CONVOCATÒRIA

 

3a JOVENTUT, QUATRE ANYS A LA TRINXERA!

Dimarts, 25 de gener. Aquests dies, la 3a Joventut x la República complim quatre anys. Som joves tres vegades. Tanmateix ja tenim més passat que futur, a no ser que vulguem fer la competència Matusalem! En començar la concentració, el Joan Andreu saluda els que cada dimarts som a l’esplanada del Balcó, amb qui compartim lluites, els que ens trobem arreu, gent d’Òmnium, CDR´s, Sobiranistes, ANC; saluda especialment els que han vingut de fora: avis i àvies de Reus, Cambrils, Mont-roig del Camp, el Vendrell. Tots plegats compartim el mateix anhel: la proclamació de la República Catalana. Aquí ho explica molt bé. Sentim el Cant dels ocells, entonats pels nostres músics al ple. Responem cantant: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui ens dirigeix la paraula l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà. Per començar agraeix als assistents i a la 3a Joventut que persistim en la nostra lluita setmanal. Saluda també els vinguts de les viles veïnes. Se’l veu content per la invitació i perquè avui és el seu Sant. Tots volem la República Catalana, és un objectiu que ens uneix. Recorda el Manolo i tots els que ens han deixat. Està convençut que nosaltres, en aquest llarg camí cap a la llibertat, veurem la República. Ara sembla que és un moment de recapitulació, de reflexió. Tarragona és un exemple de compartir la lluita: Òmnium, junts, esquerra, ANC i altres grups. Som un espai de coordinació. Som part del mateix moviment. La dreta espanyolista volia Tarragona com a camp base, volia crear una Tabarnia segregada de la nació. ¿Quin és el resultat? Doncs que Tarragona té un govern independentista format per Esquerra Republicana, Junts i la CUP. -Som companys amb visions diferents, tanmateix ens uneix la voluntat de canvi i de resistència. Estic content de la col·laboració de tots. -diu l’alcalde. És important que l’ajuntament sigui republicà i independentista. Està agraït per la perseverança dels col·lectius que mantenim el combat al carrer, que vam ser i som l’avantguarda  de la lluita. Tots aplaudim el discurs inclusiu que ha fet l’alcalde de tots.

Xavier Marcos canta Homenatge a Teresa, de l’Ovidi. La mort d’un parent de la Teresa en un bombardeig de l’aviació feixista sobre Alcoi la va trastocar. L’Ovidi l’homenatja com a mestra de vida. Mireu-ne només un parell d’estrofes: “Ens parlava de l'amor / com la cosa més bonica / i preciosa, / sense pecats. // Ens ensenyà a ballar, / a cantar i a estimar. / D'això ella era / la que més sabia.” Sempre et recordarem, Teresa, ballant el vals.

Joan Andreu  torna a agafar el micro i ens fa un report ràpid de l’acció polièdrica de la 3a Joventut durant aquest quatre anys. Aquí el podeu llegir. Anuncia que dimarts que ve la Carme Mas farà una incursió a la festa de la Candelera.

El cant dels segadors clou aquesta jornada fistonada per un centenar llarg d’assistents i per un sol que ens ha acaronat generosament.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

A L’OMBRA DE ROGER DE LLÚRIA

Dimarts, 18 de gener. La Covid ens juga males passades. Avui havia de parlar Joan Rius sobre l’esport. S’ha hagut d’ajornar perquè el virus l’ha obligat a confinar-se. Hem aplicat el pla B i hem parlat del monument a Roger de Llúria que cada dimarts presideix, amb la boca closa, les nostres concentracions setmanals. La Rosa ha fet de mestra de cerimònies, després d’exclamar-se contra la injustícia de tants represaliats i de la permanència de l’exili, ha donat pas als músics que han interpretat el Cant dels ocells que tots hem seguit amb silenci. Llibertat, amnistia, fora la monarquia!, és el que hem cridat amb força. La Rosa ha desgranat la glosa de Roger de Llúria, almirall al servei dels reis catalans, sobretot de Pere II, el Gran, a les ordres del qual assegurà el domini català en la Mediterrània al capdavant de les hosts d’almogàvers. Ens ha detallat la fosa de l'estàtua obra de l’escultor Fèlix Ferrer i Galceran, i la construcció del pedestal projectat per l’arquitecte Ramon Salas i Ricomà. El monument s’inaugurà la vigília de Nadal de 1889. Si en voleu saber més, cliqueu aquí. Ah, i una pregunta que se m’acut: ¿Com és que l'estàtua de l’almirall mira la ciutat i no la mar que li donà tanta glòria i renom? Fora bo de saber la resposta. Potser algun tarragoní il·lustrat ens la podria donar. Val a dir que el company Joan Andreu és qui ha fornit la informació a partir de L’estàtua de Roger de Llúria a Tarragona. Vicissituds d’un monument, de Jordi Morant i Clanxet. Editat per l'Autoritat portuària de Tarragona l’any 2001.

