BONES FESTES!!!

CAGA TIÓ, SI NO ET DONARÉ UN COP DE BASTÓ!

Avui, vigília de Nadal, ens hem congregat amb uns quants nets dels avis i àvies de la 3a Joventut x la República. Hem començat amb “El cant dels ocells”, l’hem sentit en silenci.

Tot a punt per fer cagar el tió que estava al bell mig del Balcó del Mediterrani ben tapat perquè no tingués fred. Però abans de seguir la tradició ancestral, la Rat Cebrian ens dirigeix la paraula i diu que al tió li agraden les peles de fruita... i també

que li expliquin contes i ens n’explica un d’Enric Larreula que forma part del llibre Contes per a un món millor. Vet aquí que en una vall hi havia un carter que anava amb una bossa i una gorra. Treballava molt pels volts del Nadal perquè la gent enviava felicitacions a tothom, fins i tot al veí de casa. Tothom estava content. La gent acollia el carter o li donava beuratges calents. A dalt la muntanya i vivia un senyor sorrut. Hans, el carter, diu, ¿com és que no li he portat cap carta? El vell Gruber no rebia cap carta. El carter li va pujar una felicitació. El vell no s’ho creia. Es mira la postal. No hi havia remitent? Qui li devia haver enviat? Potser el Hans. L’endemà baixa al poble compra una postal i li envia al Hans. Sense remitent. I, si potser era el Peter? Compra la postal i li envia. I així cada dia a una persona diferent, sempre sense remitent. 

Al capdavall va escriure a tothom de la vall. El Gruber va rebre més de cent felicitacions... Van fer una associació de veïns de la vall, el van convidar a dinar per cap d’any... i així es va refer una relació completament trencada. Ei, ja ho sabeu: si sou generosos rebreu més del que doneu. Qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure. I aquí arribats, el conte de Larreula ja s’ha acabat.

Ara sí que els xiquets i xiquetes fan cagar el tió que, generós, va deixar anar contes i llepolies. Tots estaven contents i feliços com anissos. Però aquí no es va acabar la festa: els grans també el van fer cagar i el tió, que pensa en tot, els va obsequiar amb caramels mentolats d’eucaliptus! Ja se sap que cal conservar la veu ben ferma per continuar cridant: llibertat presos i preses polítiques i retorn dels exiliats i exiliades! Amb la satisfacció completa vam entonar “Santa nit, trista nit”, adaptada i dedicada als presos polítics pel grup d’havaneres Mestre d’Aixa:

Santa nit, trista nit

si un company no es aquí.

Si és ben lluny en presó o exiliat,

sense ells avui ja no és Nadal.

Tots cridem llibertat!, tots cridem llibertat!

Santa nit, nostra nit

no esteu sols, som aquí.

En la fosca seguim endavant,

amb els ulls a l’estel desitjat.

La vostra llibertat!, la nostra llibertat!

Santa nit, màgica nit

quan la por haurà fugit

i un nou dia s’acosti brillant,

a un país sense reis ni tirans.

Cantarem llibertat!, cantarem llibertat!

El cant dels segadors ha clos l’acte.

PRESOS, PRESES, EXILIATS I EXILIADES, US VOLEM TOTS A CASA!

QUE S’ACABI LA REPRESSIÓ D’UNA VEGADA!

Avui el Comptador de la Vergonya ha llençat aquestes xifres: Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 85 dies a la presó. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 665 dies. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 775 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 792 dies. El cant dels ocells ha posat el contrapunt al comptador i, sense solució de continuïtat, s’ha demanat la llibertat dels presos i preses polítiques.

Carles Marquès, periodista i autor teatral ha parlat d’Anton de Sartine, rei de París. Definit com a personatge dolent, als antípodes del republicanisme que proclamem des de la 3a Joventut. Com un Richelieu que hagués nascut a Barcelona i hagués mort a Tarragona. Com un Manuel Valls del segle XVIII, si és que mor a la nostra ciutat. Neix a Barcelona perquè son pare és el primer intendent general del Principat amb l’odiat Felip V. Més dolenteria: s’associa al cap de la policia Javert, personatge de ficció de Els Miserables de Victor Hugo. Sartine, cap de policia de París en temps de Lluís XIV. No es podia fer res a la ciutat sense que ell ho sabés. De cada tres persones una era espia de Sartine. Després de la Revolució Francesa, atret pel clima, s’instal·la a Tarragona on compra una casa al Pla de la Seu, se sent vell, viu retirat dels negocis mundans. El Baró de Maldà en dona fe.

Tarragona era una mena de Vaticà, l’arquebisbe Armanyà, avançat en coses de salubritat, impulsa les obres del port. Sembla que aquest retir aparentment tranquil és una tapadora per conjurar-se contra la República Francesa amb la intenció de retornar-la a la monarquia. Chercher la femme pot ser una altra hipòtesi de la seva vinguda a Tarragona. ¿Anava darrere de la Comtessa de Bries? La pregunta resta oberta. Deu anys més tard l'intendent de les forces napoleòniques va ocupar la casa de Sartine, ¿buscava papers que expliqués que Tarragona era un cap de pont per envair la França republicana per tornar-la monàrquica? Ves a saber. Fou enterrat al cementiri de la catedral.

A continuació entonem L’estaca. Es dona informació de l’activitat de fer cagar el tió de dimarts que ve. S’invita a tots els avis que portin els nets per gaudir d’aquesta festa tan entranyable. També es fa publicitat dels calendaris de taula editats pel nostre col·lectiu.

Es fa el tomb per la Rambla i en tornar cantem Els segadors.

Llibertat presos i preses polítiques i retorn dels exiliats i exiliades!

CALENDARI 2020

EL NOSTRE CALENDARI

El trobareu demà al balcó, lloc de trobada setmanal. N'hi ha per tothom!!!!

PER SEMPRE CRIDAREM: LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES!

El Comptador de la vergonya augmenta dia a dia: Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 78 dies a la presó. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 658 dies. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 768 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 785 dies. Les notes del Cant dels ocells ens recullen en el silenci. Sempre cridarem Llibertat presos i preses polítiques!

S’informa que el grup de teatre La Teatrera actuarà a les set de la tarda a l’auditori de Vila-seca de Solcina per recollir fons per subvenir un hospital de Guatemala. 

CLICA PER VEURE EL VÍDEO

Avui pren la paraula, Jordi Freixa, conegut artísticament coma Jordi Català. President Ateneu de Tarragona. “Qui balla està lluny de la baralla”, aquest és el lema que escampa arreu. Acaba de publicar un  llibre de cançons que porta incorporat un CD. L’objectiu és normalitzar la llengua a través de la música ballable. Comença a dedicar-se a l’activitat musical als set anys. Vol fer política amb la música. El 1977 fa poesia roc per donar un pas endavant a tot el que representaven Els setze jutges. Musica poetes catalans i europeus. ¿Per què ho fa? Perquè la gent es diverteixi ballant en català, vet-ho aquí. Crea l’Orquestra Paper de tornassol, música rock amb lletres existencials. Es compromet amb la campanya de Normalització Lingüística i per això portava la Norma a tot arreu. A partir 1.983 vol normalitzar el ball amb cançons pròpies. Es considera un precursor del rock català. Ha participat, també amb el grup Fan Fan i Claudinet. Una manera de mantenir l’existència de la llengua és ballar en català. Això és el que ha fet, fa i farà. Com a epíleg, llegeix la poesia de producció pròpia: “Som un País, som una Nació.” Aquí en llegireu més detalls.

A continuació cantem L’estaca i fem el tomb per la Rambla. S’informa que a la trobada de dimecres24 de desembre es farà cagar el tió. Els avis i les àvies poden portar els nets per participar en aquesta tradició ancestral. Cantem Els segadors. I ens congreguem per a dimarts que ve.

PAU, AMNISTIA I REPÚBLICA!

LLIBERTAT, CARME FORCADELL!

El Comptador de la vergonya avui ha seguit el camí invers: ha començat pels presos que fa menys dies que són a la presó i ha acabat amb els que en fa més: Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 64 dies a la presó. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 644 dies. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 754 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 771 dies. Hem sentit en silenci El cant ocells. Un clam ha omplert el Balcó: Llibertat presos i preses polítiques!

CLICA PER ESCOLTAR-LO

Josep M Cruset, president del port, ens ha parlat d’aquesta infraestructura.  Primer ha agraït la invitació i ens ha animat a continuar el testimoni de la 3a Joventut en favor de la llibertat dels presos polítics i de lla lluita per fer possible la República Catalana. Justament és president per encàrrec de Josep Rull, pres polític, actualment. Ara es compleixen el 150è aniversari del port modern. Tanmateix el port té més de 2.000 anys. 200 anys abans de Crist, els romans s’instal·laren en aquest indret per controlar la terra i la mar. La primera presència romana fou un campament militar que, amb la seva evolució, esdevingué la capital d’una extensíssima província romana. La història ens explica que port i ciutat estan estretament lligats. El Camp de Tarragona en temps dels romans era un territori quadriculat destinat a la producció agrícola i a la fabricació d’àmfores a través de les qual s’exportava els productes del defora a Roma. Actualment el port de Tarragona és més important estratègicament que el de Barcelona. Ocupa unes 18.500 hectàrees; és la mateixa extensió que la part urbana de la ciutat. Els molls posats un rere l’altre en una sola línia mesuren 18Km. Hi ha el recinte duaner que priva de percebre tota aquesta grandària. Al cap d’un any arriben 32 milions tones de  mercaderies, sobretot del sector petroquímic. 9 milions. 5,5 milions de quilos cereals per a elaborar pinso. 260 mil cotxes l’any. 600 mil tones de pasta de paper provinents del Brasil i del nord d’Europa. Surten 200 mil animal vius sobretot vedells i ovelles cap al nord d’Àfrica. I hi arriben 130 mil viatges amb creuers. El 95 % es queden a Tarragona o voltants. El port té un pressupost de 57 milions d’euros. Com que genera riquesa, no rep cap aportació ni de l’Estat ni de la Generalitat. Com a nous projectes hi ha la construcció d‘una nova terminal de creuers. També la implantació d’una nova zona logística i la remodelació del Museu del Port.

Josep M. Cruset ens convida a anar al port i resseguir un itinerari molt interessant: L’observatori Blau que, entre altres té aquests punts d’interès: el Moll de costa, el Refugi 1, el Tinglado 1, el Museu del Port, el Serrallo, el Teatret... El port connecta la ciutat amb l’aigua a través de la passarel·la. Els més de quatre quilòmetres de l’escullera permeten gaudir d’un espai tot caminant, anant amb bicicleta, patinet... el port genera riquesa, treball i benestar.

Després cantem L’estaca. Ens posem tots al balcó mirant a la mar perquè ens facin una foto del conjunt de la 3a Joventut. Fem el tomb per la Rambla. En tornar s’informa que l’acció del Silenci es fa cada dia a la plaça Imperial Tàrraco i que com a col·lectiu ens vam comprometre a anar-hi els dijous. També s’informa que la Taca d’Oli cada dijous a la tarda fa acte de presència a la presó de Mas d’Enric per demanar la llibertat de Carme Forcadell, MH Presidenta del Parlament de Catalunya. El Cant dels segadors clou l’acte.