VISIÓ HOLÍSTICA DE L’ESPORT

Dimarts, 22 del 2 del 2022. 3a Joventut x la República. Persistim, resistim i no ens cansarem. Podrien ser les paraules que resumeixen el que ha dit la Lourdes com a presentació de l’acte d’avui. El cant dels ocells les ha afermades, i han estat contestades pel nostre clam: Llibertat, amnistia, fora la monarquia! 

Avui ha parlat Joan Rius, professor jubilat d’Educació Física a Secundària, Joan és llicenciat en INEF i doctorat en Antropologia Social, expert en antropologia urbana i autor de diferents llibres sobre atletisme. Ha estat entrenador d’atletisme. La cultura esportiva, l’esport també  ha de ser important en la República Catalana. Un esport que arribi a tothom i que millori la convivència i la salut. El nostre ponent ha començat dient que l’esport pot ser moltes coses. Que no és bo ni és dolent, ans tot el contrari. Com tot en la vida pot ser manipulat pel poder i tergiversar tots els valors que se li poden atribuir. Modernament l’activitat física es va promoure per combatre el sedentarisme i controlar l’agressivitat i se li van atribuir una sèrie de valors: joc net, amistat, absència de trampes… Aquests conceptes van ser assumits per l’olimpisme internacional i es van plasmar en els Jocs Olímpics que se celebren cada quatre anys. A Anglaterra la patronal l’estat van veure amb bons ulls i van afavorir que els treballadors es dediquessin a l’esport amateur perquè d’aquesta manera s’allunyaven dels sindicats i les reivindicacions. L’esport s’ha de

planificar al servei de la ciutat, tanmateix sempre es presenta una dicotomia ¿cal afavorit l’esport base o el d’elit? Ha plantejat un tema que fa pensar, tenim platges i no tenim esports de platja, ¿per què? Tenim la infraestructura, només cal organitzar equips, buscar entrenadors i posar fil a l’agulla. Doncs perquè els clubs actuals no els convé promoure aquests esports perquè decauria els que ara funcionen. El mot esport és polisèmic. Fomentem l’esport perquè fomenta la salut. Es justifiquen els jocs del mediterrani a Tarragona perquè actualment el palau d’esports ha servit de vacunòdrom. Quina ironia, no? Joan ha donat una dada molt interessant, el 1808 a Tarragona es va instituir una escola moderna impulsada pel suís Johann Heinrich Pestalozzi, l’activitat física era bàsica per progressar en l’aprenentatge, estava adreçada als nens pobres que eren al carrer i als fills dels militars. El Joan comenta que amb deu minuts és molt difícil exposar una visió holística de l’esport. (L'holisme contemporani pretén trencar els compartiments separats del saber amb la interdisciplinarietat i el treball en equip). Aplaudim les seves paraules. Podeu llegir el text fent clic aquí.

A continuació Jesús Figueres canta La cançó de les balances del tàndem Carandell-Ovidi. El nen li pregunta al rei: “¿Quan vindrà el dia en què l'home / valgui més que pous i cases, / més que les terrer més bones / més que les plantes i els arbres? /  ¿Quan vindrà el dia en què a l'home / no se'l pese amb les balances?” I el rei li contesta fument-li bastonades i tancant-lo a la presó. ¿Què podem esperar de la monarquia? Garrotades i corrupció.

La Lourdes recorda que hi ha la guardiola de la solidaritat per si algú hi vol fer una aportació i també que queden existències dels punts de llibre del 4t anivrsari del col·lectiu. Ens informa que la setmana que ve tindrem la presència de represaliats que ens explicaran la seva experiència. El cant dels segadors clou l’acte.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!