Dimarts, 14 de març. Ens congreguem altra volta al Balcó per denunciar la repressió i per demanar l’amnistia i la República catalana. La Fina porta la batuta avui. Explica que la setmana passada vam sortir al carrer pel dia de les dones, que no hi ha dies dels homes i que avui el vol dedicar a les dones normals i n’anomena unes quantes que són presents a la concentració. Llegeix un poema de María Teresa d’Atea, Dedicado a una niña. Després sentim el Cant dels ocells en silenci. Cridem a una sola veu, Llibertat, amnistia, fora la monarquia!
Avui la Maria Joana Virgili, mestra i historiadora, ens parlarà de la capella de Santa Maria dels Sastres. La Fina li té molta devoció, a la Maria Joana, perquè va ser professora seva. I ara són amigues,”molt amigues”, postil·la la Maria Joana. És molt treballadora, responsable, va treballar anys al Camp d’Aprenentatge, va guanyar el premi Marta Mata per la seva tasca educativa. Comença dient que comparteix els nostres ideals. I entra explicar la capella dels Sastres. El preveres no es podien reunir a la Catedral que era patrimoni dels canonges agustinians. Aquells es van queixar i l’arquebisbe Pere de Clasquerí els donà permís per fer servir l’absidiola de l’evangeli i es convertí en la capella de Santa Maria, després dita dels Sastres perquè es va fer donació a aquesta confraria per sufragar les despeses que ocasionà la seva construcció i decoració. Té una galeria superior on hi cantaven els escolans, el retaule, historiat, explica la vida de Jesús i de la Mare de Déu. La factura és pueril i juganera amb escenes gracioses com la de Sant Josep que aguanta el llit del Naixement de Jesús perquè s’ha trencat una pota o quan Sant Josep dona un manat d’herbes al ruc perquè camini de pressa en la fugida a Egipte o quan Judes en la Santa Cena allarga la mà de sota la taula estant per agafar menjar i els ratolins que es mengen les molles a sota la taula. La factura d’aquesta obra és del XIV, segle ple d’esdeveniments cabdals de la catedral de Tarragona com l’arribada del braç de Santa Tecla o la consagració de la mateixa seu. T’aplaudim, Joana, perquè ens has mostrat un tresor de la nostra ciutat. Aquí tens més informació. La Fina proposa d'anar un dia a la catedral per veure aqueixa capella, visitar la de Santa Tecla la Vella i pujar al campanar!
Xavier aprofita l’avinentesa que avui les mestres són protagonistes per cantar L’escola de Ribera, d’Ovidi Montllor, on es retrata l’escola del tardofranquisme que els més grans vam patir en carn pròpia i que no volem ni veure i viure-la mai més. Mira què diu: ”La suma era dos més dos. El resultat era quatre. / La pregunta era: Qui és? La resposta era: Déu. / La consigna era: Pàtria. La resposta: alçar el braç. / La classe era a les nou. / El mestre era a les deu. / El vàter era al fons. La merda era a l'entrada. / Els amics érem tots. Els enemics érem tots. / Els diplomes eren grocs. Els diplomats eren verds. / El Crist era de fusta. Els cristians de cartró.”
La Fina anuncia les activitats d’aquesta setmana. Avui a la llibreria Adserà hi ha la presentació de l’últim llibre d’Olga Xirinacs, a les 7, de la tarda. Dijous, 16, conferència sobre el periodista Lluís de Salvador als SSTT Cultura del carrer Major, 14, a les 7, també. Dimarts, 21, Dia Mundial de la Poesia, al Racó del Pescador del Serrallo Sopar de Glosa amb lo Pau de Ponts, a dos quarts de 9 del vespre, pots reservar a ja.cat/SoparGlosa2023. I el mateix 21 al matí a les 11, Miquel Anguera vindrà de Mont-roig del Camp per cantar unes quantes cançons. Cantem els Segadors per finalitzar l’acte.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada