UN POBLE QUE N’OPRIMEIX UN ALTRE NO POT SER LLIURE!

Dimarts, 16 de novembre. Cel tapat. Dia frescot. El sol no escalfa la 3a Joventut x la República concentrada al Balcó. Denunciem la repressió que no s’atura. Sentim el Cant dels ocells en silenci. Xavier Millian, activista i escriptor, llicenciat en Història i Periodisme, màster en Ciències Polítiques i Doctor en Dret ens parla d’“Una nova panoràmica de la història del catalanisme”, perquè la història serveix per entendre de manera crítica el passat i ens dona claus per poder explicar el present.

¿Qui fa possible les transformacions polítiques, el poble o les elits? ¿Cambó era catalanista? ¿Qui hi ha al darrere de la revolta del Primer d’Octubre del 2017, el poble o els polítics? ¿Qui vol el sistema autonòmic i el manteniment del Règim del 79? ¿Qui exigeix el dret d’autodeterminació i l’establiment de la República catalana? Que no ens enganyin! Encara hi ha qui diu que ser d’esquerres i independentista és incompatible. Encara hi ha una lectura del catalanisme des de posicions conservadores quan tothom sap que el catalanisme abasta tot l'aspecte de les ideologies polítiques. Continuem. ¿És possible l’entesa amb Espanya? Fa 150 anys que dura aquest debat. Xavier reivindica la figura de Gabriel Alomar quan parlava d’una Catalunya més enllà del mar, del riu Sènia, del Segre i de les Alberes. Aquesta és la República que volem sencera. El que proposa Xavier Milian és un altre discurs catalanista que no legitimi ni el pujolisme ni l’autonomisme. Aquí podeu llegir les seves idees expressades en tercera persona. L’aplaudim, el Xavier. El felicitem per la seva paternitat recent. Fem extensiva la felicitació a la mare, Laia Estrada, que, amb la criatura en braços, també ens acompanya. Així tenim doncs representants de la primera joventut (també hem vist la Julieta empenyent un cotxet de nadó).

A continuació Xavier Marcos canta, i ens demana que l’acompanyem, Abril 74, de Lluís Llach. Marcos ens explica que en començar la dècada del setanta del segle passat pervivien tres dictadures a Europa. L’any 73 va caure la de Grècia, el 74 la portuguesa i l’última a fer-ho va ser l’espanyola, la franquista. De la de Portugal se’n va dir la Revolució dels clavells perquè la gent del poble posava clavells vermells als canons dels fusells dels soldats que es van revoltar contra la dictadura de Salazar. ¿Recordeu què diu? “Companys, si enyoreu les primaveres lliures, / amb vosaltres vull anar, / que per poder-les viure / jo me n’he fet soldat”. Tots aplaudim.

Ja a la recta final s’explica que la setmana que ve tindrem una persona que ens parlarà del comerç de Tarragona, present i futur. El cant dels Segadors ens acomiada i ens emplaça a tornar-hi la setmana que ve.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!