Dimarts, 28 de febrer. Avui els de la 3a Joventut x la República commemorem 5 anys que sortim al carrer (de fet són 5 anys i 1 mes). El Joan Andreu dona la benvinguda als col·lectius de Taca d’oli que avui ens acompanyen: Àvies i avis de Reus, de Cambrils, de Riudoms, de Mont-roig del Camp, de Vila-seca de Solcina, de Tortosa. Explica que fa cinc anys que ens concentrem cada dimarts a les onze del matí al Balcó de la Mediterrània per denunciar la repressió contínua que els poders de l’estat espanyol exerceixen des del 2010 a la ciutadania de Catalunya que reclama un estat independent. Defensem la unitat d’acció política malgrat les controvèrsies on estan instal·lats partits polítics i entitats socials. Resistim l’embat i, setmana rere setmana, exigim l’AMNISTIA per a tots els encausats i la REPÚBLICA CATALANA per poder viure en llibertat, igualtat de drets i deures, democràcia, solidaritat i en pau. Sentim el Cant dels ocells en silenci. Tots contestem amb el crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!
A continuació dona la paraula a Rafa Marrassé, Toni Orensanz no ha pogut venir per qüestió de feina. Durant els dos anys que han passat des de l’explosió mortal d’IQOXE, han cercat informació sobre l’accident. El resultat n’és La gran explosió que va més enllà dels fets tràgics d’aquell dia. ¿Què va passar a IQOXE?¿Es podria haver evitat? ¿Quins errors es van cometre? ¿S’han corregit, aquests errors? ¿Quines emissions produeixen? ¿Com repercuteixen en la nostra salut? I més preguntes que els autors miren de respondre en el seu llibre. Rafa Marrassé desgrana els fets: dos morts, explosió semblant a un bolet atòmic, no sabem què vam respirar. El polígon químic és el més gran del sud d’Europa. ¿Ha canviat alguna cosa de dos anys ençà? Desgavell màxim: Protecció Civil triga 25 minuts a saber on és l'explosió, els bombers no saben què explota, entren a les palpentes i apaguen el foc sense saber què crema realment, l’empresa no respon les trucades telefòniques per saber què explosiona i on, les sirenes no van sonar… La llista de despropòsits no s’acaba mai. El triangle Reus, Valls, Tarragona pateix una gran incidència en càncers entre la població. Tots recordem una forta pudor de nafta que va arribar fins al Maresme. Noranta persones van ser ateses als CAP’s per aquest fet. Les dades oficials, no obstant, diuen que no va passar res. T’aplaudim per la denúncia que fas d’uns fets tan luctuosos. Si vols saber-ne més clica aquí.
El Xavier Marcos enllaça l’exposició del Rafa amb la cançó que cantarà, Plany al mar, i recorda el vessament d'aigües tòxiques a la mar per part de l’empresa BIC, aquella dels bolígrafs “BIC naranja, BIC cristal”, vessament que ho va empastifar tot i ves a saber les conseqüències que va comportar. Aquí tenim una estrofa i la tornada de la cançó: “Bressol de vida,camins de somnis / pont de cultures ai,qui ho diria!! / ha estat el mar / mireu-lo fet una claveguera / mireu-lo anar i venir sense parar. // Sembla mentida / que en el seu ventre / es fes la vida / ai,qui ho diria!! / Sense rubor / mireu-lo fet una claveguera / ferit de mort.” La resposta de tots és un fort aplaudiment.
LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada