CARME, ETS AQUÍ I ET DUEM AL COR!

Dimarts, 30 de novembre. Últim dia del mes. Fa dies que el Joan Andreu havia convingut que vinguessis avui a la concentració de la 3a Joventut x la República. Volíem que sentissis el nostre escalf. El de tots. De la Taca d’oli amb representació de ciutats i viles del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà. I de tots els col·lectius integrats en el grup Mobilització 2.0.

L’Òscar Cid i Perpinyà inicia l’acte. Toca al saxo Bella ciao, una de les peces interpretades a Mas d’Enric, cada dia, mentre tu, Carme, hi estaves tancada. Tu, Carme, has portat el ritme i tots hem cantat.

 

El Lluís t’ha presentat. A tu no et cal presentar, tots et coneixem. Però sí que ha parlat del que vas fer. Del gran delicte que vas fer: permetre que al Parlament de Catalunya es pogués parlar del tot. Aquest és el teu gran mèrit, Carme. I del paperot que van fer els Parlaments d’Europa: com si sentissin ploure. Sentim el Cant dels ocells en recordança de la repressió que s’abat contra l’independentisme i els republicans. Avui l’Òscar ha acompanyat els mestres Joan i Lluís. l’Assemblea de Catalunya va encunyar un clam: Llibertat, Amnistia i Estatut d’autonomia! Nosaltres, un altre: Llibertat, Amnistia, fora la Monarquia!, que hem cantat a pler. Aquí podeu llegir les paraules encertades del Lluís.

Has començat, Carme, agraint a la Taca d’oli el suport que et donà cada dijous mentre eres rere els barrots de Mas d’Enric. Ara, soto voce, els CDRs i altra gent comentaven els sopars de carmanyola que s’hi feien, els raïms de Cap d’Any que es menjaven en les nits gèlides de l’esplanada del centre penitenciari. Molta gent et donava suport, Carme. Sabies que hi érem. Fins que va arribar un moment que ens vas sentir, perquè vam trobar un camí que passava per darrere i arribava molt molt a prop del teu mòdul. La vida a la presó és molt dura.

La teva mare sabia que no estaves sola. Això la va ajudar molt. Valores el que hem fet per tu, però sobretot per la teva mare. (Aplaudiments de la gent.). Comparteixes amb nosaltres les teves preocupacions, estàs en llibertat vigilada. Volem l’amnistia i la fi de la repressió, com tu. Recordes la ràbia del Primer d’Octubre, la repressió que s’inicià. El negacionisme del president i la vicepresidenta (Mariano, Soraya) del govern espanyol que negaven que el referèndum s’hagués fet. Denuncies la repressió esdevinguda venjança. Un dels objectius és acabar amb la repressió, “no podem ser independents si no som lliures, dius”. (In-inde-independència, cridem). “Estem preparats. Tidrem un oportunitat.” (Vam votar, vam guanyar!). “Esperem l’oportunitat. No vam fer les coses bé. No som víctimes som lluitadors per la independència”. Dius que estem tristos i decebuts per la situació. Sembla una contradicció, però “estem millor que mai” gràcies a l’esclat independentista. “Estem preparats i hem après la lliçó del primer i del 27 d’octubre (de 2017). Volem una república catalana, justa, lliure i feminista!” T’aplaudim, Carme. 

Et volíem veure, et volíem sentir, volíem que estiguessis entre nosaltres i hi ets!

Xavier Marcos ens obsequia amb dues cançons que canta l’Ovidi Montllor. Dos anònims i Sageta de Foc. Una anònima i l’altra de Joan Salvat Papasseit. “Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer”. “Hi ha un home a la presó / dels que avançaven. / Junteu-vos. / Traieu-li l'embaràs, que li oprimeix les mans. / Perquè faci camí”. Tu tenies les mans embarassades, Carme. tu i altres tu i molts més. T’has mig tret l’embaràs. Et volem lliure del tot. A tu i a tots els que han apostat per la llibertat.

Després s’informa que la setmana que ve farem pont i que el dia 14 de desembre tindrem entre nosaltres la gent gran de l’ANC. Cantem els Segadors, l’aplec de músics, Joan, Lluís, Òscar i Xavier, ens marquen la melodia sota la batuta del mestre Gomis, la gent cantem a cor què vols. Que els nostres somnis s’acompleixin. Fins aviat presidenta de l’ANC i Molt Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i Lluís! 

 

VISCA CATALUNYA LLIURE!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

(Jo diria, Carme, que t’has fet fotos amb tothom. Destaco les fetes amb els components de la Taca d’Oli, amb gent particular i, especialment, amb l’Olga Xirinacs, sempre present al Balcó i també a Mas d’Enric quan ha calgut aportar el seu testimoni.)