VISCA SANTA TECLA! VISCA TARRAGONA!

Dimarts, 20 de setembre, en plena efervescència de les Festes de Santa Tecla ens trobem al Balcó. Sentim els tabals, els espetecs del foc de les carretilles que embaumen aquest cel que està a punt d’encetar la tardor, aquesta primavera d’hivern que fa olor de collites: l’avellana, la verema, la garrofa, les ametlles… El Correfoc Petit tira Rambla avall i nosaltres els mantenim ferms en la talaia que mira la mar cap a llevant i migjorn. El Pep Roselló ens recorda els patriotes perseguits per la justícia, té un pensament especial per al Ton de la Torre, citat a declarar a Barcelona per participar en els talls de la Meridiana. El cant dels ocells ens fa present tanta i tanta injustícia que contestem amb el crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui té la paraula Miquel Sinyol, jesuïta barceloní, capellà obrer. El 1975 compareix a Tarragona i el 1976 s'instal·la a Bonavista. Després de fer treballs diversos entra de zelador a Joan XXIII. I avui ens parla de Santa Tecla. Ens explica tantes coses que per força hauré de seleccionar la informació. Comença amb preguntes retòriques: ¿Quants sabem que Sant Jaume reposa a Sant jaume de Galícia? ¿Qui sap que a València es conserva el Sant Grial? ¿I que a San Toribio de Liébana i ha un bocí del lignum crucis? ¿On està enterrada Santa Tecla? ¿A l’actual Turquia o a Síria? Aquestes preguntes qüestionen la seguretat de fets històrics.

Segons un testimoni Santa Tecla descansa a Turquia i segons un altre a Síria. I tots dos poden ser certs perquè, per mor de les guerres pot ser que s’hagi traslladat d’un lloc a un altre, el seu cos. Les actes de Santa Tecla, text del segle II dC és el testimoni de la vida de la Santa. Una santa que va desaparèixer del santoral quan el Concili Vaticà II el va esporgar perquè n’hi havia massa. Sembla que la raó va ser que l’existència de Tecla es considerava insegura. Que a les Actes s’explica que anava amb Sant Pau a predicar i això no era ben vist per allò de : “Nois i noies fan pecat / el dimoni al seu costat”. El Miquel cita Marc Pons que explica que l’arribada de la relíquia de Santa Tecla va ser una operació d’estat d’ordre religiós, polític i econòmic. Jaume II, l’impulsor d’anar a cercar la relíquia a Orient, volia disposar d’una peça de categoria per fer front a la puixança de Saragossa i València, i  fer prevaldre Tarragona com a seu Metropolitana i Primada. Diu que es van haver de donar a canvi: un tron d’or, dos-cents cavalls andalusís i quatre-cents formatges menorquins. Tota una fortuna! I acaba amb una pregunta i així tanca el cercle. ¿Va existir Santa Tecla? ¿Voleu saber la resposta? Aquí la teniu: http://www.sunyol.net/miquel/tecla_2022_ct.htm. Aplaudim el Miquel per l’extensió i pregonesa de la intervenció.

Xavier interpreta Alguer mia, d’A. d’Alerci, que parla de l’Alguer, la ciutat germana de Tarragona que per sempre es miren cara a cara: “Lo país meu ses tu, / oh, Alguer mia! / Ta vull més bé que / a una cosa rara. // Tu ses la vida mia, / tu ses la mara / que m’ha ninat / a dintre del bressol.” Agraïm al Xavier la seva intervenció musical.

El Pep ens explica que pel Primer d’Octubre hi ha una manifestació convocada pel Consell de la República a les cinc de la tarda a Barcelona, l’ANC organitza autocars per anar-hi. també es preparen actes aquí, a Tarragona. Que dimarts que ve vindrà a parlar Jordi Martí sobre l’any Joan Fuster, que posà el País Valencià en el marc adequat dels Països Catalans. El cant dels Segadors ens referma en els nostres anhels de llibertat.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!