A L’OMBRA DE ROGER DE LLÚRIA

Dimarts, 18 de gener. La Covid ens juga males passades. Avui havia de parlar Joan Rius sobre l’esport. S’ha hagut d’ajornar perquè el virus l’ha obligat a confinar-se. Hem aplicat el pla B i hem parlat del monument a Roger de Llúria que cada dimarts presideix, amb la boca closa, les nostres concentracions setmanals. La Rosa ha fet de mestra de cerimònies, després d’exclamar-se contra la injustícia de tants represaliats i de la permanència de l’exili, ha donat pas als músics que han interpretat el Cant dels ocells que tots hem seguit amb silenci. Llibertat, amnistia, fora la monarquia!, és el que hem cridat amb força. La Rosa ha desgranat la glosa de Roger de Llúria, almirall al servei dels reis catalans, sobretot de Pere II, el Gran, a les ordres del qual assegurà el domini català en la Mediterrània al capdavant de les hosts d’almogàvers. Ens ha detallat la fosa de l'estàtua obra de l’escultor Fèlix Ferrer i Galceran, i la construcció del pedestal projectat per l’arquitecte Ramon Salas i Ricomà. El monument s’inaugurà la vigília de Nadal de 1889. Si en voleu saber més, cliqueu aquí. Ah, i una pregunta que se m’acut: ¿Com és que l'estàtua de l’almirall mira la ciutat i no la mar que li donà tanta glòria i renom? Fora bo de saber la resposta. Potser algun tarragoní il·lustrat ens la podria donar. Val a dir que el company Joan Andreu és qui ha fornit la informació a partir de L’estàtua de Roger de Llúria a Tarragona. Vicissituds d’un monument, de Jordi Morant i Clanxet. Editat per l'Autoritat portuària de Tarragona l’any 2001.

A continuació el nostre cantant de capçalera, Xavier Marcos, ens ha regalat una cançó del 1974: El burro i l’àliga reial, de Quico Pi de la Serra. Transcric l’última estrofa com un botó per mostra: “sortirem al carrer... i una gentada, / es fondrà en salts de joia i alegria, / i el Sol resplendirà radiant i amb força, / i el festeig durarà quatre setmanes, / una gresca a nivell estatal, / quan es morin el Burro i l'Àliga Reial”. Li hem pagat amb un bon aplaudiment. Ara em ve present que a la crònica de dimarts passat no vaig esmentar ni l’ANC ni Òmnium Cultural, en les accions de les quals el Manolo havia participat activament. Ai, aqueixa memòria voladissa i fugissera…

Dimarts que ve farà quatre anys que la 3a Joventut surt al carrer cada setmana i volem que sigui un acte obert a tota la ciutat, una trobada inclusiva, per això donarem la paraula a l’alcalde de la ciutat, a l’alcalde de tots els tarragonins. També volem compartir aqueix dia amb tots els col·lectius que lluiten per la llibertat, per l’amnistia i per la República Catalana. Així, doncs fem extensiva la invitació a la Taca d’oli i a tots els grups polítics i col·lectius compromesos amb la llibertat dels catalans i de Catalunya. El cant dels segadors és la baula que acomiada la concentració i que ens invita a venir dimarts que ve.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA CATALUNYA LLIURE!