Páginas

Cercar en aquest blog

dimarts, 17 de desembre del 2019

QUE S’ACABI LA REPRESSIÓ D’UNA VEGADA!


Avui el Comptador de la Vergonya ha llençat aquestes xifres: Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 85 dies a la presó. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 665 dies. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 775 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 792 dies. El cant dels ocells ha posat el contrapunt al comptador i, sense solució de continuïtat, s’ha demanat la llibertat dels presos i preses polítiques.


Carles Marquès, periodista i autor teatral ha parlat d’Anton de Sartine, rei de París. Definit com a personatge dolent, als antípodes del republicanisme que proclamem des de la 3a Joventut. Com un Richelieu que hagués nascut a Barcelona i hagués mort a Tarragona. Com un Manuel Valls del segle XVIII, si és que mor a la nostra ciutat. Neix a Barcelona perquè son pare és el primer intendent general del Principat amb l’odiat Felip V. Més dolenteria: s’associa al cap de la policia Javert, personatge de ficció de Els Miserables de Victor Hugo. Sartine, cap de policia de París en temps de Lluís XIV. No es podia fer res a la ciutat sense que ell ho sabés. De cada tres persones una era espia de Sartine. Després de la Revolució Francesa, atret pel clima, s’instal·la a Tarragona on compra una casa al Pla de la Seu, se sent vell, viu retirat dels negocis mundans. El Baró de Maldà en dona fe.

Tarragona era una mena de Vaticà, l’arquebisbe Armanyà, avançat en coses de salubritat, impulsa les obres del port. Sembla que aquest retir aparentment tranquil és una tapadora per conjurar-se contra la República Francesa amb la intenció de retornar-la a la monarquia. Chercher la femme pot ser una altra hipòtesi de la seva vinguda a Tarragona. ¿Anava darrere de la Comtessa de Bries? La pregunta resta oberta. Deu anys més tard l'intendent de les forces napoleòniques va ocupar la casa de Sartine, ¿buscava papers que expliqués que Tarragona era un cap de pont per envair la França republicana per tornar-la monàrquica? Ves a saber. Fou enterrat al cementiri de la catedral.
A continuació entonem L’estaca. Es dona informació de l’activitat de fer cagar el tió de dimarts que ve. S’invita a tots els avis que portin els nets per gaudir d’aquesta festa tan entranyable. També es fa publicitat dels calendaris de taula editats pel nostre col·lectiu.



Es fa el tomb per la Rambla i en tornar cantem Els segadors.

Llibertat presos i preses polítiques i retorn dels exiliats i exiliades!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada