EL GREMI DE PAGESOS, 700 ANYS DE PERSISTÈNCIA

Dimarts sant, 4 d’abril. El Joan Andreu presenta l’acte. Denuncia la repressió de la justícia espanyola en contra dels represaliats i exiliats. Sentim el Cant dels ocells en silenci que contestem al crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui parlarà Raül Font, biòleg, enginyer tècnic agrícola, advocat i farmacèutic; exconseller de l'Ajuntament de Tarragona i membre de diferents entitats de la ciutat. Desgrana el tema del Gremi de Sant Llorenç i Sant Isidre. El Gremi dels pagesos és l’entitat més antiga de la ciutat després de l’arquebisbat. Quan el 1321 entrà el braç de Santa Tecla a Tarragona, l’ordre de la professó fou: el rei Jaume II, els infants, la noblesa, l'arquebisbe Eiximeno de Luna amb els bisbes succedanis, el clero i a continuació el Gremi d’hortolans i pescadors de Santa Magdalena. Seguidament els altres gremis i el poble menut. Molts agremiats foren batlles, caps de corregiment, consellers de la ciutat. El 1405 el Vicari general fundà la Confraria dels bracers -jornalers-, ara de Sant Llorenç i Sant Isidre. Raül Font considera Sant Llorenç com a tarragoni, era d’Osca, anà a Roma on fou martiritzat. De ben segur que devia sortir del port de la ciutat per anar a la ciutat eterna. Per tant tenia una vinculació amb Tarragona i a més era de l’antiga província Tarraconensis romana i la coetània religiosa. La funció del gremi era patronal: establir qui podia exercir de pagès. Social: atendre vídues i orfes dels pagesos. Religiosa: mantenir la devoció als patrons.

El 1700 el van fusionar els dos gremis, el dels hortolans (amos) i el dels bracers (jornalers), en el de Pagesos de Sant LLorenç i Santa Magdalena. Les cambres agràries franquistes van eliminar les últimes funcions del gremi. Actualment li resten les funcions religioses i culturals. L’església de Sant Llorenç és propietat del gremi. Cal esmentar que disposa d’un patrimoni jujolià notable. Josep M Jujol dirigí la restauració de l’església seu del gremi, als anys quaranta que havia quedat molt malmesa per la crema dels incontrolats de l’estiu del 36, tornà a fer el misteri de la Pietat, el del Sant Sepulcre, a excepció de la imatge que es va salvar de la crema. Jujol va pintar les imatges. Dissenyà la bandera, la capa i l’escut del gremi. Restaurà el retaule gòtic de Santa Magdalena on n’hi conflueixen quatre: la que es trobà al peu de la creu amb Maria i Sant Joan, la germana de Llàtzer, la pecadora i la que evangelitzà Provença i es retirà en una cova prop de Marsella. El gremi està obert a iniciatives culturals i és patrimoni de la ciutat. Ens convida a visitar l’església i el seu patrimoni, ara que està oberta moltes hores perquè és Setmana Santa. Aplaudim el Raül per seguir el fil de la història.

El Xavier canta La saeta, poesia d’Antonio Machado musicada per un cantautor de molta anomenada. Un parell d’estrofes plasmen el dramatisme del Crist clavat a la creu, i l'elecció que en fa el poeta: vol el viu, no pas el mort. “Oh, la saeta, el cantar / Al Cristo de los gitanos / Siempre con sangre en las manos / Siempre por desenclavar. // ¡Oh, no eres tú mi cantar / No puedo cantar, ni quiero / A este Jesús del madero, / Sino al que anduvo en la mar!”

El Joan Andreu ens explica els actes propers. Ara a les 12 hi ha la concentració setmanal Aturem les guerres davant de la delegació del Ministeri de la Guerra. El dia 8 d’abril, a la Casa Castellarnau la teatralització del Canonge Foguet, cal mirar l’agenda de l’Ajuntament per fer la inscripció. El dimarts 11, presentació de la Voz silenciada de Sita Grau. I d’avui en vuit, Jaume Borràs ens parlarà del guerriller Miquel Barceló, Carrasclet. Els Segadors clouen l’acte.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!