CAGA TIÓ, SI NO ET DONARÉ UN COP DE BASTÓ!

Avui, vigília de Nadal, ens hem congregat amb uns quants nets dels avis i àvies de la 3a Joventut x la República. Hem començat amb “El cant dels ocells”, l’hem sentit en silenci.

Tot a punt per fer cagar el tió que estava al bell mig del Balcó del Mediterrani ben tapat perquè no tingués fred. Però abans de seguir la tradició ancestral, la Rat Cebrian ens dirigeix la paraula i diu que al tió li agraden les peles de fruita... i també

que li expliquin contes i ens n’explica un d’Enric Larreula que forma part del llibre Contes per a un món millor. Vet aquí que en una vall hi havia un carter que anava amb una bossa i una gorra. Treballava molt pels volts del Nadal perquè la gent enviava felicitacions a tothom, fins i tot al veí de casa. Tothom estava content. La gent acollia el carter o li donava beuratges calents. A dalt la muntanya i vivia un senyor sorrut. Hans, el carter, diu, ¿com és que no li he portat cap carta? El vell Gruber no rebia cap carta. El carter li va pujar una felicitació. El vell no s’ho creia. Es mira la postal. No hi havia remitent? Qui li devia haver enviat? Potser el Hans. L’endemà baixa al poble compra una postal i li envia al Hans. Sense remitent. I, si potser era el Peter? Compra la postal i li envia. I així cada dia a una persona diferent, sempre sense remitent. 

Al capdavall va escriure a tothom de la vall. El Gruber va rebre més de cent felicitacions... Van fer una associació de veïns de la vall, el van convidar a dinar per cap d’any... i així es va refer una relació completament trencada. Ei, ja ho sabeu: si sou generosos rebreu més del que doneu. Qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure. I aquí arribats, el conte de Larreula ja s’ha acabat.

Ara sí que els xiquets i xiquetes fan cagar el tió que, generós, va deixar anar contes i llepolies. Tots estaven contents i feliços com anissos. Però aquí no es va acabar la festa: els grans també el van fer cagar i el tió, que pensa en tot, els va obsequiar amb caramels mentolats d’eucaliptus! Ja se sap que cal conservar la veu ben ferma per continuar cridant: llibertat presos i preses polítiques i retorn dels exiliats i exiliades! Amb la satisfacció completa vam entonar “Santa nit, trista nit”, adaptada i dedicada als presos polítics pel grup d’havaneres Mestre d’Aixa:

Santa nit, trista nit

si un company no es aquí.

Si és ben lluny en presó o exiliat,

sense ells avui ja no és Nadal.

Tots cridem llibertat!, tots cridem llibertat!

Santa nit, nostra nit

no esteu sols, som aquí.

En la fosca seguim endavant,

amb els ulls a l’estel desitjat.

La vostra llibertat!, la nostra llibertat!

Santa nit, màgica nit

quan la por haurà fugit

i un nou dia s’acosti brillant,

a un país sense reis ni tirans.

Cantarem llibertat!, cantarem llibertat!

El cant dels segadors ha clos l’acte.

PRESOS, PRESES, EXILIATS I EXILIADES, US VOLEM TOTS A CASA!