ELS CARRERS SERAN SEMPRE NOSTRES!

 Santa Tecla gloriosa, 

mare dels tarragonins, 

-¿què tenim avui per dinar? 

-Espineta amb caragolins!

El comptador de la vergonya ens diu que Carme Forcadell fa 914 dies que és a la presó. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull ja en fa 946. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.056. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.072. Dani Gallardo, pres a Madrid per defensar la causa catalana, 288 dies. Els joves d’Alsasu, 1.357. No podem oblidar tots els represaliats que pugen a més de dos mil d’ençà de l’octubre de 2017. No oblidarem, tampoc, els exiliats a Bèlgica, Escòcia, Suïssa... Quan s’aturarà aquest despropòsit? ¿Fins quan viurem la set de venjança que tenen les institucions de l’estat contra l’independentisme?

Hem sentit el Cant dels ocells en silenci.  Cridem llibertat presos i preses polítiques. Avui ens ha parlat Xavi González. Des de l’any 2009 és l’encarregat d’organitzar les festes de la ciutat i de vetllar pel seu desenvolupament. És funcionari de l’Ajuntament de Tarragona. Independentista, republicà i d’esquerres, cosa que no sempre és fàcil de compaginar. Ens explica que enguany la festa major no és una Santa Tecla normal. L’any que ve farà set-cents anys de festes majors. Una festa de tots colors, que n’ha passat de magres i de grasses.

Moments molt dificultosos sobretot en temps de guerres i de pandèmies. Des de l’inici de la democràcia la festa ha fet un tomb de 180 graus perquè va lligada a la ciutat i sobretot amb la gent. I això és la mostra que els ciutadans podem fer gran coses i que, per mor de la festa, se’ns mira de fora estant com una referència de país. Troba que la feina que fem els de la 3a Joventut és magnífica i té un gran paral·lelisme amb les festes democràtiques: ocupar el carrer, l’espai públic per manifestar el que sentim. El poder vol controlar el carrer, qualsevol poder: el polític, el religiós, l’econòmic... A finals del franquisme la festa va tocar fons. La gent, el dia de Santa Tecla, anava a Barcelona a comprar, perquè el que es feia a Tarragona no tenia sentit de tant resclosit i oficialesc com era. Des del 79 la festa es transforma gràcies a la gent i a les entitats. La festa ocupa l‘espai públic. Enguany no s’ha pogut fer. El Xavi ens anima a persistir com ho fan els festers tarragonins. I rebla el seu parlament amb: “Esperem la victòria. Us admiro.”

El cant de l’Estaca és el colofó del parlament tan brillant que acabem de sentir. Seguidament s’informa que les concentracions es faran cada dimarts a les 11h. S’indica que la setmana que ve es parlarà del Memorial Josep i Liesel Vidal que s’ha atorgat a Ernesto Sarabia, membre del col·lectiu Madrileños por el Derecho a Decidir. Ha clos l’acte el cant dels Segadors. 

 

 LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!