3a JOVENTUT TGN: UNITS CONTRA LA REPRESSIÓ!

Aquest dimarts 7 de juliol ens hem trobat de bell nou a l’esplanada del Balcó a les 8 del vespre. Marcel Vivet activista, professor, acusat d’atemptar a l’autoritat havia de ser amb nosaltres acompanyat de la seva mare. Sobre ell pesa una condemna de cinc anys de presó. No han pogut venir perquè era un contacte amb una persona positiva de covid. Ens ha enviat un àudio, on ens demana que persistim en la lluita contra la repressió, cal donar suport als més de 3.000 encausats perquè lluiten per un món millor i per una república que sigui de tots. Té moltes ganes de venir un dia la nostra concentració. Els presents hem respost amb crits de LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA! Hem cantat L’estaca. seguidament han pres la paraula representants de l’ANC, Juristes per la República i Òmnium Cultural.

Carles Xavier Gómez ha parlat de les incoherències. La caixa de la Solidaritat no depèn de l’ANC com alguns pensen. La presideixen expresidents del Parlament de Catalunya. Un d’ERC i l’altre de Junts. Sembla que les desavinences polítiques dintre de l’independentisme ha arribat a aquest nivell i la setmana passada van presentar la dimissió. Ara hi ha al capdavant Pep Cruanyes, un advocat i un periodista. Sobre les multes que el Tribunal de Comptes demana als 41 encausats, ha de ser la Generalitat qui ha de respondre i qui ha els de defensar i no pas la Caixa de Solidaritat. L’Estat és un depredador i tombarà qualsevol intervenció del Govern en aquest assumpte. I una pregunta enverinada, a veure qui la contesta: ¿Hem de pagar cada vegada que ho demanin? I acaba dient que ja n’hi ha prou d’acarnissament sobre els joves: “No estic disposat que empresonin els nostres joves”. S’obre una nova perspectiva de lluita.

Pere Grau demana solidaritat pel Marcel Vivet. És evident que la venjança no para. Ens demana que no ens deixem embolicar per l’estratègia de la venjança i crida amb veu forta que la Generalitat no faci més d’acusació particular contra joves independentistes que protestaren contra la sentència condemnatòria sobre els presos polítics. Denuncia els atestats falsos dels Mossos d’esquadra contra la nostra gent. Seguidament anomena uns quants inculpats de casa nostra: l’Arnau, l’Àlex, la Laura… i posa de manifest l’espoli fiscal sobre Catalunya que ja arriba als 20.000€ anuals. Un visca la República arrenca aplaudiments sonors.

Rosa M. Codines ens explica el cas del mestre Pompeu Fabra. Ja a l’exili, l’any 1939, just acabada la guerra, un escamot de feixistes entra a casa seva i tiren pel balcó tots els llibres i l'arxiu del mestre. I ho cremen tot al mig del carrer. Després l seva persona és depurada per haver redactat el Diccionari General de la Llengua Catalana i tots els seus bens incautats. Ell era a l’exili i d’això no en sabia res. Es pensava que el seu fons bibliogràfic era aixoplugat a l’Ajuntament de la seva ciutat, Badalona. Això no ha canviat. Ens volen vençuts, humiliats, miserables, sota la bota del poder espanyol. Volen la ruïna dels catalans. I la Generalitat no fa res per defensar els seus.

Lourdes Latorre, representant de la 3a Joventut, pren la paraula per cloure l’acte. Explica amb paraules clares l’objectiu del col·lectiu. Els presos polítics tenen l’indult, però amb això no n’hi ha prou. Volem l’amnistia dels 3.300 encausats i una Catalunya lliure i independent. Exigim la llibertat d’expressió i la derogació de la llei mordassa. Ens enfrontarem a qui s’hi oposi. Reclamem una república per a tots!

Finalment, un dels encausats, convida la concurrència a un acte contra la repressió, per la llibertat i la independència el matí de dissabte que ve a la vila de Torredembarra.

Els dos-cents cinquanta assistents clouen l’acte amb el cant dels Segadors.