor valencià Tomàs de los Santos. ¿Explica on som i on volem anar? Mireu aquestes dues estrofes: “Vinc d'un país de silencis, oblits i capelles, / mudes les boques, enmig d'un camí de penombres. / Geografia de sal, / geografia de fam / de llibertat, de justícia: colp de destral. / [...] L'altre país no vindrà de febleses. / L'altre país no serà de promeses. / L'altre país no vindrà de renúncies. / El país que volem. / El país que estimem. / El país que somiem. / L'altre país!”

• 

• 
  
  El Joan enfila la recta final quan anuncia que l’Esther Ferré parlarà la setmana que ve del català a l’escola. Tema actual i molt sensible. Explica que al llarg d’aquests quatre anys, La 3a Joventut x la República ha ingressat 4.500€ a la Caixa de Solidaritat per subvenir els represaliats per la causa independentista, i 300 a l’Hospital Joan XXIII per comprar material sanitari als inicis de la pandèmia. El cant dels Segadors és la cirereta de la concentració d’avui. Fins d’avui en vuit. 

• 
  

• 
  IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

• LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

• 
  

• 
  

• VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!