NO NORMALITZAREM MAI LA REPRESSIÓ!

Dimarts, 27 de juliol de 2021, a falta de comptador de la vergonya denunciem la repressió que s’abat contra l’independentisme i el republicanisme. La que s’abat contra Marcel Vivet i tants i tants altres. Denunciem la presó de Pablo Hasel, dels Joves d’Altsasu, tenim present la decisió de Dani Gallardo que ha vingut a viure a Catalunya atesa la manca de suports a Madrid. Recordem les paraules que va dir dimarts passat Jordi Piqué quan va agrair a la 3a joventut x la República que no normalitzés la repressió.

Sentim el Cant dels ocells en silenci. El clarinet de Joan Boada ens crida a reflexió. El nostre lema ja està assumit pels que ens concentrem cada dimarts al balcó: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui posem en valor les dones que han contribuir a millorar el nivell cultural del país a partir de les seves inquietuds musicals, literàries, pedagògiques i humanístiques. Ho fem a través de les paraules de Carme Oriol, directora del Departament de Filologia Catalana de la URV i comissària de l’Any Palmira Jaquetti, que ens parla de la Palmira poetessa, folklorista, compositora, pedagoga i traductora. Un fort aplaudiment clou les paraules de la Carme. Podeu llegir AQUÍ el text de la seva intervenció.

Acte seguit, Xavier Marcos ens obsequia amb dues cançons que acompanya amb la guitarra: “Viatge a Ítaca”, de Konstantinos Kavafis amb traducció de Carles Riba, de fet cantem la segona part, amb lletra de Lluís Llach que ve a ser una continuació de la primera. I “Tornarem” de Lax’n Busto. Aquesta peça, segons comenta Xavier, és un paradigma dels avatars del poble català en el camí cap a la llibertat, la independència i la República.

És hora del comiat, agafem un mes de vacances merescudes. La 3a Joventut x la República reemprendrà les concentracions el dimarts 7 de setembre, aquí al balcó, a les vuit del vespre. S’anunciarà per les xarxes socials. El cant dels Segadors és, alhora, el comiat de l’acte d’avui i la carta de convit per tornar-nos a veure al setembre.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

Així acaba el parlament de Jordi Piqué d’avui, dimarts, 20 de novembre "VISCA LA REPÚBLICA CATALANA".

La Rosa Rossell obre l’acte fent un recordatori de l’editorial “Els pilars de la terra” on explica que els presos ja són al carrer però que la repressió continua intacta. I que la gent surt al carrer  per manifestar el suport als encausats i esdevenen els pilars de la terra al llarg els Països Catalans.

El cant dels ocells dona temps per reflexionar sobre aquest tema. Responem amb Llibertat, amnistia, fora la monarquia!, ben eixordador.

Jordi Piqué pren la paraula per parlar de la proclamació de la II República a Tarragona i de l’obra duta a terme en el curt període de tres anys i mig fins a l’esclat de la Guerra Civil. Jordi és historiador i arxiver, Cap del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal. Agraeix a la 3a Joventut x la República que l’hàgim convidat i que amb la nostra acció setmanal no vulguem normalitzar la repressió. Fa un repàs dels fets des de les eleccions del febrer del 31, parla dels protagonistes: Pere Lloret, Macià Mallol, Ramon Nogués com a noms propis que representen la majoria d’esquerres i socialista que van guanyar les eleccions, de l’acció simbòlica i executiva del govern municipal: la lluita contra l’atur forçós, l’abastament d’aigua i posar fil a l’agulla al problema escolar… I en l’àmbit cultural i lingüístic la catalanització de les administracions, els concerts a la Pedrera del Mèdol de la mà del mestre Pau Casals. I tants i tants projectes i realitzacions estroncats peel cop d’estat del general Franco i la repressió consegüent. Aquí podeu llegir la magna exposició que ens obsequià. Un fort aplaudiment clou les seves paraules.

Cantem el Cant del poble.