A continuació el nostre cantant de capçalera, Xavier Marcos, ens ha regalat una cançó del 1974: El burro i l’àliga reial, de Quico Pi de la Serra. Transcric l’última estrofa com un botó per mostra: “sortirem al carrer... i una gentada, / es fondrà en salts de joia i alegria, / i el Sol resplendirà radiant i amb força, / i el festeig durarà quatre setmanes, / una gresca a nivell estatal, / quan es morin el Burro i l'Àliga Reial”. Li hem pagat amb un bon aplaudiment. Ara em ve present que a la crònica de dimarts passat no vaig esmentar ni l’ANC ni Òmnium Cultural, en les accions de les quals el Manolo havia participat activament. Ai, aqueixa memòria voladissa i fugissera…

Dimarts que ve farà quatre anys que la 3a Joventut surt al carrer cada setmana i volem que sigui un acte obert a tota la ciutat, una trobada inclusiva, per això donarem la paraula a l’alcalde de la ciutat, a l’alcalde de tots els tarragonins. També volem compartir aqueix dia amb tots els col·lectius que lluiten per la llibertat, per l’amnistia i per la República Catalana. Així, doncs fem extensiva la invitació a la Taca d’oli i a tots els grups polítics i col·lectius compromesos amb la llibertat dels catalans i de Catalunya. El cant dels segadors és la baula que acomiada la concentració i que ens invita a venir dimarts que ve.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA CATALUNYA LLIURE!

CONVOCATÒRIA

 

BRAÇOS OBERTS, MANOLO!

Avui, dimarts 11 de gener, el Balcó ens ha rebut amb els braços oberts. Sabia que tu, Manolo, series el protagonista. Te n’has anat de vacances, com l’Ovidi. I un dia ens retrobarem tots i tornarem a cantar i tornarem a cridar: Llibertat, Amnistia, fora la monarquia! Tots ens retrobarem i l’Òscar de l’ANC i el Lerín i tants i tants que heu marxat. Braços oberts, sol solet, gent vinguda d’arreu. In media res hem cantat La vall del riu vermell. Els músics s’hi ha lluït: Joan, LLuís, Vicens, i l’Òscar i l’Agustí, com a representants dels de Mas d’Enric. La batuta de Josep Maria no ha flaquejat ni un sol moment. Recordem els que ha marxat, recordem els exiliats, recordem els represaliats i protestem contra tanta injustícia. Sentim el Cant dels ocells en silenci i l’allarguem un minut més en recordança del Manolo.

Segueixen els parlaments. Òscar Cid, tàndem indestriable del Manolo a Mas d’Enric i arreu, no està d’acord que te n’hagis anat tan aviat, Manolo. Aquí podem llegir les seves paraules.

Després agafa el micro el Ton de la Torre. Parla de Manolo CDR i membre de l’ARA, de la bandera de Berga que van passejat i exhibir per les terres tarragonines. Si en vols saber més, clica aquí.

L’Eli, s’ha referit al Manolo en la vessant solidària vinculat a la pandèmia que ens atenalla. Espitja i ho podràs llegir.

Jesús ha parlat de la vinculació del Manolo al Silenci, rebel·leu-vos… i a la seva presència al Balcó en les concentracions de la 3a Joventut x la República. Pitja, pitja i ho podràs llegir.

Finalment la Montse ens ha explicat els orígens independentistes del Manolo i, si la memòria no li falla, es remunten a l’any 2010 quan hi va haver la retallada contra l’Estatut. D’aleshores ençà sempre portava l’estelada al demunt i l’exhibia a tot arreu on anés; fins i tot la va passejar per una part de l’extensa geografia dels Estats Units d’Amèrica. La Montse ha llegit el text que podeu veure aquí.

S’ha demanat un parell de vegades col·laboració per omplir la guardiola de la Solidaritat i deu n’hi do la resposta de la gent, sempre generosa per afrontar l’adversitat! Tots hem cantat El meu avi, interpretada per l’aplec de músics del Balcó i de Mas d’Enric.

S’ha informat que dimarts que ve parlarà Joan Rius de la importància de l’esport. L’Agustí Valls ens ha informat que dijous 20 d’aquest mes, als Serveis Territorials de Cultura, Major, 14 de la ciutat, a les vuit del vespre hi haurà una xerrada sobre Llengua organitzat pel Debat Constituent. El cant dels segadors ens posa d’empeus i ens dona força per seguir lluitant.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

MANOLO CABRERA

 Salut company!!!

Et veiem amb el puny ben alt. Et veiem amb totes les banderes que criden per la llibertat. Amb la republicana espanyola, amb la senyera catalana, amb l'esteleda de la indepèndencia.

Et veiem a tot arreu. Al Balcó amb la 3a Joventut. Al Silenci davant els Jutjats de Tarragona. Amb el Silenci davant del Tribunal Suprem. Amb el Silenci davant del Parlament de Catalumya. A Mas d'Enric fent tàndem amb l'Òscar Cid per donar suport a la Carme Forcadell. Davant la presó de Tarragona, davant les Teresianes amb els CDR's. A Poblet a rebre al Borbó tal com es mereix. A ...

No acabaríem mai, Manolo, mai.

Et veiem ara al costat de la Montse i et saludem amb un crit d'esperança, de lluita, de força.

Visca la Terra Lliure!

Visca Catalunya!

Visca la República Catalana!