A continuació el Quim informa que “Madrileños por el derecho a decidir”, que va donar un suport total als companys del Silenci que van anar a Madrid durant el judici als presos polítics, han fet una aportació substanciosa a la caixa de solidaritat per subvenir les multes que ha posat el Tribunal de Cuentas a un grup ben nombrós de càrrecs tècnics i polítics de la Generalitat. D’aquí estant el nostre agraïment.

Lluís informa que el dia 22 de juliol hi ha l’etapa Albarca-Escaladei, hi ha gent que hi vol participar. Es dona l’opció de fer-ne algun tram, per exemple de la Morera de Montsant fins a Escaladei, qui n’estigui interessat es calcula que per allà quarts de dotze del migdia sigui a la Morera i es pugui afegir als caminants. El cant dels Segadors posa punt final a l’acte.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCTÒRIA

 

FARTS D’IMPOSICIONS!

Dimarts, 13 de juny. Altre cop ens trobem a l’esplanada del Balcó. Denunciem la repressió que no s’atura. Ja no llegim el Comptador de la vergonya, però les busques del rellotge marquen, impassiblement i cruel, que la força de l’Estat s’abat contra tota dissidència i, a casa nostra, contra la independentista i republicana, sobretot. Sempre, sempre, sempre tindrem el Cant dels ocells per fer nostra la força contra la bota que ens aixafa. Desacomplexadament cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui, Jordi Roca Girona, historiador, antropòleg, professor de la URV, ens parla de sexe, gènere. Feminisme, factors de canvi i crisi de la masculinitat. Tothom sap que un cavall després de néixer es pot dir que ja està preparat per encarar-se als reptes de la vida. Tothom sap que una cria humana és al contrari, Necessita anys de cura i d'aprenentatge per enfrontar-s’hi. ¿El sexe coincideix amb el gènere? El sexe és el motlle, el gènere és el farcit, és el que hi posem dintre. “Dona no s’hi neix, es fa” Simone de Beauvoir dixit. El sexe té una base biològica; el gènere, cultural. Margaret Mead, feminista dels EEUU dels anys vint del segle passat, denunciava que les dones tornessin a les feines de casa després d’haver treballat durant la Primera Guerra Mundial a les fàbriques d’armament. ¿És cert que l’home genèticament està preparat per ser proveïdor (treballador) i la dona reproductora (tenir fills, cuidar-los i curar la casa)? Cau el prejudici: van anar a Nova Guinea i van veure que els rols de l’home i de la dona no eren els mateixos que els del món occidental. Fa dos-cents anys que dura la comèdia, d'ençà de la revolució industrial. Ara ens trobem en la revolució del coneixement i s’ha avançat en el tema, però encara no hi ha ni igualtat ni paritat. Aquest estat de coses mou a reflexió: la desigualtat entre homes i dones prové que les dones no tenen independència econòmica. En el moment que entra en la roda del treball remunerat la situació canvia i es completa amb l’accés de la dona en l’ensenyament superior i al control de la maternitat. L’avenç de la dona ha comportat una crisi de la masculinitat que, en alguns casos, ha degenerat a violència de gènere. El 1930 Margaret Meat diu que en ser l’espècie humana molt maleable, els papers i les conductes sexuals varien segons els contextos socioculturals. Així, doncs hi ha molts models de conductes, que cada individu triï el model més adequat a la seva personalitat. Un fort aplaudiment tanca les paraules del Jordi. Podeu llegir el seu parlaments aquí.

Apa, nois, cap a casa i  aprendre's la lliçó! Glòria, catalans, cantem,/ cantem amb l’ànima! S’insisteix en la necessitat de trobar-nos cada dimarts i de cridar ben fort que ja n’estem farts, d’imposicions! El cant dels Segadors clou l’acte i ens diu: torna la setmana que ve!

IN-INDE-INDEPEDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

UNITS CONTRA LA REPRESSIÓ!

Aquest dimarts 7 de juliol ens hem trobat de bell nou a l’esplanada del Balcó a les 8 del vespre. Marcel Vivet activista, professor, acusat d’atemptar a l’autoritat havia de ser amb nosaltres acompanyat de la seva mare. Sobre ell pesa una condemna de cinc anys de presó. No han pogut venir perquè era un contacte amb una persona positiva de covid. Ens ha enviat un àudio, on ens demana que persistim en la lluita contra la repressió, cal donar suport als més de 3.000 encausats perquè lluiten per un món millor i per una república que sigui de tots. Té moltes ganes de venir un dia la nostra concentració. Els presents hem respost amb crits de LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA! Hem cantat L’estaca. seguidament han pres la paraula representants de l’ANC, Juristes per la República i Òmnium Cultural.

Carles Xavier Gómez ha parlat de les incoherències. La caixa de la Solidaritat no depèn de l’ANC com alguns pensen. La presideixen expresidents del Parlament de Catalunya. Un d’ERC i l’altre de Junts. Sembla que les desavinences polítiques dintre de l’independentisme ha arribat a aquest nivell i la setmana passada van presentar la dimissió. Ara hi ha al capdavant Pep Cruanyes, un advocat i un periodista. Sobre les multes que el Tribunal de Comptes demana als 41 encausats, ha de ser la Generalitat qui ha de respondre i qui ha els de defensar i no pas la Caixa de Solidaritat. L’Estat és un depredador i tombarà qualsevol intervenció del Govern en aquest assumpte. I una pregunta enverinada, a veure qui la contesta: ¿Hem de pagar cada vegada que ho demanin? I acaba dient que ja n’hi ha prou d’acarnissament sobre els joves: “No estic disposat que empresonin els nostres joves”. S’obre una nova perspectiva de lluita.

Pere Grau demana solidaritat pel Marcel Vivet. És evident que la venjança no para. Ens demana que no ens deixem embolicar per l’estratègia de la venjança i crida amb veu forta que la Generalitat no faci més d’acusació particular contra joves independentistes que protestaren contra la sentència condemnatòria sobre els presos polítics. Denuncia els atestats falsos dels Mossos d’esquadra contra la nostra gent. Seguidament anomena uns quants inculpats de casa nostra: l’Arnau, l’Àlex, la Laura… i posa de manifest l’espoli fiscal sobre Catalunya que ja arriba als 20.000€ anuals. Un visca la República arrenca aplaudiments sonors.

Rosa M. Codines ens explica el cas del mestre Pompeu Fabra. Ja a l’exili, l’any 1939, just acabada la guerra, un escamot de feixistes entra a casa seva i tiren pel balcó tots els llibres i l'arxiu del mestre. I ho cremen tot al mig del carrer. Després l seva persona és depurada per haver redactat el Diccionari General de la Llengua Catalana i tots els seus bens incautats. Ell era a l’exili i d’això no en sabia res. Es pensava que el seu fons bibliogràfic era aixoplugat a l’Ajuntament de la seva ciutat, Badalona. Això no ha canviat. Ens volen vençuts, humiliats, miserables, sota la bota del poder espanyol. Volen la ruïna dels catalans. I la Generalitat no fa res per defensar els seus. 

Lourdes Latorre, representant de la 3a Joventut, pren la paraula per cloure l’acte. Explica amb paraules clares l’objectiu del col·lectiu. Els presos polítics tenen l’indult, però amb això no n’hi ha prou. Volem l’amnistia dels 3.300 encausats i una Catalunya lliure i independent. Exigim la llibertat d’expressió i la derogació de la llei mordassa. Ens enfrontarem a qui s’hi oposi. Reclamem una república per a tots!

Finalment, un dels encausats, convida la concurrència a un acte contra la repressió, per la llibertat i la independència el matí de dissabte que ve a la vila de Torredembarra.

Els dos-cents cinquanta assistents clouen l’acte amb el cant dels Segadors.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!